Ensaïmada
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Mallorca |
| On es menja | Illes Balears, Espanya, França |
| Gastronomia | Cuina de les Illes Balears |
| Detalls | |
| Tipus | pastís i darreries  |
| Ingredients principals | farina, saïm, sucre i ou |
Una ensaïmada és una pasta feta amb farina de blat de força, aigua, ous, sucre, saïm de porc (d'aquí el nom) i llevat.[1] Originària de Mallorca i exportada amb succés a altres indrets, és regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Té forma de caragol, ja que es fa a partir de pasta que s'estira fins a fer-la molt prima, s'enrodilla per fer una corda i després es caragola en forma d'espiral (excepte si es fa en tortell). És habitual posar-hi sucre en pols per damunt.
Una de les característiques pròpies de l'ensaïmada, que la diferencien d'altres pastes, és el fet que s'ha de tovar dues vegades.
És probable que sigui un derivat d'un dolç jueu, amb l'afegit del saïm de porc per a desjudaïtzar-lo.[2]
Recepta
Per fer ensaïmades es mesclen en un recipient la farina de força, el llevat, el sucre i l'aigua, fins que s'obté una pasta homogènia. Es deixa en repòs en un lloc temperat. Quan ha duplicat el seu volum s'hi afegeixen els ous, un per un, i si escau la resta de farina. Es pasta fins que sigui consistent. Es deixa reposar uns 20 minuts. Després s'estira la pasta fins que queda fina, s'hi posa un poc de saïm i s'enrotlla. Es posa en forma d'espiral. Es deixa tovar (fermentar la pasta de farina amb el llevat), per segona vegada, a un lloc temperat fins que dobli el seu volum. Després es cou al forn calent, a foc mitjà, fins que sigui cruixent. Es treu del forn i quan refreda s'hi posa damunt sucre en pols.
Varietats
N'hi ha de diferents varietats. A Mallorca, actualment, és freqüent trobar l'ensaïmada sense cap altra guarnició. Pels darrers dies es fa l'ensaïmada de tallades, amb sobrassada i carabassat. A tot temps es troba farcida de cabell d'àngel, de nata, o de crema. Quan és grossa sol anar farcida, però si és petita (individual) moltes vegades és de pasta sola. Al final de la primavera, quan és el temps d'aquesta fruita, es fa amb albercocs. Les ensaïmades petites de crema solen dur la crema per damunt, però quan són grosses solen anar farcides. També es pot trobar l'ensaïmada farcida de torró.
Tradicionalment es podien trobar amb cabell d'àngel o sense. Ara, a més a més, també se'n troben recobertes de xocolata, o d'albercoc i sobrassada i farcides de nata i xocolata, crema d'avellana o crema pastissera. També se'n fan de diferents mides des de les comparables a una pizza fins a les que són més petites que un croissant i que es prenen de forma semblant.
La versió entrunyellada i l'entorcillada tenen la massa del cordill subcomposta de diversos cordills trenats (3 cordills la versió entrunyellada i 2 cordills la versió entorcillada).
La versió en tortell es fa amb la mateixa massa, però elloc de tenir forma d'espiral, té forma d'anell.
Referències
Enllaços externs
- Consell regulador de l'ensaïmada de Mallorca Arxivat 2021-03-01 a Wayback Machine.
- Illes Balears Qualitat Arxivat 2010-09-27 a Wayback Machine. Ensaïmada de Mallorca - Illes Balears - Productes agroalimentaris, denominacions d'origen i gastronomia balear
- L'ensaïmada a IllesBalears.es
- Recepta a Bojos per la cuina
- Recepta a Cuina per llaminers
- Recepta a Catalunya cuina
