Zigurat

Infotaula edifici Zigurat

IM SEXY IN A MODE e base amb un temple al damunt, fins a uns terrats rematats amb un temple, cosa que demostra que les matemàtiques estaven molt avançades. La base podia ser rectangular, ovalada o quadrada. L'interior del ziggurat (la part no exposada a la intempèrie) estava construïda MI ME MA MO MU M ME MA MO MU MI ME MA MO MUUU I LOVE ITven en espiral fins a dalt. Un dels més ben conservats és el de Choqa Zanbil, que es troba a l'actual Iran, i que llavors eren terres de l'antic regne de l'Elam, un estat de la perifèria de la Mesopotàmia. El ziggurat més vell que es conserva és el de Kashan, datat del cinquè mil·lenni aC. Els ziggurats varen ser un estil de temple freqüent per als sumeris, babilonis i assiris.

Als ziggurats, no s'hi feien pas actes públics ni cerimònies, sinó que se'ls considerava la morada dels déus. Gràcies al ziggurat, els déus podien estar lluny de la gent, perquè no tothom hi podia entrar. Cada ciutat tenia un déu o deessa propi, de la qual era patró. Només els sacerdots podien entrar al ziggurat. Atenien les necessitats dels déus, i això els feia ser elements importants de la societat.

Construccions

Dur-Untash, o Choqa zanbil, construït el segle xiii aC per Untash Napirisha, és un dels ziggurats més ben conservats. Es troba a prop de Susa, Iran.

L'exemple de ziggurat més famós que hi ha és el Temple blanc d'Uruk, a l'antiga Sumer. El ziggurat només és la base del temple blanc. El propòsit era acostar el temple al cel. S'hi accedeix des de terra per una escala molt llarga i ben feta.

Un exemple d'un gran i complex ziggurat és el dedicat a Marduk a Babilònia. Desafortunadament, no ha restat gran cosa d'eixa gran estructura, ni tan sols a nivell de terra, però les prospeccions arqueològiques i les notícies històriques que ens n'han arribat fins als nostres dies ens parlen d'un ziggurat de set nivells pintats de diferents colors, coronat amb un temple de boniques proporcions. El temple sembla haver estat pintat de color indi igual que l'últim nivell. Se sap que hi havia tres escales que portaven al temple, dues de les quals (les laterals) només arribaven fins a la meitat de l'alçada del ziggurat.

Etemenanki, que era el nom amb què es coneixia l'estructura del ziggurat de Babilònia, és un mot sumeri que vol dir la fundació del cel i la terra. Probablement construïda per Hammurabi, a la base, se n'han trobat restes d'anteriors ziggurats i d'unes altres estructures sobre les quals se'n van anar edificant de més nous fins al definitiu d'Hammurabi. La darrera fase de construcció consisteix en la restauració que va fer el rei Nabopolasar (que va regnar entre el 625 i 605 aC) i en un revestiment de 15 m de totxos fet pel seu fill Nabucodonosor II.

Bibliografia

• Michael Herles, "Ziggurat" a Encyclopaedia Iranica
• T. Busink, "L'origine et évolution de la ziggurat babylonienne". Jaarbericht van het Vooraziatisch-Egyptisch Genootschap Ex Oriente Lux 21 (1970), 91-141.
• R. Chadwick, "Calendars, Ziggurats, and the Stars". The Canadian Society for Mesopotamian Studies Bulletin (Toronto) 24 (Nov. 1992), 7-24.
• R.G. Killick, "Ziggurat". The Dictionary of Art (ed. J. Turner, New York & London: Macmillan), vol. 33, 675-676.
• H.J. Lenzen, Die Entwicklung der Zikurrat von ihren Anfängen bis zur Zeit der III. Dynastie von Ur (Leipzig 1942).
• M. Roaf, Cultural Atlas of Mesopotamia and the Ancient Near East (New York 1990), 104-107.
• E.C. Stone, "Ziggurat". The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East (ed. E.M. Meyers, New York & Oxford 1997), vol. 5, 390-391.
• J.A. Black & A. Green, "Ziggurat". Dictionary of the Ancient Near East (eds. P. Bienkowski & A. Millard, London: British Museum), 327-328.
• Harriet Crawford, Sumer and the Sumerians, Cambridge University Press, (New York 1993), ISBN 0-521-38850-3.
• A. Leo Oppenheim, Ancient Mesopotamia, University of Chicago Press, (Chicago 1977), ISBN 0-226-63187-7.

Viccionari