La '''primera generació d'ordinadors''' (1944-1950), anomenada també ''ordinadors primitius,'' estava constituïda per circuits amb milers de vàlvules per a processar la informació.<ref>{{Ref-web|títol=15. Les 5 generacions d’ordinadors - informàtica 4t|url=https://sites.google.com/site/informatica4esomarina/2-historia-de-la-informatica/15-les-generacions-d-ordinadors-la-primera-generacio|consulta=2021-12-10}}</ref> Com a conseqüència, les seves dimensions eren de gran magnitud i, alhora, l'escalfament que produïen ocasionava avaries molt complexes i de manera freqüent. S'arribà a la conclusió, doncs, que el que es necessitaven eren dispositius que fossin més petits, més ràpids i més freds.
Els operadors introduïen les dades i programes en un codi especial per mitjà de [[Targeta perforada|targetes perforades.]] L'emmagatzematge intern s'aconseguia amb un tambor que girava ràpidament sobre el qual un dispositiu de lectura i escriptura col·locava marques magnètiques.
