Vés al contingut

Sud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Meridional)
Per a altres significats, vegeu «Sud (desambiguació)».
Punts cardinals
Nord-est
Sud-est
Sud-oest
Nord-oest

El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant,[1] diametralment oposat al nord,[2] És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.

El sud sol denominar així tant l'instant cardinal com l'adreça i la comarca inferior d'un país o regió que per convenció eurocèntrica es representa en la posició inferior de mapes i cartes.[3] La recta meridiana sobre l'horitzó el talla en dos punts: el nord i el sud. El que és del sud, està en el sud o pertany al sud, es denomina sureny, austral o meridional.

De vegades s'usa "sud" com a sinònim de Tercer Món o països subdesenvolupats, ja que la majoria d'estats empobrits se situen a l'hemisferi sud.

Etimologia

[modifica]

La paraula sud és un préstec lèxic del germànic sūþ (possiblement de l'antic fràncic o potser de el gòtic) que significa sud. El terme podria derivar del protogermànic sunþaz a la banda de el sol.

Algunes llengües descriuen el sud de la mateixa manera, pel fet que és la direcció del sol al migdia (a l'hemisferi nord),[4] com el llatí meridies 'migdia, sud’ (de medius 'mitjà' + dies 'dia'). ', cf anglès meridional), mentre que altres descriuen el sud com el costat dret del sol naixent, com l'hebreu bíblic תֵּימָן teiman 'sud’de יָמִין yamin 'dreta', l'arameu תַּימנַא taymna de י״ימָן יָמִין yamin 'dreta' i yamin ܡܢܳܐ taymna de ܝܰܡܝܺܢܳܐ yamina (d'aquí el nom de Iemen, la terra al sud/dreta del Llevant[5]).

Sud s'abreuja de vegades com S.

América Invertida, dibuixat l'any 1943, per Joaquim Torres i García

Per convenció, la part inferior o cap avall d'un mapa és al sud, tot i que existeixen mapes invertits que desafien aquesta convenció.[6] Per anar cap al sud amb una brúixola per a la navegació, establiu un rumb o azimut de 180°. Alternativament, a l’hemisferi nord fora dels tròpics, el Sol estarà aproximadament al sud al migdia.[7]

Pol sud

[modifica]

El pol Sud, conegut també com a pol Sud geogràfic o pol Sud terrestre, és un dels dos punts on l'eix de la terra encreua la superfície. És el punt més austral de la superfície de la Terra i correspon al costat oposat del pol Nord. Està situat al continent de l'Antàrtida, al lloc on es troba l'estació Amundsen-Scott, que es va establir el 1956 i ha estat permanentment habitada des d'aquell any.[8]

Pol sud magnètic

[modifica]
Situació dels pols Nord i Sud magnètics

El pol sud magnètic es defineix com el lloc on el camp magnètic del planeta és perpendicular a la superfície, i és un lloc molt proper al pol Sud geomagnètic i al pol Sud geogràfic, encara que en un sentit estrictament magnètic és un pol Nord, cap on apunta el pol Sud d'una brúixola. La seva posició varia constantment i, fins i tot, pot desplaçar-se fins a l'altre pol, intercanviant la posició amb el pol nord magnètic, circumstància que s'ha donat en nombroses ocasions en la història terrestre a conseqüència de les propietats del camp magnètic terrestre.[9]

Pol sud geomagnètic

[modifica]

El camp geomagnètic terrestre pot ser aproximat per un dipol inclinat, posicionat al centre de la Terra. El pol Sud geomagnètic és el punt on l'eix d'aquest dipol interseca amb la superfície de la Terra a l'hemisferi sud. Com que el camp no és un dipol exacte, el pol Sud geomagnètic canvia de posició per la mateixa raó que ho fa el magnètic.[10]

Orientació

[modifica]

La localització del meridió ha estat important en l'orientació i en la navegació, ja que ha servit històricament com a origen per a determinar l'instant del migdia. Alguns dels mètodes investigats en l'antiguitat poden trobar-se recopilats en diferents autors clàssics de llengua castellana.[11] Els sistemes d'orientació i localització mitjançant GPS han deixat obsolets els mètodes anteriors.

Mapa del Món Conegut en les Etimologies d'Isidoro de Sevilla, amb el sud orientat cap a la dreta.

Usos geopolítics

[modifica]

L'ús del terme "Sud" també pot ser relatiu al país, especialment en casos de divisió econòmica o cultural notable. Per exemple, el sud dels Estats Units, separat del nord-est dels Estats Units per la línia Mason-Dixon, o el sud d'Anglaterra, que políticament i econòmicament és incomparable amb tot el nord d'Anglaterra.

El Con Sud és el nom que sovint s'anomena la zona més meridional d’Amèrica del Sud que, en forma de "con", gairebé com una gran península, abasta Argentina, Xile, Paraguai, Uruguai i tot el sud del Brasil. Estats brasilers de Rio Grande do Sul, Santa Catarina, Paraná i São Paulo). Poques vegades el significat s'amplia a Bolívia, i en el sentit més restringit només cobreix Xile, Argentina i Uruguai.

Sud-àfrica (país) s'anomena així per la seva ubicació a l'extrem sud d'Àfrica. Quan es va formar, el país va rebre el nom de la Unió Sud-africana en anglès, reflectint el seu origen a partir de la unificació de quatre colònies britàniques antigament separades. Austràlia deriva el seu nom del llatí Terra Australis ("Terra del Sud"), un nom utilitzat per a un hipotètic continent a l'hemisferi sud des de l'antiguitat.

A l'entorn de la Cooperació al Desenvolupament, es denomina Sud o Sud global, al conjunt dels països de renda per capita mitjana i petita, o l'Índex de Desenvolupament de la qual Humà és mitjà o petit, com a conseqüència de la diferència de riquesa amb els països industrialitzats, en la seva majoria situats en el nord. En aquest sentit, és un sinònim aproximat de "països pobres" o "països empobrits".[12][13][14] El 95% del nord global té prou menjar i allotjament, i un sistema educatiu que funciona.[15] Al Sud, en canvi, només el 5% de la població té prou menjar i allotjament. Li manca la tecnologia adequada, no té estabilitat política, les economies estan desarticulades i els seus ingressos en divises depenen de les exportacions de productes primaris.[15]

Usos a Sud-amèrica

[modifica]

Se sol denominar Con Sud a l'àrea d'Amèrica del Sud més austral del continent que, en forma de «con» invertit, gairebé com una gran península, abasta l'Argentina, Xile, Paraguai, l'Uruguai i el sud del Brasil. Rares vegades l'accepció s'amplia a Bolívia, i en el sentit més restringit només sol abastar Xile, l'Argentina i l'Uruguai.

El 1991 els governs de l'Argentina, el Brasil, Paraguai i l'Uruguai inicien un procés d'integració regional anomenat Mercat Comú del sud (Mercosur) i el seu lema és: El nostre nord és el Sud.

El 2008 es va signar a Brasília el tractat constitutiu de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) formada per l'Argentina, Bolívia, el Brasil, Xile, Colòmbia, l'Equador, Guyana, Paraguai, el Perú, Surinam, l'Uruguai i Veneçuela.

Referències

[modifica]
  1. «Sud». DIEC2. [Consulta: 24 agost 2021].
  2. «sud nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 2 juliol 2021].
  3. «Definición de Sur» (en espanyol europeu). [Consulta: 6 abril 2021].
  4. «How to use a Compass – Compass alone». www.learn-orienteering.org. [Consulta: 16 juliol 2020].
  5. «yemen | Origin and meaning of the name yemen by Online Etymology Dictionary» (en anglès). www.etymonline.com. [Consulta: 16 juliol 2020].
  6. «The Upsidedown Map Page». flourish.org. [Consulta: 2 desembre 2013].
  7. «How to use a compass». Learn Orienteering. [Consulta: 2 desembre 2013].
  8. «Amundsen-Scott South Pole Station» (en anglès). National Science Foundation. [Consulta: 24 agost 2021].
  9. Nation Geophysical Data Center
  10. National Geophysical Data Center
  11. "Silva de varia lección", Pedro Mexía, Tomo II- Cap XX, 1542, Ed. Cátedra Letras hispánicas. En este capítulo hace una buena recopilación de los métodos conocidos en el siglo XVI.
  12. Sanguinetti, Fabrizio. «China y América Latina: del Tercer Mundo al Sur Global» (en castellà). Academia.edu, 2019.
  13. Fernandez, Victor R.; Lauxmann, Carolina T. «Emergencia del Sur Global. Perspectivas para el desarrollo de la periferia latinoamericana» (en castellà). Economia e Sociedade [Campinas], vol 23, Nº 3, dic 2014, pags 611-643.
  14. Cairo Carou, Heriberto; Bringel, Breno «Articulaciones del Sur Global: afinidad cultural, internacionalismo solidario e Iberoamérica en la globalización contrahegemónica». Geopolítica(s), Vol 1, Nº 1, 2010, pags 41-63. ISSN: 2172-3958.
  15. 15,0 15,1 Mimiko, Oluwafemi. Globalization: The Politics of Global Economic Relations and International Business. Carolina Academic, 2012, p. 47. 

Bibliografiа

[modifica]