"Lingaz olandesc": Desfarënzia danter les verjiuns
Nessun oggetto della modifica |
Nessun oggetto della modifica Etichetes: Mudazion per mobile Mudazion dal web per mobile Modifica da mobile avanzata |
||
(Na verjiun intermedia dl medemo utënt ne é nia mostrada) | |||
Rissa 9: | Rissa 9: | ||
| date = 2021 |
| date = 2021 |
||
| ref = e19 |
| ref = e19 |
||
| speakers2 = De ndut (prima y segonda rujeneda): 30 milions (2021)<ref name="Eurobarometer Languages" /><ref name="UofL">{{cite web |url=http://www2.le.ac.uk/departments/modern-languages/lal/languages%20at%20lal/dutch |title=Dutch |publisher=University of Leicester |website=Languages at Leicester |access-date=July 1, 2014 |archive-date=May 2, 2014 |archive-url=https://web.archive.org/web/20140502062920/http://www2.le.ac.uk/departments/modern-languages/lal/languages%20at%20lal/dutch |url-status=live }}</ref> |
| speakers2 = De ndut (prima y segonda rujeneda): 30 milions (2021)<ref name="Eurobarometer Languages">{{cite web |author=[[European Commission]] |year=2006 |title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey) |url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf |archive-url=https://web.archive.org/web/20070221061227/http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf |archive-date=Feb 21, 2007 |access-date=February 3, 2007 |publisher=[[Europa (web portal)|Europa]]}} "1% of the EU population claims to speak Dutch well enough in order to have a conversation." (page 153).</ref><ref name="UofL">{{cite web |url=http://www2.le.ac.uk/departments/modern-languages/lal/languages%20at%20lal/dutch |title=Dutch |publisher=University of Leicester |website=Languages at Leicester |access-date=July 1, 2014 |archive-date=May 2, 2014 |archive-url=https://web.archive.org/web/20140502062920/http://www2.le.ac.uk/departments/modern-languages/lal/languages%20at%20lal/dutch |url-status=live }}</ref> |
||
| familycolor = Indo-Europeich |
| familycolor = Indo-Europeich |
||
| fam2 = [[Rujenedes germaniches|Germanich]] |
| fam2 = [[Rujenedes germaniches|Germanich]] |
||
Rissa 49: | Rissa 49: | ||
| mapcaption2 = Distribution of the Dutch standard language (dark blue where a majority language, light blue for Brussels, Friesland and Low Franconian dialects in France and Germany) in Europe |
| mapcaption2 = Distribution of the Dutch standard language (dark blue where a majority language, light blue for Brussels, Friesland and Low Franconian dialects in France and Germany) in Europe |
||
| notice = IPA |
| notice = IPA |
||
}}L''' olandesc''' (''Nederlands'') ie na [[rujeneda germanica uzidentela]] che ie la rujeneda de l'oma de zirca 25 milions de persones y che vën ora de chël mo rujeneda da zirca 5 milions de persones. L ie la rujeneda |
}}L''' olandesc''' (''Nederlands'') ie na [[rujeneda germanica uzidentela]] che ie la rujeneda de l'oma de zirca 25 milions de persones y che vën ora de chël mo rujeneda da zirca 5 milions de persones. L ie la rujeneda ufiziela di [[Paejes Basc]] y una de la trëi rujenedes ufizieles dl [[Belje]] (ulache l ie la rujeneda de l'oma de zirca l 60% de la populazion). L ie la terza majera [[Rujenedes germaniches|rujeneda germanica]] do l [[lingaz nglëisc|nglëisc]] y l [[lingaz tudësch|tudësch]]. |
||
Dedora de l'Europa ie l olandesc ora de chël la rujeneda de l'oma de la |
Dedora de l'Europa ie l olandesc ora de chël la rujeneda de l'oma de la majera pert de la populazion dl [[Suriname]] y l ie ënghe na rujeneda ufiziela tl [[Aruba]], [[Curaçao]] y [[Sint Maarten]]. |
||
L olandesc ti semea scialdi al tudësch y mpue ënghe al nglëisc y l vën suënz dit che l ie danter chëla doi rujenedes. Ngrum de dialec olandesc univa nfin da puech rujenei |
L olandesc ti semea scialdi al tudësch y mpue ënghe al nglëisc y l vën suënz dit che l ie danter chëla doi rujenedes. Ngrum de dialec olandesc univa nfin da puech rujenei te la [[Germania]], dantaldut tl [[Rheinland]] ntëur [[Duisburg]]. L Plattdeutsch tl nord de la Germania univa ënghe rujenà te pertes dl nord di Pajes Basc. Nsci ne fova l cunfin danter i Paejes Basc y l Deutschland nia diretamënter n cunfin linguistich, ma chël iel deventà cul tëmp cul lascé do di dialec y la adozion de la rujeneda standardiseda te uni paesc. |
||
L olandesc y l tudësch vën suënz udui coche doi formes standardisedes |
L olandesc y l tudësch vën suënz udui coche doi formes standardisedes dl gran continuum de dialec tudësc te l'Europa continentela. |
||
L olandesc ne adrova nia l [[ |
L olandesc ne adrova nia l [[umlaut]] sciche l tudësch y ne adrova nia plu l congiuntif. L olandesc ova n iede trëi geni gramatichei (masculin, feminin y neutral) sciche l tudësch, ma n'à al dinancuei mé plu doi. |
||
L olandesc adrova plu paroles latines |
L olandesc adrova plu paroles latines y franzëuses dl tudësch, ma scialdi de manco dl nglëisc. |
||
==Storia== |
==Storia== |
Verjiun atuala dles 07:16, 2 sët 2024
Articul per Ladin Gherdëina |
Olandesc | |
---|---|
Nederlands | |
Pronunzia | [ˈneːdərlɑnts] (scota su) |
Stat | Paejes Basc, Belje |
Raion | Paejes Basc, Brasil, Belje, Suriname, Indonesia; Leprò te Aruba, Curaçao, Sint Maarten, Flandern Franzëus y Sudafrica (coche Afrikaans) |
Rujeneda de l'oma | 25 milions (2021)[1] De ndut (prima y segonda rujeneda): 30 milions (2021)[2][3] |
Familia de rujenedes | |
Formes da dant | |
Signed Dutch (NmG) | |
Status ufiziel | |
Rujeneda ufiziela te | Paejes Basc Belje Suriname Raions dependënc |
Regulà da | Nederlandse Taalunie |
Codesc de rujeneda | |
ISO 639-1 | nl |
ISO 639-2 | dut (B) nld (T) |
ISO 639-3 | nld Dutch/Flemish |
Glottolog | mode1257 |
Linguasphere | 52-ACB-a |
Dutch-speaking world (included are areas of daughter language Afrikaans) | |
Distribution of the Dutch standard language (dark blue where a majority language, light blue for Brussels, Friesland and Low Franconian dialects in France and Germany) in Europe | |
L olandesc (Nederlands) ie na rujeneda germanica uzidentela che ie la rujeneda de l'oma de zirca 25 milions de persones y che vën ora de chël mo rujeneda da zirca 5 milions de persones. L ie la rujeneda ufiziela di Paejes Basc y una de la trëi rujenedes ufizieles dl Belje (ulache l ie la rujeneda de l'oma de zirca l 60% de la populazion). L ie la terza majera rujeneda germanica do l nglëisc y l tudësch.
Dedora de l'Europa ie l olandesc ora de chël la rujeneda de l'oma de la majera pert de la populazion dl Suriname y l ie ënghe na rujeneda ufiziela tl Aruba, Curaçao y Sint Maarten.
L olandesc ti semea scialdi al tudësch y mpue ënghe al nglëisc y l vën suënz dit che l ie danter chëla doi rujenedes. Ngrum de dialec olandesc univa nfin da puech rujenei te la Germania, dantaldut tl Rheinland ntëur Duisburg. L Plattdeutsch tl nord de la Germania univa ënghe rujenà te pertes dl nord di Pajes Basc. Nsci ne fova l cunfin danter i Paejes Basc y l Deutschland nia diretamënter n cunfin linguistich, ma chël iel deventà cul tëmp cul lascé do di dialec y la adozion de la rujeneda standardiseda te uni paesc.
L olandesc y l tudësch vën suënz udui coche doi formes standardisedes dl gran continuum de dialec tudësc te l'Europa continentela. L olandesc ne adrova nia l umlaut sciche l tudësch y ne adrova nia plu l congiuntif. L olandesc ova n iede trëi geni gramatichei (masculin, feminin y neutral) sciche l tudësch, ma n'à al dinancuei mé plu doi. L olandesc adrova plu paroles latines y franzëuses dl tudësch, ma scialdi de manco dl nglëisc.
Storia
[mudé | muda l codesc]Referënzes
[mudé | muda l codesc]- ↑ Olandesc at Ethnologue (19th ed., 2016)
- ↑ European Commission (2006). "Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)" (PDF). Europa. Archivià da l uriginel (PDF) ai Feb 21, 2007. Trat ite ai February 3, 2007. "1% of the EU population claims to speak Dutch well enough in order to have a conversation." (page 153).
- ↑ "Dutch". Languages at Leicester. University of Leicester. Archivià dal uriginel ai May 2, 2014. Trat ite ai July 1, 2014.