Vés al contingut

Flavi Arrià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arrià de Nicomèdia)
Plantilla:Infotaula personaFlavi Arrià

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Lucius Flavius Arrianus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 89 dC Modifica el valor a Wikidata
Nicomèdia Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 175 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Arcont epònim
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, militar, filòsof, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
MovimentEstoïcisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEpictet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Project Gutenberg: 44068

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.

Va publicar les conferències filosòfiques del seu mestre (Διατριβαὶ Ἐπικτήτου) en vuit llibres, dels que se'n conserven quatre, i va treballar a Atenes. Els atenencs li deien "el jove Xenofont" perquè el seu estil d'escriure era similar a l'antic escriptor. Entre altres treballs, va escriure l'Anàbasi d'Alexandre el Gran, una notable relació de l'expedició d'Alexandre el Gran.[1] Va escriure també un resum de la filosofia d'Epictet Ἐγχειρίδιον Ἐπικτήτου, que encara existeix. Aquesta obra que ja a l'antiguitat era considerada un manual de filosofia pràctica, va mantenir la seva vigència durant segles, fins i tot en època cristiana. Seguint a Xenofont, també va escriure un llibre sobre caça, Κυνηγητικός, que complementa al seu model amb aportacions noves.

L'any 124 es va fer amic de l'emperador Hadrià quan aquest era a Grècia i va rebre la porpra romana i va agafar el prenom Flavi. El 136 va ser nomenat prefecte de Capadòcia que durant el seu govern va patir atacs dels alans o dels massàgetes als que va derrotar en una decisiva batalla. Dedicat a aquest emperador, va escriure un periple, titulat Periple del Pont Euxí probablement quan era a Capadòcia. Sota Antoní Pius va ser nomenat cònsol el 146, però el 147 es va retirar a la vida privada i el 150 vivia a Nicomèdia com a sacerdot de Demèter i Persèfone. Va morir a avançada edat durant el regnat de Marc Aureli. Se sap que Dió Cassi va escriure una biografia d'Arrià, però no ens ha arribat.[2]

Referències

[modifica]