Vés al contingut

Alfaquí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
 
(42 revisions intermèdies per 17 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
'''Alfaquí''' (de l'{{lang-ar|'''الفقيه'''}}, ''al-faqīh'', literalment "jurisconsult", plural {{lang|ar|'''فقهاء'''}}, ''fuqahāʾ'') és, entre els [[islam|musulmans]], un expert en [[jurisprudència]] islàmica (''[[fiqh]]''). A l'edat mitjana i als regnes cristians ibèrics, era el guia espiritual d'una [[aljama]] [[sarraí|sarraïna]] o [[mudèjar]], encarregat específicament de l'ensenyament religiós.<ref>Cf. {{diec|alfaqu|CE1=í}}</ref>
'''Alfaquí''' (de l'[[àrab]] {{Lang|ar|الفقيه|tr=al-faqīh}}, literalment ‘jurisconsult’, plural {{Lang|ar|فقهاء|tr=fuqahāʾ}}) és, entre els [[islam|musulmans]], un expert en [[jurisprudència]] islàmica (''[[fiqh]]''). A l'[[edat mitjana]] i als regnes cristians ibèrics, era el guia espiritual d'una [[aljama]] [[sarraí|sarraïna]] o [[mudèjar]], encarregat específicament de l'ensenyament religiós.<ref>Cf. {{diec|alfaqu|CE1=í}}</ref>


En el seu sentit general, el mot àrab significa "savi", "aquell que té coneixement (''fiqh'') d'alguna cosa". A mesura que ''fiqh'' va anar restringint el seu significat a la ciència de la llei religiosa o [[xara]], alfaquí va esdevenir el terme tècnic per referir-se a l'especialista en dret islàmic.
En el seu sentit general, el mot àrab significa ‘savi’, ‘aquell que té coneixement (''fiqh'') d'alguna cosa’.<ref>''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. «Faḳīh».</ref> A mesura que ''fiqh'' va anar restringint el seu significat a la ciència de la llei religiosa o [[xaria]], «alfaquí» va esdevenir el terme tècnic per referir-se a l'especialista en dret islàmic.<ref>{{GEC|0076626|alfaquí}}</ref>


Abans d'aquest ús genèric com a jurisconsult, en el període de formació del dret islàmic i com a terme oposat a ''[[àlim]]'', terme que, com alfaquí, també es pot traduir per jurisconsult o savi en dret, alfaquí definia el jurista especulatiu —que interpretava i definia nou dret— en oposició a l<nowiki>'</nowiki>''àlim'', que era un jurista especialitzat en els elements tradicionals de la llei religiosa —elements que, pel seu caràcter consuetudinari, no requerien de l'especulació. Aquests primers alfaquins dels primers temps de l'islam, anomenats ''mújtahid/s'', "que s'esforcen", "que practiquen l<nowiki>'</nowiki>''[[ijtihad]]''", resolien segons el seu criteri particular les qüestions del dret basant-se en les quatre fonts de la jurisprudència islàmica —l'[[Alcorà]], la [[sunna]], l<nowiki>'</nowiki>''[[ijmà]]'' i el ''[[qiyàs]]''—, és a dir, aplicant, si ho creien necessari, el raonament intel·lectual, allà on les dues primeres i principals fonts, l'Alcorà i la sunna, no donaven una resposta satisfactòria. Amb la consolidació de les quatre [[màdhhab|escoles jurisprudencials]] sunnites, els alfaquins deixaren "d'esforçar-se" i quedaren reduïts a la condició de repetidors del dret contingut a les principals obres de referència de cada escola. D'aquesta dinàmica en quedaren exclosos els alfaquins xiïtes, que mai han deixat "d'esforçar-se", de practicar l<nowiki>'</nowiki>''ijtihad'', per tal d'actualitzar el dret. Solament modernament, alguns alfaquins sunnites, inspirats pel [[reformisme islàmic]] liderat per [[Muhàmmad Àbduh]], han reobert l<nowiki>'</nowiki>''ijtihad'' o esforç per tal d'adequar el dret a la realitat islàmica canviant.
Abans d'aquest ús genèric com a jurisconsult, en el període de formació del dret islàmic i com a terme oposat a ''[[àlim]]'', terme que, com alfaquí, també es pot traduir per jurisconsult o savi en dret, alfaquí definia el jurista especulatiu —que interpretava i definia nou dret— en oposició a l{{'}}''àlim'', que era un jurista especialitzat en els elements tradicionals de la llei religiosa —elements que, pel seu caràcter consuetudinari, no requerien l'especulació.


== ''Mújtahid'' ==
⚫
A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrab ''al-faqih'' en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'una ''[[kuttab]]'' o [[escola alcorànica]] "bàsica", així com un [[recitador]] professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de la [[Corona d'Aragó]] i del regne de [[Castella]], l'imam de la mesquita era anomenat alfaquí,<ref>A Osca, per exemple, l'alfaquí era la persona encarregada de les funcions de culte, presidia la vida religiosa i administrava els béns de la mesquita, cf. {{Ref-llibre |cognom= Basáñez Villaluenga|nom= María Blanca|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Institución Milá y Fontanals, Consejo Superior de Investigaciones Científicas|lloc= Barcelona|data= 1989|pàgines= p. 31|col·lecció= |isbn= 84-00-07006-2|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref> tot i que també eren comuns altres noms com el de sabasala.<ref>A Lleida, l'autoritat religiosa i el principal funcionari de la mesquita, que dirigia les oracions comunitàries, era el sabasala, cf. {{Ref-llibre |cognom= Mutgé Vives|nom= Josefa|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= L’aljama sarraïna de Lleida a l’Edat Mitjana : aproximació a la seva història|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1992|pàgines= p. 40-41|col·lecció= |isbn= 84-00-07236-7|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }} Vegeu més referències a alfaquins i sasabales com a imams a {{Ref-llibre |cognom= Ferrer i Mallol|nom= Maria Teresa|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el segle XIV : segregació i discriminació|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milá i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1987|pàgines= p. 87-95|col·lecció= |isbn= 84-00-06634-0|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref>
Aquests primers alfaquins dels primers temps de l'islam, anomenats ''mújtahids'', ‘que s'esforcen’, ‘que practiquen l{{'}}''[[ijtihad]]’'', resolien segons el seu criteri particular les qüestions del dret basant-se en les quatre fonts de la jurisprudència islàmica —l'[[Alcorà]], la [[sunna]], l{{'}}''[[ijmà]]'' i el ''[[qiyàs]]''—, és a dir, aplicant, si ho creien necessari, el raonament intel·lectual, allà on les dues primeres i principals fonts, l'Alcorà i la sunna, no donaven una resposta satisfactòria.


== Clausura de l'''ijtihad'' ==
⚫
Finalment, vinculat a l'àrab al-faqih i, en ocasions, com a sinònim d'alfaquí-jurisconsult, existeixen el terme ''mutafàqqih'' , "un estudiant de dret", així com una persona amb amplis coneixements de dret i un alt grau de competència jurisprudencial és anomenada ''mújtahid'' —com els primers grans juristes "innovadors".
Amb la consolidació de les quatre [[màdhhab|escoles jurisprudencials]] sunnites, els alfaquins deixaren «d'esforçar-se» i quedaren reduïts a la condició de repetidors del dret contingut a les principals obres de referència de cada escola. D'aquesta dinàmica en quedaren exclosos els alfaquins [[xiïtes]], que mai han deixat «d'esforçar-se», de practicar l{{'}}''ijtihad'', per tal d'actualitzar el dret. Solament modernament, alguns alfaquins sunnites, inspirats pel [[reformisme islàmic]] liderat per [[Muhàmmad Àbduh]], han reobert l{{'}}''ijtihad'' o esforç per tal d'adequar el dret a la realitat islàmica canviant.


== Altres significats i denominacions ==
⚫
== Referències ==
⚫
A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrab ''al-faqih'' en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'una ''[[kuttab]]'' o [[escola alcorànica]] «bàsica», així com un recitador professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de la [[Corona d'Aragó]] i del regne de [[Castella]], l'[[imam]] de la [[mesquita]] era anomenat alfaquí,<ref>A Osca, per exemple, l'alfaquí era la persona encarregada de les funcions de culte, presidia la vida religiosa i administrava els béns de la mesquita, cf. {{ref-llibre |cognom= Basáñez Villaluenga |nom= María Blanca |títol= La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV| editorial= [[Institución Milá y Fontanals]], [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] |lloc= Barcelona |data= 1989 |pàgines= p. 31 |isbn= 84-00-07006-2}}</ref> tot i que també eren comuns altres noms com el de sabasala.<ref>A Lleida, l'autoritat religiosa i el principal funcionari de la mesquita, que dirigia les oracions comunitàries, era el sabasala, cf. {{ref-llibre|cognom= Mutgé Vives|nom= Josefa|títol= L'aljama sarraïna de Lleida a l'Edat Mitjana : aproximació a la seva història| editorial= Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1992|pàgines= p. 40-41|isbn= 84-00-07236-7}} Vegeu més referències a alfaquins i sasabales com a imams a {{ref-llibre|cognom= Ferrer i Mallol|nom= Maria Teresa|títol= Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el {{segle|XIV}} : segregació i discriminació| editorial= Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institució Milá i Fontanals|lloc= Barcelona|data= 1987|pàgines= p. 87-95|isbn= 84-00-06634-0}}</ref>
* {{GEC|0076626|alfaquí}}
⚫
* {{Ref-llibre |cognom= Bramon|nom= Dolors|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Obertura a l'islam|url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial= Cruïlla : Fundació Joan Maragall|lloc= Barcelona|data= 2001|pàgines= |col·lecció= |isbn= 8466102396|oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}
* ''[[Encyclopaedia of Islam]]'', Brill Publishers, Leiden, s.v. "Faḳīh".


⚫
Finalment, vinculat a l'àrab ''al-faqih'' i, de vegades, com a sinònim d'alfaquí-jurisconsult, existeixen el terme ''mutafàqqih'', «un estudiant de dret», així com una persona amb amplis coneixements de dret i un alt grau de competència jurisprudencial és anomenada ''mújtahid'' —com els primers grans juristes «innovadors».
== Notes ==

⚫
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}

== Enllaços externs ==
⚫
* {{ref-llibre|cognom= Bramon|nom= Dolors|títol= Obertura a l'islam| editorial= Cruïlla : Fundació Joan Maragall|lloc= Barcelona|data= 2001|isbn= 8466102396}}




{{islam}}
{{islam}}
{{Autoritat}}
⚫
[[Categoria:Títols islàmics]]



[[en:Faqīh]]
⚫
{{ORDENA:Alfaqui}}
[[es:Alfaquí]]
⚫
[[Categoria:Títols islàmics]]
[[fa:فقیه]]
[[fi:Faqih]]
[[it:Faqih]]
[[ms:Faqih]]
⚫
[[pt:Alfaqui]]
[[sv:Faqih]]

Revisió de 10:51, 1 gen 2023

Alfaquí (de l'àrab الفقيه, al-faqīh, literalment ‘jurisconsult’, plural فقهاء, fuqahāʾ) és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh). A l'edat mitjana i als regnes cristians ibèrics, era el guia espiritual d'una aljama sarraïna o mudèjar, encarregat específicament de l'ensenyament religiós.[1]

En el seu sentit general, el mot àrab significa ‘savi’, ‘aquell que té coneixement (fiqh) d'alguna cosa’.[2] A mesura que fiqh va anar restringint el seu significat a la ciència de la llei religiosa o xaria, «alfaquí» va esdevenir el terme tècnic per referir-se a l'especialista en dret islàmic.[3]

Abans d'aquest ús genèric com a jurisconsult, en el període de formació del dret islàmic i com a terme oposat a àlim, terme que, com alfaquí, també es pot traduir per jurisconsult o savi en dret, alfaquí definia el jurista especulatiu —que interpretava i definia nou dret— en oposició a l'àlim, que era un jurista especialitzat en els elements tradicionals de la llei religiosa —elements que, pel seu caràcter consuetudinari, no requerien l'especulació.

Mújtahid

[modifica]

Aquests primers alfaquins dels primers temps de l'islam, anomenats mújtahids, ‘que s'esforcen’, ‘que practiquen l'ijtihad’, resolien segons el seu criteri particular les qüestions del dret basant-se en les quatre fonts de la jurisprudència islàmica —l'Alcorà, la sunna, l'ijmà i el qiyàs—, és a dir, aplicant, si ho creien necessari, el raonament intel·lectual, allà on les dues primeres i principals fonts, l'Alcorà i la sunna, no donaven una resposta satisfactòria.

Clausura de l'ijtihad

[modifica]

Amb la consolidació de les quatre escoles jurisprudencials sunnites, els alfaquins deixaren «d'esforçar-se» i quedaren reduïts a la condició de repetidors del dret contingut a les principals obres de referència de cada escola. D'aquesta dinàmica en quedaren exclosos els alfaquins xiïtes, que mai han deixat «d'esforçar-se», de practicar l'ijtihad, per tal d'actualitzar el dret. Solament modernament, alguns alfaquins sunnites, inspirats pel reformisme islàmic liderat per Muhàmmad Àbduh, han reobert l'ijtihad o esforç per tal d'adequar el dret a la realitat islàmica canviant.

Altres significats i denominacions

[modifica]

A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrab al-faqih en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'una kuttab o escola alcorànica «bàsica», així com un recitador professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de la Corona d'Aragó i del regne de Castella, l'imam de la mesquita era anomenat alfaquí,[4] tot i que també eren comuns altres noms com el de sabasala.[5]

Finalment, vinculat a l'àrab al-faqih i, de vegades, com a sinònim d'alfaquí-jurisconsult, existeixen el terme mutafàqqih, «un estudiant de dret», així com una persona amb amplis coneixements de dret i un alt grau de competència jurisprudencial és anomenada mújtahid —com els primers grans juristes «innovadors».

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cf. «alfaquí». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Faḳīh».
  3. ↑ «Alfaquí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ A Osca, per exemple, l'alfaquí era la persona encarregada de les funcions de culte, presidia la vida religiosa i administrava els béns de la mesquita, cf. Basáñez Villaluenga, María Blanca. La aljama sarracena de Huesca en el siglo XIV. Barcelona: Institución Milá y Fontanals, Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1989, p. 31. ISBN 84-00-07006-2. 
  5. ↑ A Lleida, l'autoritat religiosa i el principal funcionari de la mesquita, que dirigia les oracions comunitàries, era el sabasala, cf. Mutgé Vives, Josefa. L'aljama sarraïna de Lleida a l'Edat Mitjana : aproximació a la seva història. Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals, 1992, p. 40-41. ISBN 84-00-07236-7.  Vegeu més referències a alfaquins i sasabales com a imams a Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Els sarraïns de la corona catalano-aragonesa en el segle xiv : segregació i discriminació. Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institució Milá i Fontanals, 1987, p. 87-95. ISBN 84-00-06634-0. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Bramon, Dolors. Obertura a l'islam. Barcelona: Cruïlla : Fundació Joan Maragall, 2001. ISBN 8466102396. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfaquí&oldid=31131985»