Ordinador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.44.171.65. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
 
(29 revisions intermèdies per 16 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
[[Fitxer:Personal computer, exploded 4.svg|miniatura|Parts d'un [[ordinador personal]] de sobretaula modern:<br />
1. [[Monitor d'ordinador|Monitor]]<br />
2. [[Placa mare]]<br />
Línia 24:
 
=== Generacions d'ordinadors ===
La '''primera generació d'ordinadors''' (1944-1950), anomenada també ordinadors primitius, estava constituïda per circuits amb milers de vàlvules per a processar la informació.<ref>{{Ref-web|títol=15. Les 5 generacions d’ordinadors - informàtica 4t|url=https://sites.google.comcat/site/informatica4esomarina/2-historia-de-la-informatica/15-les-generacions-d-ordinadors-la-primera-generacio|consulta=2021-12-10}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2024 }}</ref> Com a conseqüència, les seves [[dimensions]] eren de gran magnitud i, alhora, l'escalfament que produïen ocasionava avaries molt complexes i de manera freqüent. S'arribà a la conclusió, doncs, que el que es necessitaven eren dispositius que fossin més petits, més ràpids i més freds.
 
Els operadors introduïen les dades i programes en un codi especial per mitjà de [[Targeta perforada|targetes perforades.]] L'emmagatzematge intern s'aconseguia amb un tambor que girava ràpidament sobre el qual un dispositiu de [[lectura]] i escriptura col·locava marques magnètiques.
Línia 71:
{| class=wikitable
|+'''[[Llenguatge de programació]]'''
| rowspan="1"|[[Llenguatges de programació d'alt nivell|Llenguatges d'alt nivell]] més usats|| [[BASIC]], [[Llenguatge C|C]], [[C++]], [[C Sostingut|C#]], [[COBOL]], [[Fortran]], [[Java (llenguatge de programació)|Java]], [[Lisp]], [[Pascal (llenguatge de programació)|Pascal]]
|-
| rowspan="1"|[[Llenguatge script|Llenguatges script]] més usats || Bourne script, [[JavaScript]], [[Python]], [[Ruby]], [[PHP]], [[Perl]]
|-
|}
Línia 197:
|+'''[[Programari]]'''
|-
| rowspan="6"|[[Sistema Operatiu]] || [[Unix]]/[[Berkeley Software Distribution|BSD]] || [[openBSD]], [[NetBSD]], [[FreeBSD]], [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]]
|-
| [[GNU/Linux]] || [[Debian]], [[Fedora Core|Fedora]], [[Gentoo]], [[Mandriva]], [[Red Hat]], [[Slackware]], [[SuSE]], [[Ubuntu]], [[Lliurex]]
Línia 221:
| Interfície de text || [[Línia d'ordres]], [[Shell (informàtica)|shells]]
|-
| rowspan="9"|Aplicacions || [[Paquet ofimàtic]] || [[Processador de text]], [[Autoedició]], [[Programa de presentacions|Presentacions]], [[Base de dades]], Scheduling & Time management, [[Full de càlcul]], Comptabilitat
|-
| [[Internet]] || [[navegador web]], [[Client E-mail]], [[servidor web]], [[Missatgeria instantània]]
Línia 252:
 
== Tipus d'ordinador ==
En baixa s'enumeren alguns dels molts tipus d'ordinadors. Algunes d'aquestes distincions són més històriques que actuals.<ref>{{Ref-publicació|publicació=L'ordinador i els seus components|url=https://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?folderId=500017545840&name=DLFE-1253901.pdf}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=【COMPUTADORS PERSONALS】 Què són i quins tipus hi ha? ▷ 2022|url=https://stepbystepinternet.com/ca/ordinadors-i-ordinadors-personals-que-son-per-a-que-serveixen-i-quins-usos-tenen/|data=2020-04-07|consulta=2022-06-21|llengua=ca|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20221004064255/https://stepbystepinternet.com/ca/ordinadors-i-ordinadors-personals-que-son-per-a-que-serveixen-i-quins-usos-tenen/|arxiudata=2022-10-04}}</ref>
* [[Supercomputador]], són els ordinadors amb més capacitat de càlcul i per tant els més cars, més voluminosos i escassos.
* [[Ordinador central]], també anomenat mainframe: acostumen a formar part d'una xarxa amb altres ordinadors centrals, miniordinadors o microordinadors. A les empreses punteres, serveixen per als càlculs que empren major memòria. Aquests càlculs acostumen a ser sol·licitats des de microordinadors pels usuaris de la xarxa.
Línia 289:
Segon: en combinació amb alguns trucs de realimentació, també generen la quarta operació, la divisió.
 
Tercer: i aquesta és la justificació bàsica de l'analitzador diferencial: les seves operacions bàsiques, (x +- y) / 2 i integració són, per a moltes classes de problemes, més econòmiques que les operacions aritmètiques ( x + y, x - y, xy, x / y). Més en concret, qualsevol ordinador que hagi de resoldre problemes matemàtics complexos cal "programar-lo" perquè ho faci, i això vol dir que la complexa operació de resoldre el problema s'ha de substituir amb una combinació de les operacions bàsiques de la màquina.
 
Això sol comportar una cosa encara més subtil: aproximar-se a aquesta operació -en la mesura desitjada (prescrita)- amb combinacions d'aquesta mena. Ara bé, per a una classe de problemes un conjunt d'operacions bàsiques pot resultar més eficient, és a dir, pot permetre l'ús de combinacions més simples i menys extenses que un altre conjunt. Així, per exemple, per a sistemes d'equacions diferencials ordinàries -per a les quals es va idear l'analitzador diferencial-, les operacions bàsiques són més eficients que les operacions aritmètiques bàsiques ja esmentades.