Vés al contingut

Esquimals: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
error refes
m eliminant redireccions de plantilla
 
(48 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Grup humà}}
{{Infotaula grup humà}}
[[Fitxer:Inuit conf map.png|thumb|300px|Mapa del [[Consell Circumpolar Inuit]], que agrupa els diversos pobles èsquimos: els [[yupik]] (yupik i yupik siberians), i els [[inuit]] (iñupiat, inuvialuit, nunavut, nunavik, nunatsiavut i kalaallit).]]
[[Fitxer:Inuit conf map.png|miniatura|Mapa del [[Consell Circumpolar Inuit]], que agrupa els diversos pobles èsquimos: els [[yupik]] (yupik i yupik siberians), i els [[inuit]] (iñupiat, inuvialuit, nunavut, nunavik, nunatsiavut i kalaallit).]]
[[Fitxer:Greenland kayak seal hunter 2006.jpg|thumb|200px|Un caçador de foques en el seu [[kayak]].]]
[[Fitxer:Greenland kayak seal hunter 2006.jpg|miniatura|Un caçador de foques en el seu [[kayak]].]]
[[Fitxer:Descriptive booklet on the Alaska historical museum (1922) (14758775556).jpg|thumb|200px|[[Kudlik]]s: Llànties èsquimos d'oli de foca.]]
[[Fitxer:Descriptive booklet on the Alaska historical museum (1922) (14758775556).jpg|miniatura|[[Kudlik]]s: Llànties èsquimos d'oli de foca.]]
Els '''èsquims'''<ref>GEC, Joan Coromines, DECat</ref> o ''èsquimos'' (en [[anglès]] i en [[danès]]: ''Eskimo''; en [[francès]]: ''Esquimaux''; en [[rus]]: ''эскимосский'') és la designació genèrica que s'aplica als diversos pobles indígenes de la [[Cercle polar àrtic|regió circumpolar àrtica]], des de la [[Sibèria]] oriental ([[Rússia]]), passant per [[Alaska]] ([[Estats Units]]) i el [[Canadà]], fins a [[Groenlàndia|Grenlàndia]] ([[Dinamarca]]). Concretament, són els gairebé residuals [[yupik]], els ja desapareguts [[sirenik]] i els majoritaris [[inuit]], amb totes les seves subdivisions.
Els '''esquimals''', '''èsquims'''<ref>{{GDLC|èsquim}}</ref> o ''èsquimos''{{Citació necessària|data=2022}} (en [[anglès]] i en [[danès]]: ''Eskimo''; en [[francès]]: ''Esquimaux''; en [[rus]]: ''эскимосский'') és la designació genèrica que s'aplica als diversos pobles indígenes de la [[Cercle polar àrtic|regió circumpolar àrtica]], des de la [[Sibèria]] oriental ([[Rússia]]), passant per [[Alaska]] ([[Estats Units]]) i el [[Canadà]], fins a [[Groenlàndia|Grenlàndia]] ([[Dinamarca]]). Concretament, són els gairebé residuals [[yupik]], els ja desapareguts [[sirenik]] i els majoritaris [[inuit]], amb totes les seves subdivisions.


Hi ha una tendència a considerar ofensiu el terme 'èsquim' i a substituir-lo precisament per 'inuit', malgrat la improcedència d'aquesta identificació,<ref name=anlc>Kaplan, Lawrence. [http://www.uaf.edu/anlc/resources/inuit-eskimo/ "Inuit or Eskimo: Which name to use?"] ''Alaskan Native Language Center, UFA.'' Consultat: 27/11/2013. {{en}}</ref><ref>[http://www.oxforddictionaries.com/definition/english/Eskimo "Eskimo: Usage."] ''Oxford Dictionaries''. Consultat: 27/1/2014.</ref><ref>[http://www.thefreedictionary.com/Eskimo "Eskimo."] ''The Free Dictionary.'' Consultat: 27/1/2014. {{en}}</ref> puix que no s'hauria de confondre la part amb el tot.
Hi ha una tendència a considerar ofensiu el terme ''èsquim'' i a substituir-lo precisament per ''inuit'', malgrat la improcedència d'aquesta identificació,<ref name=anlc>Kaplan, Lawrence. [http://www.uaf.edu/anlc/resources/inuit-eskimo/ "Inuit or Eskimo: Which name to use?"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160818195031/http://www.uaf.edu/anlc/resources/inuit-eskimo/ |date=2016-08-18}} ''Alaskan Native Language Center, UFA.'' Consultat: 27/11/2013. {{en}}</ref><ref>[http://www.oxforddictionaries.com/definition/english/Eskimo "Eskimo: Usage."] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160906052418/http://www.oxforddictionaries.com/definition/english/Eskimo |date=2016-09-06 }} ''Oxford Dictionaries''. Consultat: 27/1/2014.</ref><ref>[http://www.thefreedictionary.com/Eskimo "Eskimo."] ''The Free Dictionary.'' Consultat: 27/1/2014. {{en}}</ref> puix que no s'hauria de confondre la part amb el tot.


==Etimologia==
== Etimologia ==
El terme ''èsquim'' (o ''èsquimo'') prové del mot ''eskimo'', passat pel terme francès més comú, ''esquimau'' (femení ''esquimau'', de cops ''esquimaude'', plural ''esquimaux''). És atestat per la primera vegada el 1691 en la ''Nouvelle relation de la Gaspésie'' de [[Chrétien Le Clercq]] (sota l'ortografia ''eskimau'', plural ''eskimaux''), en què designa els « habitants des régions arctiques de l'Amérique ».<ref name="cnrtl">{{harvsp|CNRTL|id=cnrtl}}</ref> La denominació podria venir d'un terme [[algonquí]] del s. XVII que significa « menjador de carn crua »<ref>{{harvsp|Royot|2007|p=78}}</ref>{{,}}<ref name="etymonline">{{harvsp|Online Etymology Dictionary|id=etymonline}}</ref>{{,}},<ref name="harper">{{ouvrage |langue=en |nom1=Harper |prénom1=Judith R. |titre=Inuits |éditeur=Smart Apple Media |lieu=Makato, Minnesota |année=2000 |pages totales=32 |isbn=1-887068-74-0}}</ref> però aquesta hipòtesi és refusada per certs lingüistes, que fan valer que els primers exploradors europeus han obtingut el terme a partir d'un mot [[micmac]] que tindria relació amb les [[raquetes de neu]],<ref name="sailer2002">{{harvsp|Sailer|2002|id=sailer2002}}</ref> mentre que uns altres han proposat que significava « els locutors d'una llengua estrangera »<ref>{{harvsp|Mennecier|1995|p=5}}</ref>{{,}}.<ref>{{harvsp|Dorais|1996|p=8}}</ref> El terme ha estat popularitzat pels exploradors polar del s. XIX, notablement en les revistes de viatges tal com ''[[Le Tour du monde]]''.<ref group="note">vegeu per exemple l'edició del segon semestre del 1860.</ref> Segons Barnum, el nom vindria del missionari jesuïta francès [[Pierre-François-Xavier de Charlevoix|Charlevoix]] establit al Canadà al s. XVII.<ref>{{harvsp|Barnum|1901}}</ref> Els esquimòlegs han adoptat el terme « eskimo », invariable en l'ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic<ref>{{harvsp|Dorais|1996|p=2}}</ref>
El terme ''èsquim'' (o ''èsquimo''){{Citació necessària|data=2022}} prové del mot ''eskimo'', passat pel terme francès més comú, ''esquimau'' (femení ''esquimau'', de cops ''esquimaude'', plural ''esquimaux''). És atestat per la primera vegada el 1691 en la ''Nouvelle relation de la Gaspésie'' de [[Chrétien Le Clercq]] (sota l'ortografia ''eskimau'', plural ''eskimaux''), en què designa els « habitants des régions arctiques de l'Amérique ».<ref name="cnrtl">{{harvsp|CNRTL|id=cnrtl}}</ref> La denominació podria venir d'un terme [[algonquí]] del s. XVII que significa ‘menjador de carn crua’,<ref>{{harvsp|Royot|2007|p=78}}</ref><ref name="etymonline">{{harvsp|Online Etymology Dictionary|id=etymonline}}</ref><ref name="harper">{{ouvrage |langue=en |nom1=Harper |prénom1=Judith R. |titre=Inuits |éditeur=Smart Apple Media |lieu=Makato, Minnesota |année=2000 |pages totales=32 |isbn=1-887068-74-0}}</ref> però aquesta hipòtesi és refusada per certs lingüistes, que fan valer que els primers exploradors europeus han obtingut el terme a partir d'un mot [[micmac]] que tindria relació amb les [[raquetes de neu]],<ref name="sailer2002">{{harvsp|Sailer|2002|id=sailer2002}}</ref> mentre que uns altres han proposat que significava ‘els locutors d'una llengua estrangera’.<ref>{{harvsp|Mennecier|1995|p=5}}</ref><ref>{{harvsp|Dorais|1996|p=8}}</ref> El terme ha estat popularitzat pels exploradors polar del s. XIX, notablement en les revistes de viatges tal com ''[[Le Tour du monde]]''.<ref group="note">vegeu per exemple l'edició del segon semestre del 1860.</ref> Segons Barnum, el nom vindria del missioner jesuïta francès [[Pierre-François-Xavier de Charlevoix|Charlevoix]] establit al Canadà al {{segle|XVII}}.<ref>{{harvsp|Barnum|1901}}</ref> Els esquimòlegs han adoptat el terme ''eskimo'', invariable en l'ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic.<ref>{{harvsp|Dorais|1996|p=2}}</ref>


El terme '''*esquimal''' és impropi car té origen de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural ''esquimaux'' (amb la ''-x'' final en comptes de ''-s'', alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en ''-al>-aux'' i els equivalents catalans en ''-al>-als''.
El terme '''''esquimal''''' és impropi, car té origen de resultes d'una interferència del francès: la «falsa» forma plural ''esquimaux'' (amb la ''-x'' final en comptes de ''-s'', alineada sobre els [[mots patrimonials]] que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en ''-al>-aux'' i els equivalents catalans en ''-al>-als''.


==Denominació==
== Denominació ==
⚫
El mot ''èsquim'' s'usa indegudament, especialment a Alaska, per a referir-se alhora als [[yupik]] i als iñupiat (que són del grup [[inuit]]).<ref name=anlc/> També es diu «nadius d'Alaska», si bé referit a tots els pobles indígenes d'Alaska, inclosos els diversos pobles indígenes de la costa del nord-oest del [[Pacífic]] i els [[dené]] ([[Amerindis nord-americans|amerindis]]). S'han proposat noms alternatius a Alaska, com ara ''inuit–yupik'',<ref>Holton, Gary. [http://www.academia.edu/4091073/Place-naming_strategies_in_Inuit-Yupik_and_Dene_languages_in_Alaska "Place-naming strategies in Inuit-Yupik and Dene languages in Alaska."] Consultat: 27/1/2014. {{en}}</ref> però sense gaire èxit.


⚫
En canvi, al Canadà i a Grenlàndia, aquesta denominació ha decaigut perquè es considera pejorativa i ofensiva,<ref>[https://www.ethnologue.com/language/esk "Inupiatun, Northwest Alaska."] ''Ethnologue.'' Consultat: 8/12/2013. {{en}}</ref><ref name=n580>Nuttall 580</ref> i ha estat substituïda en general per ''inuit''.<ref name=anlc/><ref name="bartlebyinuit">usage note, [http://www.bartleby.com/61/10/I0211000.html Inuit], ''American Heritage Dictionary of the English Language'': Fourth Edition, 2000</ref> Però en un principi no ho era.<ref>{{format ref}} http://alt-usage-english.org/excerpts/fxeskimo.html {{en}}</ref>
⚫
El mot ''èsquim'' s'usa indegudament, especialment a Alaska, per a referir-se alhora als [[yupik]] i als iñupiat (que són del grup [[inuit]]).<ref name=anlc/> També es diu "nadius d'Alaska", si bé referit a tots els pobles indígenes d'Alaska, inclosos els diversos pobles indígenes de la costa del nord-oest del [[Pacífic]] i els [[dené]] ([[Amerindis nordamericans|amerindis]]). S'han proposat noms alternatius a Alaska, com ara "inuit–yupik",<ref>Holton, Gary. [http://www.academia.edu/4091073/Place-naming_strategies_in_Inuit-Yupik_and_Dene_languages_in_Alaska "Place-naming strategies in Inuit-Yupik and Dene languages in Alaska."] Consultat: 27/1/2014. {{en}}</ref> però sense gaire èxit.


⚫
El 1977, la Conferència Circumpolar Inuit, reunida a [[Barrow (Alaska)]], adoptà oficialment el nom d'i''nuit'' per a tots els pobles èsquims, independentment de les diverses denominacions locals que es mantenen vigents. El govern canadenc va reaccionar substituint oficialment ''eskimo'' per ''inuit'' (''inuk'' en singular). El cas és que el [[Consell Circumpolar Inuit]], fins al dia d'avui, continua a emprar indistintament les dues denominacions ''inuit'' i ''eskimo'' en els seus documents oficials, de manera que el terme ''èsquim'' roman en ús.
⚫
En canvi, al Canadà i a Grenlàndia, aquesta denominació ha decaigut perquè es considera pejorativa i ofensiva,<ref>[https://www.ethnologue.com/language/esk "Inupiatun, Northwest Alaska."] ''Ethnologue.'' Consultat: 8/12/2013. {{en}}</ref><ref name=n580>Nuttall 580</ref> i ha estat substituïda en general per "inuit".<ref name=anlc/><ref name="bartlebyinuit">usage note, [http://www.bartleby.com/61/10/I0211000.html Inuit], ''American Heritage Dictionary of the English Language'': Fourth Edition, 2000</ref> Però en un principi no ho era.<ref>http://alt-usage-english.org/excerpts/fxeskimo.html {{en}}</ref>


⚫
Per la seva banda, els èsquims de [[Groenlàndia]] s'estimen més anomenar-se «grenlandesos».<ref name=ethno>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=kal "Inuktitut, Greenlandic."] ''Ethnologue.'' Consultat: 6/8/2012. {{en}}</ref>
⚫
El 1977, la Conferència Circumpolar Inuit, reunida a [[Barrow (Alaska)]], adoptà oficialment el nom d'"Inuit" per a tots els pobles èsquims, independentment de les diverses denominacions locals que es mantenen vigents. El govern canadenc va reaccionar substituint oficialment ''Eskimo'' per ''Inuit'' (''Inuk'' en singular). El cas és que el [[Consell Circumpolar Inuit]], fins al dia d'avui, continua a emprar indistintament les dues denominacions ''Inuit'' i ''Eskimo'' en els seus documents oficials, de manera que el terme "èsquim" roman en ús.


⚫
És discutible, tanmateix, que es pugui aplicar un nom comuna als pobles [[yupik]] i [[inuit]], ateses les grans diferències lingüístiques, ètniques i culturals que hi ha entre ells. Però s'ha provat: el [[Consell Circumpolar Inuit]], que representa una població de 150.000 inuit i yupik de Groenlàndia, Canadà, Alaska i Sibèria, defineix els inuit com el conjunt dels «[[inupiat]] i [[yupik]] (Alaska), [[inuit]] i [[inuvialuit]] (Canadà), [[kalaallit]] (Groenlàndia) i [[yupik]] (Rússia)».<ref name="ICCcharter">Inuit Circumpolar Council. (2006). [http://inuitcircumpolar.com/index.php?auto_slide=&ID=374&Lang=En&Parent_ID=&current_slide_num= "Charter."] Consultat: 6/4/2007 {{en}}</ref>
⚫
Per la seva banda, els èsquims de [[Groenlàndia]] s'estimen més anomenar-se "grenlandesos".<ref name=ethno>[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=kal "Inuktitut, Greenlandic."] ''Ethnologue.'' Consultat: 6/8/2012. {{en}}</ref>


⚫
En [[lingüística]], el terme ''èsquim'' defineix la branca principal de la família de [[llengües esquimoaleutianes]].
⚫
És discutible, tanmateix, que es pugui aplicar un nom comuna als pobles [[yupik]] i [[inuit]], ateses les grans diferències lingüístiques, ètniques i culturals que hi ha entre ells. Però s'ha provat: el [[Consell Circumpolar Inuit]], que representa una població de 150.000 inuit i yupik de Groenlàndia, Canadà, Alaska i Sibèria, defineix els inuit com el conjunt dels "[[inupiat]] i [[yupik]] (Alaska), [[inuit]] i [[inuvialuit]] (Canadà), [[kalaallit]] (Groenlàndia) i [[yupik]] (Rússia)".<ref name="ICCcharter">Inuit Circumpolar Council. (2006). [http://inuitcircumpolar.com/index.php?auto_slide=&ID=374&Lang=En&Parent_ID=&current_slide_num= "Charter."] Consultat: 6/4/2007 {{en}}</ref>

⚫
En [[lingüística]], el terme "èsquim" defineix la branca principal de la família de [[llengües esquimoaleutianes]].


== Història ==
== Història ==
[[Fitxer:Koryak armor.jpeg|thumb|200px|Yupik siberians amb armadura.]]
[[Fitxer:Koryak armor.jpeg|miniatura|Yupik siberians amb armadura.]]
===Prehistòria===
=== Prehistòria ===
Hi ha constància de diverses cultures èsquimos prehistòriques a la zona àrtica, cap al 3000 aC, anteriors a l'aparició de la [[cultura Dorset]]. Sembla que van desenvolupar-se a [[Alaska]] a partir de poblacions arribades des d'[[Àsia]] pertanyents a la [[tradició d'eines petites de l'Àrtic]], probablement entre el 3000 aC i el 1000 aC, és a dir, molt més tard que els pobles [[amerindis]], que ja poblaven tot el [[Amèrica|continent americà]]. S'han trobat eines similars a [[Sibèria]] de fa uns 18.000 anys.
Hi ha constància de diverses cultures èsquimos prehistòriques a la zona àrtica, cap al 3000 aC, anteriors a l'aparició de la [[cultura Dorset]]. Sembla que van desenvolupar-se a [[Alaska]] a partir de poblacions arribades des d'[[Àsia]] pertanyents a la [[tradició d'eines petites de l'Àrtic]], probablement entre el 3000 aC i el 1000 aC, és a dir, molt més tard que els pobles [[amerindis]], que ja poblaven tot el [[Amèrica|continent americà]]. S'han trobat eines similars a [[Sibèria]] de fa uns 18.000 anys.


Les llengües i cultures [[yupik]] d'Alaska van evolucionar i després van emigrar de tornada a Sibèria, a l'inici de la [[cultura pre-Dorset]]. Cap al 2000 aC, es va diferenciar la [[cultura Unangan]] dels [[aleutians]], que se sol considerar una cultura no èsquimo.
Les llengües i cultures [[yupik]] d'Alaska van evolucionar i després van emigrar de tornada a Sibèria, a l'inici de la [[cultura pre-Dorset]]. Cap al 2000 aC, es va diferenciar la [[cultura Unangan]] dels [[aleutians]], que se sol considerar una cultura no èsquimo.


Aproximadament entre l'any 1 i el 500, aparentment al nord-oest d'[[Alaska]], es van separar dues altres branques: la llengua inuit es va separar de la yupik i, al llarg de diversos segles, es va anar expandint pel nord d'Alaska i del [[Canadà]] fins a [[Groenlàndia]]. La [[cultura de Thule]] es va diferenciar i desenvolupar al nord-oest d'Alaska cap a l'any 1000, i força ràpidament va arribar a tota l'àrea dels pobles èsquimos, si bé no tots la van adoptar. El 1300 va saltar a Groenlàndia.
Aproximadament entre l'any 1 i el 500, aparentment al nord-oest d'[[Alaska]], es van separar dues altres branques: la llengua inuit es va separar de la yupik i, al llarg de diversos segles, es va anar expandint pel nord d'Alaska i del [[Canadà]] fins a [[Groenlàndia]]. La [[cultura de Thule]] es va diferenciar i desenvolupar al nord-oest d'Alaska cap a l'any 1000, i força ràpidament va arribar a tota l'àrea dels pobles èsquimos, si bé no tots la van adoptar. El 1300 va saltar a Groenlàndia.


===Colonització europea===
=== Colonització europea ===
Entre el 1000 i el 1450 hi hagué una colònia europea a l'[[Illa de Baffin]], potser més antiga que la dels víkings a Groenlàndia.<ref>[http://www.nunatsiaq.com/archives/2008/809/80912/news/nunavut/80912_1516.html Jane George, "Kimmirut site suggests early European contact: Hare fur yarn, wooden tally sticks may mean visitors arrived 1,000 years ago"], ''Nunatsiaq News'', 12/9/2008, consultat: 5/10/2009 {{en}}</ref>
Entre el 1000 i el 1450 hi hagué una colònia europea a l'[[Illa de Baffin]], potser més antiga que la dels vikings a Groenlàndia.<ref>[http://www.nunatsiaq.com/archives/2008/809/80912/news/nunavut/80912_1516.html Jane George, "Kimmirut site suggests early European contact: Hare fur yarn, wooden tally sticks may mean visitors arrived 1,000 years ago"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090819090152/http://www.nunatsiaq.com/archives/2008/809/80912/news/nunavut/80912_1516.html |date=2009-08-19}}, ''Nunatsiaq News'', 12/9/2008, consultat: 5/10/2009 {{en}}</ref>


Els avantpassats dels [[inuit]]s groenlandesos van arribar a la zona colonitzada pels [[víkings]], a la costa oest, cap a l'any 1200, procedents del nord-oest de l'illa. Després s'hi van quedar com a únics habitants de tot Groenlàndia, durant diversos segles, quan les colònies noruegues es van extingir per no poder resistir el clima. Durant aquest temps, tanmateix, el [[Regne de Dinamarca i Noruega]], potser perquè es creia que els colons noruecs havien sobreviscut, va seguir reclamant la sobirania de Groenlàndia. El 1721, va arribar una expedició de missioners cristians danesos que, en no trobar cap descendent dels víkings, es van dedicar a [[Evangelització|evangelitzar]] els inuit. A partir d'aquí, Dinamarca-Noruega va imposar el seu domini econòmic i polític sobre Groenlàndia.
Els avantpassats dels [[inuit]]s groenlandesos van arribar a la zona colonitzada pels [[vikings]], a la costa oest, cap a l'any 1200, procedents del nord-oest de l'illa. Després s'hi van quedar com a únics habitants de tot Groenlàndia, durant diversos segles, quan les colònies noruegues es van extingir per no poder resistir el clima. Durant aquest temps, tanmateix, el [[Regne de Dinamarca i Noruega]], potser perquè es creia que els colons noruecs havien sobreviscut, va seguir reclamant la sobirania de Groenlàndia. El 1721, va arribar una expedició de missioners cristians danesos que, en no trobar cap descendent dels vikings, es van dedicar a [[Evangelització|evangelitzar]] els inuit. A partir d'aquí, Dinamarca-Noruega va imposar el seu domini econòmic i polític sobre Groenlàndia.


Tanmateix, el veritable inici dels contactes entre els pobles inuit i [[Europa]] es deu a les expedicions que cercaven l'anomenat [[Pas del Nord-oest]], començant el 1576.<ref>[http://www.mapleleafweb.com/old/features/nunavut/intro.html "Nunavut: The Story of Canada's Inuit People"], Maple Leaf Web {{en}}</ref>
Tanmateix, el veritable inici dels contactes entre els pobles inuit i [[Europa]] es deu a les expedicions que cercaven l'anomenat [[Pas del Nord-oest]], començant el 1576.<ref>[http://www.mapleleafweb.com/old/features/nunavut/intro.html "Nunavut: The Story of Canada's Inuit People"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071003123506/http://www.mapleleafweb.com/old/features/nunavut/intro.html |date=2007-10-03}}, Maple Leaf Web {{en}}</ref>


===Guerra i postguerra===
=== Guerra i postguerra ===
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], quan [[Alemanya]] invadí [[Dinamarca]], els groenlandesos van quedar aïllats i van estrènyer llaços amb els [[Estats Units]] i el [[Canadà]].<ref>{{ref-web|url=http://www.archive.org/details/1944-12-27_Yanks_Clear_Greenland_of_Nazis |títol=Yanks Clear Greenland of Nazis,1944/12/27 (1944) |autor= |data= |obra= |editor=archive.org |consulta=2/10/2010}} {{en}}</ref> Després de la guerra, Dinamarca recuperà el control sobre Groenlàndia, i el 1953 va promoure la colònia a l'estatus de província danesa, cosa que significa la seva [[annexió]].
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], quan [[Alemanya]] invadí [[Dinamarca]], els groenlandesos van quedar aïllats i van estrènyer llaços amb els [[Estats Units]] i el [[Canadà]].<ref>{{ref-web|url=http://www.archive.org/details/1944-12-27_Yanks_Clear_Greenland_of_Nazis |títol=Yanks Clear Greenland of Nazis,1944/12/27 (1944) |editor=archive.org |consulta=2/10/2010}} {{en}}</ref> Després de la guerra, Dinamarca recuperà el control sobre Groenlàndia, i el 1953 va promoure la colònia a l'estatus de província danesa, cosa que significa la seva [[annexió]].


Durant la [[Guerra Freda]], el govern del [[Canadà]] va deportar molts inuits del [[Quebec]] i del [[Territori del Nord-oest]] a les illes [[Illa de Cornwallis|Cornwallis]] i [[Ellesmere]], a l'[[Oceà Àrtic]]. L'objectiu era assegurar la sobirania sobre els territoris més septentrionals del país abans no hi posés l'ull la [[Unió Soviètica]]. El primer grup va arribar l'any 1953, amb promeses d'habitatges i caça abundant, però els deportats no es van trobar ni una cosa ni l'altra.<ref>[http://www.grisefiord.ca/eng/history.html Història de Grise Fiord] {{en}}</ref> També es van haver d'enfrontar a setmanes de foscor durant l'hivern, i amb llum solar les 24 hores durant l'estiu, coses que no havien vist mai al nord del Quebec. Se'ls havia dit que podrien tornar al cap d'un any, si ho desitjaven, però totes les promeses foren oblidades. Al final, els inuit deportats van saber controlar les rutes migratòries de la [[beluga]] i foren capaços de sobreviure a la zona caçant-la.<ref>McGrath, Melanie. ''The Long Exile: A Tale of Inuit Betrayal and Survival in the High Arctic''. Alfred A. Knopf, 2006. Tapa dura: {{ISBN|0-00-715796-7}} Butxaca: {{ISBN|0-00-715797-5}} {{en}}</ref>
Durant la [[Guerra Freda]], el govern del [[Canadà]] va deportar molts inuits del [[Quebec]] i del [[Territori del Nord-oest]] a les illes [[Illa de Cornwallis|Cornwallis]] i [[Ellesmere]], a l'[[oceà Àrtic]]. L'objectiu era assegurar la sobirania sobre els territoris més septentrionals del país abans no hi posés l'ull la [[Unió Soviètica]]. El primer grup va arribar l'any 1953, amb promeses d'habitatges i caça abundant, però els deportats no es van trobar ni una cosa ni l'altra.<ref>[http://www.grisefiord.ca/eng/history.html Història de Grise Fiord] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081228115824/http://www.grisefiord.ca/eng/history.html |date=2008-12-28}} {{en}}</ref> També es van haver d'enfrontar a setmanes de foscor durant l'hivern, i amb llum solar les 24 hores durant l'estiu, coses que no havien vist mai al nord del Quebec. Se'ls havia dit que podrien tornar al cap d'un any, si ho desitjaven, però totes les promeses foren oblidades. Al final, els inuit deportats van saber controlar les rutes migratòries de la [[beluga]] i foren capaços de sobreviure a la zona caçant-la.<ref>McGrath, Melanie. ''The Long Exile: A Tale of Inuit Betrayal and Survival in the High Arctic''. Alfred A. Knopf, 2006. Tapa dura: {{ISBN|0-00-715796-7}} Butxaca: {{ISBN|0-00-715797-5}} {{en}}</ref>


El 1993, el govern canadenc va fer que la "Comissió Reial per als Pobles Aborígens" investigués el programa de deportació.<ref>''The High Arctic Relocation: A Report on the 1953-55 Relocation'' by René Dussault and George Erasmus, produced by the Royal Commission on Aboriginal Peoples, published by Canadian Government Publishing, 1994 (190 pages)[http://www.fedpubs.com/subject/aborig/arctic_reloc.htm] {{en}}</ref> Es van pagar 10 milions de [[Dòlar canadenc|dòlars canadencs]] als supervivents i als seus descendents, però encara no s'ha demanat perdó.<ref>{{ref-notícia|cognom= Royte
El 1993, el govern canadenc va fer que la Comissió Reial per als Pobles Aborígens investigués el programa de deportació.<ref>''The High Arctic Relocation: A Report on the 1953-55 Relocation'' by René Dussault and George Erasmus, produced by the Royal Commission on Aboriginal Peoples, published by Canadian Government Publishing, 1994 (190 pages)[http://www.fedpubs.com/subject/aborig/arctic_reloc.htm] {{en}}</ref> Es van pagar 10 milions de [[Dòlar canadenc|dòlars canadencs]] als supervivents i als seus descendents, però encara no s'ha demanat perdó.<ref>{{ref-notícia|cognom= Royte
|nom= Elizabeth
|nom= Elizabeth
|coautors=
|coautors=
|títol= Trail of Tears
|títol= Trail of Tears
|obra= The New York Times
|obra= The New York Times
|pàgines=
|pàgines=
|llengua=
|llengua=
|editorial=
|editorial=
|data= 2007-04-08
|data= 2007-04-08
| url = http://www.nytimes.com/2007/04/08/books/review/Royte.t.html?ex=1188964800&en=4b6eb6a89d7e85dd&ei=5070
| url = http://www.nytimes.com/2007/04/08/books/review/Royte.t.html?ex=1188964800&en=4b6eb6a89d7e85dd&ei=5070
|consulta= }} {{en}}</ref> Sense formació ni motivació, actualment aquests inuit depenen principalment dels ajuts del govern.<ref>Melanie McGrath, ''The Long Exile: A Tale of Inuit Betrayal and Survival in the High Arctic'', Alfred A. Knopf, 2006, Tapa dura: {{ISBN|0-00-715796-7}} Butxaca: {{ISBN|0-00-715797-5}} {{en}}</ref>
}} {{en}}</ref> Sense formació ni motivació, actualment aquests inuit depenen principalment dels ajuts del govern.<ref>Melanie McGrath, ''The Long Exile: A Tale of Inuit Betrayal and Survival in the High Arctic'', Alfred A. Knopf, 2006, Tapa dura: {{ISBN|0-00-715796-7}} Butxaca: {{ISBN|0-00-715797-5}} {{en}}</ref>


===Processos d'emancipació nacional===
=== Processos d'emancipació nacional ===
====Groenlàndia====
==== Groenlàndia ====
[[Fitxer:Kuupik Kleist.jpg|thumb|200px|[[Kuupik Kleist]], Primer Ministre de Groenlàndia, mig inuit, mig danès.]]
[[Fitxer:Kuupik Kleist.jpg|miniatura|[[Kuupik Kleist]], Primer Ministre de Groenlàndia, mig inuit, mig danès.]]
[[Fitxer:Biskop Sofie Petersen, Grønland.jpg|thumb|200px|[[Sofie Petersen]], primera bisbe inuit de l'[[Església luterana]].]]
[[Fitxer:Biskop Sofie Petersen, Grønland.jpg|miniatura|[[Sofie Petersen]], primera bisbe inuit de l'[[Església luterana]].]]
Des del 1979, Groenlàndia gaudeix d'autonomia dins del regne de Dinamarca, i el 1985, decidí abandonar la [[Unió Europea]], amb el consentiment de Dinamarca. Actualment hi segueix circulant la [[corona danesa]], malgrat que la metròpoli s'hagi integrat a la [[Zona Euro]].
Des del 1979, Groenlàndia gaudeix d'autonomia dins del regne de Dinamarca, i el 1985, decidí abandonar la [[Unió Europea]], amb el consentiment de Dinamarca. Actualment hi segueix circulant la [[corona danesa]], malgrat que la metròpoli s'hagi integrat a la [[Zona Euro]].


====Nunavut====
==== Nunavut ====
Des dels anys 1960, es discutia al [[Canadà]] sobre la conveniència de repartir el [[Territori del Nord-oest]] entre els inuit i els amerindis, amb opinions a favor i en contra, inicialment per administrar millor el territori en funció dels seus grups ètnics, i en part per mirar de satisfer les reclamacions territorials dels [[inuit]]s. Finalment, el 14 d'abril del 1982, un referèndum dins el territori va donar una majoria de vots a favor de la divisió, i el govern federal va consentir set mesos més tard. La llei constitucional canadenca del 1982<ref>{{ref-web|url=http://laws-lois.justice.gc.ca/eng/Const/page-16.html |títol=CANADIAN CHARTER OF RIGHTS AND FREEDOMS|obra=Department of Justice Canada|consulta=30/8/2012 }} {{en}}</ref><ref name="defe">{{ref-web|url=http://laws-lois.justice.gc.ca/eng/Const/page-16.html |títol=RIGHTS OF THE ABORIGINAL PEOPLES OF CANADA|obra=Department of Justice Canada|consulta=30/8/2012 }} {{en}}</ref> reconegué els inuit com un grup diferenciat dels "pobles aborígens del Canadà". Però només era un primer pas. El setembre del 1992, es va guanyar un nou referèndum dins el territori inuit per gairebé un 85% de vots a favor de la creació de [[Nunavut]] com a nou territori federal. El 9 de juliol del 1993, el Parlament canadenc aprovà la llei que reconeixia el dret dels inuit a un territori i la llei de creació de [[Nunavut]], cosa que es féu efectiva des de l'1 d'abril del 1999.<ref>{{ref-notícia| url= http://www.cbc.ca/archives/categories/politics/provincial-territorial-politics/creation-of-nunavut/voters-choose-nwt-split.html#tabs-1 |autor= CBC Digital Archives |enllaçautor= Canadian Broadcasting Corporation |títol= Creation of Nunavut |any= 2006 |consulta= 26/4/2007 |obra=CBC News}} {{en}}</ref>
Des dels anys 1960, es discutia al [[Canadà]] sobre la conveniència de repartir el [[Territori del Nord-oest]] entre els inuit i els amerindis, amb opinions a favor i en contra, inicialment per administrar millor el territori en funció dels seus grups ètnics, i en part per mirar de satisfer les reclamacions territorials dels [[inuit]]s. Finalment, el 14 d'abril del 1982, un referèndum dins el territori va donar una majoria de vots a favor de la divisió, i el govern federal va consentir set mesos més tard. La llei constitucional canadenca del 1982<ref>{{ref-web|url=http://laws-lois.justice.gc.ca/eng/Const/page-16.html |títol=CANADIAN CHARTER OF RIGHTS AND FREEDOMS|obra=Department of Justice Canada|consulta=30/8/2012}} {{en}}</ref><ref name="defe">{{ref-web|url=http://laws-lois.justice.gc.ca/eng/Const/page-16.html |títol=RIGHTS OF THE ABORIGINAL PEOPLES OF CANADA|obra=Department of Justice Canada|consulta=30/8/2012}} {{en}}</ref> reconegué els inuit com un grup diferenciat dels «pobles aborígens del Canadà». Però només era un primer pas. El setembre del 1992, es va guanyar un nou referèndum dins el territori inuit per gairebé un 85% de vots a favor de la creació de [[Nunavut]] com a nou territori federal. El 9 de juliol del 1993, el Parlament canadenc aprovà la llei que reconeixia el dret dels inuit a un territori i la llei de creació de [[Nunavut]], cosa que es feu efectiva des de l'1 d'abril del 1999.<ref>{{ref-notícia| url= http://www.cbc.ca/archives/categories/politics/provincial-territorial-politics/creation-of-nunavut/voters-choose-nwt-split.html#tabs-1 |autor= CBC Digital Archives |enllaçautor= Canadian Broadcasting Corporation |títol= Creation of Nunavut |any= 2006 |consulta= 26/4/2007 |obra=CBC News}} {{en}}</ref>


====Nunavik====
==== Nunavik ====
En canvi, a [[Nunavik]], la regió inuit del nord del [[Quebec]], les coses han anat diferent. Les negociacions per l'autonomia i per les reclamacions territorials s'iniciaren els anys 2000.<ref>[http://www.nunavikgovernment.ca/en/archives/news/the_agreement_in_principle_and_where_its_at.html Nunavik Government | The Agreement in Principle and Where It's At] {{en}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=http://www.theglobeandmail.com/servlet/story/LAC.20070813.NUNAVIK13/TPStory/National|títol=Quebec Inuit to sign historic self-governance agreement|cognom=Curry|nom=Bill|editorial=The Globe and Mail|data=13/8/2007|consulta=13/8/2007|lloc=Toronto}} {{en}}</ref> La capital del nou territori havia de ser [[Kuujjuaq]].<ref name="capital">{{ref-notícia|url=http://www.cbc.ca/canada/ottawa/story/2007/08/13/inuit-territory.html|títol=Inuit poised to gain control of large territory in Quebec|editorial=CBC News|data=13/8/2007|consulta=13/8/2007|deadurl=yes}} {{en}}</ref> Tanmateix, un referèndum el 2011 ha donat un 70% de vots contraris a crear el nou territori autònom de [[Nunavik]].<ref>{{ref-notícia| url=http://www.cbc.ca/news/canada/north/story/2011/04/29/nunavik-government-referendum.html |obra=CBC News}} {{en}}</ref>
En canvi, a [[Nunavik]], la regió inuit del nord del [[Quebec]], les coses han anat diferent. Les negociacions per l'autonomia i per les reclamacions territorials s'iniciaren els anys 2000.<ref>[http://www.nunavikgovernment.ca/en/archives/news/the_agreement_in_principle_and_where_its_at.html Nunavik Government | The Agreement in Principle and Where It's At] {{en}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=http://www.theglobeandmail.com/servlet/story/LAC.20070813.NUNAVIK13/TPStory/National|títol=Quebec Inuit to sign historic self-governance agreement|cognom=Curry|nom=Bill|editorial=The Globe and Mail|data=13/8/2007|consulta=13/8/2007|lloc=Toronto}} {{en}}</ref> La capital del nou territori havia de ser [[Kuujjuaq]].<ref name="capital">{{ref-notícia|url=http://www.cbc.ca/canada/ottawa/story/2007/08/13/inuit-territory.html|títol=Inuit poised to gain control of large territory in Quebec|editorial=CBC News|data=13/8/2007|consulta=13/8/2007|deadurl=yes}} {{en}}</ref> Tanmateix, un referèndum el 2011 ha donat un 70% de vots contraris a crear el nou territori autònom de [[Nunavik]].<ref>{{ref-notícia| url=http://www.cbc.ca/news/canada/north/story/2011/04/29/nunavik-government-referendum.html |obra=CBC News}} {{en}}</ref>


====Nunatsiavut====
==== Nunatsiavut ====
Els inuit de [[Terranova i Labrador]] reclamen el territori de [[Nunatsiavut]], que ha estat reconegut oficialment a la constitució de la província el 2002, tot i que només amb la meitat del seu territori teòric.
Els inuit de [[Terranova i Labrador]] reclamen el territori de [[Nunatsiavut]], que ha estat reconegut oficialment a la constitució de la província el 2002, tot i que només amb la meitat del seu territori teòric.


====Nunatukavut====
==== Nunatukavut ====
[[Nunatukavut]] és el territori pretès, i encara no reconegut, per una comunitat de 6.000 mestissos inuit al sud del [[Labrador]]. Inicialment, es consideraven d'ètnia [[métis]], però des del 2010 es reivindiquen com a autèntics [[inuit]], i reclamen el seu territori.
[[Nunatukavut]] és el territori pretès, i encara no reconegut, per una comunitat de 6.000 mestissos inuit al sud del [[Labrador]]. Inicialment, es consideraven d'ètnia [[métis]], però des del 2010 es reivindiquen com a autèntics [[inuit]], i reclamen el seu territori.


==Diversitat lingüística i ètnica==
== Diversitat lingüística i ètnica ==
[[Fitxer:Welcome to Barrow, Alaska.jpg|thumb|200px|El mateix missatge en anglès (''Welcome to Barrow'') i en iñupiaq (''Paġlagivsigiñ Utqiaġvigmun''), a Barrow (Alaska).]]
[[Fitxer:Welcome to Barrow, Alaska.jpg|miniatura|El mateix missatge en anglès (''Welcome to Barrow'') i en iñupiaq (''Paġlagivsigiñ Utqiaġvigmun''), a Barrow (Alaska).]]
La família de les [[llengües esquimoaleutianes]] comprèn dues branques principals emparentades entre si: la de la [[Aleutià|llengua aleutiana]], parlada a les illes [[Aleutianes]] per unes 500 persones, i la de les llengües èsquims pròpies. Al seu torn, aquesta branca o subgrup comprèn les llengües [[yupik]], parlades per un total de 12.500 persones a Alaska central i a Sibèria, i les llengües [[inuit]] de Groenlàndia i del nord d'Alaska i del Canadà, que sumen més de 85.000 parlants.<ref name="FortecueM">{{ref-publicació|títol= Comparative Eskimo Dictionary with Aleut Cognates |autor= Michael Fortescue|autor2=Steven Jacobson |autor3=Lawance Kaplan |editorial= Alaska Native Language Center, University of Alaska Fairbanks}} {{en}}</ref> A més, el [[sirenik]], que es considera extingit actualment, sovint es considera la tercera branca de la família esquimoaleutiana, però potser és més aviat un subgrup de la branca yupik.<ref name="FortecueM"/><ref name="kaplanB">Kaplan, Lawrence, 10/10/2001. [http://www.uaf.edu/anlc/resources/yupik-inuit/ "Comparative Yupik and Inuit"]. Alaska Native Language Center, University of Alaska Fairbanks. Consultat: 30/8/2012. {{en}}</ref>
La família de les [[llengües esquimoaleutianes]] comprèn dues branques principals emparentades entre si: la de la [[Aleutià|llengua aleutiana]], parlada a les illes [[Aleutianes]] per unes 500 persones, i la de les llengües èsquims pròpies. Al seu torn, aquesta branca o subgrup comprèn les llengües [[yupik]], parlades per un total de 12.500 persones a Alaska central i a Sibèria, i les llengües [[inuit]] de Groenlàndia i del nord d'Alaska i del Canadà, que sumen més de 85.000 parlants.<ref name="FortecueM">{{ref-publicació|títol= Comparative Eskimo Dictionary with Aleut Cognates |autor= Michael Fortescue|autor2=Steven Jacobson |autor3=Lawance Kaplan |publicació= Alaska Native Language Center, University of Alaska Fairbanks|llengua=anglès}}</ref> A més, el [[sirenik]], que es considera extingit actualment, sovint es considera la tercera branca de la família esquimoaleutiana, però potser és més aviat un subgrup de la branca yupik.<ref name="FortecueM"/><ref name="kaplanB">Kaplan, Lawrence, 10/10/2001. [http://www.uaf.edu/anlc/resources/yupik-inuit/ "Comparative Yupik and Inuit"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150516200017/http://www.uaf.edu/anlc/resources/yupik-inuit/ |date=2015-05-16}}. Alaska Native Language Center, University of Alaska Fairbanks. Consultat: 30/8/2012. {{en}}</ref>


===Els pobles yupik===
=== Els pobles yupik ===
Els [[yupik]] són diversos pobles que viuen a les costes de la [[Península de Txukotka]] ([[Okrug autònom de Txukotka]], a l'extrem est de [[Sibèria]], [[Rússia]]), i de l'oest i el sud d'Alaska, així com a l'interior d'aquest estat ([[Estats Units d'Amèrica]]). L'economia dels yupik ha estat fortament relacionada tradicionalment amb la pesca de [[Mamífer marí|mamífers marins]], especialment de la [[foca]], la [[morsa]] i la [[balena]].<ref>"Yupik", a ''Encyclopædia Britannica'', 2008. Consultat: 13/1/2008. [http://www.britannica.com/EBchecked/topic/655025/Yupik Encyclopædia Britannica Online] Consultat: 30/8/2012. {{en}}</ref>
Els [[yupik]] són diversos pobles que viuen a les costes de la [[Península de Txukotka]] ([[Okrug autònom de Txukotka]], a l'extrem est de [[Sibèria]], [[Rússia]]), i de l'oest i el sud d'Alaska, així com a l'interior d'aquest estat ([[Estats Units d'Amèrica]]). L'economia dels yupik ha estat fortament relacionada tradicionalment amb la pesca de [[Mamífer marí|mamífers marins]], especialment de la [[foca]], la [[morsa]] i la [[balena]].<ref>"Yupik", a ''Encyclopædia Britannica'', 2008. Consultat: 13/1/2008. [http://www.britannica.com/EBchecked/topic/655025/Yupik Encyclopædia Britannica Online] Consultat: 30/8/2012. {{en}}</ref>


*Les quatre llengües [[yupik]] (alutiiq o sugpiaq, 400 parlants; yupik d'Alaska central, 10.000; naukan o naukanski, 700; i yupik siberià, 1.400) són sistemes lingüístics amb prou diferències [[Fonètica|fonètiques]], [[Morfologia (lingüística)|morfològiques]] i [[Lèxic|lèxiques]] entre ells per permetre'n la consideració de llengües diferenciades, i no mers dialectes. El resultat és que els seus parlants respectius gairebé no poden entendre's els uns als altres.<ref name="FortecueM"/> A més, tant l'alutiiq com el yupik central pateixen una considerable diversitat dialectal interna, i les diferències entre una llengua i l'altra són prou grans, tot i trobar-se geogràficament molt properes.<ref name="kaplanB"/> Les llengües yupik més septentrionals, el yupik siberià i el naukanski, només són una mica més properes a l'inuit de com ho és l'alutiiq, la llengua yupik més meridional. Tot i que les llengües yupik i inuit tenen estructures gramaticals similars, difereixen en canvi molt en la [[Fonètica|pronunciació]]. També les diferències de vocabulari entre l'inuit i qualsevol de les quatre llengües yupik són més grans que les existents entre aquestes.<ref name="kaplanB"/>
* Les quatre llengües [[yupik]] (alutiiq o sugpiaq, 400 parlants; yupik d'Alaska central, 10.000; naukan o naukanski, 700; i yupik siberià, 1.400) són sistemes lingüístics amb prou diferències [[Fonètica|fonètiques]], [[Morfologia (lingüística)|morfològiques]] i [[Lèxic|lèxiques]] entre ells per permetre'n la consideració de llengües diferenciades, i no mers dialectes. El resultat és que els seus parlants respectius gairebé no poden entendre's els uns als altres.<ref name="FortecueM"/> A més, tant l'alutiiq com el yupik central pateixen una considerable diversitat dialectal interna, i les diferències entre una llengua i l'altra són prou grans, tot i trobar-se geogràficament molt properes.<ref name="kaplanB"/> Les llengües yupik més septentrionals, el yupik siberià i el naukanski, només són una mica més properes a l'inuit de com ho és l'alutiiq, la llengua yupik més meridional. Tot i que les llengües yupik i inuit tenen estructures gramaticals similars, difereixen en canvi molt en la [[Fonètica|pronunciació]]. També les diferències de vocabulari entre l'inuit i qualsevol de les quatre llengües yupik són més grans que les existents entre aquestes.<ref name="kaplanB"/>


====Els naukan====
==== Els naukan ====
Els [[naukan]] foren reubicats per les [[Unió Soviètica|autoritats soviètiques]] el 1958 a la població de [[Lorino]], a la costa de la [[Península de Txukotka]], on uns 70 dels 400 residents encara parlen [[naukanski]].<ref name="kaplanB"/> La resta s'han passat a la llengua [[txuktxi]].
Els [[naukan]] foren reubicats per les [[Unió Soviètica|autoritats soviètiques]] el 1958 a la població de [[Lorino]], a la costa de la [[Península de Txukotka]], on uns 70 dels 400 residents encara parlen [[naukanski]].<ref name="kaplanB"/> La resta s'han passat a la llengua [[txuktxi]].


====Els yupik siberians====
==== Els yupik siberians ====
Els [[yupik siberians]] es troben al llarg de la costa del [[mar de Bering]] a la [[Península de Txukotka]]<ref name="kaplanB"/> i també a la propera [[Illa de Sant Llorenç]], pertanyent a [[Alaska]].<ref name="siberianyupik">Alaska Native Language Center, [http://www.uaf.edu/anlc/languages/sy/ St. Lawrence Island Yupik (Siberian Yupik).] Alaska Native Language Center, University of Alaska, Fairbanks, 7/12/2001. Consultat: 30/8/2012. {{en}}</ref> A tots dos territoris es parla essencialment la mateixa llengua, però mentre la pràctica totalitat dels 1.100 yupik siberians d'Alaska la parlen, i es troba ben viva entre els nens de l'[[Illa de Sant Llorenç]], en canvi a Sibèria només són un terç dels 900 residents, i ja s'ha perdut com a primera llengua dels nens.<ref name="siberianyupik"/>
Els [[yupik siberians]] es troben al llarg de la costa del [[mar de Bering]] a la [[Península de Txukotka]]<ref name="kaplanB"/> i també a la propera [[Illa de Sant Llorenç]], pertanyent a [[Alaska]].<ref name="siberianyupik">Alaska Native Language Center, [http://www.uaf.edu/anlc/languages/sy/ St. Lawrence Island Yupik (Siberian Yupik).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140823084642/http://www.uaf.edu/anlc/languages/sy/ |date=2014-08-23}} Alaska Native Language Center, University of Alaska, Fairbanks, 7/12/2001. Consultat: 30/8/2012. {{en}}</ref> A tots dos territoris es parla essencialment la mateixa llengua, però mentre la pràctica totalitat dels 1.100 yupik siberians d'Alaska la parlen, i es troba ben viva entre els nens de l'[[Illa de Sant Llorenç]], en canvi a Sibèria només són un terç dels 900 residents, i ja s'ha perdut com a primera llengua dels nens.<ref name="siberianyupik"/>


====Els alutiiq====
==== Els alutiiq ====
[[Fitxer:AlutiiqDancer.jpg|thumb|200px|Dansaire [[alutiiq]] en un festival cultural.]]
[[Fitxer:AlutiiqDancer.jpg|miniatura|Dansaire [[alutiiq]] en un festival cultural.]]
Els [[alutiiq]], anomenats també yupik del Pacífic o sugpiaq, són la branca més meridional dels yupik, i no s'han de confondre amb els seus veïns [[aleutians]], que viuen més cap al sud-oest, i també a les illes [[Aleutianes]]. Han viscut tradicionalment a la costa, subsistint principalment dels recursos del mar, com el [[salmó]], l'[[halibut]] i la [[balena]], i també dels de la terra, com ara les [[Baia|baies]] i els mamífers terrestres. Actualment viuen de la pesca, integrats plenament a l'[[economia]] moderna, però mantenint alhora els valors d'una cultura de subsistència.
Els [[alutiiq]], anomenats també yupik del Pacífic o sugpiaq, són la branca més meridional dels yupik, i no s'han de confondre amb els seus veïns [[aleutians]], que viuen més cap al sud-oest, i també a les illes [[Aleutianes]]. Han viscut tradicionalment a la costa, subsistint principalment dels recursos del mar, com el [[salmó]], l'[[halibut]] i la [[balena]], i també dels de la terra, com ara les [[Baia|baies]] i els mamífers terrestres. Actualment viuen de la pesca, integrats plenament a l'[[economia]] moderna, però mantenint alhora els valors d'una cultura de subsistència.


La llengua alutiiq té dos dialectes principals: el koniag, parlat a la [[Península d'Alaska]] i a l'[[Illa Kodiak]], i el chugach, parlat al sud de la [[Península de Kenai]] i a les costes de l'[[Estret del Príncep Guillem]]. Els alutiiq són uns 3.000, però els parlants de la llengua avui no arriben als mil. Tot i així, s'estan fent esforços per revitalitzar-la.
La llengua alutiiq té dos dialectes principals: el koniag, parlat a la [[Península d'Alaska]] i a l'[[Illa Kodiak]], i el chugach, parlat al sud de la [[Península de Kenai]] i a les costes de l'[[Estret del Príncep Guillem]]. Els alutiiq són uns 3.000, però els parlants de la llengua avui no arriben als mil. Tot i així, s'estan fent esforços per revitalitzar-la.


====Els yupik d'Alaska central====
==== Els yupik d'Alaska central ====
La denominació ''yup'ik'', amb apòstrof, es refereix als [[yupik d'Alaska central]], instal·lats a l'oest i al sud-oest d'Alaska, des del sud del [[Golf de Norton]] fins al nord de la [[Badia de Bristol]], al [[Delta del Yukon i el Kuskokwim]] i a l'[[Illa Nelson (Alaska)|Illa Nelson]]. L'apòstrof indica el so llarg de la ''p'', però de fet també es pronuncia així en altres llengües yupik. Aquesta llengua és la que té més parlants de totes les llengües indígenes d'[[Alaska]], uns 10.000, d'una població total de 21.000 persones. Es distingeixen cinc dialectes: la forma estàndard, l'egegik, el del Golf de Norton, el de la Badia de Hooper-Chevak i el nunivak.<ref name="centralyup'ik">Alaska Native Language Center, 7/12/2001. [http://www.uaf.edu/anlc/langs/cy.html "Central Alaskan Yup'ik"], Alaska Native Language Center, University of Alaska Fairbanks. Consultat: 6/4/2007. {{en}}</ref>
La denominació ''yup'ik'', amb apòstrof, es refereix als [[yupik d'Alaska central]], instal·lats a l'oest i al sud-oest d'Alaska, des del sud del [[Golf de Norton]] fins al nord de la [[Badia de Bristol]], al [[Delta del Yukon i el Kuskokwim]] i a l'[[Illa Nelson (Alaska)|Illa Nelson]]. L'apòstrof indica el so llarg de la ''p'', però de fet també es pronuncia així en altres llengües yupik. Aquesta llengua és la que té més parlants de totes les llengües indígenes d'[[Alaska]], uns 10.000, d'una població total de 21.000 persones. Es distingeixen cinc dialectes: la forma estàndard, l'egegik, el del Golf de Norton, el de la Badia de Hooper-Chevak i el nunivak.<ref name="centralyup'ik">Alaska Native Language Center, 7/12/2001. [http://www.uaf.edu/anlc/langs/cy.html "Central Alaskan Yup'ik"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070206132807/http://www.uaf.edu/anlc/langs/cy.html |date=2007-02-06}}, Alaska Native Language Center, University of Alaska Fairbanks. Consultat: 6/4/2007. {{en}}</ref>


===Els pobles inuit===
=== Els pobles inuit ===
[[Fitxer:Inuktitut dialect map.svg|thumb|300px|Distribució dels dialectes inuit.]]
[[Fitxer:Inuktitut dialect map.svg|miniatura|Distribució dels dialectes inuit.]]
Els diversos pobles [[inuit]] viuen a les costes [[Àrtic|àrtica]] i del nord del [[Mar de Bering]], a [[Alaska]] ([[Estats Units]]), a les costes àrtiques del [[Territori del Nord-oest]], de [[Nunavut]], de [[Quebec]] i de [[Labrador]] ([[Canadà]]), i a les costes de [[Groenlàndia]] ([[Dinamarca]]). Fins fa ben poc, hi ha hagut una gran homogeneïtat cultural en tota aquesta zona, basada tradicionalment en la pesca de [[peix]] i de [[mamífers marins]], i en la caça de mamífers terrestres per tal d'alimentar-se, escalfar-se, il·luminar-se, vestir-se i fabricar les seves eines.
Els diversos pobles [[inuit]] viuen a les costes [[Àrtic|àrtica]] i del nord del [[Mar de Bering]], a [[Alaska]] ([[Estats Units]]), a les costes àrtiques del [[Territori del Nord-oest]], de [[Nunavut]], de [[Quebec]] i de [[Labrador]] ([[Canadà]]), i a les costes de [[Groenlàndia]] ([[Dinamarca]]). Fins fa ben poc, hi ha hagut una gran homogeneïtat cultural en tota aquesta zona, basada tradicionalment en la pesca de [[peix]] i de [[mamífers marins]], i en la caça de mamífers terrestres per tal d'alimentar-se, escalfar-se, il·luminar-se, vestir-se i fabricar les seves eines.


*A diferència del grup yupik, la llengua inuit, en canvi, està constituïda com un [[continu dialectal]] o cadena de dialectes escampats des del nord d'[[Alaska]] (a través del nord del [[Canadà]]) fins a [[Groenlàndia]]. De l'oest cap a l'est els dialectes van patint canvis successius que els van allunyant com més va més dels vestigis comuns amb el grup [[yupik]] (per exemple, ''kumlu'', que és el 'dit polze', canvia a ''kuvlu'', després a ''kublu'', després a ''kulluk'', i finalment a ''kulluq'').<ref name=livingdict>{{ref-web|url=http://www.livingdictionary.com/search/viewResults.jsp?language=en&searchString=thumb&languageSet=all |títol=Inuktitut. Living dictionary. Dictionnaire vivant|obra=Asuilaak Living Dictionary|consulta=25/11/2007}} {{en}}</ref> D'aquesta manera, els parlants de dos dialectes inuit veïns, en general, poden entendre's entre ells, però no així els que parlen dialectes molt allunyats geogràficament.<ref name="kaplanB"/><ref name="FortecueM"/> Aquests dialectes són, d'oest a est: l'[[inupiaq]] (al nord d'Alaska, 3.500 parlants), l'[[inuvialuktun]] (a l'oest del Canadà; juntament amb el siglitun, el natsilingmiutut, l'inuinnaqtun i l'uummarmiutun, només 765 parlants entre tots), l'[[inuktitut]] (a l'est del Canadà; juntament amb l'[[inuktun]] i l'[[inuinnaqtun]], 30.000 parlants), el [[kalaallisut]] o groenlandès occidental (a Groenlàndia, 47.000 parlants; i els subdialectes avanersuarmiutut o groenlandès septentrional, a [[Thule]], uns 1.000 parlants, i [[tunumiit oraasiat]] o tunumiisut o groenlandès oriental, 3.500 parlants).
* A diferència del grup yupik, la llengua inuit, en canvi, està constituïda com un [[continu dialectal]] o cadena de dialectes escampats des del nord d'[[Alaska]] (a través del nord del [[Canadà]]) fins a [[Groenlàndia]]. De l'oest cap a l'est els dialectes van patint canvis successius que els van allunyant com més va més dels vestigis comuns amb el grup [[yupik]] (per exemple, ''kumlu'', que és el 'dit polze', canvia a ''kuvlu'', després a ''kublu'', després a ''kulluk'', i finalment a ''kulluq'').<ref name=livingdict>{{ref-web|url=http://www.livingdictionary.com/search/viewResults.jsp?language=en&searchString=thumb&languageSet=all |títol=Inuktitut. Living dictionary. Dictionnaire vivant|obra=Asuilaak Living Dictionary|consulta=25/11/2007}} {{en}}</ref> D'aquesta manera, els parlants de dos dialectes inuit veïns, en general, poden entendre's entre ells, però no així els que parlen dialectes molt allunyats geogràficament.<ref name="kaplanB"/><ref name="FortecueM"/> Aquests dialectes són, d'oest a est: l'[[inupiaq]] (al nord d'Alaska, 3.500 parlants), l'[[inuvialuktun]] (a l'oest del Canadà; juntament amb el siglitun, el natsilingmiutut, l'inuinnaqtun i l'uummarmiutun, només 765 parlants entre tots), l'[[inuktitut]] (a l'est del Canadà; juntament amb l'[[inuktun]] i l'[[inuinnaqtun]], 30.000 parlants), el [[kalaallisut]] o groenlandès occidental (a Groenlàndia, 47.000 parlants; i els subdialectes avanersuarmiutut o groenlandès septentrional, a [[Pituffik|Thule]], uns 1.000 parlants, i [[tunumiit oraasiat]] o tunumiisut o groenlandès oriental, 3.500 parlants).


====Els iñupiat====
==== Els iñupiat ====
[[Fitxer:Inupiat Family from Noatak, Alaska, 1929, Edward S. Curtis (restored).jpg|thumb|200px|Família iñupiat de [[Noatak (Alaska)]], 1929.]]
[[Fitxer:Inupiat Family from Noatak, Alaska, 1929, Edward S. Curtis (restored).jpg|miniatura|Família iñupiat de [[Noatak (Alaska)]], 1929.]]
Els [[iñupiat]] són els inuit de la costa [[Oceà Àrtic|àrtica]] d'[[Alaska]] i de la regió de l'[[Estret de Bering]], inclosa la [[Península de Seward]]. [[Barrow (Alaska)|Barrow]], la ciutat més septentrional dels [[Estats Units]], és en territori iñupiat. El dialecte que parlen els iñupiat s'anomena ''iñupiaq''.
Els [[iñupiat]] són els inuit de la costa [[Oceà Àrtic|àrtica]] d'[[Alaska]] i de la regió de l'[[estret de Bering]], inclosa la [[península de Seward]]. [[Barrow (Alaska)|Barrow]], la ciutat més septentrional dels [[Estats Units]], és en territori iñupiat. El dialecte que parlen els iñupiat s'anomena ''iñupiaq''.


====Els inuvialuit====
==== Els inuvialuit ====
Els [[inuvialuit]] viuen a la part més occidental de la costa [[Oceà Àrtic|àrtica]] del [[Canadà]], des de la frontera d'Alaska, a l'est, fins al [[Golf d'Amundsen]] a l'oest, incloses les illes de l'[[Arxipèlag Àrtic Canadenc]]. Aquest territori fou delimitat pel govern federal l'any 1984 mitjançant l'"Acord Final Inuvialuit".
Els [[inuvialuit]] viuen a la part més occidental de la costa [[Oceà Àrtic|àrtica]] del [[Canadà]], des de la frontera d'Alaska, a l'est, fins al [[Golf d'Amundsen]] a l'oest, incloses les illes de l'[[Arxipèlag Àrtic Canadenc]]. Aquest territori fou delimitat pel govern federal l'any 1984 mitjançant l'«Acord Final Inuvialuit».


====Els inuit del Canadà====
==== Els inuit del Canadà ====
Els [[inuit]] propis es reparteixen entre diverses entitats territorials del [[Canadà]]:
Els [[inuit]] propis es reparteixen entre diverses entitats territorials del [[Canadà]]:
* el territori de [[Nunavut]],
* el territori de [[Nunavut]],
Línia 120: Línia 119:
* [[Nunatsiavut]] i [[Nunatukavut]], respectivament al nord i al sud de [[Labrador]] (ambdós a la província de [[Terranova i Labrador]]).
* [[Nunatsiavut]] i [[Nunatukavut]], respectivament al nord i al sud de [[Labrador]] (ambdós a la província de [[Terranova i Labrador]]).


====Els inuit de Groenlàndia====
==== Els inuit de Groenlàndia ====
Els [[inuit groenlandesos]] són més del 89% de la població de [[Groenlàndia]].<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gl.html "Greenland."] ''CIA World Factbook''. Consultat: 14/5/2014. {{en}}</ref> Gaudeixen d'una autonomia molt àmplia, fins al punt que no pertanyen a la [[Unió Europea]], a diferència de [[Dinamarca]]. Els inuit van migrar a Groenlàndia des de l'[[Arxipèlag Àrtic Canadenc]],<ref>[http://inuit.smithsonianconference.org/sessions/arctic-pioneers-and-materiality-studies-of-long-term-trends-in-saqqaq-material-culture-2-500-bc-800-bc/ "Arctic Pioneers and Materiality: Studies of Long Term Trends in Saqqaq Material Culture, 2.500 BC — 800 BC."] ''Smithsonian Museum of Natural History'', 26/10/2012. Consultat: 14/2/2013. {{en}}</ref> i pertanyen a tres grups principals:
Els [[inuit groenlandesos]] són més del 89% de la població de [[Groenlàndia]].<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gl.html "Greenland."] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200509035824/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gl.html |date=2020-05-09 }} ''CIA World Factbook''. Consultat: 14/5/2014. {{en}}</ref> Gaudeixen d'una autonomia molt àmplia, fins al punt que no pertanyen a la [[Unió Europea]], a diferència de [[Dinamarca]]. Els inuit van migrar a Groenlàndia des de l'[[Arxipèlag Àrtic Canadenc]],<ref>[http://inuit.smithsonianconference.org/sessions/arctic-pioneers-and-materiality-studies-of-long-term-trends-in-saqqaq-material-culture-2-500-bc-800-bc/ "Arctic Pioneers and Materiality: Studies of Long Term Trends in Saqqaq Material Culture, 2.500 BC — 800 BC."] {{Webarchive|url=https://archive.today/20130415200133/http://inuit.smithsonianconference.org/sessions/arctic-pioneers-and-materiality-studies-of-long-term-trends-in-saqqaq-material-culture-2-500-bc-800-bc/ |date=2013-04-15}} ''Smithsonian Museum of Natural History'', 26/10/2012. Consultat: 14/2/2013. {{en}}</ref> i pertanyen a tres grups principals:
* [[Kalaallit]] de l'oest de Grenlàndia, que parlen [[kalaallisut]].
* [[Kalaallit]] de l'oest de Grenlàndia, que parlen [[kalaallisut]].
* [[Tunumiit]] de l'est de Grenlàndia, que parlen [[tunumiisut]].
* [[Tunumiit]] de l'est de Grenlàndia, que parlen [[tunumiisut]].
* [[Inughuit]] del nord de Grenlàndia, o Regió Polar, que parlen [[inuktun]].<ref name="ethno"/>
* [[Inughuit]] del nord de Grenlàndia, o Regió Polar, que parlen [[inuktun]].<ref name="ethno"/>


==Llegendes i errors comuns sobre els èsquims==
== Llegendes i errors comuns sobre els èsquims ==
[[Fitxer:Eskimo fisherman's summer house, Alaska page 250.png|thumb|200px|Casa d'estiu dels pescadors yupik d'Alaska.]]
[[Fitxer:Eskimo fisherman's summer house, Alaska page 250.png|miniatura|Casa d'estiu dels pescadors yupik d'Alaska.]]
[[Fitxer:igloo.jpg|thumb|200px|Un [[iglú]].]]
[[Fitxer:igloo.jpg|miniatura|Un [[iglú]].]]
Algunes de les llegendes -falses- més difoses sobre els èsquimos són:
Algunes de les llegendes -falses- més difoses sobre els èsquimos són:
*«El terme "èsquim" és ofensiu i cal substituir-lo per un altre».<ref>[https://www.ethnologue.com/language/esk "Inupiatun, Northwest Alaska."] ''Ethnologue''. Consutat: 8/12/2013. {{en}}</ref><ref name=n580/> Però s'ha pogut demostrar que no hi ha res d'ofensiu en els possibles orígens d'aquest mot.<ref>http://alt-usage-english.org/excerpts/fxeskimo.html Data: juliol del 2014 {{en}}</ref> Hi ha dues possibles etimologies, ambdues provinents de la llengua [[innu-aimun]], una llengua [[algonquina]] de la costa atlàntica. La més acceptada actualment és que significaria "camina amb raquetes".<ref name="aueo"/><ref name=anlc/> El mot ''assime·w'' significa en aquesta llengua algonquina "ella es lliga una raqueta".<ref name="goddard">Goddard, Ives, "Synonymy". A ''Arctic'', ed. David Damas, volum 5 del ''Handbook of North American Indians'', ed. William C. Sturtevant, Smithsonian Institution, Washington D.C., 1984, pàgs. 5-7. Citat per Campbell 1997. {{en}}</ref><ref name="campbell">Campbell, Lyle, ''American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America'', Oxford University Press, Nova York, 1997, pàg. 394. {{en}}</ref> La segona proposta és que significaria "gent que parla una llengua diferent".<ref name="mailhot">{{ref-publicació|cognom=Mailhot |nom=Jose |títol=L'etymologie de "esquimau" revue et corrigée |publicació=Etudes/Inuit/Studies |volum= 2 |exemplar=. 2 |any=1978}} {{fr}}</ref><ref name="creeml"/> El motiu que la denominació ''eskimo'' es comencés a considerar despectiva és la qüestionable però molt difosa percepció<ref name="aueo">{{ref-web|url=http://alt-usage-english.org/excerpts/fxeskimo.html |títol=Eskimo |nom=Mark |cognom=Israel |editor=Alt-usage-english.org |consulta=13/6/2012}} {{en}}</ref><ref name="mailhot"/><ref name="creeml">{{ref-web|url=http://www.nisto.com/cree/mail/cree-1997-11.txt |títol=Cree Mailing List Digest November 1997 |consulta=13/6/2012}} {{en}}</ref><ref name="igoddard">{{ref-llibre|cognom=Goddard |nom=Ives |enllaçautor=Ives Goddard |títol=Handbook of North American Indians, Vol. 5 (Arctic) |editorial=Smithsonian Institution |any=1984 | isbn = 978-0-16-004580-6}} {{en}}</ref> que en les [[llengües algonquines]] vol dir "que mengen carn crua".<ref name=anlc/><ref name="natlang">{{ref-web|url=http://www.native-languages.org/iaq23.htm |títol=Setting the Record Straight About Native Languages: What Does "Eskimo" Mean In Cree? |editor=Native-languages.org |consulta=13/6/2012}} {{en}}</ref><ref name="bartlebyeskimo">[http://www.bartleby.com/61/24/E0212400.html Eskimo], ''American Heritage Dictionary of the English Language'', 2000 (4a ed.) {{en}}</ref> De fet, en la llengua [[cree]] s'anomena els [[inuit]] ''askipiw'', que vol dir "menja cru".<ref name="natlang"/><ref name="stern1">{{ref-llibre|url=http://books.google.com/books?id=3UHTsUmt1PEC&dq=isbn:0810850583 |títol=Historical Dictionary of the Inuit By Pamela R. Stern |editorial=Books.google.com |consulta=13/6/2012}} {{en}}</ref><ref name="bartleby">[http://www.bartleby.com/61/24/E0212400.html The American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition] {{en}}</ref><ref name="ostg1">{{ref-web|autor=Robert Peroni and Birgit Veith |url=http://www.ostgroenland-hilfe.de/en/projekt.html |títol=Ostgroenland-Hilfe Project |editor=Ostgroenland-hilfe.de |consulta=13/6/2012}} {{de}}</ref> El cas és que el 1977 la Conferència Circumpolar Inuit, reunida a [[Barrow (Alaska)]], adoptà oficialment la denominació "Inuit" per a tots els èsquims, al marge de com s'anomenin a cada país, però el [[Consell Circumpolar Inuit]], fins ara no ha deixat d'usar indistintament els mots ''"Inuit"'' i ''"Eskimo"'' als seus documents oficials.
* «El terme ''èsquim'' és ofensiu i cal substituir-lo per un altre».<ref>[https://www.ethnologue.com/language/esk "Inupiatun, Northwest Alaska."] ''Ethnologue''. Consutat: 8/12/2013. {{en}}</ref><ref name=n580/> Però s'ha pogut demostrar que no hi ha res d'ofensiu en els possibles orígens d'aquest mot.<ref>{{format ref}} http://alt-usage-english.org/excerpts/fxeskimo.html Data: juliol del 2014 {{en}}</ref> Hi ha dues possibles etimologies, ambdues provinents de la llengua [[innu-aimun]], una llengua [[algonquina]] de la costa atlàntica. La més acceptada actualment és que significaria ‘camina amb raquetes'.<ref name="aueo"/><ref name=anlc/> El mot ''assime·w'' significa en aquesta llengua algonquina 'ella es lliga una raqueta’.<ref name="goddard">Goddard, Ives, "Synonymy". A ''Arctic'', ed. David Damas, volum 5 del ''Handbook of North American Indians'', ed. William C. Sturtevant, Smithsonian Institution, Washington D.C., 1984, pàgs. 5-7. Citat per Campbell 1997. {{en}}</ref><ref name="campbell">Campbell, Lyle, ''American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America'', Oxford University Press, Nova York, 1997, pàg. 394. {{en}}</ref> La segona proposta és que significaria ‘gent que parla una llengua diferent’.<ref name="mailhot">{{ref-publicació|cognom=Mailhot |nom=Jose |títol=L'etymologie de "esquimau" revue et corrigée |publicació=Etudes/Inuit/Studies |volum= 2 |exemplar=. 2 |any=1978}} {{fr}}</ref><ref name="creeml"/> El motiu que la denominació ''eskimo'' es comencés a considerar despectiva és la qüestionable però molt difosa percepció<ref name="aueo">{{ref-web|url=http://alt-usage-english.org/excerpts/fxeskimo.html |títol=Eskimo |nom=Mark |cognom=Israel |editor=Alt-usage-english.org |consulta=13/6/2012}} {{en}}</ref><ref name="mailhot"/><ref name="creeml">{{ref-web |url=http://www.nisto.com/cree/mail/cree-1997-11.txt |títol=Cree Mailing List Digest November 1997 |consulta=13/6/2012 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120620033446/http://nisto.com/cree/mail/cree-1997-11.txt |arxiudata=2012-06-20}} {{en}}</ref><ref name="igoddard">{{ref-llibre|cognom=Goddard |nom=Ives |enllaçautor=Ives Goddard |títol=Handbook of North American Indians, Vol. 5 (Arctic) |editorial=Smithsonian Institution |any=1984 | isbn = 978-0-16-004580-6}} {{en}}</ref> que en les [[llengües algonquines]] vol dir ‘que mengen carn crua’.<ref name=anlc/><ref name="natlang">{{ref-web|url=http://www.native-languages.org/iaq23.htm |títol=Setting the Record Straight About Native Languages: What Does "Eskimo" Mean In Cree? |editor=Native-languages.org |consulta=13/6/2012}} {{en}}</ref><ref name="bartlebyeskimo">[http://www.bartleby.com/61/24/E0212400.html Eskimo], ''American Heritage Dictionary of the English Language'', 2000 (4a ed.) {{en}}</ref> De fet, en la llengua [[cree]] s'anomena els [[inuit]] ''askipiw'', que vol dir ‘menja cru’.<ref name="natlang"/><ref name="stern1">{{ref-llibre|url=http://books.google.cat/books?id=3UHTsUmt1PEC&dq=isbn:0810850583 |títol=Historical Dictionary of the Inuit By Pamela R. Stern |editorial=Books.google.com |consulta=13/6/2012}} {{en}}</ref><ref name="bartleby">[http://www.bartleby.com/61/24/E0212400.html The American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition] {{en}}</ref><ref name="ostg1">{{ref-web |autor=Robert Peroni and Birgit Veith |url=http://www.ostgroenland-hilfe.de/en/projekt.html |títol=Ostgroenland-Hilfe Project |editor=Ostgroenland-hilfe.de |consulta=13/6/2012 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120318173645/http://www.ostgroenland-hilfe.de/en/projekt.html |arxiudata=2012-03-18}} {{de}}</ref> El cas és que el 1977 la Conferència Circumpolar Inuit, reunida a [[Barrow (Alaska)]], adoptà oficialment la denominació ''inuit'' per a tots els èsquims, al marge de com s'anomenin a cada país, però el [[Consell Circumpolar Inuit]], fins ara no ha deixat d'usar indistintament els mots ''inuit'' i ''eskimo'' als seus documents oficials.
*«Els èsquimos tenen milers de paraules per a la neu». En realitat, les [[llengües esquimoaleutianes]] tenen aproximadament el mateix nombre d'arrels diferents per a designar la neu com les pugui tenir, per exemple, qualsevol llengua europea, però l'estructura [[Llengua aglutinant|aglutinant]] d'aquestes llengües permet una quantitat gairebé infinita de combinacions de [[prefixos]] i [[Sufix|sufixos]] amb cada una de les arrels disponibles. Per tant, l'arrel "neu" pot formar tantes paraules com qualsevol altra arrel.
* «Els èsquimos tenen milers de paraules per a la neu». En realitat, les [[llengües esquimoaleutianes]] tenen aproximadament el mateix nombre d'arrels diferents per a designar la neu com les pugui tenir, per exemple, qualsevol llengua europea, però l'estructura [[Llengua aglutinant|aglutinant]] d'aquestes llengües permet una quantitat gairebé infinita de combinacions de [[prefixos]] i [[Sufix|sufixos]] amb cada una de les arrels disponibles. Per tant, l'arrel ''neu'' pot formar tantes paraules com qualsevol altra arrel.
*«Els èsquims viuen en [[iglú]]s». El mot "iglú" vol dir simplement "casa". La casa de neu o gel que identifiquem amb aquest poble es construïa com a refugi temporal durant la temporada de caça, a la fi de l'hivern i a la primavera. Representava un important recurs per a la supervivència emprant els materials que la natura posava a llur disposició. Actualment, se'n continuen a fer en situacions d'urgència, en demostracions folclòriques o per diversió, com a part del coneixement tradicional que es transmet de generació en generació.
* «Els èsquims viuen en [[iglú]]s». El mot ''iglú'' vol dir simplement ‘casa’. La casa de neu o gel que identifiquem amb aquest poble es construïa com a refugi temporal durant la temporada de caça, a la fi de l'hivern i a la primavera. Representava un important recurs per a la supervivència emprant els materials que la natura posava a llur disposició. Actualment, se'n continuen a fer en situacions d'urgència, en demostracions folklòriques o per diversió, com a part del coneixement tradicional que es transmet de generació en generació.


==Notes==
== Notes ==
<references group="note"/>
<references group="note"/>

==Referències==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}


Línia 142: Línia 142:
* {{ref-llibre|cognom=Kaplan |nom=Lawrence D. |capítol=The Language of the Alaskan Inuit |pàgines=131–158 |editor=Dirmid R. F. Collis |títol=Arctic Languages. An Awakening |editorial=UNESCO |lloc=Vendôme |any=1990 |isbn=92-3-102661-5 |chapterurl=http://unesdoc.unesco.org/images/0008/000861/086162e.pdf |format=PDF}}
* {{ref-llibre|cognom=Kaplan |nom=Lawrence D. |capítol=The Language of the Alaskan Inuit |pàgines=131–158 |editor=Dirmid R. F. Collis |títol=Arctic Languages. An Awakening |editorial=UNESCO |lloc=Vendôme |any=1990 |isbn=92-3-102661-5 |chapterurl=http://unesdoc.unesco.org/images/0008/000861/086162e.pdf |format=PDF}}
* {{ref-llibre|cognom=Menovshchikov |nom=Georgy (= Г. А. Меновщиков) |capítol=Contemporary Studies of the Eskimo–Aleut Languages and Dialects: A Progress Report |pàgines=69–76 |editor=Dirmid R. F. Collis |títol=Arctic Languages. An Awakening |editorial=UNESCO |lloc=Vendôme |any=1990 |isbn=92-3-102661-5 |chapterurl=http://unesdoc.unesco.org/images/0008/000861/086162e.pdf |format=PDF}}
* {{ref-llibre|cognom=Menovshchikov |nom=Georgy (= Г. А. Меновщиков) |capítol=Contemporary Studies of the Eskimo–Aleut Languages and Dialects: A Progress Report |pàgines=69–76 |editor=Dirmid R. F. Collis |títol=Arctic Languages. An Awakening |editorial=UNESCO |lloc=Vendôme |any=1990 |isbn=92-3-102661-5 |chapterurl=http://unesdoc.unesco.org/images/0008/000861/086162e.pdf |format=PDF}}
* Nuttall, Mark. [http://books.google.com/books?id=LcucDSk4w3YC&lpg=PA580&dq=Eskimo%20pejorative&pg=PA580#v=onepage&q&f=false ''Encyclopedia of the Arctic.''] New York: Routledge, 2005. {{ISBN|978-1-57958-436-8}}.
* Nuttall, Mark. [http://books.google.cat/books?id=LcucDSk4w3YC&lpg=PA580&dq=Eskimo%20pejorative&pg=PA580#v=onepage&q&f=false ''Encyclopedia of the Arctic.''] New York: Routledge, 2005. {{ISBN|978-1-57958-436-8}}.
* {{ref-llibre|cognom=Vakhtin |nom=Nikolai |capítol=Endangered Languages in Northeast Siberia: Siberian Yupik and other Languages of Chukotka |pàgines=159–173 |editor=Erich Kasten |títol=Bicultural Education in the North: Ways of Preserving and Enhancing Indigenous Peoples’ Languages and Traditional Knowledge |editorial=Waxmann Verlag |lloc=Münster |any=1998 |isbn=978-3-89325-651-8 |chapterurl=http://www.siberian-studies.org/publications/PDF/bevakhtin.pdf |format=PDF |url=http://waxmann.com/index2.html?kat/651.html}}
* {{ref-llibre |cognom=Vakhtin |nom=Nikolai |capítol=Endangered Languages in Northeast Siberia: Siberian Yupik and other Languages of Chukotka |pàgines=159–173 |editor=Erich Kasten |títol=Bicultural Education in the North: Ways of Preserving and Enhancing Indigenous Peoples' Languages and Traditional Knowledge |editorial=Waxmann Verlag |lloc=Münster |any=1998 |isbn=978-3-89325-651-8 |chapterurl=http://www.siberian-studies.org/publications/PDF/bevakhtin.pdf |format=PDF |url=http://waxmann.com/index2.html?kat%2F651.html |consulta=2022-01-18 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070413070114/http://www.waxmann.com/index2.html?kat%2F651.html |arxiudata=2007-04-13 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070413070114/http://www.waxmann.com/index2.html?kat%2F651.html |date=2007-04-13 }}
* {{ref-llibre|cognom=Vakhtin |nom=Nikolai |capítol=Endangered Languages in Northeast Siberia: Siberian Yupik and other Languages of Chukotka |pàgines=159–173 |editor=Erich Kasten |títol=Bicultural Education in the North: Ways of Preserving and Enhancing Indigenous Peoples’ Languages and Traditional Knowledge |editorial=Waxmann Verlag |lloc=Münster |any=1998 |isbn=978-3-89325-651-8 |chapterurl=http://www.siberian-studies.org/publications/PDF/bevakhtin.pdf |format=PDF |url=http://waxmann.com/index2.html?kat/651.html}}
* {{ref-llibre |cognom=Vakhtin |nom=Nikolai |capítol=Endangered Languages in Northeast Siberia: Siberian Yupik and other Languages of Chukotka |pàgines=159–173 |editor=Erich Kasten |títol=Bicultural Education in the North: Ways of Preserving and Enhancing Indigenous Peoples' Languages and Traditional Knowledge |editorial=Waxmann Verlag |lloc=Münster |any=1998 |isbn=978-3-89325-651-8 |chapterurl=http://www.siberian-studies.org/publications/PDF/bevakhtin.pdf |format=PDF |url=http://waxmann.com/index2.html?kat%2F651.html |consulta=2022-01-18 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070413070114/http://www.waxmann.com/index2.html?kat%2F651.html |arxiudata=2007-04-13 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070413070114/http://www.waxmann.com/index2.html?kat%2F651.html |date=2007-04-13 }}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
*[http://www.ecologyandsociety.org/vol5/iss2/art18/main.html Adapting to climate change: social-ecological resilience in a Canadian western arctic community. Conservation Ecology 5(2)]
* [http://www.ecologyandsociety.org/vol5/iss2/art18/main.html Adapting to climate change: social-ecological resilience in a Canadian western arctic community. Conservation Ecology 5(2)]
⚫
* [http://www.census.gov/prod/2006pubs/censr-28.pdf We the People: American Indians and Alaska Natives in the United States. Census 2000 Special Reports February 2006]
*[http://www.ccl-cca.ca/NR/rdonlyres/03AC4F69-D0B8-4EA3-85B1-56C0AC2B158C/0/StateOfInuitLearning.pdf Canadian Council on Learning, State of Inuit Learning in Canada]

*[http://www.minpaku.ac.jp/staff/kishigami/040522.pdf Contemporary Food Sharing: A Case Study from Akulivik, PQ. Canada].
*[http://www.sacred-texts.com/nam/inu/index.htm Internet Sacred Text Archive: Inuit Religion]
*[http://anthropology.uwaterloo.ca/ArcticArchStuff/Inuit.html Inuit Culture]
*[http://www.ehponline.org/members/1993/101-7/1017009.PDF Inuit Exposure to Organochlorines through the Aquatic Food Chain. Environmental Health Perspectives 101(7)]
*[http://www.brandonu.ca/library/cjns/9.2/berlo.pdf Inuit Women and Graphic Arts: Female Creativity and Its Cultural Context. The Canadian Journal of Native Studies 9(2)]
*[http://www.pauktuutit.ca/pdf/publications/pauktuutit/InuitWay_e.pdf Pauktuuit Inuit Women of Canada, The Inuit Way: A Guide to Inuit Culture]
⚫
*[http://www.census.gov/prod/2006pubs/censr-28.pdf We the People: American Indians and Alaska Natives in the United States. Census 2000 Special Reports February 2006]
*[''Notas sobre el origen y significado de las palabras esquimal y aleutiano'', José Andrés Alonso de la Fuente]
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


Revisió de 21:00, 4 març 2024

Infotaula grup humàEsquimals
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspoble i ètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total170.000 Modifica el valor a Wikidata
Llenguallengües esquimo-aleutianes, rus, anglès i danès Modifica el valor a Wikidata
Religióluteranisme i paganisme Modifica el valor a Wikidata
Mapa del Consell Circumpolar Inuit, que agrupa els diversos pobles èsquimos: els yupik (yupik i yupik siberians), i els inuit (iñupiat, inuvialuit, nunavut, nunavik, nunatsiavut i kalaallit).
Un caçador de foques en el seu kayak.
Kudliks: Llànties èsquimos d'oli de foca.

Els esquimals, èsquims[1] o èsquimos[cal citació] (en anglès i en danès: Eskimo; en francès: Esquimaux; en rus: эскимосский) és la designació genèrica que s'aplica als diversos pobles indígenes de la regió circumpolar àrtica, des de la Sibèria oriental (Rússia), passant per Alaska (Estats Units) i el Canadà, fins a Grenlàndia (Dinamarca). Concretament, són els gairebé residuals yupik, els ja desapareguts sirenik i els majoritaris inuit, amb totes les seves subdivisions.

Hi ha una tendència a considerar ofensiu el terme èsquim i a substituir-lo precisament per inuit, malgrat la improcedència d'aquesta identificació,[2][3][4] puix que no s'hauria de confondre la part amb el tot.

Etimologia

[modifica]

El terme èsquim (o èsquimo)[cal citació] prové del mot eskimo, passat pel terme francès més comú, esquimau (femení esquimau, de cops esquimaude, plural esquimaux). És atestat per la primera vegada el 1691 en la Nouvelle relation de la Gaspésie de Chrétien Le Clercq (sota l'ortografia eskimau, plural eskimaux), en què designa els « habitants des régions arctiques de l'Amérique ».[5] La denominació podria venir d'un terme algonquí del s. XVII que significa ‘menjador de carn crua’,[6][7][8] però aquesta hipòtesi és refusada per certs lingüistes, que fan valer que els primers exploradors europeus han obtingut el terme a partir d'un mot micmac que tindria relació amb les raquetes de neu,[9] mentre que uns altres han proposat que significava ‘els locutors d'una llengua estrangera’.[10][11] El terme ha estat popularitzat pels exploradors polar del s. XIX, notablement en les revistes de viatges tal com Le Tour du monde.[note 1] Segons Barnum, el nom vindria del missioner jesuïta francès Charlevoix establit al Canadà al segle xvii.[12] Els esquimòlegs han adoptat el terme eskimo, invariable en l'ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic.[13]

El terme esquimal és impropi, car té origen de resultes d'una interferència del francès: la «falsa» forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.

Denominació

[modifica]

El mot èsquim s'usa indegudament, especialment a Alaska, per a referir-se alhora als yupik i als iñupiat (que són del grup inuit).[2] També es diu «nadius d'Alaska», si bé referit a tots els pobles indígenes d'Alaska, inclosos els diversos pobles indígenes de la costa del nord-oest del Pacífic i els dené (amerindis). S'han proposat noms alternatius a Alaska, com ara inuit–yupik,[14] però sense gaire èxit.

En canvi, al Canadà i a Grenlàndia, aquesta denominació ha decaigut perquè es considera pejorativa i ofensiva,[15][16] i ha estat substituïda en general per inuit.[2][17] Però en un principi no ho era.[18]

El 1977, la Conferència Circumpolar Inuit, reunida a Barrow (Alaska), adoptà oficialment el nom d'inuit per a tots els pobles èsquims, independentment de les diverses denominacions locals que es mantenen vigents. El govern canadenc va reaccionar substituint oficialment eskimo per inuit (inuk en singular). El cas és que el Consell Circumpolar Inuit, fins al dia d'avui, continua a emprar indistintament les dues denominacions inuit i eskimo en els seus documents oficials, de manera que el terme èsquim roman en ús.

Per la seva banda, els èsquims de Groenlàndia s'estimen més anomenar-se «grenlandesos».[19]

És discutible, tanmateix, que es pugui aplicar un nom comuna als pobles yupik i inuit, ateses les grans diferències lingüístiques, ètniques i culturals que hi ha entre ells. Però s'ha provat: el Consell Circumpolar Inuit, que representa una població de 150.000 inuit i yupik de Groenlàndia, Canadà, Alaska i Sibèria, defineix els inuit com el conjunt dels «inupiat i yupik (Alaska), inuit i inuvialuit (Canadà), kalaallit (Groenlàndia) i yupik (Rússia)».[20]

En lingüística, el terme èsquim defineix la branca principal de la família de llengües esquimoaleutianes.

Història

[modifica]
Yupik siberians amb armadura.

Prehistòria

[modifica]

Hi ha constància de diverses cultures èsquimos prehistòriques a la zona àrtica, cap al 3000 aC, anteriors a l'aparició de la cultura Dorset. Sembla que van desenvolupar-se a Alaska a partir de poblacions arribades des d'Àsia pertanyents a la tradició d'eines petites de l'Àrtic, probablement entre el 3000 aC i el 1000 aC, és a dir, molt més tard que els pobles amerindis, que ja poblaven tot el continent americà. S'han trobat eines similars a Sibèria de fa uns 18.000 anys.

Les llengües i cultures yupik d'Alaska van evolucionar i després van emigrar de tornada a Sibèria, a l'inici de la cultura pre-Dorset. Cap al 2000 aC, es va diferenciar la cultura Unangan dels aleutians, que se sol considerar una cultura no èsquimo.

Aproximadament entre l'any 1 i el 500, aparentment al nord-oest d'Alaska, es van separar dues altres branques: la llengua inuit es va separar de la yupik i, al llarg de diversos segles, es va anar expandint pel nord d'Alaska i del Canadà fins a Groenlàndia. La cultura de Thule es va diferenciar i desenvolupar al nord-oest d'Alaska cap a l'any 1000, i força ràpidament va arribar a tota l'àrea dels pobles èsquimos, si bé no tots la van adoptar. El 1300 va saltar a Groenlàndia.

Colonització europea

[modifica]

Entre el 1000 i el 1450 hi hagué una colònia europea a l'Illa de Baffin, potser més antiga que la dels vikings a Groenlàndia.[21]

Els avantpassats dels inuits groenlandesos van arribar a la zona colonitzada pels vikings, a la costa oest, cap a l'any 1200, procedents del nord-oest de l'illa. Després s'hi van quedar com a únics habitants de tot Groenlàndia, durant diversos segles, quan les colònies noruegues es van extingir per no poder resistir el clima. Durant aquest temps, tanmateix, el Regne de Dinamarca i Noruega, potser perquè es creia que els colons noruecs havien sobreviscut, va seguir reclamant la sobirania de Groenlàndia. El 1721, va arribar una expedició de missioners cristians danesos que, en no trobar cap descendent dels vikings, es van dedicar a evangelitzar els inuit. A partir d'aquí, Dinamarca-Noruega va imposar el seu domini econòmic i polític sobre Groenlàndia.

Tanmateix, el veritable inici dels contactes entre els pobles inuit i Europa es deu a les expedicions que cercaven l'anomenat Pas del Nord-oest, començant el 1576.[22]

Guerra i postguerra

[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, quan Alemanya invadí Dinamarca, els groenlandesos van quedar aïllats i van estrènyer llaços amb els Estats Units i el Canadà.[23] Després de la guerra, Dinamarca recuperà el control sobre Groenlàndia, i el 1953 va promoure la colònia a l'estatus de província danesa, cosa que significa la seva annexió.

Durant la Guerra Freda, el govern del Canadà va deportar molts inuits del Quebec i del Territori del Nord-oest a les illes Cornwallis i Ellesmere, a l'oceà Àrtic. L'objectiu era assegurar la sobirania sobre els territoris més septentrionals del país abans no hi posés l'ull la Unió Soviètica. El primer grup va arribar l'any 1953, amb promeses d'habitatges i caça abundant, però els deportats no es van trobar ni una cosa ni l'altra.[24] També es van haver d'enfrontar a setmanes de foscor durant l'hivern, i amb llum solar les 24 hores durant l'estiu, coses que no havien vist mai al nord del Quebec. Se'ls havia dit que podrien tornar al cap d'un any, si ho desitjaven, però totes les promeses foren oblidades. Al final, els inuit deportats van saber controlar les rutes migratòries de la beluga i foren capaços de sobreviure a la zona caçant-la.[25]

El 1993, el govern canadenc va fer que la Comissió Reial per als Pobles Aborígens investigués el programa de deportació.[26] Es van pagar 10 milions de dòlars canadencs als supervivents i als seus descendents, però encara no s'ha demanat perdó.[27] Sense formació ni motivació, actualment aquests inuit depenen principalment dels ajuts del govern.[28]

Processos d'emancipació nacional

[modifica]

Groenlàndia

[modifica]
Kuupik Kleist, Primer Ministre de Groenlàndia, mig inuit, mig danès.
Sofie Petersen, primera bisbe inuit de l'Església luterana.

Des del 1979, Groenlàndia gaudeix d'autonomia dins del regne de Dinamarca, i el 1985, decidí abandonar la Unió Europea, amb el consentiment de Dinamarca. Actualment hi segueix circulant la corona danesa, malgrat que la metròpoli s'hagi integrat a la Zona Euro.

Nunavut

[modifica]

Des dels anys 1960, es discutia al Canadà sobre la conveniència de repartir el Territori del Nord-oest entre els inuit i els amerindis, amb opinions a favor i en contra, inicialment per administrar millor el territori en funció dels seus grups ètnics, i en part per mirar de satisfer les reclamacions territorials dels inuits. Finalment, el 14 d'abril del 1982, un referèndum dins el territori va donar una majoria de vots a favor de la divisió, i el govern federal va consentir set mesos més tard. La llei constitucional canadenca del 1982[29][30] reconegué els inuit com un grup diferenciat dels «pobles aborígens del Canadà». Però només era un primer pas. El setembre del 1992, es va guanyar un nou referèndum dins el territori inuit per gairebé un 85% de vots a favor de la creació de Nunavut com a nou territori federal. El 9 de juliol del 1993, el Parlament canadenc aprovà la llei que reconeixia el dret dels inuit a un territori i la llei de creació de Nunavut, cosa que es feu efectiva des de l'1 d'abril del 1999.[31]

Nunavik

[modifica]

En canvi, a Nunavik, la regió inuit del nord del Quebec, les coses han anat diferent. Les negociacions per l'autonomia i per les reclamacions territorials s'iniciaren els anys 2000.[32][33] La capital del nou territori havia de ser Kuujjuaq.[34] Tanmateix, un referèndum el 2011 ha donat un 70% de vots contraris a crear el nou territori autònom de Nunavik.[35]

Nunatsiavut

[modifica]

Els inuit de Terranova i Labrador reclamen el territori de Nunatsiavut, que ha estat reconegut oficialment a la constitució de la província el 2002, tot i que només amb la meitat del seu territori teòric.

Nunatukavut

[modifica]

Nunatukavut és el territori pretès, i encara no reconegut, per una comunitat de 6.000 mestissos inuit al sud del Labrador. Inicialment, es consideraven d'ètnia métis, però des del 2010 es reivindiquen com a autèntics inuit, i reclamen el seu territori.

Diversitat lingüística i ètnica

[modifica]
El mateix missatge en anglès (Welcome to Barrow) i en iñupiaq (Paġlagivsigiñ Utqiaġvigmun), a Barrow (Alaska).

La família de les llengües esquimoaleutianes comprèn dues branques principals emparentades entre si: la de la llengua aleutiana, parlada a les illes Aleutianes per unes 500 persones, i la de les llengües èsquims pròpies. Al seu torn, aquesta branca o subgrup comprèn les llengües yupik, parlades per un total de 12.500 persones a Alaska central i a Sibèria, i les llengües inuit de Groenlàndia i del nord d'Alaska i del Canadà, que sumen més de 85.000 parlants.[36] A més, el sirenik, que es considera extingit actualment, sovint es considera la tercera branca de la família esquimoaleutiana, però potser és més aviat un subgrup de la branca yupik.[36][37]

Els pobles yupik

[modifica]

Els yupik són diversos pobles que viuen a les costes de la Península de Txukotka (Okrug autònom de Txukotka, a l'extrem est de Sibèria, Rússia), i de l'oest i el sud d'Alaska, així com a l'interior d'aquest estat (Estats Units d'Amèrica). L'economia dels yupik ha estat fortament relacionada tradicionalment amb la pesca de mamífers marins, especialment de la foca, la morsa i la balena.[38]

  • Les quatre llengües yupik (alutiiq o sugpiaq, 400 parlants; yupik d'Alaska central, 10.000; naukan o naukanski, 700; i yupik siberià, 1.400) són sistemes lingüístics amb prou diferències fonètiques, morfològiques i lèxiques entre ells per permetre'n la consideració de llengües diferenciades, i no mers dialectes. El resultat és que els seus parlants respectius gairebé no poden entendre's els uns als altres.[36] A més, tant l'alutiiq com el yupik central pateixen una considerable diversitat dialectal interna, i les diferències entre una llengua i l'altra són prou grans, tot i trobar-se geogràficament molt properes.[37] Les llengües yupik més septentrionals, el yupik siberià i el naukanski, només són una mica més properes a l'inuit de com ho és l'alutiiq, la llengua yupik més meridional. Tot i que les llengües yupik i inuit tenen estructures gramaticals similars, difereixen en canvi molt en la pronunciació. També les diferències de vocabulari entre l'inuit i qualsevol de les quatre llengües yupik són més grans que les existents entre aquestes.[37]

Els naukan

[modifica]

Els naukan foren reubicats per les autoritats soviètiques el 1958 a la població de Lorino, a la costa de la Península de Txukotka, on uns 70 dels 400 residents encara parlen naukanski.[37] La resta s'han passat a la llengua txuktxi.

Els yupik siberians

[modifica]

Els yupik siberians es troben al llarg de la costa del mar de Bering a la Península de Txukotka[37] i també a la propera Illa de Sant Llorenç, pertanyent a Alaska.[39] A tots dos territoris es parla essencialment la mateixa llengua, però mentre la pràctica totalitat dels 1.100 yupik siberians d'Alaska la parlen, i es troba ben viva entre els nens de l'Illa de Sant Llorenç, en canvi a Sibèria només són un terç dels 900 residents, i ja s'ha perdut com a primera llengua dels nens.[39]

Els alutiiq

[modifica]
Dansaire alutiiq en un festival cultural.

Els alutiiq, anomenats també yupik del Pacífic o sugpiaq, són la branca més meridional dels yupik, i no s'han de confondre amb els seus veïns aleutians, que viuen més cap al sud-oest, i també a les illes Aleutianes. Han viscut tradicionalment a la costa, subsistint principalment dels recursos del mar, com el salmó, l'halibut i la balena, i també dels de la terra, com ara les baies i els mamífers terrestres. Actualment viuen de la pesca, integrats plenament a l'economia moderna, però mantenint alhora els valors d'una cultura de subsistència.

La llengua alutiiq té dos dialectes principals: el koniag, parlat a la Península d'Alaska i a l'Illa Kodiak, i el chugach, parlat al sud de la Península de Kenai i a les costes de l'Estret del Príncep Guillem. Els alutiiq són uns 3.000, però els parlants de la llengua avui no arriben als mil. Tot i així, s'estan fent esforços per revitalitzar-la.

Els yupik d'Alaska central

[modifica]

La denominació yup'ik, amb apòstrof, es refereix als yupik d'Alaska central, instal·lats a l'oest i al sud-oest d'Alaska, des del sud del Golf de Norton fins al nord de la Badia de Bristol, al Delta del Yukon i el Kuskokwim i a l'Illa Nelson. L'apòstrof indica el so llarg de la p, però de fet també es pronuncia així en altres llengües yupik. Aquesta llengua és la que té més parlants de totes les llengües indígenes d'Alaska, uns 10.000, d'una població total de 21.000 persones. Es distingeixen cinc dialectes: la forma estàndard, l'egegik, el del Golf de Norton, el de la Badia de Hooper-Chevak i el nunivak.[40]

Els pobles inuit

[modifica]
Distribució dels dialectes inuit.

Els diversos pobles inuit viuen a les costes àrtica i del nord del Mar de Bering, a Alaska (Estats Units), a les costes àrtiques del Territori del Nord-oest, de Nunavut, de Quebec i de Labrador (Canadà), i a les costes de Groenlàndia (Dinamarca). Fins fa ben poc, hi ha hagut una gran homogeneïtat cultural en tota aquesta zona, basada tradicionalment en la pesca de peix i de mamífers marins, i en la caça de mamífers terrestres per tal d'alimentar-se, escalfar-se, il·luminar-se, vestir-se i fabricar les seves eines.

  • A diferència del grup yupik, la llengua inuit, en canvi, està constituïda com un continu dialectal o cadena de dialectes escampats des del nord d'Alaska (a través del nord del Canadà) fins a Groenlàndia. De l'oest cap a l'est els dialectes van patint canvis successius que els van allunyant com més va més dels vestigis comuns amb el grup yupik (per exemple, kumlu, que és el 'dit polze', canvia a kuvlu, després a kublu, després a kulluk, i finalment a kulluq).[41] D'aquesta manera, els parlants de dos dialectes inuit veïns, en general, poden entendre's entre ells, però no així els que parlen dialectes molt allunyats geogràficament.[37][36] Aquests dialectes són, d'oest a est: l'inupiaq (al nord d'Alaska, 3.500 parlants), l'inuvialuktun (a l'oest del Canadà; juntament amb el siglitun, el natsilingmiutut, l'inuinnaqtun i l'uummarmiutun, només 765 parlants entre tots), l'inuktitut (a l'est del Canadà; juntament amb l'inuktun i l'inuinnaqtun, 30.000 parlants), el kalaallisut o groenlandès occidental (a Groenlàndia, 47.000 parlants; i els subdialectes avanersuarmiutut o groenlandès septentrional, a Thule, uns 1.000 parlants, i tunumiit oraasiat o tunumiisut o groenlandès oriental, 3.500 parlants).

Els iñupiat

[modifica]
Família iñupiat de Noatak (Alaska), 1929.

Els iñupiat són els inuit de la costa àrtica d'Alaska i de la regió de l'estret de Bering, inclosa la península de Seward. Barrow, la ciutat més septentrional dels Estats Units, és en territori iñupiat. El dialecte que parlen els iñupiat s'anomena iñupiaq.

Els inuvialuit

[modifica]

Els inuvialuit viuen a la part més occidental de la costa àrtica del Canadà, des de la frontera d'Alaska, a l'est, fins al Golf d'Amundsen a l'oest, incloses les illes de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc. Aquest territori fou delimitat pel govern federal l'any 1984 mitjançant l'«Acord Final Inuvialuit».

Els inuit del Canadà

[modifica]

Els inuit propis es reparteixen entre diverses entitats territorials del Canadà:

Els inuit de Groenlàndia

[modifica]

Els inuit groenlandesos són més del 89% de la població de Groenlàndia.[42] Gaudeixen d'una autonomia molt àmplia, fins al punt que no pertanyen a la Unió Europea, a diferència de Dinamarca. Els inuit van migrar a Groenlàndia des de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc,[43] i pertanyen a tres grups principals:

Llegendes i errors comuns sobre els èsquims

[modifica]
Casa d'estiu dels pescadors yupik d'Alaska.
Un iglú.

Algunes de les llegendes -falses- més difoses sobre els èsquimos són:

  • «El terme èsquim és ofensiu i cal substituir-lo per un altre».[44][16] Però s'ha pogut demostrar que no hi ha res d'ofensiu en els possibles orígens d'aquest mot.[45] Hi ha dues possibles etimologies, ambdues provinents de la llengua innu-aimun, una llengua algonquina de la costa atlàntica. La més acceptada actualment és que significaria ‘camina amb raquetes'.[46][2] El mot assime·w significa en aquesta llengua algonquina 'ella es lliga una raqueta’.[47][48] La segona proposta és que significaria ‘gent que parla una llengua diferent’.[49][50] El motiu que la denominació eskimo es comencés a considerar despectiva és la qüestionable però molt difosa percepció[46][49][50][51] que en les llengües algonquines vol dir ‘que mengen carn crua’.[2][52][53] De fet, en la llengua cree s'anomena els inuit askipiw, que vol dir ‘menja cru’.[52][54][55][56] El cas és que el 1977 la Conferència Circumpolar Inuit, reunida a Barrow (Alaska), adoptà oficialment la denominació inuit per a tots els èsquims, al marge de com s'anomenin a cada país, però el Consell Circumpolar Inuit, fins ara no ha deixat d'usar indistintament els mots inuit i eskimo als seus documents oficials.
  • «Els èsquimos tenen milers de paraules per a la neu». En realitat, les llengües esquimoaleutianes tenen aproximadament el mateix nombre d'arrels diferents per a designar la neu com les pugui tenir, per exemple, qualsevol llengua europea, però l'estructura aglutinant d'aquestes llengües permet una quantitat gairebé infinita de combinacions de prefixos i sufixos amb cada una de les arrels disponibles. Per tant, l'arrel neu pot formar tantes paraules com qualsevol altra arrel.
  • «Els èsquims viuen en iglús». El mot iglú vol dir simplement ‘casa’. La casa de neu o gel que identifiquem amb aquest poble es construïa com a refugi temporal durant la temporada de caça, a la fi de l'hivern i a la primavera. Representava un important recurs per a la supervivència emprant els materials que la natura posava a llur disposició. Actualment, se'n continuen a fer en situacions d'urgència, en demostracions folklòriques o per diversió, com a part del coneixement tradicional que es transmet de generació en generació.

Notes

[modifica]
  1. ↑ vegeu per exemple l'edició del segon semestre del 1860.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «èsquim». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Kaplan, Lawrence. "Inuit or Eskimo: Which name to use?" Arxivat 2016-08-18 a Wayback Machine. Alaskan Native Language Center, UFA. Consultat: 27/11/2013. (anglès)
  3. ↑ "Eskimo: Usage." Arxivat 2016-09-06 a Wayback Machine. Oxford Dictionaries. Consultat: 27/1/2014.
  4. ↑ "Eskimo." The Free Dictionary. Consultat: 27/1/2014. (anglès)
  5. ↑ CNRTL
  6. ↑ Royot 2007, p. 78
  7. ↑ Online Etymology Dictionary
  8. ↑ Harper, Judith R. Smart Apple Media. Inuits (en anglès), 2000, p. 32. ISBN 1-887068-74-0. 
  9. ↑ Sailer 2002
  10. ↑ Mennecier 1995, p. 5
  11. ↑ Dorais 1996, p. 8
  12. ↑ Barnum 1901
  13. ↑ Dorais 1996, p. 2
  14. ↑ Holton, Gary. "Place-naming strategies in Inuit-Yupik and Dene languages in Alaska." Consultat: 27/1/2014. (anglès)
  15. ↑ "Inupiatun, Northwest Alaska." Ethnologue. Consultat: 8/12/2013. (anglès)
  16. ↑ 16,0 16,1 Nuttall 580
  17. ↑ usage note, Inuit, American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition, 2000
  18. ↑ [enllaç sense format] http://alt-usage-english.org/excerpts/fxeskimo.html (anglès)
  19. ↑ 19,0 19,1 "Inuktitut, Greenlandic." Ethnologue. Consultat: 6/8/2012. (anglès)
  20. ↑ Inuit Circumpolar Council. (2006). "Charter." Consultat: 6/4/2007 (anglès)
  21. ↑ Jane George, "Kimmirut site suggests early European contact: Hare fur yarn, wooden tally sticks may mean visitors arrived 1,000 years ago" Arxivat 2009-08-19 a Wayback Machine., Nunatsiaq News, 12/9/2008, consultat: 5/10/2009 (anglès)
  22. ↑ "Nunavut: The Story of Canada's Inuit People" Arxivat 2007-10-03 a Wayback Machine., Maple Leaf Web (anglès)
  23. ↑ «Yanks Clear Greenland of Nazis,1944/12/27 (1944)». archive.org. [Consulta: 2 octubre 2010]. (anglès)
  24. ↑ Història de Grise Fiord Arxivat 2008-12-28 a Wayback Machine. (anglès)
  25. ↑ McGrath, Melanie. The Long Exile: A Tale of Inuit Betrayal and Survival in the High Arctic. Alfred A. Knopf, 2006. Tapa dura: ISBN 0-00-715796-7 Butxaca: ISBN 0-00-715797-5 (anglès)
  26. ↑ The High Arctic Relocation: A Report on the 1953-55 Relocation by René Dussault and George Erasmus, produced by the Royal Commission on Aboriginal Peoples, published by Canadian Government Publishing, 1994 (190 pages)[1] (anglès)
  27. ↑ Royte, Elizabeth «Trail of Tears». The New York Times, 08-04-2007. (anglès)
  28. ↑ Melanie McGrath, The Long Exile: A Tale of Inuit Betrayal and Survival in the High Arctic, Alfred A. Knopf, 2006, Tapa dura: ISBN 0-00-715796-7 Butxaca: ISBN 0-00-715797-5 (anglès)
  29. ↑ «CANADIAN CHARTER OF RIGHTS AND FREEDOMS». Department of Justice Canada. [Consulta: 30 agost 2012]. (anglès)
  30. ↑ «RIGHTS OF THE ABORIGINAL PEOPLES OF CANADA». Department of Justice Canada. [Consulta: 30 agost 2012]. (anglès)
  31. ↑ CBC Digital Archives «Creation of Nunavut». CBC News [Consulta: 26 abril 2007]. (anglès)
  32. ↑ Nunavik Government | The Agreement in Principle and Where It's At (anglès)
  33. ↑ Curry, Bill «Quebec Inuit to sign historic self-governance agreement». The Globe and Mail [Toronto], 13-08-2007 [Consulta: 13 agost 2007]. (anglès)
  34. ↑ «Inuit poised to gain control of large territory in Quebec». CBC News, 13-08-2007 [Consulta: 13 agost 2007]. (anglès)
  35. ↑ CBC News. (anglès)
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 Michael Fortescue; Steven Jacobson; Lawance Kaplan «Comparative Eskimo Dictionary with Aleut Cognates» (en anglès). Alaska Native Language Center, University of Alaska Fairbanks.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 37,5 Kaplan, Lawrence, 10/10/2001. "Comparative Yupik and Inuit" Arxivat 2015-05-16 a Wayback Machine.. Alaska Native Language Center, University of Alaska Fairbanks. Consultat: 30/8/2012. (anglès)
  38. ↑ "Yupik", a Encyclopædia Britannica, 2008. Consultat: 13/1/2008. Encyclopædia Britannica Online Consultat: 30/8/2012. (anglès)
  39. ↑ 39,0 39,1 Alaska Native Language Center, St. Lawrence Island Yupik (Siberian Yupik). Arxivat 2014-08-23 a Wayback Machine. Alaska Native Language Center, University of Alaska, Fairbanks, 7/12/2001. Consultat: 30/8/2012. (anglès)
  40. ↑ Alaska Native Language Center, 7/12/2001. "Central Alaskan Yup'ik" Arxivat 2007-02-06 a Wayback Machine., Alaska Native Language Center, University of Alaska Fairbanks. Consultat: 6/4/2007. (anglès)
  41. ↑ «Inuktitut. Living dictionary. Dictionnaire vivant». Asuilaak Living Dictionary. [Consulta: 25 novembre 2007]. (anglès)
  42. ↑ "Greenland." Arxivat 2020-05-09 a Wayback Machine. CIA World Factbook. Consultat: 14/5/2014. (anglès)
  43. ↑ "Arctic Pioneers and Materiality: Studies of Long Term Trends in Saqqaq Material Culture, 2.500 BC — 800 BC." Arxivat 2013-04-15 at Archive.is Smithsonian Museum of Natural History, 26/10/2012. Consultat: 14/2/2013. (anglès)
  44. ↑ "Inupiatun, Northwest Alaska." Ethnologue. Consutat: 8/12/2013. (anglès)
  45. ↑ [enllaç sense format] http://alt-usage-english.org/excerpts/fxeskimo.html Data: juliol del 2014 (anglès)
  46. ↑ 46,0 46,1 Israel, Mark. «Eskimo». Alt-usage-english.org. [Consulta: 13 juny 2012]. (anglès)
  47. ↑ Goddard, Ives, "Synonymy". A Arctic, ed. David Damas, volum 5 del Handbook of North American Indians, ed. William C. Sturtevant, Smithsonian Institution, Washington D.C., 1984, pàgs. 5-7. Citat per Campbell 1997. (anglès)
  48. ↑ Campbell, Lyle, American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America, Oxford University Press, Nova York, 1997, pàg. 394. (anglès)
  49. ↑ 49,0 49,1 Mailhot, Jose «L'etymologie de "esquimau" revue et corrigée». Etudes/Inuit/Studies, 2, . 2, 1978. (francès)
  50. ↑ 50,0 50,1 «Cree Mailing List Digest November 1997». Arxivat de l'original el 2012-06-20. [Consulta: 13 juny 2012]. (anglès)
  51. ↑ Goddard, Ives. Handbook of North American Indians, Vol. 5 (Arctic). Smithsonian Institution, 1984. ISBN 978-0-16-004580-6.  (anglès)
  52. ↑ 52,0 52,1 «Setting the Record Straight About Native Languages: What Does "Eskimo" Mean In Cree?». Native-languages.org. [Consulta: 13 juny 2012]. (anglès)
  53. ↑ Eskimo, American Heritage Dictionary of the English Language, 2000 (4a ed.) (anglès)
  54. ↑ Historical Dictionary of the Inuit By Pamela R. Stern. Books.google.com [Consulta: 13 juny 2012].  (anglès)
  55. ↑ The American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition (anglès)
  56. ↑ Robert Peroni and Birgit Veith. «Ostgroenland-Hilfe Project». Ostgroenland-hilfe.de. Arxivat de l'original el 2012-03-18. [Consulta: 13 juny 2012]. (alemany)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquimals
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esquimals&oldid=33194919»