Ictiosaures (ordre): diferència entre les revisions

Ictiosaures
Ichthyosauria
	; Ichthyosaurus acutirostris
Període
	Permià – Cretaci
Estat de conservació
	Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Superordre	Ichthyopterygia
Ordre	Ichthyosauria ; Blainville, 1835
Grups
	Cymbospondylus; Mixosauridae; Merriamosauria; Shastasauria; Euichthyosauria; Parvipelvia; Leptonectidae; Thunnosauria; Stenopterygidae; Ichthyosauridae;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 10:08, 18 març 2024

Els ictiosaures (Ichthyosauria, del grec 'rèptils peix') són un ordre de sauròpsids (rèptils), marins i vivípars, que probablement van sorgir a finals del període Permià i s'extingiren a finals del Cretaci. Es caracteritzen per la forma de peix o dofí (aletes laterals, aleta dorsal, aleta caudal). Curiosament, com els dofins, parien el cadell ja viu.

Proporcionalment, són els animals amb els ulls més grossos que hi ha hagut a la Terra. L'ull era sostingut per una anella d'ossos única en els rèptils.

La boca era allargada, com la d'un dofí, amb unes petites dents molt esmolades, perfectament dissenyades per caçar cefalòpodes com ara els ammonits. Però, al contrari que en els dofins, el seu òrgan propulsor, la cua, no es disposava horitzontalment per crear el moviment batent-lo amunt i avall, sinó que estava disposat com en els peixos, verticalment, per fer uns moviments molt més efectius, ràpids i precisos. Els músculs de la cua eren especialment potents per poder nedar.

Les potes davanteres es van transformar en aletes i el nombre de falanges va augmentar, però, en comptes de tenir-les allargades, com altres animals, eren com petites boles d'os. La funció de les aletes no era locomotora, sinó que servien per dirigir, com un timó.

Tenien un cervell molt desenvolupat i, com tots els rèptils, respiraven l'aire atmosfèric; així, doncs, havien de pujar a la superfície a respirar. Igual que en els cetacis d'avui dia, una emersió massa ràpida els podia provocar la síndrome de descompressió. Un estudi publicat l'any 2012 demostra que més d'un 15% dels ictiosaures del Juràssic i el Cretaci havien tingut aquesta síndrome, que, paradoxalment, era menys comuna entre els ictiosaures del Triàsic.^[1]

El seu comportament era gregari i anaven en grups familiars.

El més gran de tots va ser Shonisaurus, que feia més d'11 metres i que va viure en el Triàsic.

La seva extinció és un tema de debat, ja que no se sap si van desaparèixer ara fa 70 milions d'anys per la deriva continental, que va causar la regressió dels mars càlids i poc profunds, o fa 65 milions d'anys, en l'extinció K-Pg.

Avui dia encara no se sap ben bé quina és la seva relació amb altres rèptils ni els seus orígens, però el que és ben segur és que van dominar els mars des de fa uns 250 milions d'anys fins en fa uns 70.

Taxonomia

Ordre ICHTHYOSAURIA
Família Mixosauridae
Subordre Merriamosauriformes
- Guanlingsaurus
- (sense categoria) Merriamosauria
  - Família Shastasauridae
  - Infraordre Euichthyosauria ("ictiosaures verdaders")
    - Família Teretocnemidae
    - Californosaurus
    - (sense categoria) Parvipelvia
      - Macgovania
      - Hudsonelpidia
      - Suevoleviathan
      - Temnodontosaurus
    - Família Leptonectidae
  - Infraordre Thunnosauria
    - Família Stenopterygiidae
    - Família Ichthyosauridae
    - Família Ophthalmosauridae

Referències

↑ «Triassic lark» (en anglès). The Economist, 26-05-2012. [Consulta: 27 maig 2012].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ictiosaures

[Lark-1] «Triassic lark» (en anglès). The Economist, 26-05-2012. [Consulta: 27 maig 2012].

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula ésser viu
-{{Taxocaixa rèptil
+| periode = [[Permià]] – [[Cretaci]]
-| name = Ictiosaures
+| imatge = Harpoceras & Ichtyosaure (p).jpg
-| fossil_range = [[Permià]] – [[Cretaci]]
+| peu = ''Ichthyosaurus acutirostris''
-| image = Harpoceras & Ichtyosaure (p).jpg
-| image_width = 250px
+| estat = FO
+| categoria_subdivisio = Grups
-| image_caption = ''Ichthyosaurus acutirostris''
+| subdivisio = * ''[[Cymbospondylus]]''
-| status = FO
+* [[Mixosauridae]]
-| regnum = [[Animalia]]
+* [[Merriamosauria]]
-| phylum = [[Chordata]]
+* [[Shastasauria]]
-| classis = [[Sauropsida]]
+* [[Euichthyosauria]]
-| subclassis = [[Diapsida]]
+* [[Parvipelvia]]
-| superordo = [[Ichthyopterygia]]
+* [[Leptonectidae]]
-| ordo = '''Ichthyosauria'''
+* [[Thunnosauria]]
-| ordo_authority = [[Henri Marie Ducrotay de Blainville|Blainville]], [[1835]]
+* [[Stenopterygidae]]
-| subdivision_ranks = Grups
+* [[Ichthyosauridae]]
-| subdivision =
-''[[Cymbospondylus]]'' <br />
-[[Mixosauridae]]<br />
-[[Merriamosauria]]<br />
-[[Shastasauria]]<br />
-[[Euichthyosauria]]<br />
-[[Parvipelvia]]<br />
-[[Leptonectidae]]<br />
-[[Thunnosauria]]<br />
-[[Stenopterygidae]]<br />
-[[Ichthyosauridae]]
 }}
-Els '''ictiosaures''' (Ichthyosauria, rèptils peix) van ésser un grup de [[rèptils]] marins [[vivípar]]s els quals sorgiren probablement a finals del període [[Permià]] i es van extingir a finals del [[Cretaci]]. Es caracteritzen per la seva forma de [[peix]] o [[dofí]] (aletes laterals, aleta dorsal, aleta caudal). Curiosament, com els dofins, parien el cadell ja viu.
+Els '''ictiosaures''' (Ichthyosauria, del [[Grec antic|grec]] 'rèptils peix') són un [[ordre]] de [[sauròpsids]] (rèptils), marins i [[vivípar]]s, que probablement van sorgir a finals del període [[Permià]] i s'extingiren a finals del [[Cretaci]]. Es caracteritzen per la forma de [[peix]] o [[dofí]] (aletes laterals, aleta dorsal, aleta caudal). Curiosament, com els dofins, parien el cadell ja viu.
-Proporcionalment, són els animals amb els ulls més grans que han existit a la terra. L'[[ull]] era sostingut per una anella d'ossos única als rèptils.
+Proporcionalment, són els animals amb els ulls més grossos que hi ha hagut a la Terra. L'[[ull]] era sostingut per una anella d'ossos única en els rèptils.
-La boca era allargada, com la d'un dofí, amb unes petites dents molt esmolades perfectament dissenyades per caçar [[cefalòpode]]s com ara els [[ammonit]]s.
+La boca era allargada, com la d'un dofí, amb unes petites dents molt esmolades, perfectament dissenyades per caçar [[cefalòpode]]s com ara els [[ammonit]]s.
-Però, al contrari que els dofins, el seu òrgan propulssor (la cua) no era disposada horitzontalment per tal de crear el moviment batent la cua d'amunt a avall, sinó que era disposada com els peixos, verticalment, per tal de fer uns moviments molt més efectius, ràpids i precisos. Els músculs de la cua eren especialment potents per poder [[nedar]].
+Però, al contrari que en els dofins, el seu òrgan propulsor, la cua, no es disposava horitzontalment per crear el moviment batent-lo amunt i avall, sinó que estava disposat com en els peixos, verticalment, per fer uns moviments molt més efectius, ràpids i precisos. Els músculs de la cua eren especialment potents per poder [[nedar]].
-Les potes davanteres es van transformar en aletes, el nombre de [[Falange (anatomia)|falange]]s va augmentar, però no eren pas allargades com les d'altres animals, eren com petites boles d'os. La seva funció no era pas la de la [[locomoció]], sinó la de dirigir, com un [[timó (nàutica)|timó]].
+Les potes davanteres es van transformar en aletes i el nombre de [[Falange (anatomia)|falange]]s va augmentar, però, en comptes de tenir-les allargades, com altres animals, eren com petites boles d'os. La funció de les aletes no era [[locomoció|locomotora]], sinó que servien per dirigir, com un [[timó (nàutica)|timó]].
-Tenien un [[cervell]] molt desenvolupat i, com tots els rèptils, respiraven l'aire atmosfèric; així doncs havien de pujar a la superfície a respirar. Igual que en els [[cetacis]] d'avui en dia, una emersió massa ràpida podia provocar-los la [[síndrome de descompressió]]. Un estudi publicat l'any 2012 demostrà que més d'un 15% dels ictiosaures del [[Juràssic]] i el [[Cretaci]] havien patit aquesta síndrome, que paradoxalment era menys comuna entre els ictiosaures del [[Triàsic]].<ref name="Lark">{{cite web | title = Triassic lark | publisher = [[The Economist]] | language = anglès | date = 26-05-2012 | accessdate = 27-05-2012 | url = http://www.economist.com/node/21555874}}</ref>
+Tenien un [[cervell]] molt desenvolupat i, com tots els rèptils, respiraven l'aire atmosfèric; així, doncs, havien de pujar a la superfície a respirar. Igual que en els [[cetacis]] d'avui dia, una emersió massa ràpida els podia provocar la [[síndrome de descompressió]]. Un estudi publicat l'any 2012 demostra que més d'un 15% dels ictiosaures del [[Juràssic]] i el [[Cretaci]] havien tingut aquesta síndrome, que, paradoxalment, era menys comuna entre els ictiosaures del [[Triàsic]].<ref name="Lark">{{ref-web|títol= Triassic lark |editor= ''[[The Economist]]'' |llengua=anglès |data= 26-05-2012 |consulta= 27-05-2012 | url = http://www.economist.com/node/21555874}}</ref>
-El seu comportament era [[gregari]], anaven en grups familiars.
+El seu comportament era [[gregari]] i anaven en grups familiars.
-El més gran de tots ells va ésser ''[[Shonisaurus]]'' mesurant més d'11 [[metres]], el qual visqué al [[Triàsic]].
+El més gran de tots va ser ''[[Shonisaurus]]'', que feia més d'11 [[metres]] i que va viure en el [[Triàsic]].
-La seva extinció es un tema de debat avui dia, ja que no se sap si es van extingir ara fa 70 milions d'anys degut a la [[deriva continental]] la qual va causar la regressió dels mars càlids i poc profunds o fa 65 milions d'anys a l'[[extinció K/T]].
+La seva extinció és un tema de debat, ja que no se sap si van desaparèixer ara fa 70 milions d'anys per la [[deriva continental]], que va causar la regressió dels mars càlids i poc profunds, o fa 65 milions d'anys, en l'[[extinció K-Pg]].
-Encara avui dia no se sap ben bé quina és la seva relació amb d'altres rèptils ni els seus orígens, però el que és ben segur es que van dominar els mars des de fa uns 250 milions d'anys fins fa uns 70.
+Avui dia encara no se sap ben bé quina és la seva relació amb altres rèptils ni els seus orígens, però el que és ben segur és que van dominar els mars des de fa uns 250 milions d'anys fins en fa uns 70.
 == Taxonomia ==
@@ Línia 68: / Línia 58: @@
 == Referències ==
 {{referències}}
+{{commonscat}}
+{{Autoritat}}
+{{Bases de dades taxonòmiques}}
 [[Categoria:Ictiosaures| ]]
 [[Categoria:Sauròpsids del Permià]]
 [[Categoria:Sauròpsids del Mesozoic]]
-{{commonscat|Ichthyosauria}}
-{{Enllaç AD|vo}}
-[[ar:إكتيوصور]]
-[[bg:Ихтиозавър]]
-[[cs:Ichtyosauři]]
-[[de:Ichthyosaurier]]
-[[en:Ichthyosaur]]
-[[eo:Fiŝosaŭroj]]
-[[es:Ichthyosauria]]
-[[fa:ایکتیوسور]]
-[[fr:Ichthyosauria]]
-[[he:איכתיוזאוריה]]
-[[hi:मीनसरीसृप]]
-[[io:Iktiosauro]]
-[[is:Fiskeðlur]]
-[[it:Ichthyosauria]]
-[[ja:魚竜]]
-[[ka:იქთიოზავრები]]
-[[ko:어룡]]
-[[la:Ichthyosauria]]
-[[lb:Fëschsaurier]]
-[[ml:ഇക്തിയോസൗർ]]
-[[nl:Ichthyosauria]]
-[[no:Fiskeøgler]]
-[[oc:Ichthyosauria]]
-[[pl:Ichtiozaury]]
-[[pt:Ictiossauro]]
-[[ro:Ihtiozaur]]
-[[ru:Ихтиозавры]]
-[[simple:Ichthyosaur]]
-[[sk:Ichtyosaury]]
-[[sv:Fisködlor]]
-[[tr:İhtiyozor]]
-[[uk:Іхтіозаври]]
-[[vo:Ichthyosauria]]
-[[zh:鱼龙目]]

Registres d'autoritat	LCCN (1)
Bases d'informació	GEC (1)