Vés al contingut

Alfaquí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu caràcters de control Unicode
Cap resum de modificació
 
(13 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
'''Alfaquí''' —de l'[[àrab]] '''الفقيه''',&nbsp;''al-faqīh'', literalment «jurisconsult», plural '''فقهاء''',&nbsp;''fuqahāʾ''— és, entre els [[islam|musulmans]], un expert en [[jurisprudència]] islàmica (''[[fiqh]]''). A l'[[edat mitjana]] i als regnes cristians ibèrics, era el guia espiritual d'una [[aljama]] [[sarraí|sarraïna]] o [[mudèjar]], encarregat específicament de l'ensenyament religiós.<ref>Cf. {{diec|alfaqu|CE1=í}}</ref>
'''Alfaquí''' (de l'[[àrab]] {{Lang|ar|الفقيه|tr=al-faqīh}}, literalment ‘jurisconsult’, plural {{Lang|ar|فقهاء|tr=fuqahāʾ}}) és, entre els [[islam|musulmans]], un expert en [[jurisprudència]] islàmica (''[[fiqh]]''). A l'[[edat mitjana]] i als regnes cristians ibèrics, era el guia espiritual d'una [[aljama]] [[sarraí|sarraïna]] o [[mudèjar]], encarregat específicament de l'ensenyament religiós.<ref>Cf. {{diec|alfaqu|CE1=í}}</ref>


En el seu sentit general, el mot àrab significa «savi», «aquell que té coneixement (''fiqh'') d'alguna cosa».{{Citació necessària|data=abril de 2016}} A mesura que ''fiqh'' va anar restringint el seu significat a la ciència de la llei religiosa o [[xaria]], «alfaquí» va esdevenir el terme tècnic per referir-se a l'especialista en dret islàmic.
En el seu sentit general, el mot àrab significa ‘savi’, ‘aquell que té coneixement (''fiqh'') d'alguna cosa’.<ref>''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. «Faḳīh».</ref> A mesura que ''fiqh'' va anar restringint el seu significat a la ciència de la llei religiosa o [[xaria]], «alfaquí» va esdevenir el terme tècnic per referir-se a l'especialista en dret islàmic.<ref>{{GEC|0076626|alfaquí}}</ref>


Abans d'aquest ús genèric com a jurisconsult, en el període de formació del dret islàmic i com a terme oposat a ''[[àlim]]'', terme que, com alfaquí, també es pot traduir per jurisconsult o savi en dret, alfaquí definia el jurista especulatiu —que interpretava i definia nou dret— en oposició a l{{'}}''àlim'', que era un jurista especialitzat en els elements tradicionals de la llei religiosa —elements que, pel seu caràcter consuetudinari, no requerien l'especulació.
Abans d'aquest ús genèric com a jurisconsult, en el període de formació del dret islàmic i com a terme oposat a ''[[àlim]]'', terme que, com alfaquí, també es pot traduir per jurisconsult o savi en dret, alfaquí definia el jurista especulatiu —que interpretava i definia nou dret— en oposició a l{{'}}''àlim'', que era un jurista especialitzat en els elements tradicionals de la llei religiosa —elements que, pel seu caràcter consuetudinari, no requerien l'especulació.


==''Mújtahid''==
== ''Mújtahid'' ==
Aquests primers alfaquins dels primers temps de l'islam, anomenats '''''mújtahid'''/s'', «que s'esforcen», «que practiquen l{{'}}''[[ijtihad]]»'', resolien segons el seu criteri particular les qüestions del dret basant-se en les quatre fonts de la jurisprudència islàmica —l'[[Alcorà]], la [[sunna]], l{{'}}''[[ijmà]]'' i el ''[[qiyàs]]''—, és a dir, aplicant, si ho creien necessari, el raonament intel·lectual, allà on les dues primeres i principals fonts, l'Alcorà i la sunna, no donaven una resposta satisfactòria.
Aquests primers alfaquins dels primers temps de l'islam, anomenats ''mújtahids'', ‘que s'esforcen’, ‘que practiquen l{{'}}''[[ijtihad]]’'', resolien segons el seu criteri particular les qüestions del dret basant-se en les quatre fonts de la jurisprudència islàmica —l'[[Alcorà]], la [[sunna]], l{{'}}''[[ijmà]]'' i el ''[[qiyàs]]''—, és a dir, aplicant, si ho creien necessari, el raonament intel·lectual, allà on les dues primeres i principals fonts, l'Alcorà i la sunna, no donaven una resposta satisfactòria.


==Clausura de l'''ijtihad''==
== Clausura de l'''ijtihad'' ==
Amb la consolidació de les quatre [[màdhhab|escoles jurisprudencials]] sunnites, els alfaquins deixaren «d'esforçar-se» i quedaren reduïts a la condició de repetidors del dret contingut a les principals obres de referència de cada escola. D'aquesta dinàmica en quedaren exclosos els alfaquins [[xiïtes]], que mai han deixat «d'esforçar-se», de practicar l{{'}}''ijtihad'', per tal d'actualitzar el dret. Solament modernament, alguns alfaquins sunnites, inspirats pel [[reformisme islàmic]] liderat per [[Muhàmmad Àbduh]], han reobert l{{'}}''ijtihad'' o esforç per tal d'adequar el dret a la realitat islàmica canviant.
Amb la consolidació de les quatre [[màdhhab|escoles jurisprudencials]] sunnites, els alfaquins deixaren «d'esforçar-se» i quedaren reduïts a la condició de repetidors del dret contingut a les principals obres de referència de cada escola. D'aquesta dinàmica en quedaren exclosos els alfaquins [[xiïtes]], que mai han deixat «d'esforçar-se», de practicar l{{'}}''ijtihad'', per tal d'actualitzar el dret. Solament modernament, alguns alfaquins sunnites, inspirats pel [[reformisme islàmic]] liderat per [[Muhàmmad Àbduh]], han reobert l{{'}}''ijtihad'' o esforç per tal d'adequar el dret a la realitat islàmica canviant.


==Altres significats i denominacions==
== Altres significats i denominacions ==
A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrab ''al-faqih'' en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'una ''[[kuttab]]'' o [[escola alcorànica]] «bàsica», així com un recitador professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de la [[Corona d'Aragó]] i del regne de [[Castella]], l'[[imam]] de la [[mesquita]] era anomenat alfaquí,<ref>A Osca, per exemple, l'alfaquí era la persona encarregada de les funcions de culte, presidia la vida religiosa i administrava els béns de la mesquita, cf. {{ref-llibre|cognom= Basáñez Villaluenga|nom= María Blanca|títol= La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV| editorial= Institución Milá y Fontanals, Consejo Superior de Investigaciones Científicas|lloc= Barcelona|data= 1989|pàgines= p. 31|isbn= 84-00-07006-2|ref= }}</ref> tot i que també eren comuns altres noms com el de '''sabasala'''.<ref>A Lleida, l'autoritat religiosa i el principal funcionari de la mesquita, que dirigia les oracions comunitàries, era el sabasala, cf. {{ref-llibre|cognom= Mutgé Vives|nom= Josefa|títol= L’aljama sarraïna de Lleida a l’Edat Mitjana : aproximació a la seva història| editorial= Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1992|pàgines= p. 40-41|isbn= 84-00-07236-7|ref= }} Vegeu més referències a alfaquins i sasabales com a imams a {{ref-llibre|cognom= Ferrer i Mallol|nom= Maria Teresa|títol= Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el segle XIV : segregació i discriminació| editorial= Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milá i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1987|pàgines= p. 87-95|isbn= 84-00-06634-0|ref= }}</ref>
A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrab ''al-faqih'' en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'una ''[[kuttab]]'' o [[escola alcorànica]] «bàsica», així com un recitador professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de la [[Corona d'Aragó]] i del regne de [[Castella]], l'[[imam]] de la [[mesquita]] era anomenat alfaquí,<ref>A Osca, per exemple, l'alfaquí era la persona encarregada de les funcions de culte, presidia la vida religiosa i administrava els béns de la mesquita, cf. {{ref-llibre |cognom= Basáñez Villaluenga |nom= María Blanca |títol= La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV| editorial= [[Institución Milá y Fontanals]], [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] |lloc= Barcelona |data= 1989 |pàgines= p. 31 |isbn= 84-00-07006-2}}</ref> tot i que també eren comuns altres noms com el de sabasala.<ref>A Lleida, l'autoritat religiosa i el principal funcionari de la mesquita, que dirigia les oracions comunitàries, era el sabasala, cf. {{ref-llibre|cognom= Mutgé Vives|nom= Josefa|títol= L'aljama sarraïna de Lleida a l'Edat Mitjana : aproximació a la seva història| editorial= Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1992|pàgines= p. 40-41|isbn= 84-00-07236-7}} Vegeu més referències a alfaquins i sasabales com a imams a {{ref-llibre|cognom= Ferrer i Mallol|nom= Maria Teresa|títol= Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el {{segle|XIV}} : segregació i discriminació| editorial= Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institució Milá i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1987|pàgines= p. 87-95|isbn= 84-00-06634-0}}</ref>


Finalment, vinculat a l'àrab ''al-faqih'' i, de vegades, com a sinònim d'alfaquí-jurisconsult, existeixen el terme '''''mutafàqqih''''', «un estudiant de dret», així com una persona amb amplis coneixements de dret i un alt grau de competència jurisprudencial és anomenada ''mújtahid'' —com els primers grans juristes «innovadors».
Finalment, vinculat a l'àrab ''al-faqih'' i, de vegades, com a sinònim d'alfaquí-jurisconsult, existeixen el terme ''mutafàqqih'', «un estudiant de dret», així com una persona amb amplis coneixements de dret i un alt grau de competència jurisprudencial és anomenada ''mújtahid'' —com els primers grans juristes «innovadors».


== Referències ==
== Referències ==
* {{GEC|0076626|alfaquí}}
⚫
* {{ref-llibre|cognom= Bramon|nom= Dolors|títol= Obertura a l'islam| editorial= Cruïlla : Fundació Joan Maragall|lloc= Barcelona|data= 2001|pàgines= |isbn= 8466102396|ref= }}
* ''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. "Faḳīh".

== Notes ==
{{referències}}
{{referències}}

== Enllaços externs ==
⚫
* {{ref-llibre|cognom= Bramon|nom= Dolors|títol= Obertura a l'islam| editorial= Cruïlla : Fundació Joan Maragall|lloc= Barcelona|data= 2001|isbn= 8466102396}}



{{islam}}
{{islam}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


<!--ORDENA generat per bot-->


{{ORDENA:Alfaqui}}
{{ORDENA:Alfaqui}}

Revisió de 10:51, 1 gen 2023

Alfaquí (de l'àrab الفقيه, al-faqīh, literalment ‘jurisconsult’, plural فقهاء, fuqahāʾ) és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh). A l'edat mitjana i als regnes cristians ibèrics, era el guia espiritual d'una aljama sarraïna o mudèjar, encarregat específicament de l'ensenyament religiós.[1]

En el seu sentit general, el mot àrab significa ‘savi’, ‘aquell que té coneixement (fiqh) d'alguna cosa’.[2] A mesura que fiqh va anar restringint el seu significat a la ciència de la llei religiosa o xaria, «alfaquí» va esdevenir el terme tècnic per referir-se a l'especialista en dret islàmic.[3]

Abans d'aquest ús genèric com a jurisconsult, en el període de formació del dret islàmic i com a terme oposat a àlim, terme que, com alfaquí, també es pot traduir per jurisconsult o savi en dret, alfaquí definia el jurista especulatiu —que interpretava i definia nou dret— en oposició a l'àlim, que era un jurista especialitzat en els elements tradicionals de la llei religiosa —elements que, pel seu caràcter consuetudinari, no requerien l'especulació.

Mújtahid

[modifica]

Aquests primers alfaquins dels primers temps de l'islam, anomenats mújtahids, ‘que s'esforcen’, ‘que practiquen l'ijtihad’, resolien segons el seu criteri particular les qüestions del dret basant-se en les quatre fonts de la jurisprudència islàmica —l'Alcorà, la sunna, l'ijmà i el qiyàs—, és a dir, aplicant, si ho creien necessari, el raonament intel·lectual, allà on les dues primeres i principals fonts, l'Alcorà i la sunna, no donaven una resposta satisfactòria.

Clausura de l'ijtihad

[modifica]

Amb la consolidació de les quatre escoles jurisprudencials sunnites, els alfaquins deixaren «d'esforçar-se» i quedaren reduïts a la condició de repetidors del dret contingut a les principals obres de referència de cada escola. D'aquesta dinàmica en quedaren exclosos els alfaquins xiïtes, que mai han deixat «d'esforçar-se», de practicar l'ijtihad, per tal d'actualitzar el dret. Solament modernament, alguns alfaquins sunnites, inspirats pel reformisme islàmic liderat per Muhàmmad Àbduh, han reobert l'ijtihad o esforç per tal d'adequar el dret a la realitat islàmica canviant.

Altres significats i denominacions

[modifica]

A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrab al-faqih en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'una kuttab o escola alcorànica «bàsica», així com un recitador professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de la Corona d'Aragó i del regne de Castella, l'imam de la mesquita era anomenat alfaquí,[4] tot i que també eren comuns altres noms com el de sabasala.[5]

Finalment, vinculat a l'àrab al-faqih i, de vegades, com a sinònim d'alfaquí-jurisconsult, existeixen el terme mutafàqqih, «un estudiant de dret», així com una persona amb amplis coneixements de dret i un alt grau de competència jurisprudencial és anomenada mújtahid —com els primers grans juristes «innovadors».

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cf. «alfaquí». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Faḳīh».
  3. ↑ «Alfaquí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ A Osca, per exemple, l'alfaquí era la persona encarregada de les funcions de culte, presidia la vida religiosa i administrava els béns de la mesquita, cf. Basáñez Villaluenga, María Blanca. La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV. Barcelona: Institución Milá y Fontanals, Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1989, p. 31. ISBN 84-00-07006-2. 
  5. ↑ A Lleida, l'autoritat religiosa i el principal funcionari de la mesquita, que dirigia les oracions comunitàries, era el sabasala, cf. Mutgé Vives, Josefa. L'aljama sarraïna de Lleida a l'Edat Mitjana : aproximació a la seva història. Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals, 1992, p. 40-41. ISBN 84-00-07236-7.  Vegeu més referències a alfaquins i sasabales com a imams a Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el segle xiv : segregació i discriminació. Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institució Milá i Fontanals, 1987, p. 87-95. ISBN 84-00-06634-0. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Bramon, Dolors. Obertura a l'islam. Barcelona: Cruïlla : Fundació Joan Maragall, 2001. ISBN 8466102396. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfaquí&oldid=31131985»