Josep Berga i Boix: diferència entre les revisions

Berga va ser un col·laborador habitual de publicacions i diaris. Va participar com a il·lustrador a ''[[Catalunya Artística]]''. Per alguns dels seus escrits, publicats en el diari carlí gironí ''El Norte'', després de la [[Revolució de 1868]], es va haver de refugiar a la [[Catalunya Nord]], establint-se a [[Perpinyà]] i a [[Ceret]].<ref name = Arago>{{ref-publicació|url= http://www.revistadegirona.cat/recursos/1987/0125_009.pdf|títol= Els camins oberts per Berga i Boix |nom=Narcís-Jordi|cognom= Aragó i Masó|publicació=Revista de Girona|data= 1987|exemplar=|consulta= 7 de gener de 2013}}</ref> Es va tornar a exiliar durant la [[Tercera Guerra Carlina]] el 1873, juntament amb Joaquim Vayreda. Durant aquestes estades a França, Berga vivia dels encàrrecs de retrats puntuals de la burgesia francesa, i també coneixerà l'[[Escola de Barbizon]], influència francesa que va marcar la plàstica del grup d'Olot. Estudia el paisatge i fa “apuntacions” dels Pirineus, que és com ell anomena als esbossos i notes que fa a l'aire lliure. Aquests anys setanta seran el començament de la maduresa del pintor com a paisatgista.{{sfn|Sala i Plana|2000|pp=52-56}}

 

 

=== Mestre de dibuix ===

[[Fitxer:Berga Boix.Processó 1909.jpg|miniatura|esquerra| ''Processó'' (1909)]]

Després de la seva primera estada a França, l'any 1869 Berga i Boix va tornar a Girona, insistit per Vayreda, per presentar-se a unes oposicions per ser el director de l'Escola de Dibuix d'Olot. No va obtenir la plaça i se'n va tornar a Olot on es va dedicar a donar classes de dibuix al Centre Artístic. Aquest centre va ser fundat per Joaquim Vayreda i Berga i Boix el mateix 1869, buscant traslladar a Olot l'ensenyament que ell havia rebut a Barcelona amb [[Ramon Martí i Alsina]].{{sfn|Ainaud de Lasarte|1986|p=78}} Berga escriu de l'artista olotí:

En el segle XIX el paisatge era considerat un art decoratiu, un gènere per sota la pintura figurativa. El Centre Artístic, més tard conegut com l'Escola d'Olot, va ser hereu de corrents sorgits a [[Anglaterra]], amb [[John Constable|Constable]] i l'escola de Norwich, i França amb l'escola de Barbizon, que faran del paisatge un gènere propi.<ref name = Vilar>{{ref-publicació|url= http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5118/247423.pdf?sequence=1|títol= El fundador de l'Escola Paisatgística Olotina: Josep Berga i Boix|nom=Anna|cognom= Vilar Bassagañas|publicació= Universitat de Girona|data=2008 |consulta= 6 de gener de 2013}}</ref> Arriba en un moment en què el públic burgès busca un art més realista, triomfa el paisatge i es va abandonant la pintura religiosa. A Olot van crear una escola, un nucli de revolució pictòrica que va aconseguir ser un referent de l'art català al marge del focus barceloní on es concentrava el gruix de l'activitat artística del moment. Tot i que varen ser molts els artistes barcelonins contemporanis als quals els va seduir el tema paisatgístic de Vayreda i de Berga, com demostra la descripció de [[Santiago Rusiñol]]:{{cita|... allá al lluny, mirant un fondo limitat per altes serres, com rompiments de teatre, la gran planúria d'Olot, nova per a mi, s'em va aparéixer com si l'hagués coneguda. Allí al peu del fons de tot, roques negroses eixoplugant cases rossenques, arrecerades sota deis árbres; mes a prop camps vermellosos, resseguits plec a plec per les ratlles de Carada; taques verdoses de roures, salzerades acotxant els rierais, turons volcánics i pertot, pels fondos deis torrents, per les bagues i pels lloms, la flor blanca del fajol, oberta, tendrá I flexible, aplanant-se sota el vent, gronxant-se, tremolant com vies de nervis i omplint tota la plana d'una nevada olorosa.<ref>Citat per Ramon Grabulosa a ''Olot en les Arts i les lletres'' de Dirosa (1974)</ref>}}

 

Les seves pintures reflecteixen la vida de la Garrotxa, diferent de la vida a la ciutat. La natura adquireix una gran importància i també l'activitat humana que s'hi desenvolupa: el pagès forma part del paisatge. Amb els pagesos de la zona ell veu la tradició, sempre vigent en la seva obra. Sempre els col·loca la barretina catalana, capell tradicional que Berga va dur durant la seva infància.<ref name = Vilar/>

 

S'enamora de paisatges senzills, i així es pot veure reflectit en la tria dels temes per les seves obres. Utilitza una paleta molt variada i una pinzellada amb poc gruix però intencionada.