Peix xovato
Hexanchus griseus | |
---|---|
Enregistrament | |
Estat de conservació | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 10030 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Chondrichthyes |
Ordre | Hexanchiformes |
Família | Hexanchidae |
Gènere | Hexanchus |
Espècie | Hexanchus griseus (Bonnaterre, 1788) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
El peix xovato/xubato (barbarisme) o bocadolç(a), bocadolç fosc[2] [3] [4], bestriu vaca (Hexanchus griseus) és pescat ocasionalment amb xarxes de ròssec i no ofereix gaire resistència, encara que alguns exemplars poden giravoltar-se i mossegar.
Descripció
- Cos allargat, amb el cap ample i el musell curt.
- Presenta sis parells de fenedures branquials.
- Sense membrana nictitant.
- Boca ínfera.
- Una sola aleta caudal molt endarrerida.
- Color marró fosc.
- La femella pot arribar als 482 cm de longitud i pesar 700 kg, però el mascle és més petit.
- Les femelles maduren sexualment quan tenen 450 cm.
Individu solitari que viu a una profunditat considerable sobre fons durs, entre els 200 i els 1.875 m, però pot aparèixer ocasionalment en aigües somes o per la superfície. Els més joves es troben més a prop de la costa. Durant el dia neda en aigües més fondes i ascendeix a la nit per alimentar-se. És lent i mandrós, però resistent.
Distribució geogràfica
Es troba a les aigües tropicals i temperades de tots els oceans: l'Atlàntic occidental (des de Carolina del Nord fins a Florida i des del nord del Golf de Mèxic fins al nord de l'Argentina), l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia i Noruega fins a Namíbia, incloent-hi la Mediterrània), l'Índic (Madagascar, Moçambic i Sud-àfrica), el Pacífic occidental (des de l'est del Japó fins a Nova Zelanda i Hawaii) i el Pacífic oriental (des de les Illes Aleutianes i Alaska fins a la Baixa Califòrnia -Mèxic-. També és present a Xile).[5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34]
Menja rajades, quimeres, altres taurons (practica el canibalisme intraespecífic), llampugues, emperadors, marlins, llengües de bacallà, lluços, palaies, raps, macrúrids, tríglids, i invertebrats com crancs, calamars, gambes, etc. També pot menjar carronya.
És ovovivípar aplacentari. Pot tindre de 22 a 108 cries que, en néixer, fan de 65 a 70 cm. S'han citat acoblaments a la primavera i la tardor, i parts des de l'octubre fins al maig.
Aprofitament
Sense importància comercial, els exemplars grossos són venuts a baix preu. La seua carn és poc gustosa i es considera purgant.
Referències
- ↑ «Hexanchus griseus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ Boca dolça (Heptranchias perlo (Bonnaterre, 1788) o Hexanchus griseus (Bonnaterre, 1788). Hi ha una confusió notable en la denominació popular d'aquestes dues espècies. La GEC dóna el nom bocadolça per a H. perlo i peix xovato i bestriu vaca (respecte a la validesa d'aquest darrer, consulteu Veny, 1979) per a H. griseus (dins de l'entrada peixos); el DCVB dóna els noms bocadolç i boca dolça per a H. griseus, mentre que Nadal (1981) dóna bocadolç clar per a H. perlo i bocadolç fosc per a H. griseus. Per Gibert (1913) tots dos es denominen igual: boca dolç i boca dolça
- ↑ Qüestions d'ictomínia. El peix molar i el peix xubato, Miquel Duran i Ordiñana, Miscel·lània Joan Veny, coord. por Josep Massot i Muntaner; Joan Veny (hom.), Vol. 4, 2004, ISBN 84-8415-599-4, págs. 147-156
- ↑ Joan Veny, https://books.google.ga/books?id=rtP6ow1lYHUC&pg=PA151&lpg=PA151&dq=xubato&source=bl&ots=ENIobWKxfs&sig=ACfU3U3fxKTSlh3ZBs_u8A35UvHmV9yXIw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiUgcLt1KrjAhWh6uAKHblcA38Q6AEwAnoECAcQAQ#v=onepage&q=xubato&f=false
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
- ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
- ↑ Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, La Laguna. 230 p.
- ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
- ↑ Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
- ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
- ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253p.
- ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
- ↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
- ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
- ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
- ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
- ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
- ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
- ↑ Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.
- ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
- ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
- ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
- ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
- ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
- ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
- ↑ Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
- ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163p.
- ↑ Jones, E.G., A. Tselepides, P.M. Bagley, M.A. Collins i I.G. Priede, 2003. Bathymetric distribution of some benthic and benthopelagic species attracted to baited cameras and traps in the deep eastern Mediterranean. Mar. Ecol. Prog. Ser. 251: 75-80.
- ↑ Parin, N.V., A.N. Mironov i K.N. Nesis, 1997. Biology of the Nazca and Sala-y-Gomez submarine ridges, an outpost of the Indo-West Pacific fauna in the Eastern Pacific ocean: composition and distribution of the fauna, its community and history. Adv. Mar. Biol. 32:145-242.
- ↑ Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaíso 24(2):1-132.
- ↑ Soto, J.M.R., 2001. Deep-sea fishes in the stomach contents of the bluntnose sixgill shark Hexanchus griseus (Bonnaterre, 1788) (Chondrichthyes, Hexanchidae), caught off southern Brazilian coast. Mare Magnum 1(2): 171.
- ↑ Springer, S., 1990. Hexanchidae. p. 3-5. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
- ↑ Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
Bibliografia
- Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Principat de Catalunya.
- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 67.
- Compagno, L.J.V.: Sharks of the World. An annotated and illustrated catalogue of the shark species known to date. Vol. 1. Hexaniformes, Squaliformes, Squatiniformes and Pristiophoriformes. FAO, Roma.
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
- Ebert, D.A., 1994. Diet of the sixgill shark Hexanchus griseus off southern Africa. South African Journal of Marine Science 14: 213–218.
- Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
- Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
- Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
- Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
- Last, P.R. i Stevens, J.D., 1994. Sharks and Rays of Australia. CSIRO, Melbourne, Austràlia.
- Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
- Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
- Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
- Stingo, V., 1979. New developments in vertebrate cytotaxonomy. II. The chromosomes of the cartilaginous fishes Genetica 50(3):227-239.
Enllaços externs
- ITIS (anglès)
- FishBase (anglès)
- Biology of Sharks and Rays (anglès)