Ordinador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 185.217.223.242. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 11:
10. [[Teclat d'ordinador|Teclat]]
]]
Un '''ordinador''' (del francès ''ordinateur'') o '''computadora''' (del llatí ''computare'', ''calcular'') és una màquina electrònica que rep i processa [[Dada|dades]] per a convertir-les en informació útil.
Està formada per un conjunt de [[circuit integrat|circuits integrats]] i d'altres components relacionats que pot executar amb exactitud, rapidesa i d'acord amb les instruccions que rep per part d'un [[usuari]] o d'un [[Programari|programa]]. Els ordinadors són aparells [[digital]]s en tant que es basen en l'[[àlgebra de Boole]] i el [[Codi binari|sistema binari]]. La principal característica que el diferencia d'altres màquines similars és que és una màquina de propòsit general, és a dir, que pot complir diverses tasques segons les possibilitats del llenguatge de programació i el maquinari. El model en què es basen els ordinadors actuals és [[arquitectura de Von Neumann]], és a dir, que utilitzen la memòria principal per emmagatzemar [[dada|dades]] i instruccions alhora, característica que els permet executar programes diferents, sent per tant una màquina de propòsit general. Això els diferencia d'altres aparells com les [[calculadora|calculadores]] no programables.
== Etimologia ==
[[Fitxer:Columbia Supercomputer - NASA Advanced Supercomputing Facility.jpg|miniatura|Un [[supercomputador]] de la [[NASA]]]]
La paraula 'ordinador' prové del francès 'ordinateur', que al seu torn procedeix de 'ordonnateur' (qui dona ordres). En part per qüestions de màrqueting, ja que la descripció d'IBM per a la seva introducció a França en 1954 situava les capacitats d'actuació de la màquina prop de l'*omnipotència, idea equivocada que perdura avui dia en considerar que la màquina universal de *Turing és capaç de computar absolutament tot. El 1984, acadèmics francesos van reconèixer en el debat "Les jeunes, la technique et nous" que l'ús d'aquest substantiu és incorrecte, perquè la funció d'un PC és la de processar dades, no la de donar ordres. Mentre que d'altres, com el catedràtic de filologia llatina Jacques Perret, coneixedors de l'origen religiós del terme, el consideren més correcte que les alternatives. La utilització de la paraula 'ordinateur' s'ha exportat a llengües com el català, el castellà i el basc. D'altres idiomes europeus com el portuguès, l'alemany o el neerlandès, fan servir derivats del terme computadora. D'aquesta manera aconsegueixen parlar amb més propietat i definir correctament la funció dels PC's.
Linha 39 ⟶ 43:
== Funcionament ==
En la majoria de casos, les instruccions dels ordinadors són simples: afegir un nombre a un altre, moure unes dades d'un lloc a un altre, enviar un missatge a un dispositiu extern, etc. Aquestes instruccions es llegeixen des de la memòria, i en general són executades en el mateix ordre en què han estat donades. Hi ha però instruccions especials per a indicar a l'ordinador que ha de saltar (endavant o endarrere) cap a algun altre punt del programa, i continuar d'executar-se des d'allà. Aquestes instruccions s'anomenen instruccions de salt (o branques). Fins i tot es pot fer que aquestes instruccions siguin condicionals, de manera que es poden executar diverses instruccions en funció del resultat d'alguna operació anterior, o d'algun esdeveniment extern. Molts ordinadors suporten directament subrutines, donant un tipus de salt que "recorda" el lloc des d'on ha saltat cap a una altra instrucció, per a retornar-hi quan la subrutina hagi acabat i continuar executant des d'aquell punt.
| |||