Antitankgracht
| ||||
| Tipus | Anti-tank wall (en)  i anti-tank trench (en)  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bèlgica | |||
| Localització | Escalda | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ranst (Bèlgica) | |||
| Localització | Oelegem | |||
| Desembocadura | Canal Albert | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 29,86 ( ) km | |||
| Desnivell | 13 | |||
L'Antitankgracht també anomenat Antitankkanaal (en català: canal antitanc) és un canal de Bèlgica no navegable de 29,86 km entre l'Escalda a Berendrecht i el canal Albert a Oelegem vora de la ciutat d'Anvers. Fa part de la Posició fortificada d'Anvers, construïda des de l'any 1859 i eixemplada fins al 1940.
Geografia i història
El canal ample i pregon hauria hagut d'impedir el camí als tancs. Es va construir de 1937 a 1939, un execució tardiva del pla de defensa del general Émile Galet.[1] Desembocava a l'Escalda va escurçar-se una mica i ara desemboca en un rec de desguàs. El canal té un desnivell de 13 m. Per a mantenir el nivell de l'aigua, el canal va dividir-se en quaranta-cinc sectors, separats per sifons o rescloses fortificades amb búnquers per a garantir que es mantingui el nivell de l'aigua. Tot i no ésser navegable, la gestió del canal depèn del servei de les vies navegables de l'administració de la regió flamenca.
El canal connecta els forts de Stabroek, Ertbrand, Brasschaat, 's Gravenwezel, Schilde i Oelegem
Avui
A la Segona Guerra Mundial, el canal no va gaire ser efectiu contra la invasió militar dels alemanys el 1940. El canal aviat va perdre tota funció militar i va esdevenir un biòtop molt interessant. Tot i parlar de protecció, moltes rescloses i infraestructures no funcionen bé per falta de manteniment. Això condueix a variacions molts llargues del nivell de l'aigua i crea condicions massa inestables per a la flora i la fauna. S'utilitza també com abocador il·legal de deixalles i de plantes i animals exòtics que amenacen les espècies indígenes. Per manca de pla general de restauració, el futur del canal durant molt de temps va quedar molt insegur. El 1993 el govern de Flandes va llistar el canal com a paisatge protegit i els forts com a monuments.[2] A poc a poc comença la seva rehabilitació, i es cerca un equilibri entre la portecció de la natura i la recreació sostenible, al «paisatge protegit més llarg de Flandes». També el camí a la riba s'integrara en la xarxa de vies per a vianants lents.[3]
-
El canal a De Inslag a Brasschaat -
-
A la frontera de Stabroek i Berendrecht.
Al segon pla es veuen les grues del Kanaaldok del port d'Anvers -
A prop de la fortificació
Fort van Ertbrand.
Aquí el canal s'ha restaurat fins a la seva amplada original -
Referències
- ↑ «De tot standkoming van de antitank-gracht. (La realització del canal antitank)» (en neerlandès). Het Kamp van Brasschaat. [Consulta: 23 setembre 2014].
- ↑ Lombaerde, Piet. Antwerpen versterkt 2. Visievorming over heraanleg en hergebruik van omwallingen, forten en fortengordels (La fortificació d'Anvers 2: una visió sobre la reforma i la reutilització de les fortificacions i fossats. (en neerlandès). Brussel·les: ASP-VUBpress, 2011, p. 200. ISBN 9789054879336.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[ Antitankgracht: langste beschermd landschap van Vlaanderen]» (en neerlandès). infonu.nl, 2014. [Consulta: 23 setembre 2014].