Vés al contingut

Liburni: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Estandardització de noms d'infotaules
 
(13 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula llengua}}
{{inacabat|data=març de 2017}}

El '''liburni''' era la llengua parlada pels antics pobladors de [[Libúrnia]] a l'època clàssica. La seva classificació no és encara prou coneguda: es pensa que podria ser una llengua indoeuropea, però amb una elevada proporció d'elements [[Protoindoeuropeu|preindoeuropeus]].
El '''liburni''' era la llengua parlada pels antics pobladors de [[Libúrnia]] a l'època clàssica. La seva classificació no és encara prou coneguda: es pensa que podria ser una llengua indoeuropea, però amb una elevada proporció d'elements [[Protoindoeuropeu|preindoeuropeus]].


== Classificació ==
== Classificació ==
No es coneixen escrits en liburni. Les úniques restes lingüístiques d'aquest idioma són topònims liburnis i alguns noms familiars i personals de [[Libúrnia]], en forma llatinitzada del segle I a.C. Les diferències menors que es troben en els materials arqueològics propis de [[Libúrnia|Liburnia]] en certa mesura reflecteixen també l'especificitat ètnicolingüística. Això va causar moltes especulacions sobre la seva llengua.
No es coneixen escrits en liburni. Les úniques restes lingüístiques d'aquest idioma són topònims liburnis i alguns noms familiars i personals de [[Libúrnia]], en forma llatinitzada del segle I a.C. Les diferències menors que es troben en els materials arqueològics propis de [[Libúrnia|Liburnia]] en certa manera reflecteixen també l'especificitat ètnicolingüística. Això va causar moltes especulacions sobre la seva llengua.


A través de l'estudi de l'[[onomàstica]] de la província romana de [[Dalmàcia (província romana)|Dalmàcia]], [[Géza Alföldy]] ha arribat a la conclusió que el liburni i l'[[Istriot|istri]] pertanyien a l'àrea de [[Venètic|la llengua venètica]].<ref>Géza Alföldy, ''Die Namensgebung der Urbevölkerung in der römischen Provinz Dalmatien.'' Beiträge zur Namenforschung 15, 1964</ref><ref>Géza Alföldy, ''Die Personennamen im römischen Dalmatien,'' Heidelberg, 1969</ref> En particular, alguns [[Antroponímia|antropònims]] liburnis mostren una forta afinitat venètica, alguns noms són semblants i les arrels són comunes, com ''Vols-'', ''Volt-'', i ''Host-'' (<PIE ''*ghos-ti'', "estrany, hoste, amfitrió"). Els noms liburnis i vènets també comparteixen sufixos comuns, com ara ''-icus'' i ''-ocus''.
A través de l'estudi de l'[[onomàstica]] de la província romana de [[Dalmàcia (província romana)|Dalmàcia]], [[Géza Alföldy]] ha arribat a la conclusió que el liburni i l'[[Istriot|istri]] pertanyien a l'àrea de [[Venètic|la llengua venètica]].<ref>Géza Alföldy, ''Die Namensgebung der Urbevölkerung in der römischen Provinz Dalmatien.'' Beiträge zur Namenforschung 15, 1964</ref><ref>Géza Alföldy, ''Die Personennamen im römischen Dalmatien,'' Heidelberg, 1969</ref> En particular, alguns [[Antroponímia|antropònims]] liburnis mostren una forta afinitat venètica, alguns noms són semblants i les arrels són comunes, com ''Vols-'', ''Volt-'', i ''Host-'' (<PIE ''*ghos-ti'', "estrany, hoste, amfitrió"). Els noms liburnis i vènets també comparteixen sufixos comuns, com ara ''-icus'' i ''-ocus''.
Línia 10: Línia 9:
[[Jürgen Untermann]], que es va centrar més en l'onomàstica libúrnia, ha relacionat els liburnis de la costa oriental d'[[Regió d'Ístria|Istria]] amb els vènets. Ha definit tres grups de noms: un al nord de Liburnia, estructuralment similars als dels istris i vènets; un altre vinculat als dàlmates, lapodes i altres il·liris del sud del seu territori; i un tercer grup de noms comuns al llarg de tot el territori liburni.<ref>J. Untermann, ''Die venetischen Personennamen,'' Wiesbaden, 1961</ref><ref>J. Untermann, ''Venetisches in Dalmatien,'' GCBI 5, 1970</ref>
[[Jürgen Untermann]], que es va centrar més en l'onomàstica libúrnia, ha relacionat els liburnis de la costa oriental d'[[Regió d'Ístria|Istria]] amb els vènets. Ha definit tres grups de noms: un al nord de Liburnia, estructuralment similars als dels istris i vènets; un altre vinculat als dàlmates, lapodes i altres il·liris del sud del seu territori; i un tercer grup de noms comuns al llarg de tot el territori liburni.<ref>J. Untermann, ''Die venetischen Personennamen,'' Wiesbaden, 1961</ref><ref>J. Untermann, ''Venetisches in Dalmatien,'' GCBI 5, 1970</ref>


Els noms de les deïtats locals també tenien diferents distribucions regionals, mentre que els topònims, tant en l'estructura com amb la forma, mostren una major diversitat i una dispersió més àmplia, amb característiques preindoeuropees (mediterrànies), indoeuropees i locals, segons R. Katičić, que ha estudiat els topònims liburnis i ha observat la diferenciació ètnica i lingüística d'aquest poble.<ref>R. Katičić, ''Ancient languages of the Balkans, Trends in linguistics'' 4, 5, The Hague and Paris, 1976</ref> S. Čače ha assenyalat que la pertinença de la llengua liburniana a la zona nord-Adriàtica en l'àrea dels [[Iapods|iapots]] i [[dàlmates]] és difícil de provar a causa de les escasses restes.<ref>S. Čače, Liburnija u razdoblju od 4. do 1. st. prije nove ere, Zadar, 1985, 101-120</ref> Els liburnis eren essencialment diferents dels istris i vènets, tant cultural com ètnicament, cosa que s'observa sobretot en la tradició dels enterraments, de manera que eren els més propers als dàlmates. L'idioma liburni es va desenvolupar sobre una base indoeuropea, però els liburnis mantenien fortes tradicions preindoeuropees, com es constata en les seves relacions socials, indubtablement relacionades amb el seu desenvolupament cultural independent i l'aïllament territorial.<ref>D. Rendić-Miočević, ''Onomastičke studije s područja Liburna,'' Zbornik Instituta za historijske nauke u Zadru 1, 1955</ref><ref>M. Suić, ''Zapadne granice Ilira u svijetlu historijskih izvora,'' Simpozijum, 1966</ref><ref>Š. Batović, ''Liburnska kultura,'' Matica Hrvatska i Arheološki muzej Zadar, Zadar, 2005, UDK: 904 (398 Liburnija), ISBN 953-6419-50-5, pages 65, 66</ref>
Els noms de les deïtats locals també tenien diferents distribucions regionals, mentre que els topònims, tant en l'estructura com amb la forma, mostren una major diversitat i una dispersió més àmplia, amb característiques preindoeuropees (mediterrànies), indoeuropees i locals, segons R. Katičić, que ha estudiat els topònims liburnis i ha observat la diferenciació ètnica i lingüística d'aquest poble.<ref>R. Katičić, ''Ancient languages of the Balkans, Trends in linguistics'' 4, 5, The Hague and Paris, 1976</ref> S. Čače ha assenyalat que la pertinença de la llengua liburniana a la zona nord-Adriàtica en l'àrea dels [[Iapods|iapots]] i [[dàlmates]] és difícil de provar a causa de les escasses restes.<ref>S. Čače, Liburnija u razdoblju od 4. do 1. st. prije nove ere, Zadar, 1985, 101-120</ref> Els liburnis eren essencialment diferents dels istris i vènets, tant cultural com ètnicament, cosa que s'observa sobretot en la tradició dels enterraments, de manera que eren els més propers als dàlmates. L'idioma liburni es va desenvolupar sobre una base indoeuropea, però els liburnis mantenien fortes tradicions preindoeuropees, com es constata en les seves relacions socials, indubtablement relacionades amb el seu desenvolupament cultural independent i l'aïllament territorial.<ref>D. Rendić-Miočević, ''Onomastičke studije s područja Liburna,'' Zbornik Instituta za historijske nauke u Zadru 1, 1955</ref><ref>M. Suić, ''Zapadne granice Ilira u svijetlu historijskih izvora,'' Simpozijum, 1966</ref><ref>Š. Batović, ''Liburnska kultura,'' Matica Hrvatska i Arheološki muzej Zadar, Zadar, 2005, UDK: 904 (398 Liburnija), {{ISBN|953-6419-50-5}}, pages 65, 66</ref>


Excepte el topònim Liburnum a [[Ligúria (província romana)|Ligúria]], els noms liburnis es relacionen amb [[Anatòlia|Àsia Menor]] i [[Etrúria]].<ref>M. Fluss, Liburni, PWRE. Bd. V, 583</ref><ref>M. Jokl in Ebert, Reallex. der Vorgeschichte, VI, 46-47</ref> Altres congruències toponomàstiques i onomàstiques es troben entre [[Libúrnia]] (i algunes altres regions de la [[Il·líria (província romana)|Il·líria]] romana) i les províncies d'Àsia Menor de Lídia, [[Cària]], [[Pisídia]], [[Isàuria]], [[Pamfília]], [[Licaònia]] i [[Cilícia]], especialment entre Libúrnia i Lícia, acompanyades per les similituds en els elements de l'organització social, com ara el matriarcat i la [[ginecocràcia]] (gynaikokratia) i l'organització del territori, aquest últim, a la regió de l'Adriàtic i voltants s'assembla a Etrúria, Messàpia i el sud d'Itàlia.<ref>M. Zaninović, On some relations between Anatolia and Dalmatia, Proceedings of the Xth International Congress of Classical Studies, Ankara-Izmir, 20-30, Sept. 1973, Ankara 1978, 81-93</ref>
Excepte el topònim Liburnum a [[Ligúria (província romana)|Ligúria]], els noms liburnis es relacionen amb [[Anatòlia|Àsia Menor]] i [[Etrúria]].<ref>M. Fluss, Liburni, PWRE. Bd. V, 583</ref><ref>M. Jokl in Ebert, Reallex. der Vorgeschichte, VI, 46-47</ref> Altres congruències toponomàstiques i onomàstiques es troben entre [[Libúrnia]] (i algunes altres regions de la [[Il·líria (província romana)|Il·líria]] romana) i les províncies d'Àsia Menor de Lídia, [[Cària]], [[Pisídia]], [[Isàuria]], [[Pamfília]], [[Licaònia]] i [[Cilícia]], especialment entre Libúrnia i Lícia, acompanyades per les similituds en els elements de l'organització social, com ara el matriarcat i la [[ginecocràcia]] (gynaikokratia) i l'organització del territori, aquest últim, a la regió de l'Adriàtic i voltants s'assembla a Etrúria, Messàpia i el sud d'Itàlia.<ref>M. Zaninović, On some relations between Anatolia and Dalmatia, Proceedings of the Xth International Congress of Classical Studies, Ankara-Izmir, 20-30, Sept. 1973, Ankara 1978, 81-93</ref>
Línia 19: Línia 18:


== Onomàstica ==
== Onomàstica ==

=== Antropònims ===
=== Antropònims ===

El nom individual + patronímic, era una fórmula comuna entre els [[il·liris]] que era rara entre els liburnis. En una regió on la fórmula dels tres noms romans ja s'havia propagat ('' [[praenomen]] '', '' [[nomen gentile]] '', '' [[sobrenom]] '': '' Caius Julius Caesar ''), la fórmula nadiua de dos noms apareix en diverses variants. El nom personal, més el nom de la família es troba al sud de Libúrnia, mentre que el nom personal, a més del nom de família, més el patronímic es troba en tota l'àrea liburniana. Per exemple: '' Avita Suioca Vesclevesis '', '' Velsouna Suioca Vesclevesis f(ilia) '', ' 'Avita Aquillia L(uci) f(ilia)' ',' 'Volsouna Oplica Pl(a)etoris f(ilia)' ',' 'Vendo Verica Triti f(ilius)' '.
El nom individual + patronímic, era una fórmula comuna entre els [[il·liris]] que era rara entre els liburnis. En una regió on la fórmula dels tres noms romans ja s'havia propagat ('' [[praenomen]] '', '' [[nomen gentile]] '', '' [[sobrenom]] '': '' Caius Julius Caesar ''), la fórmula nadiua de dos noms apareix en diverses variants. El nom personal, més el nom de la família es troba al sud de Libúrnia, mentre que el nom personal, a més del nom de família, més el patronímic es troba en tota l'àrea liburniana. Per exemple: '' Avita Suioca Vesclevesis '', '' Velsouna Suioca Vesclevesis f(ilia) '', ' 'Avita Aquillia L(uci) f(ilia)' ',' 'Volsouna Oplica Pl(a)etoris f(ilia)' ',' 'Vendo Verica Triti f(ilius)' '.


[[Image:Italy 400bC en.svg|thumb|300px|Distribució aproximada de les llengües a Itàlia durant l'edat del ferro (segle VI a. C.).]]
[[Fitxer:Italy 400bC en.svg|miniatura|Distribució aproximada de les llengües a Itàlia durant l'edat del ferro (segle VI a. C.).]]


*Acaica
* Acaica
*Aetor
* Aetor
*Avitus (masc.), Avita (fem.)
* Avitus (masc.), Avita (fem.)
*Boninus
* Boninus
*Cliticus
* Cliticus
*Colatina
* Colatina
*Curticus
* Curticus
*Darmo
* Darmo
*Dumma
* Dumma
*Hosp(olis)
* Hosp(olis)
*Hostiducis ([[genitiu|gen.]])
* Hostiducis ([[genitiu|gen.]])
*Hostiices
* Hostiices
*Lambicus
* Lambicus
*Malavicus
* Malavicus
*Marica
* Marica
*Menda
* Menda
*Moicus
* Moicus
*Oclatinus
* Oclatinus
*Oeplus
* Oeplus
*Opia
* Opia
*Opiavus
* Opiavus
*Oplus
* Oplus
*Plaetor, gen. Plaetoris. Trobat entre els vènets com '' Plaetorius ''; entre els il·liris com '' Plator '', genitiu '' Platoris ''. Testificat com '' Pletor '' en una inscripció que es troba a la zona de [[Ljubljana]] a [[Eslovènia]].
* Plaetor, gen. Plaetoris. Trobat entre els vènets com '' Plaetorius ''; entre els il·liris com '' Plator '', genitiu '' Platoris ''. Testificat com '' Pletor '' en una inscripció que es troba a la zona de [[Ljubljana]] a [[Eslovènia]].
*Patalius
* Patalius
*Recus
* Recus
*Suioca
* Suioca
*Tarnis
* Tarnis
*Toruca
* Toruca
*Trosius
* Trosius
*Turus
* Turus
*Vadica
* Vadica
*Velsouna (fem.)
* Velsouna (fem.)
*Viniocus
* Viniocus
*Volaesa
* Volaesa
*Volscus
* Volscus
*Volsetis (gen.)
* Volsetis (gen.)
*Volso
* Volso
*Volsonus
* Volsonus
*Volsounus (masc.), Volsouna (fem.)
* Volsounus (masc.), Volsouna (fem.)
*Volsus
* Volsus
*Voltimesis (gen.)
* Voltimesis (gen.)
*Vol(l)tis(s)a
* Vol(l)tis(s)a
*Zupricus
* Zupricus


La majoria dels noms anteriors són desconeguts entre els veïns dels liburnis de l'est i sud (dàlmates, etc.), però, molts tenen formes semblants en [[venètic]]. Els següents noms es consideren exclusivament liburnis, però, un (Buzetius) també està testificat entre els [[Iapods]] veïns del nord i nord-est:
La majoria dels noms anteriors són desconeguts entre els veïns dels liburnis de l'est i sud (dàlmates, etc.), però, molts tenen formes semblants en [[venètic]]. Els següents noms es consideren exclusivament liburnis, però, un (Buzetius) també està testificat entre els [[Iapods]] veïns del nord i nord-est:


*Aeia
* Aeia
*Barcinus
* Barcinus
*Buzetius
* Buzetius
*Caminis (gen.)
* Caminis (gen.)
*Ceunus
* Ceunus
*Clausus
* Clausus
*Granp (...). documentat sols en forma abreujada.
* Granp (...). documentat sols en forma abreujada.
*Iaefus
* Iaefus
*Lastimeis (gen. ?)
* Lastimeis (gen. ?)
*Mamaester
* Mamaester
*Pasinus
* Pasinus
*Picusus
* Picusus
*Tetenus
* Tetenus
*Vesclevesis (gen.).
* Vesclevesis (gen.).
*Virno
* Virno


=== Teònims ===
=== Teònims ===
*Anzotica. La Venus dels liburnis.
* Anzotica. La Venus dels liburnis.


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
*[[Venètic]].
* [[Venètic]].
*[[Llengües itàliques]].
* [[Llengües itàliques]].
*[[Llengües il·líries]].
* [[Llengües il·líries]].


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
<references />


[[Categoria:Llengües indoeuropees]]
[[Categoria:Llengües europees mortes]]
[[Categoria:Llengües paleobalcàniques]]
[[Categoria:Llengües paleobalcàniques]]
[[Categoria:Il·liris]]

Revisió de 05:34, 23 juny 2023

Infotaula de llenguaLiburni
Tipusllengua i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deLiburnia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estatantiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturavalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xli Modifica el valor a Wikidata
Glottologcap valor Modifica el valor a Wikidata
IETFxli Modifica el valor a Wikidata

El liburni era la llengua parlada pels antics pobladors de Libúrnia a l'època clàssica. La seva classificació no és encara prou coneguda: es pensa que podria ser una llengua indoeuropea, però amb una elevada proporció d'elements preindoeuropeus.

Classificació

[modifica]

No es coneixen escrits en liburni. Les úniques restes lingüístiques d'aquest idioma són topònims liburnis i alguns noms familiars i personals de Libúrnia, en forma llatinitzada del segle I a.C. Les diferències menors que es troben en els materials arqueològics propis de Liburnia en certa manera reflecteixen també l'especificitat ètnicolingüística. Això va causar moltes especulacions sobre la seva llengua.

A través de l'estudi de l'onomàstica de la província romana de Dalmàcia, Géza Alföldy ha arribat a la conclusió que el liburni i l'istri pertanyien a l'àrea de la llengua venètica.[1][2] En particular, alguns antropònims liburnis mostren una forta afinitat venètica, alguns noms són semblants i les arrels són comunes, com Vols-, Volt-, i Host- (<PIE *ghos-ti, "estrany, hoste, amfitrió"). Els noms liburnis i vènets també comparteixen sufixos comuns, com ara -icus i -ocus.

Jürgen Untermann, que es va centrar més en l'onomàstica libúrnia, ha relacionat els liburnis de la costa oriental d'Istria amb els vènets. Ha definit tres grups de noms: un al nord de Liburnia, estructuralment similars als dels istris i vènets; un altre vinculat als dàlmates, lapodes i altres il·liris del sud del seu territori; i un tercer grup de noms comuns al llarg de tot el territori liburni.[3][4]

Els noms de les deïtats locals també tenien diferents distribucions regionals, mentre que els topònims, tant en l'estructura com amb la forma, mostren una major diversitat i una dispersió més àmplia, amb característiques preindoeuropees (mediterrànies), indoeuropees i locals, segons R. Katičić, que ha estudiat els topònims liburnis i ha observat la diferenciació ètnica i lingüística d'aquest poble.[5] S. Čače ha assenyalat que la pertinença de la llengua liburniana a la zona nord-Adriàtica en l'àrea dels iapots i dàlmates és difícil de provar a causa de les escasses restes.[6] Els liburnis eren essencialment diferents dels istris i vènets, tant cultural com ètnicament, cosa que s'observa sobretot en la tradició dels enterraments, de manera que eren els més propers als dàlmates. L'idioma liburni es va desenvolupar sobre una base indoeuropea, però els liburnis mantenien fortes tradicions preindoeuropees, com es constata en les seves relacions socials, indubtablement relacionades amb el seu desenvolupament cultural independent i l'aïllament territorial.[7][8][9]

Excepte el topònim Liburnum a Ligúria, els noms liburnis es relacionen amb Àsia Menor i Etrúria.[10][11] Altres congruències toponomàstiques i onomàstiques es troben entre Libúrnia (i algunes altres regions de la Il·líria romana) i les províncies d'Àsia Menor de Lídia, Cària, Pisídia, Isàuria, Pamfília, Licaònia i Cilícia, especialment entre Libúrnia i Lícia, acompanyades per les similituds en els elements de l'organització social, com ara el matriarcat i la ginecocràcia (gynaikokratia) i l'organització del territori, aquest últim, a la regió de l'Adriàtic i voltants s'assembla a Etrúria, Messàpia i el sud d'Itàlia.[12]

Característiques compartides pel liburni i altres llengües antigues se n'han trobat escasses en el llenguatge de Libúrnia, tan sols noms i topònims registrats durant l'Edat del Ferro i en els temps posteriors, que s'han mostrat insuficients per a definir qualsevol classificació lingüística més precisa, excepte en l'evidència del desenvolupament en l'indoeuropeu d'elements significatius de base preindoeuropea.

Els liburnis van ser conquerits pels romans l'any 35 abans de Crist, però tot i la romanització, especialment a les grans ciutats, conservaren les seves tradicions fins al s. IV després de Crist, com ho demostra l'arqueologia. L'idioma liburni finalment va ser substituït pel llatí, probablement durant l'antiguitat tardana.

Onomàstica

[modifica]

Antropònims

[modifica]

El nom individual + patronímic, era una fórmula comuna entre els il·liris que era rara entre els liburnis. En una regió on la fórmula dels tres noms romans ja s'havia propagat ( praenomen , nomen gentile , sobrenom : Caius Julius Caesar ), la fórmula nadiua de dos noms apareix en diverses variants. El nom personal, més el nom de la família es troba al sud de Libúrnia, mentre que el nom personal, a més del nom de família, més el patronímic es troba en tota l'àrea liburniana. Per exemple: Avita Suioca Vesclevesis , Velsouna Suioca Vesclevesis f(ilia) , ' 'Avita Aquillia L(uci) f(ilia)' ',' 'Volsouna Oplica Pl(a)etoris f(ilia)' ',' 'Vendo Verica Triti f(ilius)' '.

Distribució aproximada de les llengües a Itàlia durant l'edat del ferro (segle VI a. C.).
  • Acaica
  • Aetor
  • Avitus (masc.), Avita (fem.)
  • Boninus
  • Cliticus
  • Colatina
  • Curticus
  • Darmo
  • Dumma
  • Hosp(olis)
  • Hostiducis (gen.)
  • Hostiices
  • Lambicus
  • Malavicus
  • Marica
  • Menda
  • Moicus
  • Oclatinus
  • Oeplus
  • Opia
  • Opiavus
  • Oplus
  • Plaetor, gen. Plaetoris. Trobat entre els vènets com Plaetorius ; entre els il·liris com Plator , genitiu Platoris . Testificat com Pletor en una inscripció que es troba a la zona de Ljubljana a Eslovènia.
  • Patalius
  • Recus
  • Suioca
  • Tarnis
  • Toruca
  • Trosius
  • Turus
  • Vadica
  • Velsouna (fem.)
  • Viniocus
  • Volaesa
  • Volscus
  • Volsetis (gen.)
  • Volso
  • Volsonus
  • Volsounus (masc.), Volsouna (fem.)
  • Volsus
  • Voltimesis (gen.)
  • Vol(l)tis(s)a
  • Zupricus

La majoria dels noms anteriors són desconeguts entre els veïns dels liburnis de l'est i sud (dàlmates, etc.), però, molts tenen formes semblants en venètic. Els següents noms es consideren exclusivament liburnis, però, un (Buzetius) també està testificat entre els Iapods veïns del nord i nord-est:

  • Aeia
  • Barcinus
  • Buzetius
  • Caminis (gen.)
  • Ceunus
  • Clausus
  • Granp (...). documentat sols en forma abreujada.
  • Iaefus
  • Lastimeis (gen. ?)
  • Mamaester
  • Pasinus
  • Picusus
  • Tetenus
  • Vesclevesis (gen.).
  • Virno

Teònims

[modifica]
  • Anzotica. La Venus dels liburnis.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Géza Alföldy, Die Namensgebung der Urbevölkerung in der römischen Provinz Dalmatien. Beiträge zur Namenforschung 15, 1964
  2. ↑ Géza Alföldy, Die Personennamen im römischen Dalmatien, Heidelberg, 1969
  3. ↑ J. Untermann, Die venetischen Personennamen, Wiesbaden, 1961
  4. ↑ J. Untermann, Venetisches in Dalmatien, GCBI 5, 1970
  5. ↑ R. Katičić, Ancient languages of the Balkans, Trends in linguistics 4, 5, The Hague and Paris, 1976
  6. ↑ S. Čače, Liburnija u razdoblju od 4. do 1. st. prije nove ere, Zadar, 1985, 101-120
  7. ↑ D. Rendić-Miočević, Onomastičke studije s područja Liburna, Zbornik Instituta za historijske nauke u Zadru 1, 1955
  8. ↑ M. Suić, Zapadne granice Ilira u svijetlu historijskih izvora, Simpozijum, 1966
  9. ↑ Š. Batović, Liburnska kultura, Matica Hrvatska i Arheološki muzej Zadar, Zadar, 2005, UDK: 904 (398 Liburnija), ISBN 953-6419-50-5, pages 65, 66
  10. ↑ M. Fluss, Liburni, PWRE. Bd. V, 583
  11. ↑ M. Jokl in Ebert, Reallex. der Vorgeschichte, VI, 46-47
  12. ↑ M. Zaninović, On some relations between Anatolia and Dalmatia, Proceedings of the Xth International Congress of Classical Studies, Ankara-Izmir, 20-30, Sept. 1973, Ankara 1978, 81-93
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Liburni&oldid=31985597»