Vés al contingut

Comtat de Namur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 07:37, 23 juny 2014 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
El Comtat de Namur a les Disset Províncies (1559-1608)

El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut. Les ciutats principals n'eren Namur, Charleroi, Givet, Bouvines, Marienbourg i Fleurus.

Història

El primer comte esmentat és Berenguer de Lomme que governava a Namur vers el 899 i durant no menys de 32 anys del segle X. El 1189 va passar a la casa d'Hainaut unida a la de Flandes. El 1212 va entrar el primer comte de la casa de Courtenay. El 1238 fou ocupat per França. Va retornar a la casa de Flandes i Hainaut el 1257.

Per a les afers religioses el comtat depenia del bisbe de Lieja, tot i ser governat pel comte. Aquesta situació confusa sovint va alimentar les vel·leitats del príncep-bisbe d'annexar el comtat. A l'inici del regne de Joan VIII d'Heinsberg milícies de Lieja i de Namur van afrontar-se. El 1421,[1] el comte Joan III va vendre el comtat a Felip III de Borgonya el Bo. El 1429, Felip III va atribuir-se el títol de comte de Namur. Heinsberg i les milícies van atacar Namur però van haver d'inclinar-se davant la superioritat militar dels borgonyons. Felip III va integrar el comtat a les Disset Províncies. Després de 1549 va esdevenir un dels Països Baixos espanyols i des del 1713 austríacs. Entre 1659 i 1678 França conquerí la zona meridional amb les ciutats Charleroi, Givet, Bouvines i Marienbourg. El 1795, França va annexionar la resta del territori i crear el Departament de Sambre i Mosa.

Després del Congrés de Viena i el Tractat de París (1815) es va integrar al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica. Els dos estats van mantenir la divisió administrativa francesa, tot i canviar el nom en Província de Namur. El territori de la província no coincideix amb el de l'antic comtat.

Llista de comtes

La ciutadella de Namur capital del comtat

Genealogia

La branca de Felip el Noble i de la seva germana Violant de Namur es va extingir a la següent generació i l'emperador Balduí II, darrer representant de la nissaga, va assolir el títol; el 1248 va retornar al Sacro Imperi Romano-Germànic, i poc després, el 1257, i Namur va retornar a la branca major (Flandes i Hainaut).

Notes

  1. ↑ Jean Janssen, Sous la crosse…!, évolution socio-politique, économique et culturelle du pays de Liège, des origines à 1789, Bruxelles, L'élite, 2000, pàgines 77-78
  2. ↑ Enric I era fill d'Ermessenda i nét de Conrad I de Luxemburg; quan va morir el seu cosí Conrat II de Luxemburg, l'emperador li va concedir aquest comtat el 1136: també va heretar els comtats de La Roche i de Durbuy.
  3. ↑ El 1172 Enric I va prometre l'herència del comtat a la seva germana Alix i al fill d'aquesta Balduí però després se'n va desdir; finalment Alix va heretar nominalment el comtat de Namur de son germà Enric IV de Luxemburg el Cec, que no tenia descendents masculins, el 1189, després d'un arranjament pel qual una filla, Ermessenda, rebria els comtats de La Roche i Durbuy, i Luxemburg tornaria a l'Imperi, però Namur era reconegut a Balduí per dret matern.
  4. ↑ Pel seu parentiu vegeu la genealogia.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comtat_de_Namur&oldid=13644170»