Full de càlcul
ZAID OBESO HOSEXUAL.
INSPECCIONA ELEMENTO NO SUBNORGAY.
Un full de càlcul és un programa informàtic que permet manipular dades numèriques i alfanumèriques disposades en forma de taules. Normalment és possible realitzar càlculs complexos amb fórmules i funcions, i a partir d'aquestes dibuixar tot tipus de gràfics.
Descripció de la seva manipulació
Les taules dels fulls de càlcul comprenen els conceptes de cel·la, fila i columna, la intersecció d'una fila i una columna és anomenada cel·la, les files estan etiquetades per números consecutius, mentre que les columnes estan etiquetades amb lletres consecutives de l'abecedari. Gràcies a la versatilitat dels fulls de càlcul moderns, s'utilitzen de vegades per fer petites bases de dades, informes, i altres usos.
Orígens dels fulls de càlcul
El 1961 es va entreveure el concepte d'un full de càlcul electrònic a l'article "Budgeting Models and System Simulation" de Richard Mattessich. Dan Bricklin és l'inventor generalment acceptat dels fulls de càlcul. Bricklin va explicar la història d'un professor de la universitat que va fer una taula de càlculs en una pissarra. Quan el professor va trobar un error, va haver d'esborrar i reescriure una gran quantitat de passos de forma molt tediosa, aquest fet va impulsar Bricklin a pensar que podria replicar el procés en un computador, usant el paradigma tauler/full de càlcul per veure els resultats de les fórmules que intervenien en el procés.
La seva idea es va convertir en VisiCalc, el primer full de càlcul, i l'"aplicació fonamental" que va fer que el computador personal deixés de ser només un hobby per a entusiastes del computador per convertir-se també una eina per als negocis.
La introducció del PC d'IBM el 1982 inicialment no va tenir gaire èxit, perquè la majoria dels programes disponibles eren ports d'altres plataformes de 8bits. Les coses canviaren dràsticament amb la introducció de Lotus 1-2-3, que es va convertir a l'aplicació més important d'aquella plataforma, i va conduir a vendes del PC a causa de les millores massives sobre la versió de VisiCalc en la mateixa plataforma. VisiCorp mai no va respondre de cap manera convincent, i desaparegué en uns quants anys.
Lotus 1-2-3 va sofrir un cicle gairebé idèntic amb la introducció de Windows 3.x durant el final de la dècada del 1980. Microsoft havia estat desenvolupant Excel a la plataforma Apple Macintosh durant uns quants anys en aquest punt, i s'havia convertit en un sistema bastant potent. Una adaptació a Windows 3.1 oferia un full de càlcul per a Windows plenament funcional que de seguida va ocupar el primer lloc que havia tingut Lotus durant els primers anys 1990. Quan Lotus va respondre amb una versió per Windows del seu propi programa, Microsoft ja havia començat a agrupar la seva suite Office.
Un cert nombre d'empreses han intentat dividir-se el mercat de fulls de càlcul amb programes basats en paradigmes molt diferents. Lotus introduïa el que és un dels exemples amb més èxit, Lotus Improv, que veié un cert èxit comercial, notablement al món financer on les seves potents capacitats de mineria de dades romanen ben respectades fins avui. Spreadsheet 2000 intentava simplificar dramàticament la construcció de fórmules, però no en resultà cap èxit comercial. Stories va intentar fer més fàcil tractar amb blocs 3D de dades (per oposició al 2D natural de la majoria dels fulls de càlcul), però sembla haver vist poc o cap ús.
Programació
De la mateixa manera que els primers llenguatges de programació estaven dissenyats per generar impressions de fulls de càlcul, les tècniques de programació mateixes han evolucionat per processar taules (també coneguts com a fulls de càlcul o matrius) de dades més eficaçment a l'ordinador mateix.
Els fulls de càlcul s'han convertit en potents llenguatges de programació, específicament, són funcionals, visuals, i multiparadigma. Els fulls de càlcul es qualifiquen com llenguatges de programació perquè tots o la majoria d'ells són Turing complets.
Molta gent troba més fàcil realitzar càlculs en fulls de càlcul que escrivint el programa seqüencial equivalent.
Alguns fulls de càlcul
- Calc, integrada a LibreOffice i OpenOffice.org
- Multiplan, primer full de càlcul de Microsoft
- Microsoft Excel, integrada a Microsoft Office
- Gnumeric, integrada a Gnome Office
- KSpread, de KOffice
- Google Spreadsheets, de Google
Alguna comparativa
| Programa | Sistema operatiu | Gratuït | Codi obert |
Files (per full) |
Columnes (per full) |
Cel·les totals (per full) |
Fulls |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
LibreOffice Calc |
Multiplataforma | Sí | Sí | 1.000.000 | 1.024 | 1.024.000.000 | 256 |
OpenOffice.org Calc[1][2] |
Multiplataforma | Sí | Sí | 65.536 | 1024 | 67.108.864 | 256 |
| Microsoft Excel 2003 | Windows | No | No | 65.536 | 256 | 16.777.216 | Memòria disponible[3] |
| Microsoft Excel 2007[4] | Windows | No | No | 1.048.576 | 16.384 | 17.179.869.184 | Memòria disponible[5] |
Gnumeric |
Multiplataforma | Sí | Sí | 8.000.000 | 8.192 | ??? | ??? |
KSpread |
Multiplataforma | Sí | Sí | 32.767 | 32.767 | 1.073.676.289 | ??? |
| Lotus 1-2-3[6] | OS/2 i alguna de Windows |
No | No | 65.536 | 256 | 16.777.216 | 256 |
| Quattro Pro | Windows | No | No | 1.000.000 | 18.276 | 18.276.000.000 | ??? |
| Google Spreadsheets | Al núvol "Cloud Computing" |
Si | No | 256 | 200.000 | 99 |
Referències
- ↑ «Can I use a spreadsheet file with more than 32,000 rows?». OpenOffice.org FAQ. [Consulta: 29 abril 2008].
- ↑ «What is the maximum number of cells in an OpenOffice.org spreadsheet?». OpenOffice.org FAQ. [Consulta: 10 abril 2008].
- ↑ «Excel specifications and limits». [Consulta: 3 maig 2008].
- ↑ «The "Big Grid" and Increased Limits in Excel 2007». Microsoft.com. [Consulta: 10 abril 2008].
- ↑ «Excel specifications and limits». [Consulta: 8 juliol 2008].
- ↑ «Limitations of 1-2-3 for Windows». IBM.com. [Consulta: 10 abril 2008].