Vés al contingut

Mèxic: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Contingut canviat per «La última tecnología de seguridad zerovision. Jazjazjaz. Zerovision es un gran éxito. Jazjazjaz. Toy story 5 la secuela de toy story 4. Jazjazjaz. Ligthyear ha sido un fracaso para Pixar. Jazjazjaz. Pixar no sacará Cars 4. Jazjazjaz. Niño con fractura abierta por un accidente en una feria en Valdemorillo. Jazjazjaz. Forky vuelve al mercado. Jazjazjaz. AuronPlay descubre a un condodo llamado Aojing de orígen chino. Jazjazjaz. Pintadas en los v...».
Etiquetes: Substitució Revertida Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1: Línia 1:
La última tecnología de seguridad zerovision.
{{polisèmia|Mèxic (desambiguació)}}
{{Infotaula geografia política
| imatge =Ciudad.de.Mexico.City.Distrito.Federal.DF.Paseo.Reforma.Skyline.jpg
| ciutat_gran = Ciutat de Mèxic
| superficie_aigua_per = 2,5%
| etiqueta_fundacio = Independència
}}
'''Mèxic''' ({{Lang-es|México}}, {{Lang-nah|Mexko}}, [[Yukatek|yucatec]]: ''Meejiko'', [[mixteca]]: ''Ñuu Koꞌyo''; {{Lang-oto|Mꞌonda}}, [[totonaca]]: ''Méjiko'', {{Lang-hus|Labtóm}}),{{efn|- A Mèxic, l'ortografia oficial en castellà és ''México''. Aquesta és l'ortografia recomanada per la ''[[Real Academia Española]]'', tot i que l'alternativa ''Méjico'' també és acceptable i correcta.<br/>- En català, la x es podria pronunciar amb so de xeix.<ref>{{ref-publicació|títol=Mèixic|publicació=Societat d'Onomàstica: butlletí interior|pàgines=41-42|exemplar=114|url=http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/114_07_Moll.pdf|consulta= 2 novembre 2015|autor=Juli Moll Gómez de la Tía|any=2009|issn=0213-4098}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151208054713/http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/114_07_Moll.pdf |date=8 de desembre 2015}}</ref><br/>- [[Narcís Garolera i Carbonell|Narcís Garolera]], en el polèmic article que va originar el denominat "cas Garolera"<ref>{{ref-web|url= http://www.nuvol.com/noticies/el-debat-garolera-en-un-clic/| consulta= 2 novembre 2015|títol=El debat Garolera, en un clic|obra=Núvol. Diari digital de cultura|data=4 juny 2014}}</ref> fa la següent anotació: "''Mègic'' i ''megicà'' han sigut sempre les pronúncies catalanes del nom de la capital i del gentilici d'aquell país americà. Verdaguer escriví ''Mègic'' a ''L'Atlàntida'', i jo he sentit a dir ''Mègic'' als exiliats catalans que s'hi establiren després de la guerra civil. Trobem ''Mèjich'' a la senyera de l'Orfeó Català de la capital –fundat el 1906– i ''Mèjic'' en escrits de l'entitat datats l'any 1940. La substitució d'aquesta grafia per ''Mèxic'' (i ''mexicà''), proposada per Fabra al seu diccionari –i mantinguda al DIEC–, provoca vacil·lació entre els parlants, que pronuncien adés ''Mèczic'' (i ''meczicà''), adés ''Mècsic'' (i ''mecsicà''), dualitat fonètica que evidencia l'arbitrarietat d'aquella proposta normativa."<ref>{{ref-publicació|títol=El català que ara es parla - La degradació de la llengua als mitjans de comunicació|publicació=Els Marges|data=maig 2014|pàgines=175-182|exemplar=103|url=http://blogs.uab.cat/comunicacio/files/2014/05/garolera.pdf|autor=Narcís Garolera|issn=0210-0452}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151123162859/http://blogs.uab.cat/comunicacio/files/2014/05/garolera.pdf |date=2015-11-23 }}</ref>}} oficialment els '''Estats Units Mexicans''' ({{Lang-es|Estados Unidos Mexicanos}}), és una [[república federal]] constitucional de l'[[Amèrica del Nord]]. Limita al nord amb els [[Estats Units d'Amèrica]]; al sud i a l'oest, amb l'[[oceà Pacífic]]; al sud-est, amb [[Guatemala]], [[Belize]] i la [[mar Carib]]; i a l'est, amb el [[golf de Mèxic]]. Els Estats Units Mexicans són una federació de [[organització territorial de Mèxic|trenta-un estats]] i la [[ciutat de Mèxic]], la qual és una de les [[àrea metropolitana|àrees metropolitanes]] més poblades del món.


Jazjazjaz.
Amb una superfície al voltant dels 2 milions de quilòmetres quadrats,<ref>{{ref-web| url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html| títol = Mexico - Geography| consulta = 3 d'octubre de 2007| obra = CIA The World Factbook| editor = CIA| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20180129161335/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html| arxiudata = 2018-01-29}}</ref> Mèxic constitueix el cinquè país més gran d'[[Amèrica]] i el catorzè més gran del món. Amb una població de 103 milions d'habitants, és l'onzè país més poblat del món, el país d'Amèrica amb més indígenes i el país [[castellà|castellanoparlant]] més poblat del món.<ref>(en castellà) Alfonso González i Mirta A. González, ''[http://books.google.cat/books?id=FrsTLm265zoC&pg=PA150&dq=n%C3%BAmero+hispanohablantes&hl=ca&ei=9qZNTYj9FM2cOs7AmRE&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=n%C3%BAmero%20hispanohablantes&f=false Español para el hispanohablante en los Estados Unidos]'', pàg.150</ref> Té 69 llengües nacionals, entre aquestes, castellà, [[mexicà]], [[Yukatek|yucatec]], [[mixteca]], [[tzeltal]], [[tzotzil]], [[Zapoteca (llengua)|zapoteca]], [[otomí]], [[totonaca]], [[mazateca]] i [[ch'ol]].


Zerovision es un gran éxito.
El territori mexicà ha estat habitat des de fa més de 21.000 anys.<ref name="Earliest">{{ref-web|títol=Native Americans: Earliest Migrations|any=2009|editor=MSN Encarta|url=http://uk.encarta.msn.com/encyclopedia_761570777/Native_Americans.html#s76|urlarxiu=http://www.webcitation.org/query?id=1257037540134054|dataarxiu=1-11-2009|deadurl=yes|consulta=2010-08-19|arxiuurl=https://www.webcitation.org/5kwqkXjwE?url=http://uk.encarta.msn.com/encyclopedia_761570777/Native_Americans.html#s76|arxiudata=2009-11-01}}</ref> Les àrees fèrtils del centre i sud van ser la llar de grans civilitzacions, com ara l'[[olmeques|olmeca]], la [[tolteques|tolteca]], la [[civilització maia|maia]] i l'[[civilització asteca|asteca]]. Aquesta última va construir un gran imperi, la fi del qual va ser abrupta amb l'arribada dels espanyols que el van conquerir i hi van establir el virregnat de la [[Nova Espanya]]. El 1821 la Nova Espanya es va independitzar, i nasqué, així, Mèxic; i el 1824 es va constituir com a república federal. Els primers anys de la vida independent de Mèxic van estar marcats pels conflictes entre els conservadors i liberals, dues intervencions estrangeres i la pèrdua de més de la meitat del seu territori en mans dels estatunidencs. La [[Revolució Mexicana|Revolució mexicana]], conflicte bèl·lic de 1910 a 1917, va produir una nova constitució social encara vigent. L'economia mexicana va experimentar una bonança fins a la caiguda abrupta dels preus del petroli durant la dècada de 1980. Mèxic va rebre un nombre important de refugiats de la [[Guerra Civil espanyola]] i de les dictadures de [[Llatinoamèrica]]. El [[Partit Revolucionari Institucional]] va dominar la vida política del país fins a l'any 1997. El 1993 Mèxic va ratificar el [[Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]] amb el [[Canadà]] i els [[Estats Units]].


Jazjazjaz.
Tot i que presenta contrastos molt marcats de riquesa i pobresa,<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/eb/article-9108719/Mexico Mexico]. ''Encyclopedia Britannica''. Data d'accés: 1 d'abril de 2007</ref> Mèxic és una potència regional de [[Amèrica Llatina|l'Amèrica Llatina]].<ref>{{ref-web| url = http://www.oxanstore.com/displayfree.php?NewsItemID=130098| títol = Latin America:Region is losing ground to competitors| consulta=1 d'octubre de 2007| editor= Oxford Analytica
}}</ref> El 1994 es va convertir en el primer membre llatinoamericà de l'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] (ODCE). Segons la classificació del [[Banc Mundial]], Mèxic és un [[país de renda mitjana-alta|país de renda mitjana alta]],<ref>{{ref-web| url = http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/DATASTATISTICS/0,,contentMDK:20421402~pagePK:64133150~piPK:64133175~theSitePK:239419,00.html#Upper_middle_income| títol = List of upper middle-income countries| consulta=2 d'octubre de 2007| editor= The World Bank
}}</ref> amb el tretzè [[Producte interior brut]] més gran del món, després d'[[Espanya]]. El 2008 tenia la [[Renda Nacional Bruta]] per capita més elevada d'Amèrica Llatina en termes nominals i en [[paritat de poder adquisitiu]],<ref name=gni2008>[http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/GNIPC.pdf Gross National Income Per Capita 2008]. [[Banc Mundial]]. [Consulta: 8 de setembre de 2009]</ref> i un dels [[índex de desenvolupament humà|índexs de desenvolupament humà]] més elevats de la regió.<ref>[http://hdr.undp.org/en/statistics/ Human Development Index 2008 Rankings]. UNDP Statistics. [Consulta: 8 de setembre de 2009]</ref> La seva economia està molt lligada a l'economia dels seus socis de l'[[Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]].


Toy story 5 la secuela de toy story 4.
== Història ==
{{article principal|Història de Mèxic}}
=== Civilitzacions precolombines ===
{{VT|Civilitzacions precolombines|Mesoamèrica}}
El territori mexicà va ser descobert i habitat per grups de caçador-recol·lectors possiblement fa més de 30.000 anys. Restes de focs descoberts a la vall de Mèxic han estat datats amb carbó radioactiu del 21000 aC, i algunes eines de pedra s'han trobat a prop de les llars, cosa que indica la presència d'humans en aquella època.<ref name="Earliest"/> L'agricultura s'hi desenvolupà a prop del 9000 aC, tot i que el cultiu del [[blat de moro]] començà el 5000 aC.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27344/Mexico Pre-Columbian Mexico]. Mexico. ''Encyclopedia Britannica''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> Les primeres mostres de terrisseria daten del [[2500 aC]], la qual cosa marca el començament de la civilització mesoamericana, ja que defineix l'establiment de societats sedentàries. Els grups del nord de Mèxic, la regió d'Aridoamèrica, continuaren subsistint per mitjà de la recol·lecció i la caça, mentre que al centre-sud de Mèxic, la regió de [[Mesoamèrica]], amb el desenvolupament de l'agricultura, s'hi establiren societats complexes com la [[cultura olmeca]].


Jazjazjaz.
[[Fitxer:Piramide de la Luna 072006.jpg|miniatura|esquerra|[[Teotihuacan]], a [[estat de Mèxic]] (centre de Mèxic).]]
A [[Mesoamèrica]] també es desenvoluparen els sistemes d'irrigació que permetrien l'estratificació de les societats. El 100 dC, la ciutat de [[Teotihuacan]] es convertí en el centre urbà més important de la regió, i estengué la seva influència des del [[Nou Mèxic]] fins a [[Costa Rica]]. Amb una superfície de 20 quilòmetres quadrats, s'estima que la població era entre 125.000 i 200.000 habitants.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27347/Mexico Early, Middle, and Late Formative periods]. Mexico. ''Encyclopedia Britannica''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> Les ruïnes de la majestuosa ciutat inclouen la [[piràmide del Sol]] i la [[calçada dels Morts]]. Amb el pas dels segles, el territori perdé el seu poder, mentre que el món del [[Període Clàssic Mesoamericà]] començava a desintegrar-se. El 750 dC la ciutat fou cremada i el territori fou envaït per les tribus [[txitximeques]] del nord.


Ligthyear ha sido un fracaso para Pixar.
[[Fitxer:El Castillo Stitch 2008 Edit 1.jpg|miniatura|esquerra|[[Chichén Itzá]], a [[Yucatán]] (sud-est de Mèxic).]]
Durant els segles {{Romanes|X}} i {{Romanes|XI}}, el centre de Mèxic fou dominat per la civilització de Tollan-Xicocotitlan, més coneguda com a [[Tula]], la capital dels [[tolteques]]. A Tula aparegueren els primers guerrers professionals organitzats en germandats que s'identificaven amb noms d'animals, com ara els guerrers àguila, els [[guerrers jaguar]] o els guerrers coiot. Hi ha proves que els tolteques practicaren els sacrificis humans.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/tolte.html Los Toltecas] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080404093138/http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/tolte.html |date=2008-04-04}}. El Período Preclásico. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> La ciutat establí vincles importants amb altres regions de Mesoamèrica, en especial amb la [[península del Yucatán]], on es trobava la ciutat maia de [[Chichén Itzá]]. Els [[civilització maia|maies]], per la seva banda, ja havien desenvolupat una poderosa civilització des del 100 aC, que arribaria al seu zenit entre el 600 i el 900 dC. Els maies bastiren majestuosos centres cerimonials que incloïen l'ús d'arcs de mènsula i la pintura de frescos, així com la construcció d'observatoris. Les tècniques agrícoles dels maies foren molt avançades, així com el seu coneixement matemàtic i astronòmic. Els astrònoms maies desenvoluparen el que seria el calendari més acurat del món d'aleshores.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27350/Mexico Classic Period]. Mexico. ''Encyclopedia Britannica''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>
[[Fitxer:Palenque Overview.jpg|miniatura|esquerra|Ruïnes [[Civilització maia|maies]] de [[Zona arqueològica de Palenque|Palenque]], a [[Chiapas]] (sud-est de Mèxic).]]
Els [[mexiques]], posteriorment coneguts com a ''[[asteques]]'', foren l'última tribu [[nahua]] a emigrar del nord a Mesoamèrica. Després d'un llarg pelegrinatge, i segons la seva llegenda, guiats pel seu déu, [[Huitzilopochtli]], fundaren el [[1325]] la ciutat de [[México-Tenochtitlán]] (avui dia la [[ciutat de Mèxic]]), sobre el lloc on havien trobat la imatge d'una àliga devorant una serp sobre un cactus —el senyal del seu déu—, imatge que es representa en la [[bandera de Mèxic]]. Els asteques s'aliaren amb els senyorius veïns de Texcoco i Tacuba, aliança que seria coneguda com la [[Triple Aliança (Mèxic)|''Triple Aliança'']]. Posteriorment, conqueriren el centre de Mèxic, i el seu imperi s'estengué des de les costes del Pacífic de l'estat actual de [[Guerrero (estat)|Guerrero]], part d'[[estat d'Oaxaca|Oaxaca]], fins al [[Soconusco]], sobre la frontera de l'actual [[Guatemala]]. Només els [[purèpetxes]], els [[tlaxcalteques]] i alguns senyorius mixteques romangueren independents del domini asteca.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/aztecas.html Los Astecas] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080407092541/http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/aztecas.html |date=2008-04-07}}. Período Postclásico. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> L'imperi asteca fou, principalment, un imperi tributari; l'administració de les regions conquerides era responsabilitat de la noblesa originària i local, que només havia de retre comptes —i els tributs— als governants de Tenochtitlan.<ref>[http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/imperio.html La Organización del Imperio Azteca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080412125932/http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/conquista/imperio.html |date=2008-04-12}}. Los Aztecas. Historia de México. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> La ciutat prosperà molt ràpidament, i amb una població de més de 200.000, es va convertir en una de les ciutats més poblades del món d'aleshores.


Jazjazjaz.
El final de l'imperi fou ràpid, abrupte i inesperat, i la regió patiria una transformació política i religiosa radical per l'[[Conquesta espanyola de l'Imperi asteca|arribada dels espanyols]]. Els [[conquistador]]s arribaren a les costes de Mèxic el [[1519]] i a poc a poc començaren a endinsar-se en el territori, a la recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abundància d'or i altres materials preciosos que hi trobarien. Les notícies de la seva arribada i moviment foren portades al [[huey tlatoani]] [[Moctezuma Xocoyotzin]] o Moctezuma II, que els convidà a visitar Tenochtitlan. Els asteques, sorpresos per les diferències físiques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviat pel déu [[Quetzalcóatl]] (i algú d'ells, potser, el déu mateix), i al començament no els resistiren. No obstant això, els espanyols van deixar clar que no eren déus.


Pixar no sacará Cars 4.
A causa de la matança que va fer [[Pedro de Alvarado]] durant una festivitat mexica per un dels seus déus, els mexiques es van aixecar contra els espanyols i els tlaxcalteques. [[Moctezuma II]] va acceptar que Hernán Cortés i el seu exèrcit sortissin de la capital mexica. No obstant això, el poble mexica va apedregar al seu propi emperador. D'aquesta manera, els espanyols i els seus aliats només van trobar com a oportunitat fugir d'amagat. Això va provocar el que es coneix com [[la Nit Trista]], on van ser derrotats. Els conquistadors van continuar fugint fins que es va donar una altra batalla contra els mexiques, la Batalla d'Otumba, on els espanyols i els tlaxcalteque van vèncer als mexiques. Després de fer créixer el seu exèrcit, els conquistadors finalment assetjaren la capital de l'imperi, Tenochtitlan, en una autèntica batalla amfíbia —la ciutat es trobava en una illa enmig del [[llac de Texcoco]]— i van conquistar-la el [[13 d'agost]] de 1521 amb un exèrcit compost per poc més d'un miler d'espanyols i més de 200,000 tlaxcalteques, totonaques i altres tribus que havien estat subjugades pels asteques i que en volien la llibertat. La ciutat fou destruïda gairebé completament. Aquest esdeveniment es recorda com el «naixement del poble mestís que ara és Mèxic».<ref>Inscripció d'un monument de la Plaça de Tlatelolco</ref>


Jazjazjaz.
=== La Nova Espanya ===
{{article principal|Nova Espanya}}
[[Fitxer:Puerto de Acapulco Boot 1628.png|miniatura|[[Acapulco]], el port colonial més important de la Nova Espanya, 1628.]]
Les primeres dècades del domini espanyol foren un canvi demogràfic i polític dràstic en el continent americà. Les guerres i les pandèmies de les malalties desconegudes al [[Nou Món]] i portades pels conqueridors —que serien importants en llurs victòries— mataren milers d'indígenes de Mesoamèrica.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761588455_3/Mesoamerica.html Mesoamerica] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080721024127/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761588455_3/Mesoamerica.html |date=2008-07-21}}. Encyclopedia Encarta. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref><ref>[http://www.famsi.org/reports/00066/section08.htm Ethnicity, Caste, and Rulership in Mixquiahuala, México] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081202183056/http://www.famsi.org/reports/00066/section08.htm |date=2008-12-02}}. FAMSI. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref><ref>Dow, JW (1999). [http://personalwebs.oakland.edu/~dow/personal/papers/meso/ca_of_ma.html The Cultural Anthropology of Middle Middle America] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070704223123/http://personalwebs.oakland.edu/~dow/personal/papers/meso/ca_of_ma.html |date=2007-07-04}}. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>


Niño con fractura abierta por un accidente en una feria en Valdemorillo.
Els espanyols exploraren, conqueriren i colonitzaren, al llarg dels segles {{Romanes|XVI}} i {{Romanes|XVII}} les regions al nord i al sud de Mesoamèrica, des de [[Califòrnia]] i [[Utah]] fins a [[Costa Rica]]. El territori, batejat com la ''[[Nova Espanya]]'', fou administrat com a [[virregnat]]. Amb el descobriment de nombroses mines de [[plata]], així com el desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, i l'arribada de nombrosos immigrants de la [[península Ibèrica]], la Nova Espanya prosperà econòmicament, fins a convertir-se en la regió més poblada i més rica de l'[[imperi Espanyol|Imperi espanyol]], amb 6 milions d'habitants, tot just abans de la independència del territori continental.<ref>Fernández, María Luisa. (1993). [http://universalia.usb.ve/anteriores/universalia10/esplendor.html Esplendor artistico del Virreinato de la Nueva España (Mexico)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080421165647/http://universalia.usb.ve/anteriores/universalia10/esplendor.html |date=2008-04-21}}. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> De la Nova Espanya depenien les administracions de [[Centreamèrica]], [[Cuba]], les illes del Carib, les [[Illes Filipines]] i, per un període, [[Veneçuela]].<ref>[http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761586380/Virreinato_de_Nueva_Espa%C3%B1a.html Nueva España] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080410202509/http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761586380/Virreinato_de_Nueva_Espa%C3%B1a.html |date=2008-04-10}}. ''Enciclopedia Encarta''. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref>


Jazjazjaz.
La invasió napoleònica d'Espanya, el [[1808]], i la destitució del rei [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], i la inestabilitat política de la metròpoli, foren propícies a les revoltes i les demandes d'autonomia dels virregnats espanyols a Amèrica. Tot i que s'organitzaren diverses juntes a les ciutats principals dels virregnats d'Amèrica, les juntes de Mèxic, a diferència de les altres, no declararen l'autonomia, ja que la població peninsular i criolla, la noblesa indígena, la burgesia, el clericat i els terratinents es beneficaven de l'estat de les coses. No obstant això, el [[16 de setembre]], [[1810]], el mossèn crioll [[Miguel Hidalgo y Costilla]] promulgà el «Crit de Dolores», demanant la igualtat de les ètnies i la redistribució de la terra, a més del suport a Ferran VII contra les forces invasores de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]].<ref>{{Ref-web|títol=Por qué Hidalgo aclamaba al rey de España en pleno grito de Dolores|url=https://www.dememoria.mx/inedita/por-que-hidalgo-grito-viva-fernando-vii/|data=2019-09-15|consulta=2020-10-19|llengua=castellà|cognom=Vianey}}</ref> Avui dia, aquest succés se celebra com el començament de la [[independència de Mèxic]]. La insurrecció, en essència una revolta popular, fou derrotada ràpidament, i Hidalgo fou decapitat. Altres guerrillers es revoltaren com ara [[José María Morelos]] i [[Vicente Guerrero]]. Amb el retorn de Ferran VII al tron d'Espanya, les tropes espanyoles s'enfortiren i derrotaren la rebel·lió de Morelos, afusellat el 1815. Les forces guerrilleres, cada vegada més dèbils, es replegaren a les muntanyes.


Forky vuelve al mercado.
El [[1820]], els constitucionalistes a Espanya obligaren Ferran VII a restaurar la [[constitució de Cadis|constitució liberal de Cadis]], que no era ben vista pels conservadors de Mèxic, ja que temien que les reformes liberals afectessin llurs privilegis econòmics, religiosos i socials.<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-27355/Mexico The Colonial period. 1701-1821]. Mexico. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 2 d'abril de 2008</ref> Per tant, i en un canvi inesperat de sort, les forces reialistes, sota el comandament d'[[Agustín de Iturbide]], en comptes de sufocar els romanents revolucionaris, pactaren amb ells la independència de Mèxic. El [[1821]], es promulgà el [[Pla d'Iguala]], que declarava la independència de Mèxic, sostenia la religió catòlica, i la unió de tots els habitants del territori —espanyols peninsulars i americans. Aquest pla també fou conegut com el «Pla de les Tres Garanties». L'organització política del país seria la [[monarquia constitucional]], amb el nom [[Primer Imperi Mexicà|d'Imperi mexicà]], sota el mateix [[Ferran VII]] però amb un parlament independent —creant una espècie de [[Commonwealth]]— o sota algun altre príncep de la corona espanyola. Els exèrcits «trigarants» entraren a la ciutat de Mèxic el [[24 d'agost]], [[1821]], una junta redactà la [[Declaració d'independència de Mèxic]], i el virrei, [[Juan O'Donojú]], signà el [[tractat de Córdoba]], per mitjà del qual oficialment es reconeixia la independència de Mèxic.


Jazjazjaz.
=== Mèxic independent ===
[[Fitxer:Map of Mexico including Yucatan and Upper California 1847.jpg|miniatura|La federació mexicana el [[1847]].]]
El [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]], al qual s'afegiren les intendències de Yucatán i Guatemala, fou efímer. Ferran VII no acceptà el tron de l'imperi, ja que el govern espanyol desconeixia la independència de Mèxic; i cap altre príncep europeu no gosà prendre'n el tron. Per una invitació del parlament mexicà en nom del poble, Iturbide fou coronat amb el nom d'emperador [[Agustí I de Mèxic]] el [[1822]], per vot unànime a unes eleccions que es van fer per escollir al nou monarca. No obstant això, tan bon punt la independència s'havia assolit, les diferències entre els republicans —liberals— i els monàrquics —conservadors— s'accentuaren. El 31 d'octubre de 1822, l'emperador dissolgué el Congrés, la qual cosa provocà la revolta victoriosa dels republicans. El [[1824]], es redactà una constitució, i Mèxic es convertí en una [[república federal]], amb el nom dels ''Estats Units Mexicans''. Les províncies i intendències es convertiren en estats constituents de la federació o territoris, llevat de la [[Capitania General de Guatemala]], que se'n separà, per formar un estat independent, les [[Províncies Unides d'Amèrica Central]].


AuronPlay descubre a un condodo llamado Aojing de orígen chino.
Les primeres dècades de la república foren molt inestables, amb lluites de poder entre els federalistes i els centralistes, i una economia devastada per la guerra. El [[1836]], els centralistes arribaren al poder. Els centralistes reemplaçaren la constitució federal per una sèrie de lleis centrals, per la qual cosa, diversos estats es revoltaren, com ara [[Texas]], [[Yucatán]], [[Zacatecas]] i [[Nuevo León]], que amenaçaven de declarar la independència fins que no es restaurés el federalisme. Texas, habitat majoritàriament per immigrants angloparlants, aconseguí independitzar-se el [[1836]] i fou annexat pels Estats Units el [[1845]]. Pocs anys després, aprofitant la confusió quant als límits territorials de [[Texas]], els [[Estats Units]] envaïren Mèxic en la Guerra d'[[Intervenció Nord-americana a Mèxic|Intervenció nord-americana]], a la fi de la qual prengueren gairebé la meitat del territori mexicà, corresponent als actuals estats de [[Califòrnia]], [[Arizona]], [[Nou Mèxic]], [[Colorado]], [[Nevada]] i algunes seccions d'[[Utah]] i [[Wyoming]], en el vergonyós [[tractat de Guadalupe-Hidalgo]].


Jazjazjaz.
La decepció amb el retorn de Santa Anna a la presidència i un segon breu règim inconstitucional, produí un aixecament armat conegut com la ''Revolució d'Ayutla'' després de la qual es promulgaren una sèrie de reformes liberals i una nova constitució federal el [[1857]]. Aquestes lleis, conegudes posteriorment com les ''Lleis de Reforma'', feien una separació d'Església i estat, i afectà els interessos dels conservadors i del clericat, la qual cosa produí una guerra civil, coneguda com la ''[[Guerra de Reforma]]'', que acabaria amb la victòria dels liberals. Amb una economia en bancarrota per les guerres anteriors, el govern declarà la cessació temporal dels pagaments del deute extern; el [[Regne Unit]], [[Espanya]] i [[França]] amenaçaren d'envair Mèxic, fins que no tornés a fer-ne els pagaments. El Regne Unit i Espanya es retiraren, però [[Napoleó III]] ja tenia altres plans. El [[1863]], el país fou [[intervenció francesa a Mèxic|envaït per França]], que volia establir l'arxiduc [[Maximilià I de Mèxic|Maximilià d'Habsburg-Lorena]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Díaz López |nom=Lilia |títol=Versión francesa de México: 1864-1867 |url= http://books.google.cat/books?id=UJECAAAAMAAJ&q=maximiliano+10+abril+1864&dq=maximiliano+10+abril+1864&hl=ca&sa=X&ei=czQbUrrzDYKd7Qbi0YCQAw&ved=0CGUQ6AEwBzgK |llengua= castellà | editorial=Colegio de México |data=1967 |pàgines=201}}</ref> com a emperador de Mèxic amb el suport del clergat catòlic i els conservadors mexicans. Aquest govern, que ressuscitava l'[[Segon Imperi Mexicà|Imperi mexicà]], no va ser reconegut pel govern republicà exiliat al nord i encapçalat per [[Benito Pablo Juárez García|Benito Juárez]].


Pintadas en los vehículos de Securitas direct.
El govern de Maximilià I va ser molt lliberal, i es va caracteritzar per noves lleis i projectes per fer créixer Mèxic. Aprovà una llei que prohibia el càstig corporal dels treballadors i limitava les hores de treball, que garantia el pagament dels salaris en moneda de metall. Estipulà que els deutes contrets pels pares no podien ser heretades pels fills. Establí lleis com la d'impremta, que defensava la llibertat de premsa; la de la justícia, que creava la figura del ministeri públic; o la d'instrucció, que posava les bases per a l'educació primària obligatòria i gratuïta al llarg de l'Imperi.<ref>{{Ref-web|títol=Maximiliano de Habsburgo, el primer indigenista en México|url=https://www.excelsior.com.mx/expresiones/2017/05/24/1165219|data=2017-05-24|consulta=2020-10-19|llengua=es}}</ref> A més a més, perdonà els deutes que superessin els 10 pesos a tots els camperols i abolí el treball dels menors. També tenia un projecte expansionista per a Mèxic en ment, en el qual s'annexaria l'[[Amèrica Central]] i també colonitzaria Àfrica, però no va aconseguir a realitzar-lo.<ref>{{Ref-web|títol=Maximiliano I, el Emperador que murió por México|url=https://www.abc.es/historia/abci-maximiliano-emperador-murio-mexico-201806201458_noticia.html|data=2018-06-20|consulta=2020-10-19|llengua=es}}</ref> La emperadriu [[Carlota de Mèxic]], la única dona que ha governat Mèxic (ja que ella era regent quan Maximilià no estava a la capital), també organitzà nombroses festes recaptant fons per a la beneficència, creà centres artístics i culturals i escoles a l'Imperi.<ref>{{Ref-publicació|article=México y las leyes liberales de Maximiliano de Habsburgo|url=https://revistas.juridicas.unam.mx/index.php/hechos-y-derechos/article/view/6731|publicació=Hechos y Derechos|data=2012-09-07|issn=2448-4725|volum=1|exemplar=11|llengua=es-AR|nom=Beatriz Bernal|cognom=Gómez}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://inehrm.gob.mx/work/models/inehrm/Resource/440/1/images/La-legislacion-del-Segundo-Imperio.pdf|títol=La Legislación del Segundo Imperio|consulta=18-10-2020|llengua=castellà|editor=Secretaría de Cultura}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2022 }}</ref> No obstant això, després de tres anys de lluita, i amb la retirada del suport francès al govern imperial, la impossibilitat que el seu germà li donés suport militarment estant el seu país també en conflicte i la fi de la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil Estatunidenca]], Juárez sortí victoriós i restaurà el govern republicà el [[1867]].


Jazjazjaz.
[[Fitxer:Toma de Juarez.jpg|miniatura|Fotografia de la revolució, 1911.]]
[[Porfirio Díaz]], un general republicà durant la intervenció francesa, governà Mèxic de 1876 a 1880 i de 1880 a 1911 en diverses reeleccions consecutives. Aquest període de govern, conservador i progressista, conegut com el ''Porfiriato'' o ''Pax Porfiriana'', es caracteritzà per assoliments econòmics sorprenents acompanyats d'inversió i immigració estrangeres, el suport a les arts i les ciències, i tot alhora, una greu desigualtat social i repressió política. Després d'un flagrant frau electoral el 1910, [[Francisco I. Madero]] convocà el poble a aixecar-se en armes, iniciant així la [[Revolució Mexicana|Revolució mexicana]]. El 1911, Díaz renuncià i Madero fou elegit com a president, però fou assassinat en [[cop d'estat]] encapçalat pel general conservador [[Victoriano Huerta]] després d'una reunió secreta amb l'ambaixador nord-americà [[Henry Lane Wilson]], el 1913.


El chicle se escapa de prisio permanente revisable.
La guerra armada recomençà, amb generals populars com [[Pancho Villa]] i [[Emiliano Zapata]], que representaven els camperols, cadascú amb un exèrcit de seguidors. Un tercer exèrcit, l'exèrcit constitucionalista, encapçalat per Venustiano Carranza, vencé les forces del dictador i unificà tots els generals revolucionaris. Convocà un congrés constituent per esmenar la constitució i incloure-hi les premisses [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]] que inspiraren la revolució. El text resultant fou una nova constitució, encara vigent, promulgada el [[1917]]. Carranza fou assassinat el [[1920]] i fou succeït per Álvaro Obregón i aquest per Plutarco Elías Calles. Obregón fou reelegit el [[1928]], però fou assassinat abans de prendre el poder. Calles decidí unir tots els corrents polítics emanats de la revolució en un partit, el Partit Nacional Revolucionari (PNR), predecessor del [[Partit Revolucionari Institucional]], que es convertiria en el partit polític més influent de la política mexicana durant els següents setanta anys.


Jazjazjaz.
=== Mèxic contemporani ===
[[Fitxer:Manifestació de dol.jpg|miniatura|Joves estudiants manifestants en la ciutat de Mèxic durant el [[moviment estudiantil mexicà de 1968]].]]
Amb la unió de les faccions revolucionàries, Mèxic assolí l'estabilitat política i social per emprendre el camí del creixement econòmic; de fet, el període de 1930 a 1970, marcat pel desenvolupament econòmic, és conegut pels historiadors com el [[Miracle Mexicà|''Miracle mexicà'']]. El Partit Nacional Revolucionari es transformà en el Partit de la Revolució Mexicana durant el govern de [[Lázaro Cárdenas]], que aconseguiria el suport dels sindicats obrers i agrícoles en donar-los veu dins el partit mateix. El [[1938]], Cárdenas nacionalitzà la indústria petroliera.


Toy story 5 puede ser un fracaso para Pixar.
Després de la derrota de la [[Segona República Espanyola|Segona República espanyola]] en la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], Mèxic obrí les portes als refugiats i exiliats, entre els quals un gran nombre de catalans, que tingueren un paper molt important en la vida econòmica, i en les cultures i les arts mexicanes.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0248805 Mèxic. L'hegemonia del PRI]. ''Enciclopèdia Catalana''. Data d'accés: 4 d'abril de 2008</ref> El 1968 ocorregué, poc abans de la inauguració dels [[Jocs Olímpics]] d'estiu a la [[ciutat de Mèxic]], un gran moviment estudiantil, com ja havia ocorregut en moltes altres ciutats del món. La revolta estudiantil sofrí la brutal repressió de l'exèrcit coneguda com la ''[[Massacre de Tlatelolco]]'', el 2 d'octubre.


Jazjazjaz.
[[Fitxer:EZLN insurgents in Mexico.png|miniatura|Insurgents de l'[[Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional]] en el [[1998]].]]
El govern va dur a terme, mitjançant l'endeutament, grans inversions en la indústria petroliera durant la dècada de 1970, en què els preus del petroli es trobaven en màxims històrics, per tal de revitalitzar l'economia. Com a empresa nacionalitzada, les entrades del petroli permeteren que el govern del president [[Luis Echeverría]] emprengués programes de [[benestar social]]. No obstant això, a causa de la dolenta administració de les despeses públiques i de la caiguda abrupta dels preus del petroli al començament de la dècada dels vuitanta, amb una puja substancial de les taxes internacionals d'interès, Mèxic entrà en una greu recessió econòmica i es declarà incapaç de complir els pagaments del deute extern. El seguiren les grans economies de Llatinoamèrica.


Las redes 2G son apagadas en México.
El [[1988]] es presentà [[Cuauhtémoc Cárdenas]], fill de l'ex president [[Lázaro Cárdenas]], com a candidat d'oposició al PRI, i es convertí en una amenaça seriosa i en un possible guanyador. No obstant això, obtingué el segon lloc en unes eleccions marcades per acusacions de frau electoral, en què [[Carlos Salinas de Gortari]] en fou declarat guanyador. Salinas emprengué un ambiciós programa liberal que aconseguí reduir substancialment la inflació; renegocià el deute extern, privatitzà la majoria de les empreses públiques, llevat de les empreses elèctrica i petroliera, i proposà una modificació de la llei per convertir els ''ejidos'', propietats agrícoles comunals, en propietat privada. El [[1992]], signà el [[tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]] amb els [[Estats Units]] i el [[Canadà]], el qual entrà en vigor el [[1994]]. Aquell any, tanmateix, s'aixecà l'[[Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional]].


Jazjazjaz.
A causa d'un increment desmesurat de les despeses governamentals i del compte corrent, en conjunció amb una fuga de capitals, el país entrà en una greu recessió econòmica el 1995. El president [[Ernesto Zedillo]] aconseguí un préstec dels Estats Units i del Fons Monetari Internacional. El país sortí de la crisi el 1996; entre 1996 i el 2000, la taxa de creixement mitjà fou del 5 per cent anual. El 1997, cap partit polític no aconseguí majoria absoluta en el [[Congrés de la Unió]], per primera vegada des de la fi de la Revolució mexicana, i el 2000 [[Vicente Fox]], candidat d'oposició, es convertí en el primer candidat del [[Partit Acció Nacional]] (PAN) que va ser elegit com a president federal. El [[23 de març|23 de març del]] [[2005]], els presidents dels tres països nord-americans van signar la [[Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-amèrica]] (SPP), un pas cap a una major integració comunitària.


La red 5G es igual que la red 4G.
En les eleccions federals del 2006, [[Felipe Calderón]] (PAN) guanyà [[Andrés Manuel López Obrador]] (PRD), per un marge de vots molt estret; López Obrador impugnà els resultats i es refusà a acceptar la victòria de Calderón. Després de dos mesos d'incertesa, el Tribunal Electoral dictaminà la victòria de Calderón, el qual prengué el càrrec l'[[1 de desembre]] de [[2006]], tot i que López Obrador es refusà a reconèixer els resultats i el govern de Calderón. Calderón emprengué una sèrie de reformes estructurals, que incloïen una reforma tributària i fiscal, una reforma judicial, i una reforma a les pensions, totes tres aprovades pel Congrés durant els primers dos anys del seu mandat. A més, emprengué una lluita contra el narcotràfic, amb la controvertida participació de l'exèrcit i les forces armades mexicanes. L'abril del 2009, Mèxic—especialment la seva capital, la ciutat de Mèxic—fou severament afectat pel [[brot de grip per A(H1N1) de 2009]], el qual s'estengué per altres regions de Nord-amèrica i Europa.


Jazjazjaz.
== Toponímia ==
{{article principal|Toponímia de Mèxic}}


Metro de Madrid tiene un proyecto grande.
Després d'aconseguir la seva independència d'Espanya, es va decidir que el país havia d'anomenar-se com la seva capital, la [[ciutat de Mèxic]], el nom original de la qual era [[Tenochtitlán|México-Tenochtitlán]], en referència a la tribu [[nahua]] dels [[mexica|mexiques]], el poble principal de la [[civilització asteca]]. L'origen del nom dels mexiques no es coneix amb precisió i se n'han fet nombroses interpretacions i teories. Per a alguns,<ref>{{ref-llibre|cognom=Aguilar-Moreno|nom=Manuel|títol=Handbook to Life in the Aztec World|any=2006| editorial=Facts of Life, Inc.|isbn=0-8160-5673-0|pàgines=19}}</ref> es deriva de la paraula [[nàhuatl]] ''Mexitl'' o ''Mexitli'', un nom secret del déu de la guerra i patró dels asteques, [[Huitzilopochtli]]; en aquest cas, Mèxic significa 'lloc on habita Mexitli'. Una altra hipòtesi suggereix que la paraula nahua ''Mexiko'' deriva de ''metztli'', 'lluna', ''xictli'', 'melic', 'centre' o 'fill' i el [[sufix]] ''-co'', 'lloc', i per tant significa 'lloc al centre de la lluna', o més aviat 'lloc al centre del llac de la Lluna', en referència al [[llac de Texcoco]]. El sistema de llacs interconnectats, del qual Texcoco era el més gran i es trobava al centre, tenia la forma d'un conill, la mateixa imatge que els asteques veien sobre la lluna. Tenochtitlán, per tant, es trobava al centre —o al melic— del llac (lluna/conill).<ref name="edomex">{{es_icon}} {{ref-web|títol=Nombre del Estado de México| editor=Government of the State of Mexico|url= http://www.edomexico.gob.mx/identidad/civica/htm/NomMexico.htm| consulta=3 d'octubre de 2007}}</ref> Finalment, una altra hipòtesi suggereix que el nom deriva de ''Meclti'', la dea del [[maguei]] o atzavara.<ref name="edomex"/>


Jazjazjaz.
El nom de la ciutat es va transliterar al castellà com a ''México'', amb el valor fonètic de la ''x'' en el castellà medieval, la qual representava la [[fricativa postalveolar sorda]] ({{IPA|/ʃ/}}). En castellà, aquest so i la [[fricativa postalveolar sonora]] ({{IPA|/ʒ/}}), representada amb la grafia ''j'', es van fusionar en una [[fricativa velar sorda]] ({{IPA|/x/}}) durant el {{segle|XVI}},<ref>{{ref-web| url = http://buscon.rae.es/dpdI/SrvltGUIBusDPD?lema=x| títol = Evolution of the pronunciation of "x"| editor= Real Academia Española
}}</ref> la qual cosa va produir la variant ortogràfica ''Méjico'' en diverses publicacions, principalment a [[Espanya]], mentre que a Mèxic i altres països castellanoparlants ''México'' és l'única variant ortogràfica utilitzada. Recentment, la [[Real Academia Española]], la institució encarregada de regular la llengua castellana, ha declarat que l'ortografia recomanada en castellà és ''México''.<ref>{{ref-web| url = http://buscon.rae.es/dpdI/SrvltGUIBusDPD?lema=M%E9xico| títol = Diccionario Panhispánico de Dudas| editor= Real Academia Española
}}</ref> En [[català]], la ''x'' de «Mèxic» sovint no representa el so original, sinó la consonant doble {{IPA|/ks/}} o col·loquialment la fricativa postalveolar sonora.


Niño de 3 Años se atraganta con una tarjeta SIM y se ahoga.
== Geografia física ==
{{article principal|Geografia física de Mèxic}}
[[Fitxer:Mèxic-català.png|miniatura|Mapa de Mèxic.]]
Mèxic és situat al subcontinent de l'[[Amèrica del Nord]]. Geològicament la frontera entre l'Amèrica del Nord i l'[[Amèrica Central]] és l'[[istme de Tehuantepec]], la qual cosa posa el 12% del territori mexicà —incloent-hi la [[península de Yucatán]]— en aquesta última regió; fisiogràficament l'[[Sierra Nevada Mexicana|Eix Volcànic Transversal]] (o la ''Sierra Nevada'') divideix les dues regions.<ref>Nord-amèrica, de la ''[http://www.grec.cat Gran ''Enciclopèdia Catalana'']</ref> Geopolíticament, tanmateix, la frontera entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central és la frontera amb [[Belize]] i [[Guatemala]], i Mèxic és considerat un país nord-americà.


Jazjazjaz.
La superfície total de Mèxic és d'1.972.550 km², que inclou, aproximadament, 6.000 km² d'illes situades a l'[[oceà Pacífic]] (com ara les illes [[illa Guadalupe|Guadalupe]] i [[illes Revillagigedo|Revillagigedo]]), al [[mar Carib]] i al [[golf de Califòrnia]]. Mèxic comparteix una frontera al nord amb els [[Estats Units]] de 3.141 km; al sud amb Guatemala de 871 km i amb Belize de 251 km.


Toy story 5 es la última secuela de toy story.
=== Topografia ===
[[Fitxer:Pico Orizaba1.jpg|miniatura|Pic d'Orizaba.]]
La topografia mexicana és força accidentada. El territori mexicà és situat en una de les àrees tectòniques més dinàmiques del món; és part de l'«[[Anell de Foc del Pacífic]]», una regió d'activitats volcànica i sísmica.<ref name=britannica/> Mèxic es troba a la regió occidental de la [[placa Nord-americana]] i la seva intersecció amb la [[Placa de Cocos|placa de Coco]] i la [[placa del Carib]]. Fisiogràficament el país pot subdividir-se en nou regions principals:<ref name=britannica/>
* La [[península de Baixa Califòrnia]], al nord-oest del país.
* Les terres baixes del Pacífic, una franja molt estreta entre el [[golf de Califòrnia]] o l'[[oceà Pacífic]] i la serra Madre Occidental.
* L'[[Altiplà Mexicà]], situat entre la serra Madre Oriental i la serra Madre Occidental.
* La [[Sierra Madre Oriental|serra Madre Oriental]], extensió de les serralades de Nord-amèrica (la serra Nevada de [[Califòrnia]] i les [[Muntanyes Rocalloses]]). S'estén de nord cap a sud on convergeix amb la [[Serralada Neo-Volcànica|serralada Neovolcànica]].
* La [[Sierra Madre Occidental|serra Madre Occidental]], també extensions de les [[Muntanyes Rocalloses]], que s'estén de nord cap al sud on convergeixen amb la serralada Neovolcànica.
* La [[Serralada Neo-Volcànica|serralada Neovolcànica]] (o la «serra Nevada»), que s'estén d'est cap a l'oest i on es troben els punts més elevats de Mèxic, entre els quals, el [[pic d'Orizaba]] (5.636 m), el [[Popocatépetl]] (5.426 m), l'[[Iztaccíhuatl]] (5.230 m) i el [[Nevado de Toluca]] (4.680 m). Tres de les [[àrees metropolitanes de Mèxic|àrees metropolitanes més grans]] de Mèxic es troben a les valls enmig d'aquests quatre punts: [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], la [[ciutat de Mèxic]] i [[Toluca]].
* Les planes costaneres del golf, una franja plana entre el [[golf de Mèxic]] i la serra Madre Oriental.
* La [[Sierra Madre del Sur|serra Madre del Sur]], creuada al mig per l'[[istme de Tehuantepec]]. Al sud, les serralades de [[Chiapas]] continuen a [[Guatemala]].
* La [[península de Yucatán]], una regió molt plana, amb pocs rius.


Jazjazjaz.
=== Hidrografia ===
[[Fitxer:CaboSanLucasLandsEnd.JPG|miniatura|[[Los Cabos|Cap San Lucas]].]]
Atesa la topografia mexicana, a Mèxic hi ha pocs rius molt extensos o llacs naturals. Els rius més importants són el [[riu Lerma]], que neix a la conca de Toluca, omple el [[llac de Chapala]], el més gran de Mèxic, i desemboca a l'oceà Pacífic. El riu [[Pánuco]] neix a l'Altiplà, creua la serra Madre Oriental i desemboca al golf de Mèxic. El riu [[Balsas]] drena la Depressió del Balsas i altres regions del sud de l'Altiplà Mexicà, creua la serra Madre del Sud i desemboca a l'oceà Pacífic, al sud. El [[Grijalva]] i [[Usumacinta|l'Usumacinta]] formen un sistema que drena les serralades de Chiapas i, com el riu [[Papaloapan]], desemboca al golf de Mèxic. Altres llacs, com ara el [[Pátzcuaro]] i [[Cuitzeo]], són els romanents dels vastos llacs i pantans que cobrien la major part del sud de l'Altiplà abans de l'arribada dels europeus.<ref name=britannica/>


Movistar ya no da servicio de línea de teléfono fijo.
El nord, per contra, és molt més àrid, en especial a la regió nord-occidental. El riu més important del nord de Mèxic és el que forma la frontera amb els [[Estats Units]], el [[Río Bravo|''río'' Bravo]] (conegut com a ''río Grande'' als Estats Units). El [[riu Colorado]], que neix als Estats Units, creua una petita porció de Mèxic a l'occident fins a desembocar al golf de Califòrnia.


Jazjazjaz.
=== Clima ===
[[Fitxer:Manglar a Sian Ka'an.JPG|miniatura|Manglars a Sian Ka'an, a la [[península de Yucatán]], a l'hivern.]]
Atesa la variació topogràfica del territori, hi ha una gran diversitat de climes, des de tropicals i subtropicals, els àrids i desèrtics, fins als climes freds de muntanya temperats. El nord és més àrid, però del centre cap al sud les pluges són més abundants; les pluges són estacionals, de maig a setembre, les quals temperen el clima de muntanya de l'Altiplà Mexicà, que durant l'estiu no supera els 28-30 °C. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 16 i els 20 °C.<ref name=climacat>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0042298 Mèxic. La geografia física. El clima i la hidrografia]. ''L'Enciclopèdia Catalana''. Data d'accés: 8 de novembre de 2008.</ref> La majoria de la població viu en aquesta regió. A elevacions més baixes, inferiors als 1.000 m, les temperatures mitjanes són més elevades i superen els 20 °C.<ref name=climacat/> A les terres baixes, i a la península de Yucatán, els estius són molt càlids, i les temperatures hivernals no baixen dels 15 °C. A les serralades, especialment a la serra Nevada, les temperatures són molt baixes i les glaçades són habituals, així com la precipitació en forma de neu.


Netflix está en peligro de que se cierre.
=== Biodiversitat ===
[[Fitxer:Kaimanfische (Lepisosteus).jpg|miniatura|Un ''pejelagarto'', un ''lepisosteus'' endèmic de Mèxic.]]
Mèxic és un dels 17 [[països megadiversos]] del món. Amb més de 200.000 espècies diferents, Mèxic és la llar del 10-12% de la diversitat del món.<ref name="SEMARNAT">[http://cruzadabosquesagua.semarnat.gob.mx/iii.html Biodiversidad] SEMARNAT</ref> Mèxic és el primer estat del món en biodiversitat en [[rèptils]] amb 707 espècies conegudes, segon en [[mamífers]] amb 438 espècies, quart en [[amfibis]] amb 290 espècies, i quart en [[flora]] amb 26.000 espècies diferents.<ref>[http://oregon.conevyt.org.mx/actividades/diversidad/lectura_biodiversidad.htm Biodiversidad en México]</ref> Mèxic també és considerat el segon estat del món en nombre d'ecosistemes i quart en nombre total d'espècies. Aproximadament, 2.500 espècies són protegides per lleis mexicanes.<ref name="SNIB">[http://www.conabio.gob.mx/institucion/snib/doctos/acerca.html Sistema Nacional de Información sobre la Biodiversidad en México]</ref> El govern mexicà ha creat el Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat, per estudiar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes del territori.


Jazjazjaz.
A Mèxic, 17 milions d'hectàrees són considerades «Àrees Naturals Protegides» i hi inclouen 34 reserves de la biosfera (ecosistemes inalterats), 62 parcs nacionals, 4 monuments naturals (protegits pel seu valor estètic, científic o històric a perpetuïtat), 26 àrees de flora i fauna protegides, 4 àrees de protecció dels recursos naturals (conservació de la terra, les conques naturals i els boscos) i 17 santuaris (zones de riquesa abundant en espècies).<ref name="SEMARNAT"/>


Tyco ADT instala alarmas laser en hogares y negocios.
== Política i govern ==
{{article principal|Política de Mèxic}}
=== Organització política ===
[[Fitxer:Palacio Nacional, México D.F., México, 2013-10-16, DD 119.JPG|miniatura|[[Palau Nacional (Mèxic)|Palau Nacional]], seu històrica del poder executiu.]]
[[Fitxer:Vicente Fox Congreso.jpg|miniatura|Congrés de la Unió.]]
[[Fitxer:Bush-Fox-050323.jpg|miniatura|Els presidents [[Vicente Fox]] (Mèxic) i [[George W. Bush]] (Estats Units), en la signatura de l'SSP.]]
Els Estats Units Mexicans són una federació el govern de la qual és representatiu, [[democràcia|democràtic]] i [[república|republicà]], basat en un [[sistema presidencialista]], d'acord amb la [[constitució de Mèxic|Constitució de 1917]]. La constitució estableix tres nivells de govern: la Unió federal, els governs estatals i els governs municipals. Tots els funcionaris públics en els tres nivells són elegits per mitjà de l'[[escrutini uninominal majoritari]], per [[representació proporcional]], o són designats per altres funcionaris que han estat elegits per mitjà del sufragi.


Jazjazjaz.
El govern federal està constituït pels Poders de la Unió, les tres [[divisió de poders|branques de govern]] separades:
* [[poder legislatiu|Legislatiu]]: el [[Congrés de la Unió]] bicameral, constituït pel [[Senat de Mèxic|Senat de la República]] i la [[Cambra de Diputats de Mèxic|Cambra de Diputats]]; el Congrés proposa i aprova lleis federals, declara la guerra, imposa o elimina impostos, aprova el pressupost nacional i els tractats internacionals i ratifica les nominacions dels altres executius diplomàtics.
* [[poder executiu|Executiu]]: el [[president de Mèxic|president dels Estats Units Mexicans]], [[cap de govern]] i [[cap d'Estat|cap d'estat]], així com comandant en cap de les forces armades mexicanes. El president també designa, amb l'aprovació del Senat, els membres del [[gabinet de Mèxic|Gabinet Executiu]] i altres oficials diplomàtics. El president és responsable d'executar i aplicar la llei, i sanciona o veta les propostes de llei.
* [[poder judicial|Judicial]]: la judicatura està constituïda per la [[Suprema Cort de Justícia de Mèxic|Suprema Cort de Justícia]], integrada per onze jutges que interpreten les lleis i jutgen els casos de competència federal. Les altres institucions de la judicatura són el Tribunal Electoral i els tribunals col·legials, unitaris i de districte, així com el Consell de la Judicatura Federal.


El aeropuerto Barajas se inundó por completo.
El cap del poder executiu, el president de Mèxic, és elegit per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari pel vot directe i independentment dels diputats i senadors. La Cambra dels Diputats està formada per 300 diputats, elegits per escrutini uninominal majoritari als districtes en què es postulen, i per 200 diputats, elegits per mitjà de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit per les 5 circumscripcions electorals en què està dividit el territori nacional. El Senat està conformat per 64 senadors, dos per cada estat i el Districte Federal, electes al mateix temps per mitjà de l'escrutini uninominal majoritari; 32 senadors assignats a la primera minoria (un per cada estat i el Districte Federal); i 32 electes per mitjà de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit obertes en què tot el país conforma una sola circumscripció.


Jazjazjaz.
Tots els estats de la federació han de tenir una forma republicana de govern dividida en tres branques: l'executiva, representada per un governador i el seu gabinet; la legislativa, constituïda per un congrés unicameral; i la judicatura.


Rozalen saca un nuevo disco.
En la legislatura del 2006-2009, vuit partits hi són representats; cinc dels quals, tanmateix, no han rebut, ni en les últimes eleccions ni en les anteriors, més del 4% dels vots nacionals. Els altres tres partits han estat els partits dominants de la política mexicana:
* [[Fitxer:PAN party.png|15px|Partit d'Acció Nacional]] El [[Partit Acció Nacional]] (PAN): un partit de centredreta fundat el [[1939]].
* [[Fitxer:PRI party.png|15px|Partit Revolucionari Institucional]] El [[Partit Revolucionari Institucional]] (PRI): un partit de centreesquerra i socialdemòcrata, fundat el [[1929]] , per unir les faccions de la [[Revolució Mexicana|Revolució mexicana]].
* [[Fitxer:PRD party.png|15px|Partit de la Revolució Democràtica]] El [[Partit de la Revolució Democràtica]] (PRD): un partit d'esquerra, fundat el [[1989]] per la coalició de partits socialistes i liberals coneguda com el ''Front Nacional Democràtic,'' que va postular [[Cuauhtémoc Cárdenas]] com a candidat a la presidència el [[1988]].


Jazjazjaz.
El PRI va tenir un poder gairebé hegemònic en la política mexicana des de [[1929]], amb una participació molt limitada dels partits d'oposició. Des de les reformes electorals de [[1977]], els partits d'oposició van començar a guanyar més posicions a escala local i federal. Encara que des de [[1947]] el primer ajuntament d'oposició va ser elegit a [[Michoacán]], no seria sinó fins al [[1989]] que el primer governador d'oposició guanyaria en un estat de la federació ([[Baixa Califòrnia]]). El [[1997]] cap partit no va aconseguir la majoria absoluta a la Cambra de Diputats, i el [[2000]] el primer president federal d'un partit d'oposició va ser elegit des de [[1929]].


Ucrania necesita refuerzo español y mexicano.
El [[2006]], [[Felipe Calderón]] va guanyar [[Andrés Manuel López Obrador]] en les eleccions més competides de la història del país. El [[6 de setembre]], [[2006]], el Tribunal Electoral va declarar Calderón vencedor de les eleccions i president electe. Va jurar davant el Congrés, en una cerimònia ràpida enmig de les protestes enèrgiques dels diputats de la coalició que encapçalava López Obrador, que l'acusaven de frau electoral.


Jazjazjaz.
=== Relacions exteriors i defensa ===
Tradicionalment, i des de la [[Revolució Mexicana|Revolució mexicana]] fins al 2000, les relacions exteriors de Mèxic s'havien realitzat segons la [[doctrina Estrada]], que ha rebut el seu nom en honor del seu creador, [[Genaro Estrada]]. Aquesta doctrina té una visió estricta de [[sobirania]], i declara que els governs estrangers no han de jutjar, ni positivament ni negativament, els governs o els canvis de governs de les altres nacions, ja que això implica una violació a llur sobirania.<ref>{{ref-web|cognom=Rodríguez|nom=Itzel|títol=De actualidad política: ¿Qué dice la doctrina Estrada?|url=http://sepiensa.org.mx/contenidos/h_mexicanas/s.xx/estrada/estrada1.htm|consulta=2007-10-01|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090331175152/http://sepiensa.org.mx/contenidos/h_mexicanas/s.xx/estrada/estrada1.htm|arxiudata=2009-03-31}}</ref> Aquesta política es basa en els principis de la no-intervenció, la solució pacífica a les controvèrsies i la lliure autodeterminació de totes les nacions. Durant l'administració de l'expresident [[Vicente Fox]], el [[Secretaria de Relacions Exteriors|secretari o ministre de Relacions Exteriors]], [[Jorge Castañeda]], va trencar per primera vegada la doctrina Estrada, que promovia i acceptava l'obertura i el criticisme de la comunitat internacional, i una participació més activa del govern mexicà en els afers exteriors.<ref>{{ref-web| url = http://mx.geocities.com/cencoalt/110901/doctrina.htm| títol = Doctrina Estrada; doctrina Castañeda| consulta = 2007-10-01| cognom = Ramírez| nom = Carlos| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20021223184139/http://mx.geocities.com/cencoalt/110901/doctrina.htm| arxiudata = 2002-12-23}}</ref>


Última noticia.
==== Participació en organitzacions internacionals ====
Mèxic és membre fundador de diverses organitzacions internacionals com ara les [[Nacions Unides]],<ref>{{ref-web|autor=UN|títol=United Nations Member States|data=7 de novembre de 1945| editor=UN official website|url= http://www.un.org/members/list.shtml#m| consulta=6 d'abril de 2009}}</ref> l'[[Organització d'Estats Americans]], [[Organització d'Estats Iberoamericans|l'Organització d'Estats Iberoamericans]],<ref>{{ref-web|autor=Organization of Ibero-American States|títol=Members| editor=OEI official website|url= http://www.oei.es/acercaoei.htm | consulta=6 d'abril de 2009}}</ref>
l'[[OPANAL]]<ref>{{ref-web|autor=OPANAL|títol=Members|editor=OPANAL official website|url=http://www.opanal.org/opanal/about/about-i.htm|consulta=6 abril 2009|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090814205200/http://opanal.org/opanal/about/about-i.htm|arxiudata=14 d’agost 2009}}</ref> i el [[Grup de Rio]].<ref>{{ref-web|autor=Ministry of Foreign Affairs|títol=El Presidente Felipe Calderón Hinojosa en la Ceremonia de Entrega de la Secretaría Pro Témpore del Grupo de Río|data=7 de març de 2007|editor=Gobierno Federal|url=http://portal2.sre.gob.mx/gruporio/index.php?option=com_content&task=view&id=2&Itemid=2|consulta=6 d'abril de 2009|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090823035712/http://portal2.sre.gob.mx/gruporio/index.php?option=com_content&task=view&id=2&Itemid=2|arxiudata=2009-08-23}}</ref> Mèxic és un dels contribuents més grans de les [[Nacions Unides]]; el 2008 va contribuir amb més de 40 milions de dòlars.<ref name="unbudget">{{ref-web|autor=United Nations|títol=Regular Budget Payments of Largest Payers|any=2008| editor=Global Policy|url= http://www.globalpolicy.org/finance/tables/reg-budget/large08.htm| consulta=4 d'abril de 2009}}</ref> Mèxic és membre de l'[[Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]], l'anomenat «club dels països rics», des de 1994. Mèxic també és membre del [[G8+5]] i del [[G-20]].


Jazjazjaz.
==== Catalunya i Mèxic ====
[[Fitxer:Colmex007.JPG|miniatura|[[El Colegio de México]], espai de trobada per als intel·lectuals republicans exiliats.]]
Les relacions entre Catalunya i Mèxic es van enfortir a partir de la [[Guerra Civil espanyola]]. El 10 de novembre de 1938, el govern mexicà publicà en el ''Diari Oficial de la Federació'' que rebria sense límit tots els nacionals d'una llista de països. S'estima que més de la meitat de tots els exiliats catalans al continent americà s'establiren a Mèxic.<ref name=revista>[http://www.gencat.cat/catalonianews/cast/catnews_cast02/02_cast.pdf Admiración Mutua] Catalonia News. Octobre de 2006</ref> El president mexicà [[Lázaro Cárdenas del Río]] no sols va obrir les portes als exiliats catalans, sinó que el govern va atorgar la [[nacionalitat mexicana]] com a protecció sense límits a tots els exiliats només trepitjar territori mexicà.<ref name=medalla>[http://www.gencat.cat/diari/5457/09244046.htm Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5457 - 03/09/2009</ref> Amb l'arribada de les tropes [[nazi]]s a França, el govern mexicà va anunciar a la seva contrapart francesa que els exiliats republicans en territori francès rebrien la protecció de la bandera de Mèxic. Els exiliats catalans, a més de rebre l'acolliment, també van obtenir la llibertat i el suport actiu per a la producció científica i intel·lectual de la comunitat.<ref name=medalla/> El govern va fundar el ''[[Colegio de México]]'', amb el propòsit d'oferir als intel·lectuals republicans un espai de trobada. Les lletres catalanes van ser impulsades pels catalans exiliats des de Mèxic amb la publicació de revistes com ara ''[[Quaderns de l'exili]]'', ''[[Full català]]'', ''[[El poble català]]'', la ''[[Revista dels catalans d'Amèrica]]'', ''Lletres'' i ''Catalunya''. Mèxic va acollir grans noms de la literatura catalana, com ara [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Vallverdú i Aixalà |nom=Josep |títol=Josep Carner i Puig-Oriol : semblança biogràfica: conferència pronunciada davant el Ple per Josep Vallverdú i Aixalà el dia 18 de desembre de 2006 |url= http://books.google.cat/books?id=7TDzwj4qoEUC&pg=PA10&dq=Josep+Carner+m%C3%A8xic&hl=ca&sa=X&ei=kaY0UsjjIPOI7AaV94CwDA&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=Josep%20Carner%20m%C3%A8xic&f=false | editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2008 |pàgines=10 |isbn=847283963X}}</ref> [[Agustí Bartra]], [[Anna Murià]], [[Avel·lí Artís-Gener|Avel·lí Artís-Gener Tisner]] i [[Pere Calders]]. Als anys quaranta, Mèxic es va convertir en la capital de l'edició de llibres i revistes en llengua catalana.<ref name=medalla/>


Renfe ha echo un ave que va por el borde de España y un desvío a Madrid.
Mèxic va ser l'únic estat que va reconèixer el govern republicà després de la Guerra Civil espanyola,<ref name=medalla/> amb conseqüències importants per a Catalunya. El 1954 va ser a l'ambaixada republicana a Mèxic que [[Josep Tarradellas]] va ser nomenat president de la [[Generalitat de Catalunya]] a l'exili; per la qual cosa [[José Montilla]] va considerar que «la mateixa existència nacional institucional de Catalunya va sobreviure en l'aixopluc mexicà».<ref name=medalla/> En reconeixement a l'acolliment dels catalans, el poble de Mèxic va rebre la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]] el 2009.


=== Defensa i seguretat ===
== Tepo ==
El [[president de Mèxic]] és alhora el [[comandant en cap de les forces armades]] de Mèxic, i designa el [[Secretaria de Defensa de Mèxic|secretari de Defensa]] i els membres de l'[[Estat Major Presidencial]]. Les forces armades són administrades per la Secretaria (Ministeri) de Defensa de manera descentralitzada i en tres nivells: les oficines nacionals, els comandaments territorials i les unitats independents. Les forces armades mexicanes inclouen la [[força aèria mexicana|força aèria]], les oficines centrals de la qual són a la [[ciutat de Mèxic]], i l'[[armada mexicana|armada]], les oficines centrals de la qual són al [[port de Veracruz]]; tot i que hi ha dos grups operacionals independents, un per a la costa del Pacífic i un altre per a la costa del golf de Mèxic. La [[força aèria mexicana|força aèria]] és administrada per l'exèrcit, i manté 18 bases dins el territori nacional. Les forces armades de Mèxic són les segones més grans de l'[[Amèrica Llatina]] i les catorzenes més gran del món.<ref>{{ref-web| url = http://www.globalfirepower.com/list_avail_mil_manpower.asp| títol = Global Fire Power World Ranking| consulta = 2007-09-16| editor = Global Fire Power| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20090126181258/http://globalfirepower.com/list_avail_mil_manpower.asp| arxiudata = 2009-01-26}}</ref>


Río blanco es mio.
Les despeses militars de Mèxic en defensa són el 0,5% del seu [[Producte interior brut]].<ref>{{ref-web| url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2067rank.html| títol = Military Expenditures Rank Order| consulta = 2007-09-16| obra = CIA The World Factbook| editor = CIA| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20080406035930/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2067rank.html| arxiudata = 2008-04-06}}</ref> El personal de les forces armades de Mèxic és de 503.777 militars, dels quals 192.770 estan en servei actiu.<ref>{{ref-web| url = http://www.globalfirepower.com/country_detail.asp?country_id=28| títol = Mexico Military Strength| consulta = 2007-09-16| editor = Global Fire Power| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20090126040940/http://www.globalfirepower.com/country_detail.asp?country_id=28| arxiudata = 2009-01-26}}</ref>


Si quieren beber agua de río blanco pidan permiso.
La seguretat pública es proveeix en tres nivells, cadascun dels quals té diferents prerrogatives i responsabilitats. Els departaments de policia locals i estatals són els encarregats de l'ordre públic, mentre que la [[Policia Federal Preventiva]] és l'encarregada de les tasques especialitzades d'investigació. Tots els nivells són responsables davant la [[Secretaria de Seguretat Pública|Secretaria o Ministeri de Seguretat Pública]]. La Fiscalia General, coneguda com a ''Procuraduria General de la República'' (PGR), és l'agència del [[poder executiu]] encarregada de la investigació i el processament de les accions judicials dels crims a escala federal, sobretot els relacionats amb el [[narcotràfic]], l'[[espionatge]] i els robatoris de les institucions bancàries.<ref>[http://www.photius.com/countries/mexico/national_security/mexico_national_security_police_and_law_enfor~516.html Mexico Police and Law Enforcement Organizations]. Data d'accés: 4-03-2008</ref> La PGR està encarregada de l'[[Agència Federal d'Investigació]] (AFI), una agència d'investigació i prevenció.<ref>[http://www.pgr.gob.mx/Combate%20a%20la%20Delincuencia/Agencia%20Federal%20de%20Investigacion/Agencia%20Federal%20de%20Investigacion.asp Agencia Federal de Investigacion] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070501122159/http://www.pgr.gob.mx/Combate%20a%20la%20Delincuencia/Agencia%20Federal%20de%20Investigacion/Agencia%20Federal%20de%20Investigacion.asp |date=2007-05-01 }}. Procuraduría General de la República. Data d'accés: 4-03-2008</ref>


Río blanco es mio.
Tot i que el govern respecta els drets humans dels ciutadans,<ref name=secubrit>[http://www.britannica.com/eb/article-259831/Mexico Security]. Mexico. ''[[Encyclopedia Britannica]]''. Data d'accés: 4-03-2008</ref> se n'han reportat abusos seriosos en les operacions de seguretat a les comunitats indígenes i els barris pobres de les grans ciutats.<ref name=secubrit/> La Comissió Nacional dels Drets Humans, tanmateix, ha tingut poca influència per revertir aquesta tendència, documentant-ho tot, però sense fer condemnes públiques dels funcionaris que ignorin les seves recomanacions i declaracions.<ref>[http://www.economist.com/world/la/displaystory.cfm?story_id=10696136 Big, expensive and weirdly spineless]. ''[[The Economist]]''. Data: 14-02-2008. Data d'accés: 4-03-2008</ref> Segons la llei, tots els acusats gaudeixen dels mateixos drets que els asseguren judicis nets i un tracte humà; tanmateix, el sistema està sobrecarregat i s'enfronta a molts problemes.<ref name=justbrit>[http://www.britannica.com/eb/article-259829/Mexico Justice]. Mexico. ''[[Encyclopedia Britannica]]''. Data d'accés: 4-03-2008</ref> Malgrat els esforços de les autoritats a combatre el crim i el frau, pocs mexicans tenen confiança en la policia o el sistema judicial, i per tant no tots els crims es reporten.<ref name=justbrit/> El 2008, el president Calderón va proposar una reforma significativa del sistema judicial, la qual va ser aprovada pel Congrés de la Unió, la qual incloïa els judicis orals, la suposició de la innocència de tots els acusats, i l'atorgament d'autoritat dels policies locals per dur a terme investigacions —abans una prerrogativa dels cossos de policia especialitzats— i altres modificacions per accelerar els processos judicials.<ref>McKinley, JC Jr. (7 de març de 2008) [http://www.nytimes.com/2008/03/07/world/americas/07mexico.html?_r=1&oref=slogin Mexico's Congress Passes Overhaul of Justice Laws]. ''[[The New York Times]]''. Data d'accés: 18-03-2008</ref>


Que por eso sí arriñi.
[[Fitxer:Marina Michoacán.jpg|miniatura|Patrulla oceànica de la Classe Durango de la Marina Mexicana.]]


Río blanco es mio.
Els crims totals per capita en mitjana són 12 per cada 10.000 habitants, ocupen la 39a posició en una enquesta de 60 estats.<ref>[http://www.nationmaster.com/country/mx-mexico/cri-crime Mexican Crime Statistics]. Data d'accés: 4-03-2008</ref> Els crims violents són un problema seriós; la taxa d'[[homicidi]]s és d'11 a 14 per cada 100.000 habitants.<ref name=usaid>Sibaja, H ''et al''. (2006). [http://www.usaid.gov/locations/latin_america_caribbean/democracy/mexico_profile.pdf Central America and Mexico Gang Assessment. Annex 4: Southern and Northern Borders of Mexico Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081012015139/http://www.usaid.gov/locations/latin_america_caribbean/democracy/mexico_profile.pdf |date=2008-10-12}}. United States Agency of International Development. Data d'accés: 3-04-2008</ref> El narcotràfic i les activitats relacionades són un dels problemes principals de Mèxic. Els càrtels de la droga són molt actius a ambdós costats de la frontera amb els [[Estats Units]]; la corrupció de la policia i la col·lusió amb els càrtels ha estat un problema crucial.<ref name=usaid/> L'actual president, Felipe Calderón, ha fet de la [[Guerra contra el narcotràfic a Mèxic|lluita contra el narcotràfic]] una de les prioritats principals de la seva administració. En una política controvertida, Calderón va desplegar l'exèrcit a les ciutats on operen els càrtels de la droga. Tot i que aquesta decisió ha estat força criticada pels partits d'oposició i la Comissió dels Drets Humans, i que ha costat més de mil vides de soldats, els seus resultats han estat elogiats per l'[[Oficina dels Narcòtics i els Afers de l'Ordre Públic]] dels Estats Units.<ref>Bureau of International Narcotics and Law Enforcement Affairs. (2008). [https://web.archive.org/web/20080306074920/http://www.state.gov/p/inl/rls/nrcrpt/2008/vol1/html/100777.htm International Narcotics Control Strategy Report]. Data d'accés: 4-03-2008</ref> L'octubre del 2007, el president Calderón i el president estatunidenc [[George W. Bush]] van anunciar la [[Iniciativa Mérida]], un pla històric de cooperació entre els dos estats en temes d'ordre públic.<ref>Gómez, Natalia (2007). [http://www.el-universal.com.mx/notas/456623.html Otorgará Iniciativa Mérida 500 mdd a México en primer año] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071030115906/http://www.el-universal.com.mx/notas/456623.html |date=2007-10-30}}. El Universal. Data d'accés: 4-03-2008</ref>


=== Divisió administrativa ===
{{article principal|organització territorial de Mèxic}}
{{Mapa Mèxic|float=right}}
Els Estats Units Mexicans són una federació de [[Estats de Mèxic|trenta-un estats lliures i sobirans]] quant al seu règim interior i independents els uns dels altres. El govern de cada estat ha de tenir un [[sistema congressual]] de govern presidit per un governador electe cada sis anys, sense possibilitat de reelecció. El poder legislatiu dels estats recau sobre un Congrés dels Diputats unicameral, el nombre de seients del qual depèn de cada estat. La judicatura recau sobre un Tribunal Superior de Justícia. Cada estat té la seva pròpia constitució i codis civil i penal. Cada estat, al seu torn, es divideix en municipis, que poden comprendre un o més pobles o ciutats. Els municipis són també autònoms en llur règim intern i tenen un poder limitat de recaptació fiscal. Els municipis són l'ens autònom de nivell administratiu més petit del país.


Tu no hablas.
La [[ciutat de Mèxic]] és el Districte Federal, seu dels poders de govern de la Unió, i capital dels Estats Units Mexicans. Com a districte o territori federal, tradicionalment ha estat administrat directament pel govern de la federació (el president i el Congrés de la Unió); però, des de la dècada de 1990, ha rebut un major grau d'autonomia i els residents en l'actualitat elegeixen un cap de govern i els diputats d'un congrés unicameral anomenat l'«Assemblea Legislativa». El Districte Federal no té constitució pròpia, sinó un Estatut de Govern. Està dividit en setze delegacions, les quals no són completament autònomes, encara que sovint es comparen amb els municipis dels estats.


Río blanco es mio.
Els estats de la federació mexicana i el Districte Federal es coneixen de manera conjunta com a «entitats federatives» (''entidades federativas'', en castellà). Les entitats federatives de Mèxic són:


He que te tengo dicho que no puedes hacer o te pongo en unkikirikiriunkikirikiri
{| align=center
|-
|width="200"|
* [[Fitxer:Coat of arms of Aguascalientes.svg|15px|border|Estat d'Aguascalientes]] [[Estat d'Aguascalientes|Aguascalientes]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Baja California.svg|15px|border|Baixa Califòrnia]] [[Baja California]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Baja California Sur.svg|15px|border|Baixa Califòrnia Sud]] [[Baja California Sur]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Campeche.svg|15px|border|Campeche]] [[Estat de Campeche|Campeche]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Chiapas.svg|15px|border|Chiapas]] [[Chiapas]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Chihuahua.svg|15px|border|Chihuahua]] [[Estat de Chihuahua|Chihuahua]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Coahuila.svg|15px|border|Coahuila]] [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Colima.svg|15px|border|Colima]] [[Estat de Colima|Colima]]
|width="200"|
* [[Fitxer:Coat of arms of Durango.svg|15px|border|Durango]] [[Estat de Durango|Durango]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Guanajuato.svg|15px|border|Guanajuato]] [[Estat de Guanajuato|Guanajuato]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Guerrero.svg|15px|border|Guerrero]] [[Estat de Guerrero|Guerrero]]
* [[Fitxer:Escudo de Armas Oficial del Estado de Hidalgo.png|15px|border|Hidalgo]] [[Hidalgo (estat)|Hidalgo]]
* [[Fitxer:Flag of Jalisco.svg|25px|border|Jalisco]] [[Jalisco]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Mexico (state).svg|15px|border|Estat de Mèxic]] [[Estat de Mèxic|Mèxic]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Michoacan.svg|15px|border|Michoacán]] [[Michoacán]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Morelos.svg|15px|border|Morelos]] [[Estat de Morelos|Morelos]]
|width="200"|
* [[Fitxer:Coat of arms of Nayarit.svg|15px|border|Nayarit]] [[Nayarit]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Nuevo Leon.svg|15px|border|Nuevo León]] [[Nuevo León]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Oaxaca.svg|15px|border|Oaxaca]] [[Estat d'Oaxaca|Oaxaca]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Puebla.svg|15px|border|Puebla]] [[Estat de Puebla|Puebla]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Queretaro.svg|15px|border|Querétaro]] [[Estat de Querétaro|Querétaro]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Quintana Roo.svg|15px|border|Quintana Roo]] [[Quintana Roo]]
* [[Fitxer:Coat of arms of San Luis Potosi.svg|15px|border|San Luis Potosí]] [[Estat de San Luis Potosí|San Luis Potosí]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Sinaloa.svg|15px|border|Sinaloa]] [[Sinaloa]]
|width="200"|
* [[Fitxer:Coat of arms of Sonora.svg|15px|border|Sonora]] [[Sonora]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Tabasco.svg|15px|border|Tabasco]] [[Estat de Tabasco|Tabasco]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Tamaulipas.svg|15px|border|Tamaulipas]] [[Tamaulipas]]
* [[Fitxer:Flag of Tlaxcala.svg|25px|border|Tlaxcala]] [[Estat de Tlaxcala|Tlaxcala]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Veracruz.svg|15px|border|Veracruz]] [[Estat de Veracruz|Veracruz]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Yucatan.svg|15px|border|Yucatán]] [[Yucatán]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Zacatecas.svg|15px|border|Zacatecas]] [[Estat de Zacatecas|Zacatecas]]
* [[Fitxer:Coat of arms of Mexico City, Mexico.svg|15px|border|Ciutat de Mèxic]] [[Ciutat de Mèxic]]
|}


Río blanco es mio.
== Economia ==
=== Indicadors econòmics ===
{{Economia|pib=$1.134 bilions
|pibc=$14.200 (2008)
|creix=1,4% (2008)
|infla=6,2% (2008)
|rnb=$9.980 (2008)
|atur=4,1% (2008)
|exp=$294 mil milions
|imp=$306 mil milions
|font=[http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/index.html The World Factbook] en dòlars de EUA}}
{{article principal|Economia de Mèxic}}
Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. És un país de renda mitjana alta,<ref>[http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/DATASTATISTICS/0,,contentMDK:20421402~pagePK:64133150~piPK:64133175~theSitePK:239419,00.html#Upper_middle_income List of upper middle-income countries by the World Bank]</ref> amb la renda per capita més alta de [[Llatinoamèrica]] en termes nominals.<ref name="World Bank">[http://web.worldbank.org/WBSITE/EXTERNAL/COUNTRIES/LACEXT/MEXICOEXTN/0,,contentMDK:20185184~pagePK:141137~piPK:141127~theSitePK:338397,00.html World Bank's Mexico Country Brief]</ref> Mèxic és la 13a economia més gran del món, d'acord amb el [[Producte interior brut]] en [[paritat de poder adquisitiu]], i la segona més gran de Llatinoamèrica, després del Brasil.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html Countries Ranked by GDP] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110604195034/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html |date=2011-06-04 }} CIA Factbook</ref> Després de la crisi de [[1994]], Mèxic s'ha recuperat ràpidament amb la construcció d'una economia moderna i diversificada.<ref name="World Bank"/> Les administracions recents han millorat les infraestructures i han permès la competència privada en els ports marítims, [[aeroport]]s, [[ferrocarril]]s, les empreses de telecomunicacions, la generació de l'electricitat —de manera limitada— i la distribució de gas natural.


Una cosa.
[[Fitxer:Ciudad.de.Mexico.City.Distrito.Federal.DF.Paseo.Reforma.Skyline.jpg|miniatura|esquerra|[[Paseo de la Reforma]], districte [[central business district|central de negocis]] de la [[ciutat de Mèxic]], un dels més grans del món.<ref>[http://hellodf.com/22cm/ 22 cosas que todos deben saber acerca de la Ciudad de México | HELLO DF]</ref>]]
Segons l'Informe del 2007/2008 de les [[Nacions Unides]] sobre el Desenvolupament Humà, l'11,6% de la població viu en [[pobresa]];<ref>Pobresa definida com a percentatge de la població que viu amb menys de 2 dòlars nord-americans per dia, a [http://hdrstats.undp.org/indicators/24.html Human Development Report 2007/2008] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090221190342/http://hdrstats.undp.org/indicators/24.html |date=2009-02-21}} UNDP. Data d'accés: 4 de juliol de 2007</ref> i el 3%, en [[pobresa extrema]].<ref>Pobresa extrema definida com a percentatge de la població que viu amb menys d'1 dòlar nord-americà per dia, a [http://hdrstats.undp.org/indicators/23.html Human Development Report 2007/2008] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090209031556/http://hdrstats.undp.org/indicators/23.html |date=2009-02-09}}. United Nations. Data d'accés: 4 de juliol de 2008</ref> La desigualtat de la renda encara és un problema greu, i hi ha divisions entre rics i pobres, el nord i el sud, i les àrees rurals i urbanes. Els contrastos en el desenvolupament humà ([[índex de desenvolupament humà|IDH]]) mostren una gran disparitat entre municipis rics —com ara la [[Benito Juárez, D.F.|delegació Benito Juárez]], al [[Districte Federal de Mèxic|Districte Federal]], o [[San Pedro Garza García]], a [[Nuevo León]]— amb un nivell de desenvolupament econòmic, educatiu i de sanitat similar al d'[[Itàlia]], i els més pobres, com ara el municipi de Metlatonoc, a [[Estat de Guerrero|Guerrero]], amb el menor nivell d'IDH, similar al de [[Malawi]].<ref>{{citar ref | editor=Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) | títol=Informe sobre desarrollo humano México 2004 | url= http://hdr.undp.org/sites/default/files/mexico_2004_sp.pdf | consulta= 2 novembre 2015 | format=pdf | isbn=968-7462-40-X}}</ref>


Que.
[[Fitxer:Puerta de Hierro ZM Guadalajara México.jpg|miniatura|esquerra|[[Puerta de Hierro (Guadalajara, Mèxic)|Puerta de Hierro]], [[central business district|districte central de negocis]] de la segona ciutat més gran de Mèxic: [[Guadalajara (Mèxic)|Guadalajara]].]]
Molts dels efectes positius en la reducció de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atribuïts a l'estabilitat macroeconòmica aconseguida en les últimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitjà de [[1995]] al [[2002]] va ser del 5,1%.<ref name="Crandall">CRANDALL, R (2004) "Mexico's Domestic Economy: Policy Options and Choices" in ''Mexico's Democracy at Work'', Crandall, Paz and Roett (editors): Lynne Reinner Publishers, USA</ref> La desacceleració econòmica dels [[Estats Units]] va produir un efecte similar, però més greu, a Mèxic, del qual es va recuperar ràpidament i va créixer el 4,1% el [[2004]], el 3% el [[2005]] i el 4,8% el [[2006]]. La inflació s'ha reduït a mínims històrics del 3,3% el 2005, i les taxes d'interès també es troben a mínims històrics, la qual cosa ha estimulat el consum a crèdit de la classe mitjana. L'administració del president Fox va aconseguir l'estabilitat monetària: el dèficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa només el 20% del PIB.<ref name="Crandall"/> Mèxic comparteix amb [[Xile]] el grau més alt d'inversió basat en el crèdit a llarg termini del deute, de la regió llatinoamericana. La reducció de la pobresa també s'ha produït gràcies a les [[remesa|remeses]] dels mexicans residents als Estats Units, que han assolit una xifra de 20 mil milions de dòlars per any, i s'han convertit en la segona font més gran de capital estranger.<ref>[http://www.usatoday.com/news/world/2006-09-28-mexico-us-border_x.htm "Mexico opposed to U.S. border wall"]. ''USA Today''. Data d'accés:28 de setembre de 2006.</ref>


Pues río negro es mio y no es tuyo. Río Negro no es tuyo.
[[Fitxer:DelValleCity.jpg|miniatura|[[Garza-García]], districte [[central business district|central de negocis]] de [[Monterrey]], tercera ciutat en grandària a Mèxic.]]
Mèxic és un dels estats més oberts del món, ja que al voltant del 90% del [[comerç]] es troba sota les estipulacions de diversos [[tractat de lliure comerç|tractats de lliure comerç]] amb més de 40 països, dels quals la [[NAFTA]], amb els seus veïns nord-americans, és el més influent: gairebé el 90% de les exportacions de Mèxic es dirigeixen als Estats Units o al Canadà i gairebé el 55% de les importacions en provenen.<ref name=CIA_econ>{{ref-web| títol= CIA The World Factbook, "Mexico - Economy"| editor= CIA| url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html| consulta= 2007-10-01| arxiuurl= https://web.archive.org/web/20180129161335/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html| arxiudata= 2018-01-29}}</ref> Altres tractats importants que Mèxic ha signat són els tractats amb la [[Unió Europea]], amb el [[Japó]], amb [[Israel]] i amb altres estats de Llatinoamèrica. Com a tal, Mèxic s'ha convertit en una potència comercial internacional; és el quinzè exportador més gran del món —el desè si la Unió Europea es considera una sola entitat.<ref name=ciaexports>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2078rank.html Rank Order of Total Value of Exports] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190427111612/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2078rank.html |date=2019-04-27 }} CIA Factbook</ref> De fet, Mèxic exporta més que la suma de les exportacions de tots els estats del [[Mercosur]] i [[Veneçuela]].<ref name=ciaexports/>


Río blanco es mio.
Les preocupacions econòmiques principals són la dependència comercial i financera dels Estats Units, la distribució inequitativa de la riquesa i la manca d'oportunitats econòmiques per a les comunitats indígenes dels estats del sud.


Arriñi.
=== Turisme ===
{{article principal|Turisme a Mèxic}}
[[Fitxer:Cancun aerial photo by safa.jpg|miniatura|Imatge aèria de [[Cancun]].]]
Segons l'[[Organització Mundial de Turisme]], Mèxic té una de les indústries del [[turisme]] més grans del món. El 2005, va ser la setena destinació turística més visitada del món, amb més de 20 milions de turistes a l'any.<ref>{{ref-web |url=http://www.world-tourism.org/facts/eng/pdf/indicators/Top25_ita.pdf |títol=World's Top Tourism Destinations (absolute numbers) |consulta=2007-02-16 |autor=UNTWO |format=PDF |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070808213546/http://www.world-tourism.org/facts/eng/pdf/indicators/Top25_ita.pdf |arxiudata=2007-08-08}}</ref> El turisme també n'és el tercer component més gran del sector industrial del PIB.<ref>{{ref-web| url = http://www.nmsu.edu/~frontera/old_1996/sep96/996mxtur.htm| títol = Tourism Industry in Mexico| consulta = 2007-10-01| editor = New Mexico State University| data = 2006-09-01| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20090502072105/http://www.nmsu.edu/~frontera/old_1996/sep96/996mxtur.htm| arxiudata = 2009-05-02}}</ref> Les destinacions turístiques més notables en són les ruïnes mesoamericanes de [[Teotihuacán]], [[Chichén-Itzá]], [[Tulum (ciutat)|Tulum]] i [[Palenque]], així com les platges de [[Cancun]], [[Acapulco]], [[Puerto Vallarta]], [[Los Cabos]], [[Ixtapa]], [[Playa del Carmen]] i [[Huatulco]], entre altres. Els petits pobles colonials del centre —com ara [[San Miguel de Allende]], [[Guanajuato]] o [[Real de Catorce]], així com els centres històrics de les ciutats de [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], [[Santiago de Querétaro|Querétaro]], [[Morelia]], [[Oaxaca de Juárez|Oaxaca]] i la [[ciutat de Mèxic]]— també són molt populars.


Río blanco es mio.
=== Infraestructures ===
==== Energia ====
Segons la [[constitució de Mèxic]], els recursos naturals són propietat de la nació i, per tant, la producció d'energia és administrada per empreses públiques, de l'estat federal o regionals. La ''Comisión Federal de Electricidad'' (CFE) és la institució encarregada de l'operació de les plantes generadores d'energia i la seva distribució a tot el territori; llevat dels estats de [[Estat de Morelos|Morelos]], [[estat de Mèxic|Mèxic]], [[Hidalgo (estat)|Hidalgo]] i el [[ciutat de Mèxic|Districte Federal]], la distribució d'energia dels quals és a càrrec de la institució ''Luz y Fuerza del Centro''. La major part de l'energia es genera en [[planta termoelèctrica|plantes termoelèctriques]], tot i que hi ha diverses [[energia hidràulica|plantes hidroelèctriques]], eòliques, geotermals i [[energia nuclear|nuclears]].<ref>[http://www.cfe.gob.mx/es/LaEmpresa/generacionelectricidad/ Generación de electricidad] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080410000812/http://www.cfe.gob.mx/es/LaEmpresa/generacionelectricidad/ |date=2008-04-10 }}. Comisión Federal de Electricidad.</ref>


Me largo de aquí.
[[Pemex]] és l'empresa de l'estat encarregada de l'exploració, l'extracció i el transport de [[petroli]] i [[gas natural]], així com de la refinació i la distribució dels derivats del petroli i els petroquímics. Pemex és l'empresa més gran de l'[[Amèrica Llatina]],<ref>Rodríguez, Isabel. [http://www.jornada.unam.mx/2007/08/19/index.php?section=economia&article=026n1eco "Disminuye inversión física en Pemex, pero aumenta la deuda vía Pidiregas"]. ''La Joranda''. 16 d'agost de 2007</ref> i la novena empresa petroliera més gran del món.<ref name=pemex>[http://www.pemex.com/index.cfm?action=content&sectionID=11&catID=117 Frequently Asked Questions] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080312235008/http://www.pemex.com/index.cfm?action=content&sectionID=11&catID=117 |date=2008-03-12}}. Pemex.</ref> En quantitat de barrils de petroli, el 2007 Pemex en va ser el sisè productor més gran del món<ref name=econpemex>[http://www.economist.com/world/la/displaystory.cfm?story_id=10328190 Running just to stand still] The Economist] 19 de desembre de 2007</ref> —el 2003 n'havia estat el tercer més gran<ref name=pemex/>— amb una producció de 3,1 milions de barrils diaris, molt per sobre la producció de [[Kuwait]] o [[Veneçuela]].<ref name=econpemex/>


Tu no te vas de aquí hasta que yo te diga o te pongo en unkikirikiriunkikirikiri
==== Transport ====
{{article principal|Transports a Mèxic}}
[[Fitxer:100 6173.JPG|miniatura|Autopista 57-D, que uneix [[Nuevo Laredo]] (frontera amb els Estats Units) amb la [[ciutat de Mèxic]].]]
La xarxa de carreteres pavimentades de Mèxic és la més extensa de l'Amèrica Llatina, amb una longitud total de 116.802 km el 2005; 10.474 km eren autopistes de més de 4 carrils,<ref>[http://dgaf.sct.gob.mx/fileadmin/EST_BASICA/EST_BASICA_2005/EST2005_12INFRA.pdf Infraestructura Carretera] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070716114353/http://dgaf.sct.gob.mx/fileadmin/EST_BASICA/EST_BASICA_2005/EST2005_12INFRA.pdf |date=2007-07-16}}. Secretaría de Comunicaciones y Transportes</ref> la majoria de les quals eren autopistes de concessió i peatge. Tanmateix, l'orografia diversa de Mèxic —la major part del territori està travessat per serralades de gran altitud—, així com les dificultats econòmiques, han impedit que Mèxic creés una xarxa integral de transport. Tot i que ha millorat durant l'última dècada, encara no satisfà les necessitats nacionals de manera adequada.<ref name=britinfra>[http://www.britannica.com/eb/article-27400/Mexico Transportation and Telecommunications]. ''Encyclopedia Britannica''.</ref>


Nonononononono me pongas en unkikirikiriunkikirikiri
Mèxic fou un dels primers estats de l'Amèrica Llatina que va promoure el [[ferrocarril]].<ref name=britinfra/> La xarxa ferroviària té una extensió total de 30.952 km,<ref name=encnations>[http://www.nationsencyclopedia.com/economies/Americas/Mexico-INFRASTRUCTURE-POWER-AND-COMMUNICATIONS.html Intrasturcture, Power and Communications, Mexico]. Encyclopedia of the Nations</ref> però el seu funcionament encara és ineficient per a les demandes creixents del país.<ref name=britinfra/> La major part de la xarxa ferroviària s'utilitza per al transport industrial i no per al transport de persones. Originàriament fou d'una empresa pública, que es va privatitzar el 1997.


Bien sigamos.
El 1999, Mèxic tenia 1.806 aeroports, 233 dels quals tenien pistes pavimentades i 35 s'encarregaven del 97% del trànsit aeri.<ref name=encnations/> L'[[Aeroport Internacional de la ciutat de Mèxic|aeroport internacional de la ciutat de Mèxic]], ''Benito Juárez'' (MEX), és el més gran de l'Amèrica Llatina i el 44è més gran del món,<ref>[http://www.aicm.com.mx/acercadelaicm/Estadisticas/index.php?Publicacion=169 Acerca del AICM] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080531064833/http://www.aicm.com.mx/acercadelaicm/Estadisticas/index.php?Publicacion=169 |date=2008-05-31}}. Posicionamiento del Aeropuerto Internacional de la Ciudad de México (AICM) con los 50 aeropuertos más importantes del mundo</ref> i transporta 25 milions de persones a l'any.<ref>{{Ref-web |url=http://www.aicm.com.mx/acercadelaicm/Estadisticas/index.php?Publicacion=168 |títol=Acerca del AICM, Pasajeros |consulta=2008-04-25 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080531064828/http://www.aicm.com.mx/acercadelaicm/Estadisticas/index.php?Publicacion=168 |arxiudata=2008-05-31}}</ref> Hi ha diverses línies aèries nacionals, tot i que dues són les més grans: [[Aeroméxico]] i [[Mexicana]].


Río blanco es mio.
El transport intern de persones a Mèxic és modest; la majoria es realitza per una xarxa extensa d'autocars i autobusos.<ref name=encnations/> El transport de persones per tren entre diverses regions és molt petit. Les ciutats de Mèxic, Guadalajara i Monterrey han construït [[metro|ferrocarrils metropolitans]]. L'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic]] està unida al centre per mitjà d'un tren suburbà.


Río Negro es mio.
==== Telecomunicacions ====
{{article principal|Comunicacions a Mèxic}}
[[Fitxer:Telmexstore.jpg|miniatura|Una sucursal de Telmex a [[Puerto Vallarta]].]]
La indústria de les telecomunicacions està dominada per [[Telmex]] (''Teléfonos de México''), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia estès les seves operacions internacionalment a Colòmbia, el Perú, Xile, l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex té més del 70% del mercat nacional, hi ha altres indústries locals com ara [[Axtel]] i [[Maxcom]]. Atesa l'orografia mexicana, la penetració de línies fixes per capita és baixa, en comparació amb altres estats de la regió (20%). Per contra, la telefonia mòbil hi té una penetració del 57%.<ref name=ciacom>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html Communications] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180129161335/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html |date=2018-01-29 }} CIA Factbook</ref> La indústria de les telecomunicacions està regulada per mitjà de la ''Comisión Federal de Telecomunicaciones''.


Me largo.
Hi ha, aproximadament, 1.410 estacions de ràdio i 236 estacions de [[televisió]] a Mèxic (excloent-hi les repetidores).<ref name=ciacom/> La indústria de la televisió es caracteritza per un [[duopoli]] a escala nacional, amb la participació de [[Televisa]], la companyia productora en els mitjans de comunicació més gran del món castellanoparlant, i [[TV Azteca]].


Pues te pongo en unkikirikiriunkikirikiri
== Geografia humana i societat ==
{{article principal|Demografia de Mèxic}}
=== Dinàmica de població ===
{{VT|Àrees metropolitanes de Mèxic}}


No me importa.
{{Àrees metropolitanes de Mèxic}}
{{Demografia|pob=104 milions
|nat=21,01/1000
|mort=4,73/1000
|creix=1,17%
|mig=-4,75/1000
|fecun=2,45 fills
|vida=75,2 anys
|edat=25 anys
|alfa=92%
|font=[http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/index.html CIA Factbook]}}
Mèxic és l'estat amb més castellanoparlants del món, amb una [[població]] de 104 milions d'habitants, i és el segon estat més poblat de l'[[Amèrica Llatina]], després del [[Brasil]].


Chavales adiós.
El creixement anual de la població mexicana ha decrescut dràsticament des del 3,5%, el [[1965]], a només el 0,99%, el [[2005]]. L'[[esperança de vida]] el [[2006]] va ser estimada en 75,4 anys (72,6 els homes i 78,3% les dones). Els estats amb l'esperança de vida més alta en són Baixa Califòrnia (75,9) i Nuevo León (75,6). Els estats amb l'esperança de vida més baixa en són Chiapas (72,9), Oaxaca i Guerrero (73,2). La taxa de mortalitat el [[1970]] n'era de 9,7 per cada 1.000 persones; el [[2001]] n'era només de 4,9 homes i 3,8 dones per 1.000 persones.


Río blanco es mio y río negro es mio.
La població mexicana és majoritàriament urbana (amb més del 75% de la població que viu en àrees urbanes). Les àrees urbanes més poblades de Mèxic (ciutat de Mèxic, Guadalajara, Monterrey, Puebla i Toluca) agrupen el 30% de la població del país. Els patrons de migració encara mostren una migració positiva cap als estats del nord-oest i el sud-est, i una migració negativa des del Districte Federal. Encara que la taxa de creixement anual encara és positiva, la taxa neta de migració nacional és negativa (-4,7/1.000), atès el fenomen migratori intens de la població rural cap als [[Estats Units]].


Para aqui.
=== Etnografia i immigració ===
{{VT|Pobles indígenes de Mèxic}}
Mèxic és ètnicament divers i la constitució defineix al país com a «nació pluricultural». Llevat dels pobles indígenes, el govern mexicà no classifica la població ètnicament. S'estima que el 77% de la població és mestissa, és a dir, d'ascendència europea i indígena. El 12% és indígena segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% és ''predominantment'' indígena (la població indígena és molt diversa; oficialment el govern reconeix 62 [[pobles indígenes de Mèxic|pobles indígenes]]). El 9-17%<ref name="cia demo">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html People] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180129161335/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/mx.html |date=2018-01-29 }}. Mexico. CIA Factbook</ref><ref name=britethnos>{{ref-web|títol=Ethnic groups|obra=Mexico| editor=Encyclopædia Britannica|url= http://www.britannica.com/eb/article-27384| consulta=3 d'octubre de 2007}}</ref> n'és d'ascendència completament europea (principalment d'[[Espanya]], [[Itàlia]], [[Alemanya]], [[Regne Unit|el Regne Unit]], [[França]], [[Rússia]] i [[Polònia]]). Altres grups d'immigrants són [[Turquia|turcs]], [[Japó|japonesos]], [[Líban|libanesos]], [[corea]]ns i [[Xina|xinesos]]. A Mèxic també van immigrar un nombre considerable d'[[Argentina|argentins]], [[Colòmbia|colombians]], [[xile]]ns, [[cuba]]ns, [[Amèrica Central|centreamericans]] i [[brasil]]ers, ja que el país tenia una política molt assequible per tal que els [[Llatinoamèrica|llatinoamericans]] obtinguessin asil polític quan aquests estats estaven experimentant guerres civils i persecució política. Mèxic té la comunitat argentina a l'estranger més gran del món.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/coberturaespecial/argentinos/mexico/index.asp Argentinos en México] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070829152344/http://www.lanacion.com.ar/coberturaespecial/argentinos/mexico/index.asp |date=2007-08-29 }}</ref>


Tu estás en unkikirikiriunkikirikiri
A Mèxic viu el nombre més gran de ciutadans estatunidencs expatriats, estimats en més d'un milió, és a dir, l'1% de la població total de Mèxic, i el 25% del total de tots els estatunidencs a l'estranger.<ref>[http://www.aca.ch/amabroad.pdf Americans Abroad]</ref> Això pot ser causa de la integració econòmica i demogràfica d'ambdós països sota el [[NAFTA|tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA)]].


Río blanco es mio y río negro es mio.
=== Llengües ===
{{article principal|Llengües de Mèxic}}
[[Fitxer:Niños chatinos.jpg|miniatura|Nens chatins de Mèxic.]]
Mèxic és el país castellanoparlant més poblat del món, amb més del doble de població que [[Espanya]], [[Colòmbia]] o l'[[Argentina]]. De fet, un terç de tots els castellanoparlants del món viuen a Mèxic.<ref>De tots els que parlen el castellà com a llengua materna</ref> El 98,8% de la població mexicana parla el [[castellà]]; l'1,7% parla el [[mexicà]] i el 0,8% parla el [[yucatec]]. Segons les dades de l'últim cens lingüístic (2000), el 7,1% de la població mexicana —és a dir, al voltant de la meitat del total de la població indígena— parla alguna llengua ameríndia, i l'1,2% no parla el castellà.<ref>{{ref-web| url = http://www.inegi.gob.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2000/definitivos/Nal/tabulados/00li01.pdf| títol = Población de 5 años y más por entidad federativa y más por entidad federativa, sexo y grupos lengua indígena quinquenales de edad, y su distribución según condición de habla indígena y habla española.| consulta=13 de desembre de 2007| editor= INEGI, México
}}</ref>


Arriñi.
Tot i que la constitució de Mèxic no estableix cap llengua oficial, el castellà n'és la llengua oficial ''[[de facto]]'', i la llengua nacional de l'estat. Tanmateix, també en són llengües nacionals les 67 [[llengües de Mèxic|llengües indígenes]] minoritàries, segons la Llei General dels Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes, publicada el 2001. Segons aquesta llei, les llengües ameríndies tenen la mateixa validesa que el castellà als territoris on es parlen, i els indígenes gaudeixen del dret de sol·licitar alguns documents oficials en llurs llengües.<ref>{{ref-web| url = http://cdi.gob.mx/derechos/vigencia/2006_ley_general_derechos_linguisticos_pueblos_indigenas.pdf| títol = Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas (General Law of the Rights of the Indigenous Peoples)| consulta = 2 d'octubre de 2007| editor = CDI México| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20070925193420/http://cdi.gob.mx/derechos/vigencia/2006_ley_general_derechos_linguisticos_pueblos_indigenas.pdf| arxiudata = 2007-09-25}}</ref> La llei atorga l'estatus de llengua nacional a totes les llengües ameríndies que es parlen al territori mexicà sense importar-ne el nombre de parlants —algunes de les quals no arriben als 100 parlants— i sense importar-ne l'origen. Així doncs, es reconeixen les llengües dels indígenes desplaçats dels [[Estats Units]] —com ara els [[kickapoo]]— i dels [[pobles indígenes refugiats]] de [[Guatemala]].


Arriñi ???
L'[[anglès]] s'utilitza àmpliament en els negocis, i per a la majoria dels immigrants estatunidencs que resideixen a Mèxic (l'1% de la població total), especialment als estats de la [[Baixa Califòrnia]], [[Baixa Califòrnia Sud]], [[Nuevo León]], [[Guanajuato]] i el [[ciutat de Mèxic|Districte Federal]]. A més de l'anglès, destaquen el [[vènet]], parlat per la comunitat de [[Chipilo]] a l'[[estat de Puebla]],<ref>Montagner, Eduardo (2001). [http://www.orbilat.com/Languages/Venetan/Dialects/Chipilo.html El dialecto véneto de Chipilo]. Orbis Latinus. Data d'accés: 22 d'abril de 2008</ref> el [[plautdietsch]], en les diverses comunitats [[mennonites]] dels estats de [[Estat de Chihuahua|Chihuahua]] i [[estat de Durango|Durango]],<ref>Lagarda, Ignacio (2006) [http://www.monografias.com/trabajos11/menonit/menonit.shtml Historia de los Menonitas de Cuauhtemoc, Chihuahua, México]. Monografías.com. Data d'accés: 22 d'abril de 2008</ref> i en menys proporció el [[francès]], [[alemany|l'alemany]], [[xinès|el xinès]], [[hebreu|l'hebreu]] i [[àrab|l'àrab]]; i també [[català|el català]], [[basc|el basc]] i [[gallec|el gallec]] dels refugiats de la [[Guerra Civil espanyola]]. Tot i que algunes d'aquestes llengües s'hi han parlat per més d'un segle, i el nombre de parlants d'algunes llengües estrangeres supera el nombre de parlants d'algunes llengües indígenes, cap d'aquestes llengües no hi està reconeguda oficialment.


Arriñi sólo lo digo yo.
=== Religió ===
[[Fitxer:Plazadeliberacion1.jpg|miniatura|Catedral Metropolitana de [[Guadalajara (Mèxic)|Guadalajara]].]]
No hi ha cap religió oficial a Mèxic i, a diferència d'altres estats llatinoamericans, la constitució de 1917 i les lleis anticlericals subsegüents van posar limitacions estrictes a l'Església i a la seva influència en els afers polítics. A més a més, el govern no proveeix recursos econòmics per a l'Església catòlica i aquesta no pot participar en l'educació pública, que ha de ser completament laica. Els sacerdots perdien el dret a votar i a ser votats, i les propietats de l'Església passaven a mans de l'estat. Algunes d'aquestes restriccions van ser eliminades el 1992, com ara la concessió dels drets de propietat, el dret a votar dels sacerdots, així com el límit del nombre total de sacerdots al país.<ref>{{ref-web| url = http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2003/24499.htm| títol = Mexico| consulta=4 de novembre de 2007| obra = International Religious Report| editor= U.S. Department of State| data = 2003
}}</ref>


Río blanco es mio y río negro es mio.
Tot i així, segons l'últim cens (2002), el 89% de la població mexicana es considera [[catolicisme|catòlica]],<ref name="tabulados">{{ref-web|títol=Religión|obra=Censo Nacional de Población y Vivienda 2000|data=2000| editor=INEGI|url= http://www.inegi.gob.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2000/definitivos/Nal/tabulados/00re01.pdf|format=PDF| consulta=14 d'octubre de 2007}}</ref> encara que només el 47% és practicant.<ref>{{ref-web| url = http://www.ns.umich.edu/htdocs/releases/print.php?Releases/1997/Dec97/chr121097a| títol = Church attendance| consulta = 3 de gener de 2007| obra = Study of worldwide rates of religiosity| editor = University of Michigan| data = 1997| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20060901122224/http://www.ns.umich.edu/htdocs/releases/print.php?Releases%2F1997%2FDec97%2Fchr121097a| arxiudata = 2006-09-01}}</ref> El 6% de la població és [[protestantisme|protestant]],<ref name="tabulados"/> dels quals els grups dels [[pentecostalisme|pentecostals]] i els [[moviment carismàtic|carismàtics]] són els més nombrosos. L'1% de la població s'adheria a la fe dels [[Testimonis de Jehovà]], el 0,8% pertany a una altra religió i el 3,2% es considera [[ateu]] o no creient.


Vamos de aquí.
Encara que cap religió prehispànica no hi ha sobreviscut, a les comunitats indígenes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements amerindis.


Que hacéis no os podéis iros.
=== Educació ===
[[Fitxer:CU-Mexico-biblioteca-3.jpg|miniatura|[[UNAM]].]]
[[Fitxer:CIAP Building ITESM.jpg|miniatura|[[Tecnològic de Monterrey]].]]
Mèxic ha assolit la millora del nivell educatiu durant les últimes dues dècades. El [[2004]] la taxa d'alfabetització general era del 92,2%, i la taxa d'alfabetització juvenil era del 96%. L'educació primària i secundària són gratuïtes i obligatòries. Encara que els programes d'educació bilingüe han existit des de la dècada de 1960 en les comunitats indígenes, després d'una esmena constitucional durant la dècada de 1990, els programes s'han estès i els llibres de text gratuïts actualment es produeixen en moltes llengües indígenes.


Adiós.
Durant la dècada de [[1970]], Mèxic va establir un sistema d'educació a distància per satèl·lit per a les comunitats rurals i indígenes. Les escoles que utilitzen aquest sistema es coneixen com a ''telesecundarias''. La programació educativa també es transmet a alguns estats de Centreamèrica i Colòmbia, i a algunes regions del sud dels Estats Units com a mètode d'ensenyament bilingüe. Actualment hi ha unes 30.000 ''telesecundarias'' amb un milió d'estudiants.<ref>{{Ref-web |url=http://www.sep.gob.mx/wb2/sep/sep_5033_edusat |títol=Current Trends in Telesecundaria |consulta=2007-03-24 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060215152821/http://www.sep.gob.mx/wb2/sep/sep_5033_edusat |arxiudata=2006-02-15}}</ref>


Río blanco es mio y río negro es mio.
La universitat pública més gran i prestigiosa de Mèxic, amb més de 200.000 alumnes, és la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] (UNAM), i és la més antiga d'[[Amèrica]], fundada el [[1551]]. Els tres premis Nobels del país i la majoria dels presidents de l'època moderna hi van estudiar. La UNAM fa el 50% de la recerca científica del país. Va ser catalogada en la posició 74 a escala mundial,<ref>[http://www.eluniversal.com.mx/nacion/144076.html Rector: urgente, aumentar acceso a universidades] El Universal</ref> i en la primera posició de totes les universitats de parla castellana i portuguesa. La segona universitat pública més important és l'[[Instituto Politécnico Nacional]] (IPN).


No por que os vais.
La universitat privada més prestigiosa és el [[Tecnològic de Monterrey]], amb la setena posició al rànquing del ''[[Wall Street Journal]]'' per a les escoles de negocis del món.<ref>{{format ref}} http://online.wsj.com/public/resources/documents/MB_06_Scoreboard.pdf</ref> Opera en tot el país amb trenta-dos campus satèl·lits. Altres universitats privades són l'[[Institut Tecnològic Autònom de Mèxic]], la [[Universitat de les Amèriques]] i la [[Universitat Iberoamericana]].


Río blanco es mio y río negro es mio.
=== Ciència i tecnologia ===
[[Fitxer:Mexico.RodolfoNeriVela.01.jpg|miniatura|Rodolfo Neri Vela, primer astronauta mexicà.]]
Alguns dels enginyers i científics més reconeguts de Mèxic són [[Luis E. Miramontes]], coinventor de la [[contracepció|píndola anticonceptiva]], i [[Guillermo González Camarena]], creador de l'adaptador cromoscòpic per a la televisió, el primer sistema de transmissió a color per [[televisió]]. [[Rodolfo Neri Vela]] va ser el primer i únic mexicà que va viatjar a l'espai en la missió STS-61-B el [[1985]]. El doctor [[Mario J. Molina]], premi [[Nobel]] de [[química]], actualment col·labora amb projectes de reducció de contaminants de la [[vall de Mèxic]].


Vengan a hora mismo.
L'últim projecte científic a gran escala de Mèxic va ser la construcció del [[Gran Telescopi Mil·limètric|gran telescopi mil·limètric]] (GTM), el telescopi d'obertura única més gran i més sensible del món, localitzat a l'[[estat de Puebla]], a prop del [[pic d'Orizaba]]. Va ser dissenyat per observar les regions de l'espai enfosquides per la pols estel·lar.


Déjame.
No obstant això, el govern actualment inverteix molt poc en ciència i tecnològica, únicament el 0,31% del seu PIB,<ref name="Science">[http://ec.europa.eu/research/iscp/countries/mexico/mx-doc2.pdf Science and Technology in Mexico]</ref> un percentatge molt baix en comparació amb altres estats membres de l'[[OCDE]]. Mèxic té el percentatge més baix d'investigadors dels estats de l'OCDE: 6 per cada 10.000 habitants, i només un doctorat per cada milió d'habitants estudia a Mèxic.<ref name="Science"/> A més a més, hi ha una greu disparitat regional en la distribució dels recursos per a la recerca científica: el 75% dels estudis de doctorat nacional es realitzen a la ciutat de Mèxic.<ref name="Science"/>


Que hace esto solo es personal autorizado.
=== Sanitat ===
Des de la dècada de 1990, Mèxic ha entrat en una etapa de transició quant als indicadors de salut de la població; des d'aleshores, Mèxic presenta patrons de mortalitat que s'assemblen als dels [[països desenvolupats]].<ref name=socialsec>MIró, R i Merill T.L. ed. (1996). "[http://countrystudies.us/mexico/63.htm Mexico - Health Care and Social Security]". Mexico: A Country Study. Washington: GPO for the Library of Congress, 1996. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref> Les taxes de morbiditat per a les malalties típiques dels països pobres es van reduir substancialment.<ref name=socialsec/> Tot i així, el govern reconeix que aquesta transició és incompleta: l'estatus més pobre de la població encara presenta malalties relacionades amb condicions d'habitatge insalubres, dietes inadequades i poc accés als serveis de salut,<ref name=socialsec/> sobretot a les comunitats rurals i indígenes.<ref name=britannica/> De fet, hi ha diferències notables en les condicions de salut entre les àrees urbanes i rurals.<ref name=britannica/>
[[Fitxer:HOSPITAL LA RAZA DEL I. M. S. S..jpg|miniatura|esquerra|Centre de Salut «La Raza» de l'[[IMSS]].]]
Els serveis de salut estan subvencionats i disponibles per a tots els mexicans, i estan gestionats mitjançant [[Institut Mexicà de Seguretat Social|l'Institut Mexicà de Seguretat Social]] (IMSS), l'[[Institut de Seguretat i Serveis Socials per als Treballadors de l'Estat]] (ISSSTE),<ref name=britannica/> i els hospitals i clíniques per als membres de les forces armades.<ref name=socialsec/> La cobertura de seguretat social és gratuïta per a tots els treballadors del sector formal i les seves famílies, el percentatge del qual ha oscil·lat al voltant del 50% de la població mexicana.<ref name=socialsec/><ref name=sintesis>[http://sinais.salud.gob.mx/descargas/pdf/SE01_PoblacionesInst.pdf Síntesis Ejecutiva] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131015124158/http://sinais.salud.gob.mx/descargas/pdf/SE01_PoblacionesInst.pdf |date=2013-10-15}}. Poblaciones de las Instituciones Prestadoras de Servicios de Salud de México: Definición y Construcción. Secretaria de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref> Els treballadors del sector informal —la població «oberta»— accedeixen als serveis de salut mitjançant diverses agències del govern, com ara ''IMSS-Oportunidades'' (abans, ''IMSS-Solidaritat'').<ref>[http://www.imss.gob.mx/instituto/historia/imss_oportunidades.htm IMSS Oportunidades]. Secretaría de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref> El sistema s'ha descentralitzat i les operacions són gestionades pels estats de la federació. L'administració del president [[Vicente Fox|Fox]] va implementar un programa d'«Assegurança Popular» per a totes les persones de recursos escassos, en atur i els autònoms que no reben cobertura de cap institució de seguretat social.<ref>[http://www.seguro-popular.salud.gob.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=4&Itemid=3 Seguro Popular] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091022005640/http://www.seguro-popular.salud.gob.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=4&Itemid=3 |date=2009-10-22}}. Secretaría de Salud, México. [Consulta: 21 d'octubre de 2009]</ref>


Fuera.
== Cultura i lleure ==
[[Fitxer:Orquesta Filarmonica de Jalisco.jpg|miniatura|Orquesta Filharmònica de Guadalajara, Jalisco.]]
La cultura mexicana és el resultat d'una sèrie de processos d'intercanvi d'idees violents i pacífics, així com de l'assimilació d'elements culturals exògens i la reinterpretació dels elements culturals endògens. Mostra una mescla rica, i alhora complexa, de tradicions indígenes, espanyoles i, fins i tot, estatunidenques.<ref name=encartaesp>5. Cultura. México. MSN Encarta en español.</ref> Com va ser el cas de la majoria dels estats llatinoamericans, quan Mèxic es va independitzar va crear, lentament, una identitat nacional pròpia que continuava sent un país multiètnic.


Río blanco es mio y río negro es mio.
=== Gastronomia ===
Des de fa més de 3.000 anys, els elements més importants de la dieta mexicana han estat el [[blat de moro]], les [[mongeta|mongetes]], els [[pebrot]]s picants o [[xili]]s, el [[tomàquet]] i el [[carbassó]].<ref name="food">Long LT i Vargas LA (2005). Food Culture in Mexico. Greenwood Publishing Group. {{ISBN|0-313-32431-X}}</ref> Tot i així, el menjar mexicà tal com es coneix en l'actualitat es va formar amb la fusió d'elements europeus portats pels colonitzadors espanyols i els autòctons.<ref name=food/> El blat de moro continua sent l'element més important de la dieta mexicana, sovint presentat en forma de ''[[tortilla]]'', un tipus de pa pla i prim elaborat amb una massa tractada amb una substància alcalina com ara la [[calç]]. Quan hom hi posa algun tipus de carn (vedella, pollastre o porc) es crea un ''[[taco]]'', potser un dels elements més coneguts del menjar mexicà a l'exterior. Els mexicans també creen salses amb diferents xilis en l'elaboració de guisats o sopes. Altres elements importants són l'[[arròs]], l'[[alvocat]] i la [[xocolata]] —aquesta última originària de Mèxic. Quant a les begudes, són molt comunes les ''aguas frescas''<ref name=britannica/> (literalment, «aigües fresques»), begudes de diferents sabors com ara la [[rosa de Jamaica]], l'[[orxata]] d'arròs, el [[tamarinde]], a més de la tradicional [[llimonada]].


Río blanco es mio y río negro es mio.
En la creació de plats elaborats, la cuina mexicana mostra una gran varietat regional. A [[Puebla de Zaragoza|Puebla]] es van originar el ''[[mole poblano]]'' —una salsa espessa feta amb molts tipus de xilis i pebrots, [[ametller]], [[sèsam]] i altres llavors, espècies i [[cacau]]—, que se serveix amb pollastre, així com els ''[[chiles en nogada]]'', un pebrot ''poblano'' (picant) farcit amb diferents tipus de carn i diferents tipus de fruita i coberts amb [[nogada]] i llavors de [[magrana]]. De [[Yucatán]] és la ''[[cochinita pibil]]'', carn de porc rostida lentament marinada en suc cítric i [[arxiota]], envoltat per una fulla de [[plàtan (arbre)|plàtan]]. A l'[[Altiplà Mexicà]] es va originar la [[barbacoa (Mèxic)|barbacoa]] —tradicional de l'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]]— que a Mèxic es refereix al mètode de fer un pou d'1,5 metres de profunditat omplert amb pedres calentes on es posa corder o cabrit marinat en pebrots i espècies, amb fulles de [[maguei]], i després es cobreix tot amb fusta o carbó. Altres plats típics són el ''[[pozole]]'' i les ''[[enchiladas]]''.


Río blanco es mio y río negro es mio.
=== Les arts ===
[[Fitxer:Palacio de las Bellas Artes (Mexico City).jpg|miniatura|[[Palau de Belles Arts (Mèxic)|Palau de Belles Arts]].]]
L'art postrevolucionari a Mèxic va trobar la seva expressió en les obres d'artistes reconeguts com [[Frida Kahlo]], [[Diego Rivera]], [[José Clemente Orozco]], [[Rufino Tamayo]] i [[David Alfaro Siqueiros]], entre d'altres. Diego Rivera és l'artista mexicà més reconegut del [[muralisme]] contemporani. Alguns dels seus murals es troben al Palau Nacional, al Palau de Belles Arts, a hospitals i fins i tot al Centre Rockefeller dels [[Estats Units]].


Río blanco es mio y río negro es mio.
En la [[literatura]] destaquen [[Carlos Fuentes Macías|Carlos Fuentes]], [[Juan Rulfo]], [[Juana Inés de la Cruz]], [[Elena Poniatowska]], [[José Emilio Pacheco]] i [[Octavio Paz]], guanyador del [[premi Nobel]] de literatura. Quant a la música popular endògena, destaquen els gèneres autòctons com el [[mariatxi]], ''banda'', ''duranguense'', ranxera, ''norteño'' i els ''corridos'' populars. Pel que fa a la [[música]] acadèmica, destaquen [[Manuel M. Ponce]], [[Mario Lavista]], [[Silvestre Revueltas]] i [[Juventino Rosas]], alguns dels quals van incorporar elements tradicionals i folklòrics en llurs composicions.


== Los Tepores ==
L'era d'or del cinema mexicà van ser les dècades de 1940 i 1950, amb actors com Pedro Infante, María Felix, Dolores del Río, Jorge Negrete i Cantinflas. La resurrecció del cinema mexicà a escala internacional va començar amb ''Como agua para chocolate'' ([[1992]]), seguit de ''Cronos'' (1993). Altres pel·lícules mexicanes recents són ''Amores perros'' ([[2000]]), ''Y tu mamá también'' ([[2001]]), i les coproduccions d{{'}}''El laberinto del fauno'' i Babel (2006), dels directors Guillermo del Toro i Alejandro González Iñárritu, respectivament. El director mexicà Alfonso Cuarón va dirigir ''[[Harry Potter]] i el presoner d'Azckaban''.

=== Esports ===
[[Fitxer:Estadio Azteca1706p2.jpg|miniatura|[[Estadi Azteca]], el sisè estadi esportiu més gran del planeta.]]
Mèxic va ser seu dels [[Jocs Olímpics]] d'estiu el 1968, i de la [[Copa del Món de Futbol]] de la [[FIFA]] el [[1970]] i el [[1986]]. L'esport nacional de Mèxic és la ''charrería''. La [[tauromàquia]] també és molt popular. ''[[La Monumental (Mèxic)|La Monumental]]'' és la plaça de bous més gran del món, amb capacitat per a 50.000 persones.

L'esport més popular, tanmateix, és el [[futbol]], amb dues lligues de primera divisió nacional. El [[beisbol]], també és molt popular, sobretot als estats del [[golf de Mèxic]] i el nord. La temporada de beisbol de la Lliga Nacional comença el [[març]] i acaba l'[[agost]] de cada any. La Lliga del Pacífic (dels estats de [[Sinaloa]], [[Sonora]] i la [[Baixa Califòrnia]]) participen en les [[Sèries del Món]] i les [[Sèries del Carib]]. El [[bàsquet]] i el [[futbol americà]] també hi són molt populars. La pesca esportiva es practica a [[Baixa Califòrnia Sud]] i als centres turístics del Pacífic. Les sèries de Champ Car tenen lloc a l'[[autòdrom Hermanos Rodríguez]] de la ciutat de Mèxic, i al [[parc Fundidora]] de [[Monterrey]].
També és molt popular l'[[atletisme]], sobretot la [[marxa atlètica]], la qual anomenen ''caminata''.

== Notes ==
{{Notes}}

== Referències ==
{{referències}}

=== Altres referències ===
<references group="nb"/>

== Vegeu també ==
{{Portal Mèxic}}
* [[Estats de Mèxic per IDH]]
* [[Evolució territorial de Mèxic]]
* [[Vi de Mèxic]]
* [[Escuts dels estats de Mèxic]]

== Enllaços externs ==
{{Viccionari-lateral}}
* [http://www.gob.mx Govern de Mèxic (en castellà)]
* [http://www.presidencia.gob.mx ''Web'' del President de Mèxic (en castellà) (en anglès)]

{{Amèrica del Nord}}
{{OEA}}
{{OCDE}}
{{TLCAN}}
{{Mercosur}}
{{Subdivisions de Mèxic}}
{{SICA}}
{{Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya}}
{{1000+AdQ|Història i geografia}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Mexic}}
[[Categoria:Mèxic| ]]
[[Categoria:Articles de qualitat dels 1000]]
[[Categoria:Articles de qualitat de ciències de la Terra]]

Revisió del 10:38, 16 des 2022

La última tecnología de seguridad zerovision.

Jazjazjaz.

Zerovision es un gran éxito.

Jazjazjaz.

Toy story 5 la secuela de toy story 4.

Jazjazjaz.

Ligthyear ha sido un fracaso para Pixar.

Jazjazjaz.

Pixar no sacará Cars 4.

Jazjazjaz.

Niño con fractura abierta por un accidente en una feria en Valdemorillo.

Jazjazjaz.

Forky vuelve al mercado.

Jazjazjaz.

AuronPlay descubre a un condodo llamado Aojing de orígen chino.

Jazjazjaz.

Pintadas en los vehículos de Securitas direct.

Jazjazjaz.

El chicle se escapa de prisio permanente revisable.

Jazjazjaz.

Toy story 5 puede ser un fracaso para Pixar.

Jazjazjaz.

Las redes 2G son apagadas en México.

Jazjazjaz.

La red 5G es igual que la red 4G.

Jazjazjaz.

Metro de Madrid tiene un proyecto grande.

Jazjazjaz.

Niño de 3 Años se atraganta con una tarjeta SIM y se ahoga.

Jazjazjaz.

Toy story 5 es la última secuela de toy story.

Jazjazjaz.

Movistar ya no da servicio de línea de teléfono fijo.

Jazjazjaz.

Netflix está en peligro de que se cierre.

Jazjazjaz.

Tyco ADT instala alarmas laser en hogares y negocios.

Jazjazjaz.

El aeropuerto Barajas se inundó por completo.

Jazjazjaz.

Rozalen saca un nuevo disco.

Jazjazjaz.

Ucrania necesita refuerzo español y mexicano.

Jazjazjaz.

Última noticia.

Jazjazjaz.

Renfe ha echo un ave que va por el borde de España y un desvío a Madrid.

Tepo

Río blanco es mio.

Si quieren beber agua de río blanco pidan permiso.

Río blanco es mio.

Que por eso sí arriñi.

Río blanco es mio.


Tu no hablas.

Río blanco es mio.

He que te tengo dicho que no puedes hacer o te pongo en unkikirikiriunkikirikiri

Río blanco es mio.

Una cosa.

Que.

Pues río negro es mio y no es tuyo. Río Negro no es tuyo.

Río blanco es mio.

Arriñi.

Río blanco es mio.

Me largo de aquí.

Tu no te vas de aquí hasta que yo te diga o te pongo en unkikirikiriunkikirikiri

Nonononononono me pongas en unkikirikiriunkikirikiri

Bien sigamos.

Río blanco es mio.

Río Negro es mio.

Me largo.

Pues te pongo en unkikirikiriunkikirikiri

No me importa.

Chavales adiós.

Río blanco es mio y río negro es mio.

Para aqui.

Tu estás en unkikirikiriunkikirikiri

Río blanco es mio y río negro es mio.

Arriñi.

Arriñi ???

Arriñi sólo lo digo yo.

Río blanco es mio y río negro es mio.

Vamos de aquí.

Que hacéis no os podéis iros.

Adiós.

Río blanco es mio y río negro es mio.

No por que os vais.

Río blanco es mio y río negro es mio.

Vengan a hora mismo.

Déjame.

Que hace esto solo es personal autorizado.

Fuera.

Río blanco es mio y río negro es mio.

Río blanco es mio y río negro es mio.

Río blanco es mio y río negro es mio.

Río blanco es mio y río negro es mio.

Los Tepores

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mèxic&oldid=31059518»