Vés al contingut

Mònaco: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot estandarditza crida a plantilla per facilitar-ne el manteniment.
m Diacrítics
 
(40 revisions intermèdies per 13 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula geografia política
{{Infotaula geografia política
| ciutat_gran = Mònaco
| ciutat_gran = Mònaco
| etiqueta_nombre_subdivisions=
| nombre_subdivisions=
| superficie_aigua_per = 0%
| superficie_aigua_per = 0%
| etiqueta_fundacio = Independència
| etiqueta_fundacio = Independència
| etiqueta_fundacio1 =de la Casa dels Grimaldi| etiqueta_cap_estat = Príncep
| etiqueta_fundacio1 =de la Casa dels Grimaldi| etiqueta_cap_estat = Príncep
}}
}}
El '''Principat de Mònaco'''<ref>Vegeu [[Mònaco#Nom|la secció sobre el nom]].</ref> és una ciutat a la [[costa]] de la [[Mar Mediterrània]] que constitueix un petit [[estat]] [[europeu]] conformat exclusivament per la [[ciutat]] de Mònaco (amb tres nuclis de població: [[la Ròca]], [[Montecarlo|Montcarles]] i [[la Condamina]]). Se situa a la [[Costa d'Atzur]], entre les ciutats [[França|franceses]] de [[Niça]] i [[Menton]]. Té una [[superfície]] d'1,95 km² i una població de 36.950 habitants ([[2013]])<ref>{{Ref-web|url=https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=MC|títol=Population, total|editor=World Bank|consulta=18 setembre 2019|arxiudata=20 febrer 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210220191916/https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=MC}}</ref> dels quals 9.486 són de nacionalitat monegasca;<ref>{{Ref-web|títol=Demography / Population and employment / IMSEE - Monaco IMSEE|url=https://www.monacostatistics.mc/Population-and-employment/Demography|consulta=25 setembre 2020|obra=www.monacostatistics.mc|arxiudata=30 octubre 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201030095126/https://www.monacostatistics.mc/Population-and-employment/Demography}}</ref> és àmpliament reconegut com un dels llocs més cars i rics del món.<ref>{{Ref-web|títol=The 1.25-mile waterfront stretch in Monaco that used to be the world's most expensive street looks no different from the rest of the city|obra=[[Business Insider]]|url=https://www.businessinsider.com/most-expensive-street-in-monaco-avenue-princesse-grace-2020-1|consulta=21 Juliol 2022}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Monaco Is The Most Expensive Place To Buy Property In The World|url=https://forbes.mc/article/monaco-is-the-most-expensive-place-to-buy-property-in-the-world|consulta=21 juliol 2022|arxiudata=29 Maig 2022|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20220529225530/https://forbes.mc/article/monaco-is-the-most-expensive-place-to-buy-property-in-the-world}}</ref> La [[llengua oficial]] del principat és [[Francès|el francès]]. A més, [[Monegasc|el monegasc]] (un dialecte del [[lígur]]), l'[[italià]] i l'[[anglès]] són parlats i entesos per molts residents.
El '''Principat de Mònaco''' (''Mónec'' o ''Mònec''<ref>(...) lo catalan classic disiá Mònec, tan pròche de l'occitan Mónegue/Mònegue e dau monegasc Mònego (Petita enciclopèdia catalana 2000).'' [http://books.openedition.org/pulm/1024 ''L'occitan, lenga fantasmada : l'exemple de la toponimia''], [[Domergue Sumien]], ''books.openedition.org''. El llibre d'estil de [[Vilaweb]] preconitza l'ús de ''Mònegue'' http://www.uic.es/sites/default/files/uic/llibreestil-vilaweb1.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170202171920/http://www.uic.es/sites/default/files/uic/llibreestil-vilaweb1.pdf |date=2017-02-02}}</ref> en [[català]] antic, '' Mónegue'' o ''Morgues'' en [[occità]], ''Múnegu'' en [[monegasc]], ''Monaco'' en [[francès]]) és un petit [[estat]] [[europeu]] situat sobre la [[costa]] [[Mar Mediterrània|mediterrània]] que consta de l'única [[ciutat]] de Mònaco (amb tres nuclis de població: [[la Ròca]], [[Montecarlo|Montcarles]] i [[la Condamina]]). Se situa a la [[Costa d'Atzur]], entre les ciutats [[França|franceses]] de [[Niça]] i [[Menton]]. Té una [[superfície]] d'1,95 km² i una població de 36.950 habitants ([[2013]]).

Amb una superfície de 2,1 km², és el segon estat sobirà més petit del món, després de [[Ciutat del Vaticà|la Ciutat del Vaticà]]. Els seus 19,009 habitants /km² el converteix en l'estat sobirà [[Llista de països per densitat de població|més densament poblat]] del món. Mònaco té una frontera terrestre de 5,47 km i la costa més curta del món d'aproximadament 3,83 km;<ref>{{Ref-web|url=http://www.monacostatistics.mc/IMSEE/Publications/monaco-statistics-pocket|títol=Monaco Statistics / IMSEE&nbsp;— Monaco IMSEE|llengua=fr|editor=Imsee.mc|consulta=3 Agost 2016|arxiudata=4 març 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160304130422/http://www.monacostatistics.mc/IMSEE/Publications/monaco-statistics-pocket}}</ref> té una amplada que varia entre 1.700 i 349 m. El punt més alt de l'estat és un camí estret anomenat Chemin des Revoires als vessants del Mont Agel, al barri [[Las Reveras|de Les Révoires]], que és a 161 m sobre el nivell del mar. El principat és a uns 15 km de la [[Frontera entre França i Itàlia|frontera]] amb Itàlia.<ref>{{Ref-web|url=https://www.distanza.org/Ventimiglia/Principato%20di%20Monaco|títol=Ventimiglia - Principato di Monaco|obra=www.distanza.org|consulta=8 abril 2020|arxiudata=6 maig 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190506080655/https://www.distanza.org/Ventimiglia/Principato%2520di%2520Monaco}}</ref> El seu barri més poblat és [[Larvòt|Larvotto/Bas Moulins]] amb una població de 5.443 habitants el 2008. A través de [[Terres guanyades al mar|la recuperació de terres]], la massa terrestre de Mònaco s'ha ampliat un 20 per cent. L'any 2005 només tenia una superfície de 1.974 km².

El principat es regeix sota una forma de [[monarquia constitucional]], amb [[Albert II de Mònaco|el príncep Albert II]] com a [[cap d'estat]], que exerceix un immens poder polític malgrat el seu estatus constitucional. El primer ministre, que és el [[Cap de govern|cap del govern]], pot ser ciutadà monegasque o francès; el monarca consulta amb el [[govern de França]] abans d'una cita. Els membres clau del poder judicial de Mònaco són magistrats francesos independents.<ref>[https://www.gouv.mc/Actualites/Communique-de-la-Direction-des-Services-Judiciaires "Communiqué de la Direction des Services Judiciaires"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220217012051/https://www.gouv.mc/Actualites/Communique-de-la-Direction-des-Services-Judiciaires|data=17 febrer 2022}}, Government of Monaco (in French), 26 juny 2019.</ref> La [[Dinastia Grimaldi|Casa de Grimaldi]] governa Mònaco, amb breus interrupcions, des de 1297.<ref>In fact [[François Grimaldi|Francesco Grimaldi]], who captured [[Monaco-Ville|the Rock]] on the night of 8 gener 1297, was forced to flee Monaco only four years after the fabled raid, never to come back.</ref> La sobirania de l'estat va ser reconeguda oficialment pel Tractat Franco-Monegasco de 1861, amb Mònaco esdevenint membre de ple dret de vot [[Organització de les Nacions Unides|de les Nacions Unides]] el 1993. Malgrat la independència de Mònaco i la política exterior separada, la seva defensa és responsabilitat de França, a més del manteniment de dues [[Forces Armades de Mònaco|petites unitats militars]].

El desenvolupament econòmic es va estimular a finals del {{segle|XIX}} amb l'obertura del primer casino de l'estat, el [[Casino de Montecarlo]], i una connexió ferroviària amb París.<ref>{{Ref-web|url=http://www.montecarlolegend.com/monte-carlo-the-birth-of-a-legend/|títol=Monte Carlo: The Birth of a Legend|editor=SBM Group|consulta=23 agost 2013|arxiudata=3 desembre 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131203050316/http://www.montecarlolegend.com/monte-carlo-the-birth-of-a-legend/}}</ref> Des d'aleshores, el clima suau, el paisatge i les instal·lacions de joc de Mònaco han contribuït a l'estatus del principat com a destinació turística i centre d'esbarjo per als rics. En els darrers anys, Mònaco s'ha convertit en un important centre bancari i ha intentat diversificar la seva economia en el sector serveis i en petites indústries d'alt valor afegit i no contaminants. Mònaco és famós com a [[Paradís fiscal|paradis fiscal]]: el principat no té [[Impost sobre la renda|impostos sobre la renda]] de les persones físiques i impostos comercials baixos. Més del 30% dels residents són milionaris,<ref>{{Ref-web|cognom=Beck|nom=Katie|títol=The country running out of space for its millionaires|url=https://www.bbc.com/worklife/article/20180206-the-country-running-out-of-space-for-its-millionaires|consulta=25 setembre 2020|obra=www.bbc.com|arxiudata=9 novembre 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201109035623/https://www.bbc.com/worklife/article/20180206-the-country-running-out-of-space-for-its-millionaires}}</ref> amb preus immobiliaris que van arribar als 100.000 € per metre quadrat el 2018.

Mònaco no forma part formalment de la [[Unió Europea]] (UE), però [[Relacions entre Mònaco i la Unió Europea|participa en determinades polítiques de la UE]], com ara controls duaners i fronterers. A través de la seva relació amb França, Mònaco utilitza l’[[euro]] com a única moneda; abans, utilitzava el [[franc monegasc]], que estava vinculat i intercanviable amb el [[franc francès]] fins a l'1 de gener de 2002. Mònaco es va incorporar al [[Consell d'Europa]] el 2004 i és membre de l’[[Francofonia|Organització Internacional de la Francofonia]] (OIF). També és l'amfitrió de la cursa anual de motors del circuit de carrer, el [[Gran Premi de Mònaco]], un dels Grans Premis originals de [[Fórmula 1|la Fórmula 1]]. L'associació local d'esports de motor dona nom al Ral·li de Montecarlo, acollit al gener als Alps francesos. El principat compta amb un equip de futbol club, [[Association Sportive de Monaco Football Club|l'AS Monaco]], que competeix a la [[Campionat francès de futbol|Lliga 1 francesa]] i ha esdevingut campió de França en múltiples ocasions, i un equip de bàsquet, que juga a l’[[Eurolliga de bàsquet|Eurolliga]]. Mònaco, un centre d'investigació sobre conservació marina, acull un dels primers hàbitats marins protegits del món,<ref>{{Ref-web|data=13 febrer 2020|títol=Monaco's Prince Albert II: Oceans are a 'family heritage,' with little time to save them|url=https://www.latimes.com/environment/story/2020-02-13/an-interview-with-prince-albert-ii-of-monaco-on-the-state-of-the-planet|consulta=26 setembre 2020|obra=Los Angeles Times|arxiudata=25 setembre 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200925235323/https://www.latimes.com/environment/story/2020-02-13/an-interview-with-prince-albert-ii-of-monaco-on-the-state-of-the-planet}}</ref> un [[Museu Oceanogràfic de Mònaco|Museu Oceanogràfic]] i els Laboratoris de Medi Ambient [[Agència Internacional de l'Energia Atòmica|de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica]], que és l'únic [[Oceanografia|laboratori marí]] de l'estructura de les Nacions Unides.<ref>{{Ref-web|títol=Ocean Acidification International Coordination Centre (OA-ICC)|url=https://www.un.org/Depts/los/consultative_process/icp20presentations/Swarzenski.pdf|editor=United Nations|consulta=26 setembre 2020|arxiudata=11 abril 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210411083152/https://www.un.org/Depts/los/consultative_process/icp20presentations/Swarzenski.pdf}}</ref>

== Nom ==
Mònaco fou un port establert per grecs [[foceu]]s de [[Massàlia]], que l'anomenaren ''Mònoikos'' ({{lang-grc|Μόνοικος}}, 'una sola casa'). Posteriorment, els [[antiga Roma|romans]] adoptaren aquest nom, anomenant-la ''Monoecus''.<ref>{{ref-web |url=https://topostext.org/place/437074UMon |títol=Monoecus |obra=Topostext}}</ref>

En les llengües autòctones del país s'anomena ''Mónegue'' ([[occità]]) i ''Mu̍negu'' ([[monegasc|lígur monegasc]]). En occità general s'anomena ''Monegue'' o ''Morgues'', i en [[lígur]] general, ''Mónego'', forma presa per l'[[italià]] i convertida en ''Monaco''. De l'italià, llengua oficial fins al {{segle|xix}}, el nom fou manllevat pel [[francès]], que substituí l'italià com a llengua oficial, i així la forma '''Monaco''' esdevengué internacional.<ref>{{ref-web |cognom=Moll |nom=Juli |url=https://www.cerclevallcorba.cat/documents-i-articles/articles-destacats/juli-moll/toponims-catalans-d-arreu-del-mon-4 |títol=Topònims i gentilicis catalans d'arreu del mon (quarta part) |obra=Cercle Vallcorba}}</ref>

En català, el nom històric i tradicional és '''Mònec'''.<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Domergue Sumien |nom=Domergue |llinatge=Sumien |url=http://books.openedition.org/pulm/1024 |títol=L'occitan, lenga fantasmada: l'exemple de la toponimia |editorial=books.openedition.org}}</ref><ref>''[[Gran Enciclopèdia Catalana]]'', [https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/monaco «Mònaco»].</ref> No obstant això, la forma ha caigut en desús i gairebé no és promoguda per cap institució o entitat; en conseqüència, la forma més utilitzada és '''Mònaco''', presa de l'italià.<ref>{{ref-web |url=https://nomenclator-mundial.iec.cat/info.asp?id=4409 |títol=Mònaco |obra=[[Nomenclàtor mundial]] |editor=[[Institut d'Estudis Catalans]] |data=2022}}</ref> El llibre d'estil de [[Vilaweb]], per la seva banda, preconitza l'ús de ''Mònegue'', presa de l'occità.<ref>{{ref-llibre|url=http://www.uic.es/sites/default/files/uic/llibreestil-vilaweb1.pdf |títol=Llibre d'estil de Vilaweb 1.0}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170202171920/http://www.uic.es/sites/default/files/uic/llibreestil-vilaweb1.pdf|data=2017-02-02}}</ref>


== Geografia ==
== Geografia ==
[[Fitxer:Monaco3.jpg|miniatura|Mapa de Mònaco]]
[[Fitxer:Monaco3.jpg|miniatura|Mapa de Mònaco]]
[[Fitxer:Monaco_satellite_map.png|esquerra|miniatura|Vista per satèl·lit de Mònaco, amb la frontera entre França i Mònaco mostrada en groc]]
Mònaco no té grans accidents geogràfics, ja que el [[principat]] no fa més que 1,95 km². El territori és una franja costanera [[enclavament|enclavada]] dins la regió francesa de [[Provença-Alps-Costa d'Atzur]] i està composta per [[turó|turons]], [[cala|cales]] i una [[platja]].
Mònaco no té grans accidents geogràfics, ja que el [[principat]] no fa més que 1,95 km², fent de Mònaco el [[Llista d'estats per superfície|segon país més petit]] i més [[Llista de països per densitat de població|densament poblat del món]].<ref name="cia2">{{Ref-web|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/monaco/|títol=CIA – The World Factbook|editor=Cia.gov|consulta=22 març 2012|arxiudata=30 desembre 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211230233800/https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/monaco/}}</ref> El país té una [[Frontera|frontera terrestre]] de només 5,47 km,<ref name="auto">{{Ref-web|url=http://www.monacostatistics.mc/IMSEE/Publications/monaco-statistics-pocket|títol="monaco statistics pocket" / Publications / IMSEE - Monaco IMSEE|nom=Government of|cognom=Monaco|obra=Monacostatistics.mc|consulta=30 març 2017|arxiudata=4 març 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160304130422/http://www.monacostatistics.mc/IMSEE/Publications/monaco-statistics-pocket}}</ref> una [[Costa|línia de costa]] de 3.83 km, una [[frontera marítima]] que s'estén 22,2 km, i una amplada que varia entre 1.700 i 349 m.<ref name="about">{{Ref-web|url=http://mapofeurope.com/monaco/|títol=Geography and Map of Monaco|editor=mapofeurope.com|consulta=11 setembre 2014|arxiudata=11 setembre 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140911223740/http://mapofeurope.com/monaco/}}</ref><ref name="visitmonaco">{{Ref-web|url=http://visitmonaco.com/us/About-Monaco/Geography/Monaco%27s-Areas|títol=Monaco's Areas / Monaco Official Site|editor=Visitmonaco.com|consulta=12 març 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130116210456/http://visitmonaco.com/us/About-Monaco/Geography/Monaco%27s-Areas|arxiudata=16 gener 2013}}</ref> El territori és una franja costanera [[enclavament|enclavada]] dins la regió francesa de [[Provença-Alps-Costa d'Atzur]] i està composta per [[turó|turons]], [[cala|cales]] i una [[platja]]. Limita amb el [[departament francès]] dels [[Alps Marítims]] per tres costats, amb un costat voreja el [[Mar Mediterrània|mar Mediterrani]]. El seu centre és d'uns 16 km d'[[Itàlia]] i només 13 km al nord-est de [[Niça]].<ref name="cia">{{Ref-web|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/monaco/|títol=CIA – The World Factbook|editor=Cia.gov|consulta=22 març 2012|arxiudata=30 desembre 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211230233800/https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/monaco/}}</ref>

El punt més alt del país es troba a l'accés a l'edifici residencial ''Patio Palace'' al [[Chemin des Revoires|Chemin des Révoires]] (barri [[Las Reveras|Les Révoires]]) des de la D6007 (carrer ''Moyenne Corniche'') a 164,4 m [[elevació sobre el nivell del mar|sobre el nivell del mar]].<ref>''Highest point at ground level (Access to Patio Palace on D6007)'' {{Ref-web|url=http://www.gouv.mc/content/download/175997/2030403/file/monaco%20statistics%20pocket%202014.pdf|editor=Monaco Statistics – Principality of Monaco|títol=Monaco Statistics pocket – Edition 2014|consulta=30 març 2015|arxiudata=17 desembre 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141217010344/http://www.gouv.mc/content/download/175997/2030403/file/monaco%20statistics%20pocket%202014.pdf}}</ref> El punt més baix del país és el mar Mediterrani.<ref>{{Ref-web|url=http://www.worldatlas.com/aatlas/infopage/highlow.htm|títol=Highest and lowest points in countries islands oceans of the world|editor=Worldatlas.com|consulta=6 setembre 2012|arxiudata=24 agost 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110824111026/http://www.worldatlas.com/aatlas/infopage/highlow.htm}}</ref> El rierol de Saint-Jean és la massa d'aigua més llarga, al voltant de 0,19 km de llargada, i Fontvieille és el llac més gran, aproximadament 0.5 ha.<ref>{{Ref-web|url=https://maps.google.cat/maps?hl=ca&cp=5&gs_id=28&xhr=t&q=monaco&safe=off&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.r_qf.,cf.osb&biw=1366&bih=704&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=wl|títol=Monaco|editor=Google Maps|consulta=6 setembre 2012}}</ref>

Després d'una recent expansió del [[Port Hèrcules]],<ref name="Extension">{{Ref-web|cognom=Robert BOUHNIK|url=http://cloud.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/1909$/1ddf179c1910b5fbc1256fc60036dcc6gb?OpenDocument&Count=10000&InfoChap=%20Files%20and%20Reports&InfoSujet=2002%20Archives%20-%20Extension%20of%20%22La%20Condamine%20Port%22&6Gb|títol=Home > Files and Reports > Public works > 2002 Archives&nbsp;— Extension of "La Condamine Port"(Gb)|editor=Cloud.gouv.mc|data=19 octubre 2010|consulta=22 març 2012}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2023 }}</ref> l'àrea total de Mònaco va créixer fins a 208 ha;<ref name="Recensement">{{Ref-web|url=http://cloud.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/e89a6190e96cbd1fc1256f7f005dbe6e/64a1643c86f9f661c12575ae004cc473/$FILE/ATTW9ZI8/Recensement2008_p8-9.pdf|arxiuurl=https://www.webcitation.org/67zk5DtcP?url=http://cloud.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/e89a6190e96cbd1fc1256f7f005dbe6e/64a1643c86f9f661c12575ae004cc473/$FILE/ATTW9ZI8/Recensement2008_p8-9.pdf|arxiudata=28 maig 2012|títol=Plan General De La Principaute De Monaco|consulta=28 maig 2012}}</ref> posteriorment, s'han aprovat nous plans per ampliar el districte de Fontvieille unes 8 ha, amb terrenys [[Terres guanyades al mar|recuperats]] al mar Mediterrani. Els projectes de recuperació de terres inclouen l'ampliació del districte de Fontvieille.<ref name="telegraph">{{Ref-notícia|url=https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html|data=28 desembre 2009|consulta=22 Març 2012|arxiudata=10 juliol 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180710014335/https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html|títol=Monaco to build into the sea to create more space}}</ref><ref name="OpenDoc">{{Ref-web|cognom=Robert Bouhnik|url=http://cloud.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/1909$/3952ae296ac3807cc1256f73002bd426gb?OpenDocument&6Gb&Count=10000|arxiuurl=https://archive.today/20121220003236/http://cloud.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/1909$/3952ae296ac3807cc1256f73002bd426gb?OpenDocument&6Gb&Count=10000|arxiudata=20 desembre 2012|títol=Home > Files and Reports > Public works(Gb)|editor=Cloud.gouv.mc|data=19 octubre 2010|consulta=22 març 2012}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://royalopinions.proboards.com/index.cgi?action=display&board=currentmonaco&thread=192&pàgina=5|títol=Royal Opinions – Social, Political, & Economical Affairs of Monaco|editor=Royalopinions.proboards.com|consulta=22 març 2012|arxiudata=27 novembre 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121127134633/http://royalopinions.proboards.com/index.cgi?action=display&board=currentmonaco&thread=192&pàgina=5}}</ref><ref name="Extension" /><ref>{{Ref-web|url=http://www.econostrum.info/Monaco-remet-sur-le-tapis-le-projet-d-extension-en-mer_a9166.html|títol=Monaco remet sur le tapis le projet d'extension en mer|editor=Econostrum.info|consulta=22 març 2012|arxiudata=6 març 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120306070020/http://www.econostrum.info/Monaco-remet-sur-le-tapis-le-projet-d-extension-en-mer_a9166.html}}</ref> Hi ha dos [[Port|ports]] a Mònaco, Port Hèrcules i Port Fontvieille.<ref name="Presentation">{{Ref-web|url=http://www.ports-monaco.com/lang-en.html|títol=Presentation|editor=Ports-monaco.com|data=1 gener 2006|consulta=22 març 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120620235447/http://www.ports-monaco.com/lang-en.html|arxiudata=20 juny 2012}}</ref> Hi ha un port francès veí anomenat [[Caup d'Alh|Cap d'Ail]] que es troba prop de Mònaco.<ref name="Presentation" /> L'únic [[recurs natural]] de Mònaco és [[Pesca|la pesca]];<ref>Archived at [https://ghostarchive.org/varchive/youtube/20211211/nyIYViMSlOE Ghostarchive] and the {{Ref-web|url=http://www.youtube.com/watch?v=nyIYViMSlOE|títol=Prince Albert of Monaco interview on fishing issues|editor=YouTube|data=30 juny 2011|consulta=22 març 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130706120331/http://www.youtube.com/watch?v=nyIYViMSlOE|arxiudata=6 de juliol 2013}}: {{Ref-web|url=http://www.youtube.com/watch?v=nyIYViMSlOE|títol=Prince Albert of Monaco interview on fishing issues|editor=YouTube|data=30 juny 2011|consulta=22 març 2012}}</ref> ja que gairebé tot el país és una [[Espai urbà|àrea urbana]], Mònaco no té cap tipus d'[[agricultura]] comercial.

El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5 °C a l'[[estiu]] i a l'[[hivern]], 5,5 °C de mínima. El seu [[clima]] és de tipus [[mediterrani temperat]], és a dir, la seua estació més seca i càlida és l'estiu mentre que la més freda és l'hivern entre els mesos de [[novembre]] i [[gener]], i és comparable amb el [[clima mediterrani]] de la costa gironina.

=== Divisions administratives ===
{{Article principal|Organització territorial de Mònaco}}
Mònaco és el [[Llista d'estats per superfície|segon país més petit]] del [[món]] per superfície; només [[Ciutat del Vaticà|la Ciutat del Vaticà]] és més petita.<ref>{{Ref-web|cognom=Robertson|nom=Alex|url=http://www.gadling.com/2012/02/01/the-10-smallest-countries-in-the-world/|títol=The 10 smallest countries in the world|obra=Gadling.com|data=1 febrer 2012|consulta=28 maig 2012|arxiudata=11 agost 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180811231740/http://gadling.com/2012/02/01/the-10-smallest-countries-in-the-world/}}</ref> Mònaco és el país més [[Llista de països per densitat de població|densament poblat]] del món. L'estat consta d'un sol [[municipi]] (''comuna''), la comuna de Mònaco. No hi ha distinció geogràfica entre l'estat i la ciutat de Mònaco, tot i que les responsabilitats del govern (a nivell estatal) i del municipi (a nivell de ciutat) són diferents.<ref name="monaco-consulate1">{{Ref-web|url=http://www.monaco-consulate.com/index.php/about/history/|títol=History « Consulate General of Monaco|obra=Monaco-Consulate.com|consulta=28 maig 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120610201643/http://www.monaco-consulate.com/index.php/about/history/|arxiudata=10 juny 2012}}</ref> Segons la constitució de 1911, el [[principat]] estava subdividit en tres municipis:<ref>{{Ref-web|url=http://www.jci-ec2013.com/en/about/monaco-monte-carlo/general-presentation.html|títol=About Monaco|editor=JCI EC 2013|data=3 març 2010|consulta=28 maig 2012|arxiudata=15 gener 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140115095412/http://www.jci-ec2013.com/en/about/monaco-monte-carlo/general-presentation.html}}</ref>

* [[Vila de Mònaco]], l'antiga ciutat i seu del govern del principat sobre un promontori rocós que s'estén al Mediterrani, conegut com el [[Roca de Mònaco]], o simplement La Roca;
* [[Montecarlo]], la principal zona residencial i turística amb el [[Casino de Montecarlo]] a l'est i al nord-est;
* [[La Condamina]], el tram sud-oest que inclou la zona portuària, Port Hèrcules.

Els municipis es van fusionar en un l'any 1917,<ref>{{Ref-web|títol=Monte Carlo|url=https://jdtcujk.blogspot.com/2018/12/monte-carlo.html|consulta=18 desembre 2020|obra=Monte Carlo|arxiudata=15 agost 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210815003428/https://jdtcujk.blogspot.com/2018/12/monte-carlo.html}}</ref> i després se'ls va concedir l'estatus de ''Barris:''

* [[Fòntvielha (Mònaco)|Fòntvielha]] (o Fontvieille) es va afegir com a quart barri, una zona de nova construcció guanyada al mar als anys setanta;
* [[Moneguet]] (o Moneghetti) es va convertir en el cinquè barri, creat a partir d'una part de la Condamina;
* [[Larvòt]] (o Larvotto) es va convertir en el sisè, creat a partir d'una part de Montecarlo;
* [[La Rossa e Sant Roman]] (La Rousse/Saint Roman, incloent Le Ténao) es va convertir en el setè barri, també creat a partir d'una part de Montecarlo.

Posteriorment, es van crear tres barris addicionals, que després es van dissoldre el 2013:

* [[Sant Miquel (Mònaco)|Saint Miquel]], creat a partir d'una part de Montecarlo;
* [[La Còla]], creat a partir de part de la Condamina;
* [[Las Reveras|Les Reveres]], també creat a partir d'una part de la Condamina.
La major part de Saint Miquel va tornar a formar part de Montecarlo el 2013. La Colle i Les Révoires es van fusionar el mateix any com a part d'un procés de redistricte, on van passar a formar part de la sala més gran del Jardin Exotique. Es va planificar un barri addicional mitjançant una nova recuperació de terres que s'establirien a partir del 2014<ref>{{Ref-web|url=http://www.west8.nl/projects/landscape/cape_grace_monaco/|títol=West 8 Urban Design & Landscape Architecture / projects / Cape Grace, Monaco|obra=West8.nl|consulta=28 maig 2012|arxiudata=30 juny 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170630200229/http://www.west8.nl/projects/landscape/cape_grace_monaco/}}</ref> però el príncep Albert II va anunciar en el seu discurs d'Any Nou de 2009 que havia acabat amb els plans a causa del clima econòmic de l'època.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cityoutmonaco.com/monaco-property/articles/tourodeon2|títol=The new Monaco skyline|editor=CityOut Monaco|data=17 març 2010|consulta=28 maig 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20111011020551/http://cityoutmonaco.com/monaco-property/articles/tourodeon2|arxiudata=11 octubre 2011}}</ref> El príncep Albert II a mitjan 2010 va reiniciar amb fermesa el programa.<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html|data=28 desembre 2009|consulta=28 maig 2012|arxiudata=10 juliol 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180710014335/https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html|títol=Monaco to build into the sea to create more space}}</ref><ref name="cityoutmonaco.com">{{Ref-web|url=http://www.cityoutmonaco.com/monaco-property/articles/monacoprince|títol=Prince speaks of future developments|editor=CityOut Monaco|data=29 desembre 2009|consulta=28 maig 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20111011043404/http://cityoutmonaco.com/monaco-property/articles/monacoprince|arxiudata=11 octubre 2011}}</ref> El 2015, es va anunciar un nou desenvolupament anomenat [[Lo Pòrt|Anse du Portier]].<ref name="mooringspot.com">{{Ref-web|url=http://www.mooringspot.com/anse-portier-marina-monaco-monte-carlo-new-berths|títol=Monaco's New Marina, in 10 Years from now|obra=mooringspot.com|consulta=8 agost 2015|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150904002029/http://www.mooringspot.com/anse-portier-marina-monaco-monte-carlo-new-berths|arxiudata=4 setembre 2015}}</ref>

=== Barris tradicionals i zones geogràfiques modernes ===
Els quatre ''barris'' tradicionals de Mònaco són la [[Vila de Mònaco]], [[la Condamina]], [[Montecarlo]] i [[Fòntvielha (Mònaco)|Fontvièlha]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.websters-online-dictionary.org/definitions/Larvotto|títol=Dictionary – Definition of Larvotto|obra=Websters-Online-Dictionary.org|data=1 març 2008|consulta=28 maig 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130530230643/http://www.websters-online-dictionary.org/definitions/Larvotto|arxiudata=30 maig 2013}}</ref> El [[suburbi]] de [[Moneguet]], la part d'alt nivell de la Condamina, és generalment vist avui com un cinquè ''barri'' eficaç de Mònaco, amb una atmosfera i una topografia molt diferents en comparació amb la Condamina de baix nivell.<ref>{{Ref-web|url=http://www.visitmonaco.com/index.cfm?fuseaction=Page.viewPage&pageId=16|títol=Tourist Board Official Website|obra=Visitmonaco.com|consulta=28 maig 2012|arxiudata=14 gener 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100114152614/http://www.visitmonaco.com/index.cfm?fuseaction=Page.viewPage&pageId=16}}</ref>

A efectes urbanístics, una ordenança sobirana de 1966 dividia el principat en sectors reservats, «el caràcter actual dels quals cal preservar», i barris. El nombre i els límits d'aquests sectors i barris s'han modificat diverses vegades. L'última divisió data del 2013 i va crear dos sectors reservats i set barris. Actualment s'està construint un nou districte de 6 hectàrees, [[Lo Pòrt|el Port]], sobre el mar.

=== Arquitectura ===
Mònaco presenta una àmplia gamma d'arquitectura, però l'estil característic del principat, especialment a Montecarlo, és el de la [[Belle Époque]]. Troba la seva expressió més florida al [[Casino de Montecarlo|Casino]] de 1878–9 i a la [[Òpera de Montecarlo|Salle Garnier]] creat per [[Charles Garnier]] i Jules Dutrou. Els elements decoratius inclouen torretes, balcons, pinacles, ceràmica multicolor i cariàtides. Aquests es van combinar per crear una fantasia pintoresca de plaer i luxe, i una expressió seductora de com Mònaco busca i encara busca, retratar-se a si mateix.<ref>{{citar ref|cognom1=Novella|nom1=René|cognom2=Sassi|nom2==Luca|títol=Monaco: eight centuries of art and architecture|data=2015}}</ref> Aquest [[capritx (arquitectura)|capriccio]] d'elements francesos, italians i espanyols es va incorporar a les viles i apartaments d'hacienda. Després d'un desenvolupament important a la dècada de 1970, [[Rainier III de Mònaco|el príncep Ranieri III]] va prohibir els edificis de gran alçada al principat. El seu successor, [[Albert II de Mònaco|el príncep Albert II]], va anul·lar aquest Ordre Sobirà. En els darrers anys l'acceleració de la demolició del patrimoni arquitectònic de Mònaco, incloses les seves vil·les unifamiliars, ha generat consternació.<ref>{{Ref-web|cognom=Lyall|nom=Sarah|títol=Development Blitz Provokes a Murmur of Dissent in Monaco|obra=The New York Times|data=11 desembre 2013|url=https://www.nytimes.com/2013/12/12/world/europe/development-blitz-provokes-a-murmur-of-dissent-in-monaco.html|consulta=26 juliol 2021|arxiudata=13 agost 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170813111832/http://www.nytimes.com/2013/12/12/world/europe/development-blitz-provokes-a-murmur-of-dissent-in-monaco.html}}</ref> El principat no té legislació de protecció del patrimoni.<ref name="lobservateurdemonaco.mc">{{Ref-web|títol=Monaco's Heritage In Danger?|obra=L'Observateur de Monaco|data=abril 2015|pàgines=60–67|url=http://www.lobservateurdemonaco.mc/wp-content/uploads/2015/09/Obs141.pdf|consulta=26 juliol 2021|arxiudata=12 agost 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160812002637/http://www.lobservateurdemonaco.mc/wp-content/uploads/2015/09/Obs141.pdf}}</ref>


=== Clima ===
El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5 °C a l'[[estiu]] i a l'[[hivern]], 5,5 °C de mínima. El seu [[clima]] és de tipus [[mediterrani temperat]], és a dir, la seua estació més seca i càlida és l'estiu mentre que la més freda és l'hivern entre els mesos de [[novembre]] i [[gener]], i és comparable amb el [[clima mediterrani]] de la costa gironina.
Mònaco té un [[Clima mediterrani|clima mediterrani d'estiu calorós]] ([[classificació climàtica de Köppen]]: ''Csa''), amb fortes influències marítimes, amb algunes semblances amb el [[clima subtropical humit]] (''Cfa''). Com a resultat, té estius càlids i secs i hiverns suaus i plujosos. Els hiverns són molt suaus tenint en compte la latitud de la ciutat, essent tan suaus com els llocs situats molt més al sud de la [[Conca del Mediterrani|conca mediterrània]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.worldtravelguide.net/monaco/weather-climate-geography|títol=Monaco weather, climate and geography|editor=Worldtravelguide.net|consulta=6 setembre 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120821004256/http://www.worldtravelguide.net/monaco/weather-climate-geography|arxiudata=21 agost 2012}}</ref> Els intervals freds i plujosos poden interrompre la temporada d'estiu seca, la durada mitjana de la qual també és més curta. Les tardes d'estiu són poques vegades caloroses (de fet, temperatures superiors als 30 °C són rares) ja que l'atmosfera és temperada a causa de les constants brises marines. D'altra banda, les nits són molt suaus, a causa de la temperatura força alta del mar a l'estiu. En general, les temperatures no baixen dels 20 °C en aquesta temporada. A l'hivern, les gelades i les nevades són extremadament rares i generalment es produeixen una o dues vegades cada deu anys.<ref>{{Ref-web|url=http://www.montecarlodailyphoto.com/2009/12/snow-in-casino-square.html|títol=Snow in Casino Square!|editor=Monte Carlo Daily Photo|data=19 desembre 2009|consulta=6 setembre 2012|arxiudata=16 gener 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130116210455/http://www.montecarlodailyphoto.com/2009/12/snow-in-casino-square.html}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.visitmonaco.com/us/About-Monaco/Weather|títol=Monaco – Weather / Monaco Official Site|editor=Visitmonaco.com|consulta=6 setembre 2012|arxiudata=16 juny 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120616130146/http://www.visitmonaco.com/us/About-Monaco/Weather}}</ref> El 27 de febrer de 2018, tant Mònaco com [[Montecarlo]] van tenir nevades.<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.thelocal.fr/20180226/in-pictures-french-riviera-in-the-snow|diari=The Local France|data=26 febrer 2018|consulta=7 novembre 2018|arxiudata=12 agost 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180812150347/https://www.thelocal.fr/20180226/in-pictures-french-riviera-in-the-snow|títol=In Pictures: French Riviera hit by snowfall}}</ref>


== Història ==
== Història ==
{{article principal|Història de Mònaco}}
{{article principal|Història de Mònaco}}
[[Fitxer:Whole Monaco.jpg|miniatura|esquerra|Vista de Mònaco]]
[[Fitxer:Whole Monaco.jpg|miniatura|esquerra|Vista de Mònaco]]Antiga colònia [[Antiga Grècia|grega]] fundada pels grecs de [[Messàlia]] amb el nom ''Monoikos'', la ciutat tenia un temple dedicat a [[Hèracles|Hèrcules]] i sota els [[Antiga Roma|romans]] es va dir ''Monoeci Portus'' (Μονοίκου λιμήν) o més exactament ''Portus Herculis Monoeci'' (a vegades només ''Portus Herculis''). Fou una base naval romana de segon ordre.
[[colònia grega|Antiga colònia grega]] fundada pels grecs de [[Massàlia]] amb el nom de Monec ({{lang-grc|Μόνοικος}}), la ciutat tenia un temple dedicat a [[Hèracles|Hèrcules]]. En temps dels [[Antiga Roma|romans]] el port de ''Monoecus'' és anomenat també ''Portus Herculis Monoeci'', és a dir, Port d'Hèrcules de Monec (a vegades només ''Portus Herculis''). Fou una base naval romana de segon ordre.


A les muntanyes properes es va erigir un monument per commemorar la submissió de les tribus [[lígurs]], la inscripció del qual fou conservada per [[Plini el Vell]]. Encara es conserven les seves ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de ''Tropaea Augusti'' (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o ''Tropaea Alpium''.
A les muntanyes properes es va erigir un monument per commemorar la submissió de les tribus [[lígurs]], la inscripció del qual fou conservada per [[Plini el Vell]]. Encara es conserven les seves ruïnes prop de la vila de Turbia, derivació dels ''Tropaea Augusti'' (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o ''Tropaea Alpium''.


Mònaco passà a ser governada per la família [[Grimaldi]] el [[1297]] i [[Guerra catalanogenovesa (1330-1336)|atacada]] per [[Guillem de Cervelló i de Banyeres]] en [[1331]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Llobet i Vall-llosera |nom=Antoni |títol=Cataluña antigua y Cataluña moderna: obra que se trata del comercio de los catalanes de la edad media en el levante y el porvenir de Barcelona |url=http://books.google.cat/books?id=hdhZtNtn95sC&pg=PA99&lpg=PA99&dq=gaspare+doria+1325+savona&source=bl&ots=ZNNCFUdk_f&sig=6SnW9G9Q7HFm_oJJhROgivfX-nk&hl=ca&sa=X&ei=1_oDVIWPMI7OaMqzgrAB&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=gaspare%20doria%201325%20savona&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta de Jaime Jepús Roviralta |data=1836 |pàgines=101}}</ref> i a partir de [[1419]] la conserven fins avui en dia. Després d'haver estat reconegut per França, el [[1793]], [[Napoleó]] annexionà el principat a l'estat francès fins al [[1814]], en què es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substituït per un règim liberal a partir de la constitució de [[1911]]. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.
Mònaco passà a ser governada per la família [[Dinastia Grimaldi|Grimaldi]] el [[1297]] i [[Guerra catalanogenovesa (1330-1336)|atacada]] per [[Guillem de Cervelló i de Banyeres]] en [[1331]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Llobet i Vall-llosera |nom=Antoni |títol=Cataluña antigua y Cataluña moderna: obra que se trata del comercio de los catalanes de la edad media en el levante y el porvenir de Barcelona |url=http://books.google.cat/books?id=hdhZtNtn95sC&pg=PA99&lpg=PA99&dq=gaspare+doria+1325+savona&source=bl&ots=ZNNCFUdk_f&sig=6SnW9G9Q7HFm_oJJhROgivfX-nk&hl=ca&sa=X&ei=1_oDVIWPMI7OaMqzgrAB&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=gaspare%20doria%201325%20savona&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta de Jaime Jepús Roviralta |data=1836 |pàgines=101}}</ref> i a partir de [[1419]] la conserven fins avui en dia. Després d'haver estat reconegut per França, el [[1793]], [[Napoleó]] annexionà el principat a l'estat francès fins al [[1814]], en què es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substituït per un règim liberal a partir de la constitució de [[1911]]. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.


Esdevingut un paradís fiscal on els ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mònaco ingressà el [[1993]] a l'[[ONU]] i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El [[2002]], tot i no formar part de la [[Unió Europea]], Mònaco adoptà l'[[euro]] com a [[moneda]] única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tron dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu [[Albert II de Mònaco|Albert]], ja que fins aleshores l'estat francès era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.
Esdevingut un paradís fiscal on els ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mònaco ingressà el [[1993]] a l'[[ONU]] i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El [[2002]], tot i no formar part de la [[Unió Europea]], Mònaco adoptà l'[[euro]] com a [[moneda]] única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tron dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu [[Albert II de Mònaco|Albert]], ja que fins aleshores l'estat francès era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.
Línia 28: Línia 80:


== Política ==
== Política ==
Mònaco ha estat governat per una [[monarquia constitucional]] des de [[1911]], amb el [[Príncep]] com a [[Cap d'Estat]]. La branca executiva consisteix en un Ministre d'Estat (Cap del Govern), qui presideix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francès designat pel príncep, qui l'escullen d'entre candidats proposats pel govern de [[França]], que s'encarrega dels afers de defensa i seguretat del principat.
Mònaco ha estat governat per una [[monarquia constitucional]] des de [[1911]], amb el [[Príncep]] com a [[Cap d'Estat]]. La branca executiva consisteix en un Ministre d'Estat (Cap del Govern), qui presideix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francès designat pel príncep, qui l'escullen d'entre candidats proposats pel govern de [[França]], que s'encarrega dels afers de defensa i seguretat del principat.


Sota la [[Constitució]] de 1962, el Príncep comparteix el seu poder amb un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos legislatiu són escollits mitjançant votació directa i [[democràcia|democràtica]], i tenen un període de 5 anys. Tots ells compleixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reials. Els principals afers locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual es compon de 15 membres escollits i presidits per un [[alcalde]]. El Concili Comunal fa el paper d'[[ajuntament]] i compleix la funció de fer gestions locals pel seu desenvolupament.
Sota la [[Constitució]] de 1962, el Príncep comparteix el seu poder amb un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos legislatiu són escollits mitjançant votació directa i [[democràcia|democràtica]], i tenen un període de 5 anys. Tots ells compleixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reials. Els principals afers locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual es compon de 15 membres escollits i presidits per un [[alcalde]]. El Concili Comunal fa el paper d'[[ajuntament]] i compleix la funció de fer gestions locals pel seu desenvolupament.


Mònaco no és un Estat membre de la [[Unió Europea]] però hi manté [[relacions entre Mònaco i la Unió Europea|relacions comercials]].
Mònaco no és un Estat membre de la [[Unió Europea]] però hi manté [[relacions entre Mònaco i la Unió Europea|relacions comercials]].


== Llengües ==
== Organització politicoadministrativa ==
A Mònaco hi ha una llengua autòctona: el [[monegasc]] (una varietat del nord-italià i més especialment del [[llengua lígur|lígur]]) i també s'hi ha parlat l'[[occità]], segons els estudis fets localment pels lingüistes Raymond Arveiller (''Étude sur le parler de Monaco'', 1967, Comité National des Traditions Monégasques, paràgraf 1) i Charles de Tourtoulon (fi del {{segle|XIX}}, citat per Arveiller). En realitat l'occità monegasc, que segons R. Arveiller era una llengua híbrida i poc fixada, barreja de monegasc, dels parlars de la [[Riviera italiana]], de niçard, de [[piemontès]] i de francès, va ser portat pels nombrosos immigrants que s'instal·laren al Principat arran de la construcció del Gran Casino i l'enorme creixement urbà i turístic. En la dècada de 1940, encara era un llenguatge molt viu, la "llengua dels carrers", però els monegascs d'origen la rebutjaven i preferien el francès, de fet en aquells anys ja s'havia consumat la substitució lingüística del monegasc pel francès. Possiblement, encara queden parlants d'aquell occità tan particular, però no hi ha dades i és un llenguatge que ja no s'utilitza.
{{Article principal|Organització territorial de Mònaco}}


[[Fitxer:Monaco aerial view.jpg|miniatura|esquerra|Vista aèria de Mònaco]]El parlar de [[Menton|Menton i Rocàbruna]], que fins al 1848 depengueren de Mònaco, sí que és molt més acostat al [[Occità niçard|niçard]], amb elements lígurs. S'anomena [[mentonasc]].
La distinció entre l'estat i la ciutat de Mònaco és purament teòrica. L'estat, de fet, consisteix en només un sol [[municipi]] i 10 districtes (el [[2014]] n'hi haurà 11).


El [[francès]] és l'única llengua oficial del Principat, però no és l'autòctona. També una part de la població parla [[anglès]] i [[italià]]. El monegasc s'ensenya a les escoles i té un cert ús cerimonial (''Imnu munegascu'', discursos del Príncep). El ''Comité National des Traditions Monégasque''s vetlla pel manteniment i difusió de la cultura i llengua autòctones, amb publicacions diverses.<ref>{{Ref-web|url=https://www.traditions-monaco.com/|títol=Comité National des Traditions Monégasques}}</ref>
Segons la [[constitució]] de 1911, el principat va ser subdividit en tres municipis:
* la '''[[Vila de Mònaco]]''' (la Vila de Mónegue) és la ciutat vella i està situada en un turó tocant la mediterrània, anomenat ''la Roca''. S'hi situen el Palau del Príncep, la catedral de Sant Nicolau i el [[Museu Oceanogràfic de Mònaco|Museu Oceanogràfic]] ''Jacques Cousteau''
* '''[[Montcarles]]''' és l'àrea residencial principal i l'àrea turística per excel·lència de Mònaco amb el Casino
* '''[[la Condamina]]''' és una cala situada entre la Vila i Montcarles. Hi ha el port.


== Turisme ==
[[Fitxer:Monaco-CIA WFB Map.png|miniatura|Mapa de Mònaco]]
El Principat de Mònaco és un lloc de gran atractiu turístic. Hi destaquen el famós [[Casino de Montecarlo]], el Museu Oceanogràfic de [[Jacques Cousteau]] i el Gran Premi de [[Fórmula 1]] que s'hi celebra cada any, al [[Circuit de Montecarlo]].
El 1917, aquests tres municipis es tornaren en un sol a causa de les acusacions al govern de seguir el lema de "divideix i venceràs", i aquests obtingueren llavors l'estatus de [[districte]].


== Economia ==
* '''[[Fòntvièlha]]''' es va afegir com a quart districte als anys setanta
Mònaco té el [[Llista de països per PIB (nominal) per capita|PIB nominal per càpita]] més alt del món amb 185.742 dòlars EUA, [[Llista de països per PIB (PPA) per capita|el PIB PPA per càpita]] de 132.571 dòlars i el RNB per càpita de 183.150 dòlars.<ref name="unsd">{{Ref-web|url=https://data.worldbank.org/country/monaco|títol=The World Bank Group|editor=[[The World Bank Group]]|consulta=18 setembre 2019|arxiudata=15 setembre 2019|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190915204038/https://data.worldbank.org/country/monaco}}</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20120402032202/http://databank.worldbank.org/databank/download/GNIPC.pdf Gross national income per capita 2010, Atlas method and PPP].</ref><ref>{{Ref-web|url=http://monacodc.org/economy.html|títol=Business And Economy|editor=Monacodc.org|consulta=22 març 2012|arxiudata=23 juliol 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120723034530/http://monacodc.org/economy.html}}</ref> També té una taxa d'atur del 2%,<ref>{{Ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2129.html|títol=Central Intelligence Agency|editor=Cia.gov|consulta=22 març 2012|arxiudata=21 agost 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160821073349/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2129.html}}</ref> amb més de 48.000 treballadors que viatgen cada dia des de França i Itàlia.<ref name="Recensement2">{{Ref-web|url=http://cloud.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/e89a6190e96cbd1fc1256f7f005dbe6e/64a1643c86f9f661c12575ae004cc473/$FILE/ATTW9ZI8/Recensement2008_p8-9.pdf|arxiuurl=https://www.webcitation.org/67zk5DtcP?url=http://cloud.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/e89a6190e96cbd1fc1256f7f005dbe6e/64a1643c86f9f661c12575ae004cc473/$FILE/ATTW9ZI8/Recensement2008_p8-9.pdf|arxiudata=28 maig 2012|títol=Plan General De La Principaute De Monaco|consulta=28 maig 2012}}</ref> Segons el [[The World Factbook|CIA World Factbook]], Mònaco té la taxa de pobresa més baixa del món<ref name="theodora">{{Ref-web|url=http://www.theodora.com/wfbcurrent/monaco/monaco_economy.html|títol=Monaco Economy 2012, CIA World Factbook|editor=Theodora.com|consulta=28 maig 2012|arxiudata=10 maig 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120510082911/http://www.theodora.com/wfbcurrent/monaco/monaco_economy.html}}</ref> i el nombre més alt de milionaris i multimilionaris per càpita del món.<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.telegraph.co.uk/news/uknews/1565068/Prince-Albert-We-want-more-for-Monaco.html|arxiuurl=https://ghostarchive.org/archive/20220110/https://www.telegraph.co.uk/news/uknews/1565068/Prince-Albert-We-want-more-for-Monaco.html|arxiudata=10 gener 2022|data=4 octubre 2007|consulta=22 Març 2012|títol=Prince Albert: We want more for Monaco}}</ref> Per quart any consecutiu, Mònaco va tenir el 2012 el mercat immobiliari més car del món, amb 58.300 dòlars el metre quadrat.<ref>{{Ref-web|cognom=Katya Wachtel|url=https://www.privatebank.citibank.com/pdf/wealthReport2012_lowRes.pdf|títol=The Wealth Report 2012|editor=Citi Private Bank|data=28 març 2012|consulta=6 març 2013|arxiudata=20 agost 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120820211152/https://www.privatebank.citibank.com/pdf/wealthReport2012_lowRes.pdf}}</ref><ref>{{Ref-web|cognom=Robert Frank|url=https://blogs.wsj.com/wealth/2012/03/28/the-most-expensive-real-estate-in-the-world/|títol=The Most Expensive Real-Estate in the World|obra=The Wall Street Journal|data=28 març 2012|consulta=6 març 2013|arxiudata=4 març 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130304222211/http://blogs.wsj.com/wealth/2012/03/28/the-most-expensive-real-estate-in-the-world/}}</ref><ref>{{Ref-web|cognom=Julie Zeveloff|url=http://www.businessinsider.com/most-expensive-real-estate-markets-2013-3|títol=Here Are The World's Most Expensive Real Estate Markets|obra=Business Insider|data=7 març 2013|consulta=7 març 2013|arxiudata=9 març 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130309085940/http://www.businessinsider.com/most-expensive-real-estate-markets-2013-3}}</ref> L'apartament més car del món es troba a Mònaco, un àtic a la Torre Odeon valorat en 335 milions de dòlars segons ''[[Forbes (revista)|Forbes]]'' el 2016.<ref>{{Ref-web|cognom=Martin|nom=Guy|títol=Inside the World's Most Expensive Apartment: A $335 Million Penthouse in Monaco's Tour Odeon|url=https://www.forbes.com/sites/guymartin/2016/10/11/yours-for-335-million-in-monaco-the-five-floor-31500-square-foot-penthouse-atop-la-tour-odeon/|consulta=25 setembre 2020|obra=Forbes|arxiudata=6 novembre 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201106181557/https://www.forbes.com/sites/guymartin/2016/10/11/yours-for-335-million-in-monaco-the-five-floor-31500-square-foot-penthouse-atop-la-tour-odeon/}}</ref>
* '''[[Moneguet]]''' es va convertir en el cinquè districte segregant-se de la Condomina
* '''[[Larvot e Molins Bas]]''' va ser el sisè districte en formar-se a partir d'una part de Montcarles
* '''[[la Rossa e Sant Roman]]''' (incloent-hi [[lo Tenaor]]) va ser el setè també a partir de Montcarles


Una de les principals fonts d'ingressos de Mònaco és el turisme. Cada any, molts estrangers se senten atrets pels seus casinos i el seu clima agradable.<ref name="visitmonaco2">{{Ref-web|url=http://visitmonaco.com/us/About-Monaco/Geography/Monaco%27s-Areas|títol=Monaco's Areas / Monaco Official Site|editor=Visitmonaco.com|consulta=12 març 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130116210456/http://visitmonaco.com/us/About-Monaco/Geography/Monaco%27s-Areas|arxiudata=16 gener 2013}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://globaledge.msu.edu/Countries/Monaco/economy|títol=Monaco: Economy >> globalEDGE: Your source for Global Business Knowledge|editor=Globaledge.msu.edu|consulta=22 març 2012|arxiudata=7 desembre 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20111207032241/http://globaledge.msu.edu/Countries/Monaco/economy}}</ref> També s'ha convertit en un important centre bancari, amb més de 100.000 milions [[Euro|d'euros]] de fons.<ref>{{Ref-web|cognom=Robert BOUHNIK|url=http://cloud.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/1909$/607f54a31a14184fc1256a130075eb71gb?OpenDocument&6Gb|arxiuurl=https://archive.today/20120711135421/http://cloud.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/1909$/607f54a31a14184fc1256a130075eb71gb?OpenDocument&6Gb|arxiudata=11 juliol 2012|títol=Home > Files and Reports > Economy(Gb)|editor=Cloud.gouv.mc|data=19 desembre 2011|consulta=22 març 2012}}</ref> Els bancs de Mònaco s'especialitzen en la prestació de serveis de banca privada, gestió d'actius i patrimonis.<ref name="thebanks">{{Ref-notícia|url=https://thebanks.eu/articles/banks-in-Monaco|diari=Thebanks.eu|data=30 setembre 2017|consulta=30 setembre 2017|arxiudata=1 octubre 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171001031114/https://thebanks.eu/articles/banks-in-Monaco|títol=Banks in Monaco}}</ref> Mònaco és l'únic lloc d'Europa on no es poden bescanviar els punts de la targeta de crèdit. No es poden acumular punts d'hotel ni registrar transaccions, la qual cosa permet un augment de la privadesa que busquen molts dels locals. El principat ha intentat amb èxit diversificar la seva base econòmica en serveis i indústries petites, d'alt valor afegit i no contaminants, com la cosmètica.<ref name="theodora2">{{Ref-web|url=http://www.theodora.com/wfbcurrent/monaco/monaco_economy.html|títol=Monaco Economy 2012, CIA World Factbook|editor=Theodora.com|consulta=28 Maig 2012|arxiudata=10 Maig 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120510082911/http://www.theodora.com/wfbcurrent/monaco/monaco_economy.html}}</ref>
Subseqüentment, s'afegiren tres districtes més:
* '''[[Sant Miquel (Mònaco)|Sant Miquel]]''' a partir d'una zona de Montcarles
* '''[[la Còla]]''', d'una part de la Condomina
* '''[[las Reveras]]''', d'una part de la Condomina


L'estat conserva monopolis en nombrosos sectors, entre ells el tabac i el servei postal. La xarxa telefònica (Monaco Telecom) solia ser propietat total de l'estat. El seu monopoli només és del 45%, mentre que el 55% restant és propietat de Cable & Wireless Communications (49%) i Compagnie Monégasque de Banque (6%). Els nivells de vida són alts, aproximadament comparables als de les pròsperes àrees metropolitanes franceses.<ref>{{Ref-web|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/monaco/|títol=CIA – The World Factbook|editor=Cia.gov|consulta=28 maig 2012|arxiudata=30 desembre 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20211230233800/https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/monaco/}}</ref>
El 2014, s'afegirà un onzè districte:
* '''[[lo Pòrt]]'''


Mònaco no és membre de la [[Unió Europea]], però molt estretament lligat a través d'una unió duanera amb França. Com a tal, la seva moneda és la mateixa que la de França, l’[[euro]]. Abans de 2002, Mònaco va encunyar les seves pròpies monedes, el [[franc monegasc]]. Mònaco ha adquirit el dret d'encunyar [[monedes d'euro]] amb dissenys moneguescs a la seva cara nacional.
== Llengües ==
A Mònaco hi ha una llengua autòctona: el [[monegasc]] (una varietat del nord-italià i més especialment del [[llengua lígur|lígur]]) i també s'hi ha parlat l'[[occità]], segons els estudis fets localment pels lingüistes Raymond Arveiller (''Étude sur le parler de Monaco'', 1967, Comité National des Traditions Monégasques, paràgraf 1) i Charles de Tourtoulon (fi del {{segle|XIX}}, citat per Arveiller). En realitat l'occità monegasc, que segons R. Arveiller era una llengua híbrida i poc fixada, barreja de monegasc, dels parlars de la [[Riviera italiana]], de niçard, de [[piemontès]] i de francès, va ser portat pels nombrosos immigrants que s'instal·laren al Principat arran de la construcció del Gran Casino i l'enorme creixement urbà i turístic. En la dècada de 1940, encara era un llenguatge molt viu, la "llengua dels carrers", però els monegascs d'origen la rebutjaven i preferien el francès, de fet en aquells anys ja s'havia consumat la substitució lingüística del monegasc pel francès. Possiblement encara queden parlants d'aquell occità tan particular, però no hi ha dades i és un llenguatge que ja no s'utilitza.


=== Indústria del joc ===
El parlar de [[Menton|Menton i Rocàbruna]], que fins al 1848 depengueren de Mònaco, sí que és molt més acostat al [[Occità niçard|niçard]], amb elements lígurs. S'anomena [[mentonasc]].
[[Fitxer:Le_casino_de_Monte-Carlo.JPG|miniatura|[[Casino de Montecarlo]]]]
El pla per als jocs de casino es va redactar durant el regnat de Florestan I el 1846. Sota el règim [[Petita burgesia|petit burgès]] de Louis-Philippe, a un dignatari com el [[príncep de Mònaco]] no se li permetia operar una casa de joc.<ref name="state1">{{Ref-web|url=https://2009-2017.state.gov/r/pa/ei/bgn/3397.htm|títol=Monaco|editor=State.gov|data=16 novembre 2011|consulta=28 maig 2012|arxiudata=14 agost 2021|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210814092549/https://2009-2017.state.gov/r/pa/ei/bgn/3397.htm}}</ref> Tot això va canviar en el dissolut [[Segon Imperi Francès|Segon Imperi francès]] sota [[Napoleó III]]. La [[Dinastia Grimaldi]] tenia una gran necessitat de diners.


Les ciutats de [[Menton]] i [[Ròcabruna (Alps Marítims)|Roquebrune]], que havien estat durant segles les principals fonts d'ingressos per a la família Grimaldi, estaven ara acostumades a un [[nivell de vida]] molt millorat ia una fiscalitat indulgent gràcies a la intervenció sarda i reclamaven una concessió financera i política, fins i tot per a la separació. La família Grimaldi esperava que la nova indústria legal ajudés a alleujar les dificultats a les quals s'enfrontaven, sobretot el deute aclaparador en què s'havia incorregut la família, però el primer casino de Mònaco no estaria preparat per funcionar fins després que Carles III assumís el tron el 1856.
El [[francès]] és l'única llengua oficial del Principat, però no és l'autòctona. També una part de la població parla [[anglès]] i [[italià]]. El monegasc s'ensenya a les escoles i té un cert ús cerimonial (''Imnu munegascu'', discursos del Príncep). El ''Comité National des Traditions Monégasque''s vetlla pel manteniment i difusió de la cultura i llengua autòctones, amb publicacions diverses.<ref>{{Ref-web|url=https://www.traditions-monaco.com/|títol=Comité National des Traditions Monégasques}}</ref>


El concessionari de la concessió principesca (llicència) no va poder atreure prou negoci per mantenir l'operació i, després de traslladar el casino diverses vegades, va vendre la concessió als magnats francesos François i Louis Blanc per 1,7 milions de francs.
== Turisme ==

[[Fitxer:Monaco aerial view.jpg|miniatura|esquerra|Vista aèria de Mònaco]]
Els Blanc ja havien instal·lat un casino de gran èxit (de fet el més gran d'Europa) a Bad-Homburg al Gran Ducat de Hesse-Homburg, un petit principat alemany comparable a Mònaco, i ràpidament van demanar a Carles III que canviés el nom d'una zona costanera deprimida coneguda com «Les Spelugues (Cova dels lladres)» a «Monte Carlo (Mont Carles)».<ref name="Craps">{{Ref-web|url=http://www.crapsdicecontrol.com/monte_carlo.htm|títol=History of Monte Carlo Casino|editor=Craps Dice Control|consulta=28 abril 2012|arxiudata=30 abril 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120430065735/http://www.crapsdicecontrol.com/monte_carlo.htm}}</ref> Després van construir el seu casino al recentment batejat «Monte Carlo» i van netejar els elements menys que salats de la zona per fer que el barri que envolta l'establiment sigui més propici al turisme.
El Principat de Mònaco és un lloc de gran atractiu turístic. Hi destaquen el famós [[Casino de Montecarlo]], el Museu Oceanogràfic de [[Jacques Cousteau]] i el Gran Premi de [[Fórmula 1]] que s'hi celebra cada any, al [[Circuit de Montecarlo]].

Els Blanc van obrir [[Casino de Montecarlo]] el 1858 i el casino es va beneficiar del trànsit turístic que va crear el sistema ferroviari francès de nova construcció.<ref>{{Ref-web|url=http://www.iptv.org/series.cfm/9038/rick_steves_europe/ep:504|títol=Rick Steves' Europe: Little Europe: San Marino, Monaco, Vatican City, Liechtenstein, and Andorra|consulta=27 abril 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121114170925/http://www.iptv.org/series.cfm/9038/rick_steves_europe/ep:504|arxiudata=14 novembre 2012}}</ref> A causa de la combinació del casino i els ferrocarrils, Mònaco finalment es va recuperar de l'anterior mig segle de crisi econòmica i l'èxit del principat va atreure altres negocis.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ricksteves.com/tvr/littleeurope504_scr.htm|títol=Rick Steves Europe: Little Europe: Five Microcountries|editor=Ricksteves.com|consulta=28 Maig 2012|arxiudata=11 juliol 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120711235819/http://www.ricksteves.com/tvr/littleeurope504_scr.htm}}</ref> En els anys posteriors a l'obertura del casino, Mònaco va fundar el seu [[Museu Oceanogràfic de Mònaco|Museu Oceanogràfic]] i l'[[Òpera de Montecarlo]], es van construir 46 hotels i el nombre de joiers que operen a Mònaco es va multiplicar gairebé per cinc. En un aparent esforç per no sobreimposar als ciutadans, es va decretar que els monegascos tenien prohibit l'entrada al casino si no eren treballadors.<ref>{{Ref-web|cognom=Keremcan|url=https://www.gamblingherald.com/why-do-monaco-laws-forbid-locals-from-gambling/|títol=Why Do Monaco Laws Forbid Locals from Gambling?|obra=Gambling Herald|data=23 agost 2016|consulta=7 desembre 2017|arxiudata=8 desembre 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20171208003410/https://www.gamblingherald.com/why-do-monaco-laws-forbid-locals-from-gambling/}}</ref> El 1869, el casino guanyava una suma tan gran de diners que el principat es podia permetre el luxe d'acabar amb la recaptació d'impostos dels monegascs, un cop mestre que havia d'atreure residents acomodats d'arreu d'Europa en una política que encara existeix.

Avui dia, la Société des bains de mer de Mònaco, propietària de Le Grand Casino, encara funciona a l'edifici original que van construir els Blanc i des de llavors s'hi han unit diversos casinos, com el Le Casino Café de Paris, el Monte Carlo Sporting Club i Casino i el Casino del Sol. A més a Montecarlo hi ha el Monte Carlo Bay Casino, que es troba a 4 hectàrees del mar Mediterrani; entre altres coses, ofereix 145 màquines escurabutxaques, totes equipades amb «ticket-in, ticket-out» (TITO). És el primer casino mediterrani que utilitza aquesta tecnologia.<ref name="Porter">{{Ref-llibre|any=2006|títol=Frommer's Provence and the Riviera (Fifth. ed.)|cognom=Porter, D.|editorial=Wiley Publishing Inc.}}</ref>

=== Impostos baixos ===
Mònaco té un IVA del 20%, més alts impostos a les assegurances socials, tant per part dels empresaris com dels empleats. Les cotitzacions de l'empresari oscil·len entre el 28% i el 40% (una mitjana del 35%) del salari brut, incloses les prestacions, i els empleats paguen entre un 10% i un 14% (una mitjana del 13%).<ref>{{Ref-web|url=http://www.lowtax.net/lowtax/html/jmcpetx.html|títol=Monaco Personal Taxation|consulta=28 maig 2010|arxiudata=24 novembre 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101124183217/http://lowtax.net/lowtax/html/jmcpetx.html}}</ref>

Mònaco no ha cobrat maig [[Impost sobre la renda|l'impost sobre la renda]] de [[Individu|les persones físiques]],<ref name="telegraph2">{{Ref-notícia|url=https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html|títol=Monaco to build into the sea to create more space|data=28 desembre 2009|consulta=22 març 2012|arxiudata=10 juliol 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180710014335/https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html}}</ref> i els estrangers poden, així, utilitzar-lo com a [[Paradís fiscal]] dels alts impostos del seu propi país, perquè com a país independent, Mònaco no està obligat a pagar impostos a altres països.<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.telegraph.co.uk/finance/globalbusiness/7243401/Monaco-might-not-charge-residents-income-tax-but-its-no-tax-haven.html|arxiuurl=https://ghostarchive.org/archive/20220110/https://www.telegraph.co.uk/finance/globalbusiness/7243401/Monaco-might-not-charge-residents-income-tax-but-its-no-tax-haven.html|arxiudata=10 gener 2022|títol=Monaco might not charge residents income tax, but it's no tax haven|data=16 febrer 2010|consulta=28 maig 2012}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.lowtax.net/lowtax/html/jmccfir.html|títol=Monaco Country and Foreign Investment Regime|editor=Lowtax.net|consulta=22 març 2012|arxiudata=12 Maig 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120512031238/http://www.lowtax.net/lowtax/html/jmccfir.html}}</ref>L'absència d'un impost sobre la renda de les persones físiques ha atret molts "refugiats fiscals" rics residents de països europeus, que obtenen la majoria dels seus ingressos de l'activitat fora de Mònaco. [[Celebritat|Les celebritats]], com els pilots [[Fórmula 1|de Fórmula 1]], criden la major part de l'atenció, però la gran majoria són empresaris menys coneguts.<ref>{{Ref-notícia|autor=David Leigh|url=https://www.theguardian.com/business/2006/jul/10/frontpagenews.uknews|títol=The tax haven that today's super-rich City commuters call home|obra=The Guardian|data=10 juliol 2006|consulta=28 Maig 2012|lloc=Londres|arxiudata=22 setembre 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130922204303/http://www.theguardian.com/business/2006/jul/10/frontpagenews.uknews}}</ref>

Segons un tractat bilateral amb França, els ciutadans francesos que resideixen a Mònaco encara han de pagar impostos sobre la renda i el patrimoni a França.<ref name="state.gov">{{Ref-web|url=https://2009-2017.state.gov/e/eb/rls/othr/ics/2015/241564.htm|títol=France and Monaco|obra=U.S. Department of State|consulta=21 maig 2019|arxiudata=4 febrer 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200204222739/https://2009-2017.state.gov/e/eb/rls/othr/ics/2015/241564.htm}}</ref> El principat també descoratja activament el registre de societats estrangeres, cobrant un [[Impost sobre societats|impost de societats]] del 33 % sobre els beneficis tret que puguin demostrar que almenys les tres quartes parts del volum de negoci es generen a Mònaco. A diferència dels paradisos fiscals clàssics, Mònaco no ofereix serveis financers offshore.<ref name="telegraph3">{{Ref-notícia|url=https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html|títol=Monaco to build into the sea to create more space|data=28 desembre 2009|consulta=22 març 2012|arxiudata=10 juliol 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180710014335/https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html}}</ref>

L'any 1998, el Centre de Política i Administració Tributària, part de l'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics]] (OCDE), va emetre un primer informe sobre les conseqüències dels sistemes financers dels [[Paradís fiscal|paradisos fiscals]] coneguts.<ref>{{Ref-web|url=http://www.escapeartist.com/OREQ24/Offshore_Tax_Havens.html|títol=Obscure Tax Havens|editor=Escapeartist.com|consulta=28 Maig 2012|arxiudata=26 juny 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120626135309/http://www.escapeartist.com/OREQ24/Offshore_Tax_Havens.html}}</ref> Mònaco no va aparèixer a la llista d'aquests territoris fins al 2004, quan l'OCDE es va indignar per la situació monegasca i ho va denunciar en un informe, juntament amb [[Andorra]], [[Liechtenstein]], [[Libèria]] i les [[Illes Marshall]]. L'informe va subratllar la manca de cooperació de Mònaco pel que fa a la divulgació i la disponibilitat d'informació financera.<ref>''Declaration of 18 abril 2004, by the representative of the [[Organisation for Economic Co-operation and Development|OECD]] Centre for Tax Policy and Administration Gabriel Makhlouf regarding the list of alleged [[Tax haven|tax havens]] non-cooperative countries comparable''</ref><ref>''Stage Report 2004: Project of [[Organisation for Economic Co-operation and Development|OECD]] on the detrimental tax practices, [[Organisation for Economic Co-operation and Development|OECD]], Paris, 2004''</ref> Més tard, Mònaco va superar les objeccions de l'OCDE i va ser eliminat de la "llista grisa" de jurisdiccions no cooperants. El 2009, Mònaco va fer un pas més enllà i es va assegurar un lloc a la "llista blanca" després de signar dotze tractats d'intercanvi d'informació amb altres jurisdiccions.<ref name="telegraph4">{{Ref-notícia|url=https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html|títol=Monaco to build into the sea to create more space|data=28 desembre 2009|consulta=22 març 2012|arxiudata=10 juliol 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180710014335/https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/monaco/6894991/Monaco-to-build-into-the-sea-to-create-more-space.html}}</ref>

L'any 2000, el [[Grup d'Acció Financera Internacional|Grup d'acció financera sobre blanqueig de capitals]] (GAFI) va declarar: «El sistema de lluita contra el blanqueig de capitals a Mònaco és complet. Els països s'han trobat amb dificultats amb Mònaco en investigacions internacionals sobre delictes greus que semblen estar relacionats també amb qüestions fiscals. A més, la UIF de Mònaco (SICCFIN) pateix una gran manca de recursos adequats. Les autoritats de Mònaco han declarat que proporcionaran recursos addicionals a SICCFIN.»<ref>{{Ref-web|url=http://www.fatf-gafi.org/dataoecd/56/43/33921824.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110726051252/http://www.fatf-gafi.org/dataoecd/56/43/33921824.pdf|arxiudata=26 juliol 2011|títol=Review to Identify Non-Cooperative Countries or Territories: Increasing the Worldwide Effectiveness of Anti-Money Laundering Measures|editor=Financial Action Task Force on Money Laundering|data=22 juny 2000|consulta=23 Maig 2009}}</ref>

També l'any 2000, un informe dels diputats [[Partit Socialista (França)|socialistes]] francesos [[Arnaud Montebourg]] i [[Vincent Peillon]] va declarar que Mònaco havia relaxat les polítiques pel que fa al blanqueig de capitals, inclòs dins del seu casino, i que el govern de Mònaco havia estat fent pressió política sobre el poder judicial perquè no es produïssin presumptes delictes. estar degudament investigat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.assemblee-nationale.fr/11/rap-info/i2311-2.asp|títol=Assemblee-Nationale report|editor=Assemblee-nationale.fr|data=27 juliol 1987|consulta=28 agost 2010|arxiudata=15 agost 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100815132524/http://www.assemblee-nationale.fr/11/rap-info/i2311-2.asp}}</ref> En el seu Informe de progrés de 2005, el [[Fons Monetari Internacional]] (FMI) va identificar Mònaco, juntament amb altres 36 territoris, com un [[paradís fiscal]],<ref>''Financial Centres with Significant Offshore Activities in Offshore Financial Centres.''</ref> però en el seu informe [[Grup d'Acció Financera Internacional|del GAFI]] del mateix any va tenir una visió positiva de les mesures de Mònaco contra els diners. - blanqueig.<ref>''Review to Identify Non-Cooperative Countries or Territories: Increasing the Worldwide Effectiveness of Anti-Money Laundering Measures, [[Financial Action Task Force on Money Laundering|FATF]], Paris, 2005''</ref><ref>''Review to Identify Non-Cooperative Countries or Territories: Increasing the Worldwide Effectiveness of Anti-Money Laundering Measures, FATF, Paris, 2006''</ref>

El [[Consell d'Europa]] també va decidir emetre informes sobre els paradisos fiscals. Vint-i-dos territoris, inclòs Mònaco, van ser així avaluats entre 1998 i 2000 en una primera ronda. Mònaco va ser l'únic territori que es va negar a realitzar la segona ronda, entre 2001 i 2003, mentre que els altres 21 territoris havien previst implementar la tercera i última ronda, prevista entre 2005 i 2007.<ref>''First Mutual Evaluation Report on the Principality of Monaco, Moneyval, Strasbourg, 2003''</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 75: Línia 138:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
{{Projectes germans|wikt=Mònaco}}
* [[Forces Armades de Mònaco]]
* [[Forces Armades de Mònaco]]
* [[Diada Nacional de Mònaco]]
* [[Diada Nacional de Mònaco]]
* [[Fundació Princesse-Charlène]]
* [[Fundació Princesse-Charlène]]
* [[Llista de peixos de Mònaco]]
* [[Llista de peixos de Mònaco]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.yourmonaco.com/ Mònaco]

{{Projectes germans|wikt=Mònaco}}


{{Europa}}
{{Europa}}

Revisió de 12:03, 25 juny 2024

Plantilla:Infotaula geografia políticaMònaco
Principauté de Monaco (fr)
Prinçipato de Mónego (lij)
Monaco (fr)
Prinçipatu de Mu̍negu (lij-mc)
Principat de Mónegue (oc) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista aèria
Imatge
HimneHimne nacional de Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Lema«Deo juvante» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 43′ 52″ N, 7° 25′ 12″ E / 43.7311°N,7.42°E / 43.7311; 7.42
Capitalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Ciutat més granMònaco
Conté la subdivisió
Població humana
Població38.350 (2020) Modifica el valor a Wikidata (18.985,15 hab./km²)
Gentilicimonegasc, monegasca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2,02 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua0%
Banyat permar Mediterrània i mar Lígur Modifica el valor a Wikidata
Punt més altChemin des Révoires (161 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar Mediterrània (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
de la Casa dels Grimaldi8 gener 1297 Modifica el valor a Wikidata
SegüentAlps Maritimi (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrociniDevota de Còrsega Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia constitucional
monarquia hereditària Modifica el valor a Wikidata
• PríncepAlbert II de Mònaco (2005–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuConseu dau Govèrn Monegasc (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
• Ministre (oc) Tradueix Modifica el valor a WikidataPierre Dartout (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuConsell Nacional de Mònaco , (Escó: 24) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Suprem de Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Organització Mundial de la Salut
Consell d'Europa
Organització Hidrogràfica Internacional
Unió Internacional de Telecomunicacions (1908–)
UNESCO (1949–)
Interpol (1950–)
Unió Postal Universal (1955–)
Organització Internacional de la Francofonia (1970–)
Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (1973–)
Visa Waiver Program (1991–)
Organització de les Nacions Unides (1993–)
Organització Meteorològica Mundial (1996–)
Organització Internacional de Protecció Civil (1996–)
Eurocontrol (1997–)
Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (1997–) Modifica el valor a Wikidata
PIB nominal8.596.156.574 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedaeuro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal98000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Domini de primer nivell.mc Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+377 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112, 17 i 18 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísMC Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webmairie.mc Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GvtMonaco Twitter (X): gvtMonaco Modifica el valor a Wikidata

El Principat de Mònaco[1] és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina). Se situa a la Costa d'Atzur, entre les ciutats franceses de Niça i Menton. Té una superfície d'1,95 km² i una població de 36.950 habitants (2013)[2] dels quals 9.486 són de nacionalitat monegasca;[3] és àmpliament reconegut com un dels llocs més cars i rics del món.[4][5] La llengua oficial del principat és el francès. A més, el monegasc (un dialecte del lígur), l'italià i l'anglès són parlats i entesos per molts residents.

Amb una superfície de 2,1 km², és el segon estat sobirà més petit del món, després de la Ciutat del Vaticà. Els seus 19,009 habitants /km² el converteix en l'estat sobirà més densament poblat del món. Mònaco té una frontera terrestre de 5,47 km i la costa més curta del món d'aproximadament 3,83 km;[6] té una amplada que varia entre 1.700 i 349 m. El punt més alt de l'estat és un camí estret anomenat Chemin des Revoires als vessants del Mont Agel, al barri de Les Révoires, que és a 161 m sobre el nivell del mar. El principat és a uns 15 km de la frontera amb Itàlia.[7] El seu barri més poblat és Larvotto/Bas Moulins amb una població de 5.443 habitants el 2008. A través de la recuperació de terres, la massa terrestre de Mònaco s'ha ampliat un 20 per cent. L'any 2005 només tenia una superfície de 1.974 km².

El principat es regeix sota una forma de monarquia constitucional, amb el príncep Albert II com a cap d'estat, que exerceix un immens poder polític malgrat el seu estatus constitucional. El primer ministre, que és el cap del govern, pot ser ciutadà monegasque o francès; el monarca consulta amb el govern de França abans d'una cita. Els membres clau del poder judicial de Mònaco són magistrats francesos independents.[8] La Casa de Grimaldi governa Mònaco, amb breus interrupcions, des de 1297.[9] La sobirania de l'estat va ser reconeguda oficialment pel Tractat Franco-Monegasco de 1861, amb Mònaco esdevenint membre de ple dret de vot de les Nacions Unides el 1993. Malgrat la independència de Mònaco i la política exterior separada, la seva defensa és responsabilitat de França, a més del manteniment de dues petites unitats militars.

El desenvolupament econòmic es va estimular a finals del segle xix amb l'obertura del primer casino de l'estat, el Casino de Montecarlo, i una connexió ferroviària amb París.[10] Des d'aleshores, el clima suau, el paisatge i les instal·lacions de joc de Mònaco han contribuït a l'estatus del principat com a destinació turística i centre d'esbarjo per als rics. En els darrers anys, Mònaco s'ha convertit en un important centre bancari i ha intentat diversificar la seva economia en el sector serveis i en petites indústries d'alt valor afegit i no contaminants. Mònaco és famós com a paradis fiscal: el principat no té impostos sobre la renda de les persones físiques i impostos comercials baixos. Més del 30% dels residents són milionaris,[11] amb preus immobiliaris que van arribar als 100.000 € per metre quadrat el 2018.

Mònaco no forma part formalment de la Unió Europea (UE), però participa en determinades polítiques de la UE, com ara controls duaners i fronterers. A través de la seva relació amb França, Mònaco utilitza l’euro com a única moneda; abans, utilitzava el franc monegasc, que estava vinculat i intercanviable amb el franc francès fins a l'1 de gener de 2002. Mònaco es va incorporar al Consell d'Europa el 2004 i és membre de l’Organització Internacional de la Francofonia (OIF). També és l'amfitrió de la cursa anual de motors del circuit de carrer, el Gran Premi de Mònaco, un dels Grans Premis originals de la Fórmula 1. L'associació local d'esports de motor dona nom al Ral·li de Montecarlo, acollit al gener als Alps francesos. El principat compta amb un equip de futbol club, l'AS Monaco, que competeix a la Lliga 1 francesa i ha esdevingut campió de França en múltiples ocasions, i un equip de bàsquet, que juga a l’Eurolliga. Mònaco, un centre d'investigació sobre conservació marina, acull un dels primers hàbitats marins protegits del món,[12] un Museu Oceanogràfic i els Laboratoris de Medi Ambient de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, que és l'únic laboratori marí de l'estructura de les Nacions Unides.[13]

Nom

[modifica]

Mònaco fou un port establert per grecs foceus de Massàlia, que l'anomenaren Mònoikos (grec antic: Μόνοικος, 'una sola casa'). Posteriorment, els romans adoptaren aquest nom, anomenant-la Monoecus.[14]

En les llengües autòctones del país s'anomena Mónegue (occità) i Mu̍negu (lígur monegasc). En occità general s'anomena Monegue o Morgues, i en lígur general, Mónego, forma presa per l'italià i convertida en Monaco. De l'italià, llengua oficial fins al segle xix, el nom fou manllevat pel francès, que substituí l'italià com a llengua oficial, i així la forma Monaco esdevengué internacional.[15]

En català, el nom històric i tradicional és Mònec.[16][17] No obstant això, la forma ha caigut en desús i gairebé no és promoguda per cap institució o entitat; en conseqüència, la forma més utilitzada és Mònaco, presa de l'italià.[18] El llibre d'estil de Vilaweb, per la seva banda, preconitza l'ús de Mònegue, presa de l'occità.[19]

Geografia

[modifica]
Mapa de Mònaco
Vista per satèl·lit de Mònaco, amb la frontera entre França i Mònaco mostrada en groc

Mònaco no té grans accidents geogràfics, ja que el principat no fa més que 1,95 km², fent de Mònaco el segon país més petit i més densament poblat del món.[20] El país té una frontera terrestre de només 5,47 km,[21] una línia de costa de 3.83 km, una frontera marítima que s'estén 22,2 km, i una amplada que varia entre 1.700 i 349 m.[22][23] El territori és una franja costanera enclavada dins la regió francesa de Provença-Alps-Costa d'Atzur i està composta per turons, cales i una platja. Limita amb el departament francès dels Alps Marítims per tres costats, amb un costat voreja el mar Mediterrani. El seu centre és d'uns 16 km d'Itàlia i només 13 km al nord-est de Niça.[24]

El punt més alt del país es troba a l'accés a l'edifici residencial Patio Palace al Chemin des Révoires (barri Les Révoires) des de la D6007 (carrer Moyenne Corniche) a 164,4 m sobre el nivell del mar.[25] El punt més baix del país és el mar Mediterrani.[26] El rierol de Saint-Jean és la massa d'aigua més llarga, al voltant de 0,19 km de llargada, i Fontvieille és el llac més gran, aproximadament 0.5 ha.[27]

Després d'una recent expansió del Port Hèrcules,[28] l'àrea total de Mònaco va créixer fins a 208 ha;[29] posteriorment, s'han aprovat nous plans per ampliar el districte de Fontvieille unes 8 ha, amb terrenys recuperats al mar Mediterrani. Els projectes de recuperació de terres inclouen l'ampliació del districte de Fontvieille.[30][31][32][28][33] Hi ha dos ports a Mònaco, Port Hèrcules i Port Fontvieille.[34] Hi ha un port francès veí anomenat Cap d'Ail que es troba prop de Mònaco.[34] L'únic recurs natural de Mònaco és la pesca;[35] ja que gairebé tot el país és una àrea urbana, Mònaco no té cap tipus d'agricultura comercial.

El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5 °C a l'estiu i a l'hivern, 5,5 °C de mínima. El seu clima és de tipus mediterrani temperat, és a dir, la seua estació més seca i càlida és l'estiu mentre que la més freda és l'hivern entre els mesos de novembre i gener, i és comparable amb el clima mediterrani de la costa gironina.

Divisions administratives

[modifica]
Article principal: Organització territorial de Mònaco

Mònaco és el segon país més petit del món per superfície; només la Ciutat del Vaticà és més petita.[36] Mònaco és el país més densament poblat del món. L'estat consta d'un sol municipi (comuna), la comuna de Mònaco. No hi ha distinció geogràfica entre l'estat i la ciutat de Mònaco, tot i que les responsabilitats del govern (a nivell estatal) i del municipi (a nivell de ciutat) són diferents.[37] Segons la constitució de 1911, el principat estava subdividit en tres municipis:[38]

Els municipis es van fusionar en un l'any 1917,[39] i després se'ls va concedir l'estatus de Barris:

  • Fòntvielha (o Fontvieille) es va afegir com a quart barri, una zona de nova construcció guanyada al mar als anys setanta;
  • Moneguet (o Moneghetti) es va convertir en el cinquè barri, creat a partir d'una part de la Condamina;
  • Larvòt (o Larvotto) es va convertir en el sisè, creat a partir d'una part de Montecarlo;
  • La Rossa e Sant Roman (La Rousse/Saint Roman, incloent Le Ténao) es va convertir en el setè barri, també creat a partir d'una part de Montecarlo.

Posteriorment, es van crear tres barris addicionals, que després es van dissoldre el 2013:

  • Saint Miquel, creat a partir d'una part de Montecarlo;
  • La Còla, creat a partir de part de la Condamina;
  • Les Reveres, també creat a partir d'una part de la Condamina.

La major part de Saint Miquel va tornar a formar part de Montecarlo el 2013. La Colle i Les Révoires es van fusionar el mateix any com a part d'un procés de redistricte, on van passar a formar part de la sala més gran del Jardin Exotique. Es va planificar un barri addicional mitjançant una nova recuperació de terres que s'establirien a partir del 2014[40] però el príncep Albert II va anunciar en el seu discurs d'Any Nou de 2009 que havia acabat amb els plans a causa del clima econòmic de l'època.[41] El príncep Albert II a mitjan 2010 va reiniciar amb fermesa el programa.[42][43] El 2015, es va anunciar un nou desenvolupament anomenat Anse du Portier.[44]

Barris tradicionals i zones geogràfiques modernes

[modifica]

Els quatre barris tradicionals de Mònaco són la Vila de Mònaco, la Condamina, Montecarlo i Fontvièlha.[45] El suburbi de Moneguet, la part d'alt nivell de la Condamina, és generalment vist avui com un cinquè barri eficaç de Mònaco, amb una atmosfera i una topografia molt diferents en comparació amb la Condamina de baix nivell.[46]

A efectes urbanístics, una ordenança sobirana de 1966 dividia el principat en sectors reservats, «el caràcter actual dels quals cal preservar», i barris. El nombre i els límits d'aquests sectors i barris s'han modificat diverses vegades. L'última divisió data del 2013 i va crear dos sectors reservats i set barris. Actualment s'està construint un nou districte de 6 hectàrees, el Port, sobre el mar.

Arquitectura

[modifica]

Mònaco presenta una àmplia gamma d'arquitectura, però l'estil característic del principat, especialment a Montecarlo, és el de la Belle Époque. Troba la seva expressió més florida al Casino de 1878–9 i a la Salle Garnier creat per Charles Garnier i Jules Dutrou. Els elements decoratius inclouen torretes, balcons, pinacles, ceràmica multicolor i cariàtides. Aquests es van combinar per crear una fantasia pintoresca de plaer i luxe, i una expressió seductora de com Mònaco busca i encara busca, retratar-se a si mateix.[47] Aquest capriccio d'elements francesos, italians i espanyols es va incorporar a les viles i apartaments d'hacienda. Després d'un desenvolupament important a la dècada de 1970, el príncep Ranieri III va prohibir els edificis de gran alçada al principat. El seu successor, el príncep Albert II, va anul·lar aquest Ordre Sobirà. En els darrers anys l'acceleració de la demolició del patrimoni arquitectònic de Mònaco, incloses les seves vil·les unifamiliars, ha generat consternació.[48] El principat no té legislació de protecció del patrimoni.[49]

Clima

[modifica]

Mònaco té un clima mediterrani d'estiu calorós (classificació climàtica de Köppen: Csa), amb fortes influències marítimes, amb algunes semblances amb el clima subtropical humit (Cfa). Com a resultat, té estius càlids i secs i hiverns suaus i plujosos. Els hiverns són molt suaus tenint en compte la latitud de la ciutat, essent tan suaus com els llocs situats molt més al sud de la conca mediterrània.[50] Els intervals freds i plujosos poden interrompre la temporada d'estiu seca, la durada mitjana de la qual també és més curta. Les tardes d'estiu són poques vegades caloroses (de fet, temperatures superiors als 30 °C són rares) ja que l'atmosfera és temperada a causa de les constants brises marines. D'altra banda, les nits són molt suaus, a causa de la temperatura força alta del mar a l'estiu. En general, les temperatures no baixen dels 20 °C en aquesta temporada. A l'hivern, les gelades i les nevades són extremadament rares i generalment es produeixen una o dues vegades cada deu anys.[51][52] El 27 de febrer de 2018, tant Mònaco com Montecarlo van tenir nevades.[53]

Història

[modifica]
Article principal: Història de Mònaco
Vista de Mònaco

Antiga colònia grega fundada pels grecs de Massàlia amb el nom de Monec (grec antic: Μόνοικος), la ciutat tenia un temple dedicat a Hèrcules. En temps dels romans el port de Monoecus és anomenat també Portus Herculis Monoeci, és a dir, Port d'Hèrcules de Monec (a vegades només Portus Herculis). Fou una base naval romana de segon ordre.

A les muntanyes properes es va erigir un monument per commemorar la submissió de les tribus lígurs, la inscripció del qual fou conservada per Plini el Vell. Encara es conserven les seves ruïnes prop de la vila de Turbia, derivació dels Tropaea Augusti (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o Tropaea Alpium.

Mònaco passà a ser governada per la família Grimaldi el 1297 i atacada per Guillem de Cervelló i de Banyeres en 1331,[54] i a partir de 1419 la conserven fins avui en dia. Després d'haver estat reconegut per França, el 1793, Napoleó annexionà el principat a l'estat francès fins al 1814, en què es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substituït per un règim liberal a partir de la constitució de 1911. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.

Esdevingut un paradís fiscal on els ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mònaco ingressà el 1993 a l'ONU i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El 2002, tot i no formar part de la Unió Europea, Mònaco adoptà l'euro com a moneda única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tron dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu Albert, ja que fins aleshores l'estat francès era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.

De totes maneres, aquesta constitució deixa sense drets dinàstics Alexandre Coste i Jazmin Grace Rotolo, fills del príncep però concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.

Política

[modifica]

Mònaco ha estat governat per una monarquia constitucional des de 1911, amb el Príncep com a Cap d'Estat. La branca executiva consisteix en un Ministre d'Estat (Cap del Govern), qui presideix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francès designat pel príncep, qui l'escullen d'entre candidats proposats pel govern de França, que s'encarrega dels afers de defensa i seguretat del principat.

Sota la Constitució de 1962, el Príncep comparteix el seu poder amb un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos legislatiu són escollits mitjançant votació directa i democràtica, i tenen un període de 5 anys. Tots ells compleixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reials. Els principals afers locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual es compon de 15 membres escollits i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa el paper d'ajuntament i compleix la funció de fer gestions locals pel seu desenvolupament.

Mònaco no és un Estat membre de la Unió Europea però hi manté relacions comercials.

Llengües

[modifica]

A Mònaco hi ha una llengua autòctona: el monegasc (una varietat del nord-italià i més especialment del lígur) i també s'hi ha parlat l'occità, segons els estudis fets localment pels lingüistes Raymond Arveiller (Étude sur le parler de Monaco, 1967, Comité National des Traditions Monégasques, paràgraf 1) i Charles de Tourtoulon (fi del segle xix, citat per Arveiller). En realitat l'occità monegasc, que segons R. Arveiller era una llengua híbrida i poc fixada, barreja de monegasc, dels parlars de la Riviera italiana, de niçard, de piemontès i de francès, va ser portat pels nombrosos immigrants que s'instal·laren al Principat arran de la construcció del Gran Casino i l'enorme creixement urbà i turístic. En la dècada de 1940, encara era un llenguatge molt viu, la "llengua dels carrers", però els monegascs d'origen la rebutjaven i preferien el francès, de fet en aquells anys ja s'havia consumat la substitució lingüística del monegasc pel francès. Possiblement, encara queden parlants d'aquell occità tan particular, però no hi ha dades i és un llenguatge que ja no s'utilitza.

Vista aèria de Mònaco

El parlar de Menton i Rocàbruna, que fins al 1848 depengueren de Mònaco, sí que és molt més acostat al niçard, amb elements lígurs. S'anomena mentonasc.

El francès és l'única llengua oficial del Principat, però no és l'autòctona. També una part de la població parla anglès i italià. El monegasc s'ensenya a les escoles i té un cert ús cerimonial (Imnu munegascu, discursos del Príncep). El Comité National des Traditions Monégasques vetlla pel manteniment i difusió de la cultura i llengua autòctones, amb publicacions diverses.[55]

Turisme

[modifica]

El Principat de Mònaco és un lloc de gran atractiu turístic. Hi destaquen el famós Casino de Montecarlo, el Museu Oceanogràfic de Jacques Cousteau i el Gran Premi de Fórmula 1 que s'hi celebra cada any, al Circuit de Montecarlo.

Economia

[modifica]

Mònaco té el PIB nominal per càpita més alt del món amb 185.742 dòlars EUA, el PIB PPA per càpita de 132.571 dòlars i el RNB per càpita de 183.150 dòlars.[56][57][58] També té una taxa d'atur del 2%,[59] amb més de 48.000 treballadors que viatgen cada dia des de França i Itàlia.[60] Segons el CIA World Factbook, Mònaco té la taxa de pobresa més baixa del món[61] i el nombre més alt de milionaris i multimilionaris per càpita del món.[62] Per quart any consecutiu, Mònaco va tenir el 2012 el mercat immobiliari més car del món, amb 58.300 dòlars el metre quadrat.[63][64][65] L'apartament més car del món es troba a Mònaco, un àtic a la Torre Odeon valorat en 335 milions de dòlars segons Forbes el 2016.[66]

Una de les principals fonts d'ingressos de Mònaco és el turisme. Cada any, molts estrangers se senten atrets pels seus casinos i el seu clima agradable.[67][68] També s'ha convertit en un important centre bancari, amb més de 100.000 milions d'euros de fons.[69] Els bancs de Mònaco s'especialitzen en la prestació de serveis de banca privada, gestió d'actius i patrimonis.[70] Mònaco és l'únic lloc d'Europa on no es poden bescanviar els punts de la targeta de crèdit. No es poden acumular punts d'hotel ni registrar transaccions, la qual cosa permet un augment de la privadesa que busquen molts dels locals. El principat ha intentat amb èxit diversificar la seva base econòmica en serveis i indústries petites, d'alt valor afegit i no contaminants, com la cosmètica.[71]

L'estat conserva monopolis en nombrosos sectors, entre ells el tabac i el servei postal. La xarxa telefònica (Monaco Telecom) solia ser propietat total de l'estat. El seu monopoli només és del 45%, mentre que el 55% restant és propietat de Cable & Wireless Communications (49%) i Compagnie Monégasque de Banque (6%). Els nivells de vida són alts, aproximadament comparables als de les pròsperes àrees metropolitanes franceses.[72]

Mònaco no és membre de la Unió Europea, però molt estretament lligat a través d'una unió duanera amb França. Com a tal, la seva moneda és la mateixa que la de França, l’euro. Abans de 2002, Mònaco va encunyar les seves pròpies monedes, el franc monegasc. Mònaco ha adquirit el dret d'encunyar monedes d'euro amb dissenys moneguescs a la seva cara nacional.

Indústria del joc

[modifica]
Casino de Montecarlo

El pla per als jocs de casino es va redactar durant el regnat de Florestan I el 1846. Sota el règim petit burgès de Louis-Philippe, a un dignatari com el príncep de Mònaco no se li permetia operar una casa de joc.[73] Tot això va canviar en el dissolut Segon Imperi francès sota Napoleó III. La Dinastia Grimaldi tenia una gran necessitat de diners.

Les ciutats de Menton i Roquebrune, que havien estat durant segles les principals fonts d'ingressos per a la família Grimaldi, estaven ara acostumades a un nivell de vida molt millorat ia una fiscalitat indulgent gràcies a la intervenció sarda i reclamaven una concessió financera i política, fins i tot per a la separació. La família Grimaldi esperava que la nova indústria legal ajudés a alleujar les dificultats a les quals s'enfrontaven, sobretot el deute aclaparador en què s'havia incorregut la família, però el primer casino de Mònaco no estaria preparat per funcionar fins després que Carles III assumís el tron el 1856.

El concessionari de la concessió principesca (llicència) no va poder atreure prou negoci per mantenir l'operació i, després de traslladar el casino diverses vegades, va vendre la concessió als magnats francesos François i Louis Blanc per 1,7 milions de francs.

Els Blanc ja havien instal·lat un casino de gran èxit (de fet el més gran d'Europa) a Bad-Homburg al Gran Ducat de Hesse-Homburg, un petit principat alemany comparable a Mònaco, i ràpidament van demanar a Carles III que canviés el nom d'una zona costanera deprimida coneguda com «Les Spelugues (Cova dels lladres)» a «Monte Carlo (Mont Carles)».[74] Després van construir el seu casino al recentment batejat «Monte Carlo» i van netejar els elements menys que salats de la zona per fer que el barri que envolta l'establiment sigui més propici al turisme.

Els Blanc van obrir Casino de Montecarlo el 1858 i el casino es va beneficiar del trànsit turístic que va crear el sistema ferroviari francès de nova construcció.[75] A causa de la combinació del casino i els ferrocarrils, Mònaco finalment es va recuperar de l'anterior mig segle de crisi econòmica i l'èxit del principat va atreure altres negocis.[76] En els anys posteriors a l'obertura del casino, Mònaco va fundar el seu Museu Oceanogràfic i l'Òpera de Montecarlo, es van construir 46 hotels i el nombre de joiers que operen a Mònaco es va multiplicar gairebé per cinc. En un aparent esforç per no sobreimposar als ciutadans, es va decretar que els monegascos tenien prohibit l'entrada al casino si no eren treballadors.[77] El 1869, el casino guanyava una suma tan gran de diners que el principat es podia permetre el luxe d'acabar amb la recaptació d'impostos dels monegascs, un cop mestre que havia d'atreure residents acomodats d'arreu d'Europa en una política que encara existeix.

Avui dia, la Société des bains de mer de Mònaco, propietària de Le Grand Casino, encara funciona a l'edifici original que van construir els Blanc i des de llavors s'hi han unit diversos casinos, com el Le Casino Café de Paris, el Monte Carlo Sporting Club i Casino i el Casino del Sol. A més a Montecarlo hi ha el Monte Carlo Bay Casino, que es troba a 4 hectàrees del mar Mediterrani; entre altres coses, ofereix 145 màquines escurabutxaques, totes equipades amb «ticket-in, ticket-out» (TITO). És el primer casino mediterrani que utilitza aquesta tecnologia.[78]

Impostos baixos

[modifica]

Mònaco té un IVA del 20%, més alts impostos a les assegurances socials, tant per part dels empresaris com dels empleats. Les cotitzacions de l'empresari oscil·len entre el 28% i el 40% (una mitjana del 35%) del salari brut, incloses les prestacions, i els empleats paguen entre un 10% i un 14% (una mitjana del 13%).[79]

Mònaco no ha cobrat maig l'impost sobre la renda de les persones físiques,[80] i els estrangers poden, així, utilitzar-lo com a Paradís fiscal dels alts impostos del seu propi país, perquè com a país independent, Mònaco no està obligat a pagar impostos a altres països.[81][82]L'absència d'un impost sobre la renda de les persones físiques ha atret molts "refugiats fiscals" rics residents de països europeus, que obtenen la majoria dels seus ingressos de l'activitat fora de Mònaco. Les celebritats, com els pilots de Fórmula 1, criden la major part de l'atenció, però la gran majoria són empresaris menys coneguts.[83]

Segons un tractat bilateral amb França, els ciutadans francesos que resideixen a Mònaco encara han de pagar impostos sobre la renda i el patrimoni a França.[84] El principat també descoratja activament el registre de societats estrangeres, cobrant un impost de societats del 33 % sobre els beneficis tret que puguin demostrar que almenys les tres quartes parts del volum de negoci es generen a Mònaco. A diferència dels paradisos fiscals clàssics, Mònaco no ofereix serveis financers offshore.[85]

L'any 1998, el Centre de Política i Administració Tributària, part de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), va emetre un primer informe sobre les conseqüències dels sistemes financers dels paradisos fiscals coneguts.[86] Mònaco no va aparèixer a la llista d'aquests territoris fins al 2004, quan l'OCDE es va indignar per la situació monegasca i ho va denunciar en un informe, juntament amb Andorra, Liechtenstein, Libèria i les Illes Marshall. L'informe va subratllar la manca de cooperació de Mònaco pel que fa a la divulgació i la disponibilitat d'informació financera.[87][88] Més tard, Mònaco va superar les objeccions de l'OCDE i va ser eliminat de la "llista grisa" de jurisdiccions no cooperants. El 2009, Mònaco va fer un pas més enllà i es va assegurar un lloc a la "llista blanca" després de signar dotze tractats d'intercanvi d'informació amb altres jurisdiccions.[89]

L'any 2000, el Grup d'acció financera sobre blanqueig de capitals (GAFI) va declarar: «El sistema de lluita contra el blanqueig de capitals a Mònaco és complet. Els països s'han trobat amb dificultats amb Mònaco en investigacions internacionals sobre delictes greus que semblen estar relacionats també amb qüestions fiscals. A més, la UIF de Mònaco (SICCFIN) pateix una gran manca de recursos adequats. Les autoritats de Mònaco han declarat que proporcionaran recursos addicionals a SICCFIN.»[90]

També l'any 2000, un informe dels diputats socialistes francesos Arnaud Montebourg i Vincent Peillon va declarar que Mònaco havia relaxat les polítiques pel que fa al blanqueig de capitals, inclòs dins del seu casino, i que el govern de Mònaco havia estat fent pressió política sobre el poder judicial perquè no es produïssin presumptes delictes. estar degudament investigat.[91] En el seu Informe de progrés de 2005, el Fons Monetari Internacional (FMI) va identificar Mònaco, juntament amb altres 36 territoris, com un paradís fiscal,[92] però en el seu informe del GAFI del mateix any va tenir una visió positiva de les mesures de Mònaco contra els diners. - blanqueig.[93][94]

El Consell d'Europa també va decidir emetre informes sobre els paradisos fiscals. Vint-i-dos territoris, inclòs Mònaco, van ser així avaluats entre 1998 i 2000 en una primera ronda. Mònaco va ser l'únic territori que es va negar a realitzar la segona ronda, entre 2001 i 2003, mentre que els altres 21 territoris havien previst implementar la tercera i última ronda, prevista entre 2005 i 2007.[95]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Vegeu la secció sobre el nom.
  2. ↑ «Population, total». World Bank. Arxivat de l'original el 20 febrer 2021. [Consulta: 18 setembre 2019].
  3. ↑ «Demography / Population and employment / IMSEE - Monaco IMSEE». www.monacostatistics.mc. Arxivat de l'original el 30 octubre 2020. [Consulta: 25 setembre 2020].
  4. ↑ «The 1.25-mile waterfront stretch in Monaco that used to be the world's most expensive street looks no different from the rest of the city». Business Insider. [Consulta: 21 juliol 2022].
  5. ↑ «Monaco Is The Most Expensive Place To Buy Property In The World». Arxivat de l'original el 29 Maig 2022. [Consulta: 21 juliol 2022].
  6. ↑ «Monaco Statistics / IMSEE — Monaco IMSEE» (en francès). Imsee.mc. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 3 agost 2016].
  7. ↑ «Ventimiglia - Principato di Monaco». www.distanza.org. Arxivat de l'original el 6 maig 2019. [Consulta: 8 abril 2020].
  8. ↑ "Communiqué de la Direction des Services Judiciaires" Arxivat 2022-02-17 a Wayback Machine., Government of Monaco (in French), 26 juny 2019.
  9. ↑ In fact Francesco Grimaldi, who captured the Rock on the night of 8 gener 1297, was forced to flee Monaco only four years after the fabled raid, never to come back.
  10. ↑ «Monte Carlo: The Birth of a Legend». SBM Group. Arxivat de l'original el 3 desembre 2013. [Consulta: 23 agost 2013].
  11. ↑ Beck, Katie. «The country running out of space for its millionaires». www.bbc.com. Arxivat de l'original el 9 novembre 2020. [Consulta: 25 setembre 2020].
  12. ↑ «Monaco's Prince Albert II: Oceans are a 'family heritage,' with little time to save them». Los Angeles Times, 13-02-2020. Arxivat de l'original el 25 setembre 2020. [Consulta: 26 setembre 2020].
  13. ↑ «Ocean Acidification International Coordination Centre (OA-ICC)». United Nations. Arxivat de l'original el 11 abril 2021. [Consulta: 26 setembre 2020].
  14. ↑ «Monoecus». Topostext.
  15. ↑ Moll, Juli. «Topònims i gentilicis catalans d'arreu del mon (quarta part)». Cercle Vallcorba.
  16. ↑ L'occitan, lenga fantasmada: l'exemple de la toponimia. books.openedition.org. 
  17. ↑ Gran Enciclopèdia Catalana, «Mònaco».
  18. ↑ «Mònaco». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
  19. ↑ Llibre d'estil de Vilaweb 1.0.  Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.
  20. ↑ «CIA – The World Factbook». Cia.gov. Arxivat de l'original el 30 desembre 2021. [Consulta: 22 març 2012].
  21. ↑ Monaco, Government of. «"monaco statistics pocket" / Publications / IMSEE - Monaco IMSEE». Monacostatistics.mc. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 30 març 2017].
  22. ↑ «Geography and Map of Monaco». mapofeurope.com. Arxivat de l'original el 11 setembre 2014. [Consulta: 11 setembre 2014].
  23. ↑ «Monaco's Areas / Monaco Official Site». Visitmonaco.com. Arxivat de l'original el 16 gener 2013. [Consulta: 12 març 2013].
  24. ↑ «CIA – The World Factbook». Cia.gov. Arxivat de l'original el 30 desembre 2021. [Consulta: 22 març 2012].
  25. ↑ Highest point at ground level (Access to Patio Palace on D6007) «Monaco Statistics pocket – Edition 2014». Monaco Statistics – Principality of Monaco. Arxivat de l'original el 17 desembre 2014. [Consulta: 30 març 2015].
  26. ↑ «Highest and lowest points in countries islands oceans of the world». Worldatlas.com. Arxivat de l'original el 24 agost 2011. [Consulta: 6 setembre 2012].
  27. ↑ «Monaco». Google Maps. [Consulta: 6 setembre 2012].
  28. ↑ 28,0 28,1 Robert BOUHNIK. «Home > Files and Reports > Public works > 2002 Archives — Extension of "La Condamine Port"(Gb)». Cloud.gouv.mc, 19-10-2010. [Consulta: 22 març 2012].[Enllaç no actiu]
  29. ↑ «Plan General De La Principaute De Monaco». Arxivat de l'original el 28 maig 2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  30. ↑ «Monaco to build into the sea to create more space». , 28-12-2009 [Consulta: 22 març 2012].
  31. ↑ Robert Bouhnik. «Home > Files and Reports > Public works(Gb)». Cloud.gouv.mc, 19-10-2010. Arxivat de l'original el 20 desembre 2012. [Consulta: 22 març 2012].
  32. ↑ «Royal Opinions – Social, Political, & Economical Affairs of Monaco». Royalopinions.proboards.com. Arxivat de l'original el 27 novembre 2012. [Consulta: 22 març 2012].
  33. ↑ «Monaco remet sur le tapis le projet d'extension en mer». Econostrum.info. Arxivat de l'original el 6 març 2012. [Consulta: 22 març 2012].
  34. ↑ 34,0 34,1 «Presentation». Ports-monaco.com, 01-01-2006. Arxivat de l'original el 20 juny 2012. [Consulta: 22 març 2012].
  35. ↑ Archived at Ghostarchive and the «Prince Albert of Monaco interview on fishing issues». YouTube, 30-06-2011. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2013. [Consulta: 22 març 2012].: «Prince Albert of Monaco interview on fishing issues». YouTube, 30-06-2011. [Consulta: 22 març 2012].
  36. ↑ Robertson, Alex. «The 10 smallest countries in the world». Gadling.com, 01-02-2012. Arxivat de l'original el 11 agost 2018. [Consulta: 28 maig 2012].
  37. ↑ «History « Consulate General of Monaco». Monaco-Consulate.com. Arxivat de l'original el 10 juny 2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  38. ↑ «About Monaco». JCI EC 2013, 03-03-2010. Arxivat de l'original el 15 gener 2014. [Consulta: 28 maig 2012].
  39. ↑ «Monte Carlo». Monte Carlo. Arxivat de l'original el 15 agost 2021. [Consulta: 18 desembre 2020].
  40. ↑ «West 8 Urban Design & Landscape Architecture / projects / Cape Grace, Monaco». West8.nl. Arxivat de l'original el 30 juny 2017. [Consulta: 28 maig 2012].
  41. ↑ «The new Monaco skyline». CityOut Monaco, 17-03-2010. Arxivat de l'original el 11 octubre 2011. [Consulta: 28 maig 2012].
  42. ↑ «Monaco to build into the sea to create more space». , 28-12-2009 [Consulta: 28 maig 2012].
  43. ↑ «Prince speaks of future developments». CityOut Monaco, 29-12-2009. Arxivat de l'original el 11 octubre 2011. [Consulta: 28 maig 2012].
  44. ↑ «Monaco's New Marina, in 10 Years from now». mooringspot.com. Arxivat de l'original el 4 setembre 2015. [Consulta: 8 agost 2015].
  45. ↑ «Dictionary – Definition of Larvotto». Websters-Online-Dictionary.org, 01-03-2008. Arxivat de l'original el 30 maig 2013. [Consulta: 28 maig 2012].
  46. ↑ «Tourist Board Official Website». Visitmonaco.com. Arxivat de l'original el 14 gener 2010. [Consulta: 28 maig 2012].
  47. ↑ Novella, René; Sassi, =Luca. Monaco: eight centuries of art and architecture, 2015. 
  48. ↑ Lyall, Sarah. «Development Blitz Provokes a Murmur of Dissent in Monaco». The New York Times, 11-12-2013. Arxivat de l'original el 13 agost 2017. [Consulta: 26 juliol 2021].
  49. ↑ «Monaco's Heritage In Danger?». L'Observateur de Monaco p. 60–67, abril 2015. Arxivat de l'original el 12 agost 2016. [Consulta: 26 juliol 2021].
  50. ↑ «Monaco weather, climate and geography». Worldtravelguide.net. Arxivat de l'original el 21 agost 2012. [Consulta: 6 setembre 2012].
  51. ↑ «Snow in Casino Square!». Monte Carlo Daily Photo, 19-12-2009. Arxivat de l'original el 16 gener 2013. [Consulta: 6 setembre 2012].
  52. ↑ «Monaco – Weather / Monaco Official Site». Visitmonaco.com. Arxivat de l'original el 16 juny 2012. [Consulta: 6 setembre 2012].
  53. ↑ «In Pictures: French Riviera hit by snowfall». , 26-02-2018 [Consulta: 7 novembre 2018].
  54. ↑ Llobet i Vall-llosera, Antoni. Cataluña antigua y Cataluña moderna: obra que se trata del comercio de los catalanes de la edad media en el levante y el porvenir de Barcelona (en castellà). Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, 1836, p. 101. 
  55. ↑ «Comité National des Traditions Monégasques».
  56. ↑ «The World Bank Group». The World Bank Group. Arxivat de l'original el 15 setembre 2019. [Consulta: 18 setembre 2019].
  57. ↑ Gross national income per capita 2010, Atlas method and PPP.
  58. ↑ «Business And Economy». Monacodc.org. Arxivat de l'original el 23 juliol 2012. [Consulta: 22 març 2012].
  59. ↑ «Central Intelligence Agency». Cia.gov. Arxivat de l'original el 21 agost 2016. [Consulta: 22 març 2012].
  60. ↑ «Plan General De La Principaute De Monaco». Arxivat de l'original el 28 maig 2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  61. ↑ «Monaco Economy 2012, CIA World Factbook». Theodora.com. Arxivat de l'original el 10 maig 2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  62. ↑ «Prince Albert: We want more for Monaco». , 04-10-2007 [Consulta: 22 març 2012].
  63. ↑ Katya Wachtel. «The Wealth Report 2012». Citi Private Bank, 28-03-2012. Arxivat de l'original el 20 agost 2012. [Consulta: 6 març 2013].
  64. ↑ Robert Frank. «The Most Expensive Real-Estate in the World». The Wall Street Journal, 28-03-2012. Arxivat de l'original el 4 març 2013. [Consulta: 6 març 2013].
  65. ↑ Julie Zeveloff. «Here Are The World's Most Expensive Real Estate Markets». Business Insider, 07-03-2013. Arxivat de l'original el 9 març 2013. [Consulta: 7 març 2013].
  66. ↑ Martin, Guy. «Inside the World's Most Expensive Apartment: A $335 Million Penthouse in Monaco's Tour Odeon». Forbes. Arxivat de l'original el 6 novembre 2020. [Consulta: 25 setembre 2020].
  67. ↑ «Monaco's Areas / Monaco Official Site». Visitmonaco.com. Arxivat de l'original el 16 gener 2013. [Consulta: 12 març 2013].
  68. ↑ «Monaco: Economy >> globalEDGE: Your source for Global Business Knowledge». Globaledge.msu.edu. Arxivat de l'original el 7 desembre 2011. [Consulta: 22 març 2012].
  69. ↑ Robert BOUHNIK. «Home > Files and Reports > Economy(Gb)». Cloud.gouv.mc, 19-12-2011. Arxivat de l'original el 11 juliol 2012. [Consulta: 22 març 2012].
  70. ↑ «Banks in Monaco». , 30-09-2017 [Consulta: 30 setembre 2017].
  71. ↑ «Monaco Economy 2012, CIA World Factbook». Theodora.com. Arxivat de l'original el 10 Maig 2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  72. ↑ «CIA – The World Factbook». Cia.gov. Arxivat de l'original el 30 desembre 2021. [Consulta: 28 maig 2012].
  73. ↑ «Monaco». State.gov, 16-11-2011. Arxivat de l'original el 14 agost 2021. [Consulta: 28 maig 2012].
  74. ↑ «History of Monte Carlo Casino». Craps Dice Control. Arxivat de l'original el 30 abril 2012. [Consulta: 28 abril 2012].
  75. ↑ «Rick Steves' Europe: Little Europe: San Marino, Monaco, Vatican City, Liechtenstein, and Andorra». Arxivat de l'original el 14 novembre 2012. [Consulta: 27 abril 2012].
  76. ↑ «Rick Steves Europe: Little Europe: Five Microcountries». Ricksteves.com. Arxivat de l'original el 11 juliol 2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  77. ↑ Keremcan. «Why Do Monaco Laws Forbid Locals from Gambling?». Gambling Herald, 23-08-2016. Arxivat de l'original el 8 desembre 2017. [Consulta: 7 desembre 2017].
  78. ↑ Porter, D.. Frommer's Provence and the Riviera (Fifth. ed.). Wiley Publishing Inc., 2006. 
  79. ↑ «Monaco Personal Taxation». Arxivat de l'original el 24 novembre 2010. [Consulta: 28 maig 2010].
  80. ↑ «Monaco to build into the sea to create more space». , 28-12-2009 [Consulta: 22 març 2012].
  81. ↑ «Monaco might not charge residents income tax, but it's no tax haven». , 16-02-2010 [Consulta: 28 maig 2012].
  82. ↑ «Monaco Country and Foreign Investment Regime». Lowtax.net. Arxivat de l'original el 12 Maig 2012. [Consulta: 22 març 2012].
  83. ↑ David Leigh «The tax haven that today's super-rich City commuters call home». The Guardian [Londres], 10-07-2006 [Consulta: 28 maig 2012].
  84. ↑ «France and Monaco». U.S. Department of State. Arxivat de l'original el 4 febrer 2020. [Consulta: 21 maig 2019].
  85. ↑ «Monaco to build into the sea to create more space». , 28-12-2009 [Consulta: 22 març 2012].
  86. ↑ «Obscure Tax Havens». Escapeartist.com. Arxivat de l'original el 26 juny 2012. [Consulta: 28 maig 2012].
  87. ↑ Declaration of 18 abril 2004, by the representative of the OECD Centre for Tax Policy and Administration Gabriel Makhlouf regarding the list of alleged tax havens non-cooperative countries comparable
  88. ↑ Stage Report 2004: Project of OECD on the detrimental tax practices, OECD, Paris, 2004
  89. ↑ «Monaco to build into the sea to create more space». , 28-12-2009 [Consulta: 22 març 2012].
  90. ↑ «Review to Identify Non-Cooperative Countries or Territories: Increasing the Worldwide Effectiveness of Anti-Money Laundering Measures». Financial Action Task Force on Money Laundering, 22-06-2000. Arxivat de l'original el 26 juliol 2011. [Consulta: 23 maig 2009].
  91. ↑ «Assemblee-Nationale report». Assemblee-nationale.fr, 27-07-1987. Arxivat de l'original el 15 agost 2010. [Consulta: 28 agost 2010].
  92. ↑ Financial Centres with Significant Offshore Activities in Offshore Financial Centres.
  93. ↑ Review to Identify Non-Cooperative Countries or Territories: Increasing the Worldwide Effectiveness of Anti-Money Laundering Measures, FATF, Paris, 2005
  94. ↑ Review to Identify Non-Cooperative Countries or Territories: Increasing the Worldwide Effectiveness of Anti-Money Laundering Measures, FATF, Paris, 2006
  95. ↑ First Mutual Evaluation Report on the Principality of Monaco, Moneyval, Strasbourg, 2003

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
Viquinotícies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mònaco&oldid=33640288»