Mònaco

Mònaco

Principauté de Monaco (fr) Prinçipato de Mónego (lij) Monaco (fr) Prinçipatu de Mu̍negu (lij-mc) Principat de Mónegue (oc)
Bandera Escut d'armes
Himne	Himne nacional de Mònaco
Lema	«Deo juvante»
Localització
43° 43′ 52″ N, 7° 25′ 12″ E
Capital	cap valor
Ciutat més gran	Mònaco
Conté la subdivisió	comuna de Mònaco (1918–)
Població humana
Població	38.350 (2020) (18.985,15 hab./km²)
Gentilici	monegasc, monegasca
Idioma oficial	francès
Religió	Església Catòlica i catolicisme
Geografia
Superfície	2,02 km²
Aigua	0%
Banyat per	mar Mediterrània i mar Lígur
Punt més alt	Chemin des Révoires (161 m)
Punt més baix	mar Mediterrània (0 m)
Limita amb	França Unió Europea
Dades històriques
Anterior	Alps Maritimi (oc)
de la Casa dels Grimaldi	8 gener 1297
Següent	Alps Maritimi (oc)
Patrocini	Devota de Còrsega
Organització política
Forma de govern	monarquia constitucional monarquia hereditària
• Príncep	Albert II de Mònaco (2005–)
Òrgan executiu	Conseu dau Govèrn Monegasc (oc)
• Ministre (oc)	Pierre Dartout (2020–)
Òrgan legislatiu	Consell Nacional de Mònaco , (Escó: 24)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Suprem de Mònaco
Membre de	Organització Mundial de la Salut Consell d'Europa Organització Hidrogràfica Internacional Unió Internacional de Telecomunicacions (1908–) UNESCO (1949–) Interpol (1950–) Unió Postal Universal (1955–) Organització Internacional de la Francofonia (1970–) Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (1973–) Visa Waiver Program (1991–) Organització de les Nacions Unides (1993–) Organització Meteorològica Mundial (1996–) Organització Internacional de Protecció Civil (1996–) Eurocontrol (1997–) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (1997–)
PIB nominal	8.596.156.574 $ (2021)
Moneda	euro
Identificador descriptiu
Codi postal	98000
Fus horari	Hora Central Europea UTC+01:00 Europa/Mònaco
Domini de primer nivell	.mc
Prefix telefònic	+377
Telèfon d'emergències	112, 17 i 18
Codi país	MC
Altres
Agermanament amb	Al-Kuwait Lucciana Rivne (2015–)
Lloc web	mairie.mc

El Principat de Mònaco (Mónec o Mònec en català antic, Mónegue o Morgues en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina). Se situa a la Costa d'Atzur, entre les ciutats franceses de Niça i Menton. Té una superfície d'1,95 km² i una població de 36.950 habitants (2013).

Geografia

Mapa de Mònaco

Mònaco no té grans accidents geogràfics, ja que el principat no fa més que 1,95 km². El territori és una franja costanera enclavada dins la regió francesa de Provença-Alps-Costa d'Atzur i està composta per turons, cales i una platja.

El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5 °C a l'estiu i a l'hivern, 5,5 °C de mínima. El seu clima és de tipus mediterrani temperat, és a dir, la seua estació més seca i càlida és l'estiu mentre que la més freda és l'hivern entre els mesos de novembre i gener, i és comparable amb el clima mediterrani de la costa gironina.

Història

Article principal: Història de Mònaco

Vista de Mònaco

Antiga colònia grega fundada pels grecs de Messàlia amb el nom Monoikos, la ciutat tenia un temple dedicat a Hèrcules i sota els romans es va dir Monoeci Portus (Μονοίκου λιμήν) o més exactament Portus Herculis Monoeci (a vegades només Portus Herculis). Fou una base naval romana de segon ordre.

A les muntanyes properes es va erigir un monument per commemorar la submissió de les tribus lígurs, la inscripció del qual fou conservada per Plini el Vell. Encara es conserven les seves ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de Tropaea Augusti (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o Tropaea Alpium.

Mònaco passà a ser governada per la família Grimaldi el 1297 i atacada per Guillem de Cervelló i de Banyeres en 1331, i a partir de 1419 la conserven fins avui en dia. Després d'haver estat reconegut per França, el 1793, Napoleó annexionà el principat a l'estat francès fins al 1814, en què es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substituït per un règim liberal a partir de la constitució de 1911. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.

Esdevingut un paradís fiscal on els ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mònaco ingressà el 1993 a l'ONU i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El 2002, tot i no formar part de la Unió Europea, Mònaco adoptà l'euro com a moneda única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tron dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu Albert, ja que fins aleshores l'estat francès era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.

De totes maneres, aquesta constitució deixa sense drets dinàstics Alexandre Coste i Jazmin Grace Rotolo, fills del príncep però concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.

Política

Mònaco ha estat governat per una monarquia constitucional des de 1911, amb el Príncep com a Cap d'Estat. La branca executiva consisteix en un Ministre d'Estat (Cap del Govern), qui presideix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francès designat pel príncep, qui l'escullen d'entre candidats proposats pel govern de França, que s'encarrega dels afers de defensa i seguretat del principat.

Sota la Constitució de 1962, el Príncep comparteix el seu poder amb un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos legislatiu són escollits mitjançant votació directa i democràtica, i tenen un període de 5 anys. Tots ells compleixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reials. Els principals afers locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual es compon de 15 membres escollits i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa el paper d'ajuntament i compleix la funció de fer gestions locals pel seu desenvolupament.

Mònaco no és un Estat membre de la Unió Europea però hi manté relacions comercials.

Organització politicoadministrativa

Article principal: Organització territorial de Mònaco

La distinció entre l'estat i la ciutat de Mònaco és purament teòrica. L'estat, de fet, consisteix en només un sol municipi i 10 districtes (el 2014 n'hi haurà 11).

Segons la constitució de 1911, el principat va ser subdividit en tres municipis:

• la Vila de Mònaco (la Vila de Mónegue) és la ciutat vella i està situada en un turó tocant la mediterrània, anomenat la Roca. S'hi situen el Palau del Príncep, la catedral de Sant Nicolau i el Museu Oceanogràfic Jacques Cousteau
• Montcarles és l'àrea residencial principal i l'àrea turística per excel·lència de Mònaco amb el Casino
• la Condamina és una cala situada entre la Vila i Montcarles. Hi ha el port.

Mapa de Mònaco

El 1917, aquests tres municipis es tornaren en un sol a causa de les acusacions al govern de seguir el lema de "divideix i venceràs", i aquests obtingueren llavors l'estatus de districte.

• Fòntvièlha es va afegir com a quart districte als anys setanta
• Moneguet es va convertir en el cinquè districte segregant-se de la Condomina
• Larvot e Molins Bas va ser el sisè districte en formar-se a partir d'una part de Montcarles
• la Rossa e Sant Roman (incloent-hi lo Tenaor) va ser el setè també a partir de Montcarles

Subseqüentment, s'afegiren tres districtes més:

• Sant Miquel a partir d'una zona de Montcarles
• la Còla, d'una part de la Condomina
• las Reveras, d'una part de la Condomina

El 2014, s'afegirà un onzè districte:

• lo Pòrt

Llengües

A Mònaco hi ha una llengua autòctona: el monegasc (una varietat del nord-italià i més especialment del lígur) i també s'hi ha parlat l'occità, segons els estudis fets localment pels lingüistes Raymond Arveiller (Étude sur le parler de Monaco, 1967, Comité National des Traditions Monégasques, paràgraf 1) i Charles de Tourtoulon (fi del segle xix, citat per Arveiller). En realitat l'occità monegasc, que segons R. Arveiller era una llengua híbrida i poc fixada, barreja de monegasc, dels parlars de la Riviera italiana, de niçard, de piemontès i de francès, va ser portat pels nombrosos immigrants que s'instal·laren al Principat arran de la construcció del Gran Casino i l'enorme creixement urbà i turístic. En la dècada de 1940, encara era un llenguatge molt viu, la "llengua dels carrers", però els monegascs d'origen la rebutjaven i preferien el francès, de fet en aquells anys ja s'havia consumat la substitució lingüística del monegasc pel francès. Possiblement encara queden parlants d'aquell occità tan particular, però no hi ha dades i és un llenguatge que ja no s'utilitza.

El parlar de Menton i Rocàbruna, que fins al 1848 depengueren de Mònaco, sí que és molt més acostat al niçard, amb elements lígurs. S'anomena mentonasc.

El francès és l'única llengua oficial del Principat, però no és l'autòctona. També una part de la població parla anglès i italià. El monegasc s'ensenya les escoles i té un cert ús cerimonial (Imnu munegascu, discursos del Príncep). El Comité National des Traditions Monégasques vetlla pel manteniment i difusió de la cultura i llengua autòctones, amb publicacions diverses.

Turisme

Vista aèria de Mònaco

El Principat de Mònaco és un lloc de gran atractiu turístic. Hi destaquen el famós Casino de Montecarlo, el Museu Oceanogràfic de Jacques Cousteau i el Gran Premi de Fórmula 1 que s'hi celebra cada any, al Circuit de Montecarlo.

Vegeu també

• Forces Armades de Mònaco
• Fundació Princesse-Charlène
• Llista de peixos de Mònaco

Enllaços externs

• Mònaco