Vai al contenuto

"Lingaz olandesc": Desfarënzia danter les verjiuns

Da Wikipedia
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Nessun oggetto della modifica
Etichetes: Mudazion per mobile Mudazion dal web per mobile Modifica da mobile avanzata
 
(Na verjiun intermedia dl medemo utënt ne é nia mostrada)
Rissa 9: Rissa 9:
| date = 2021
| date = 2021
| ref = e19
| ref = e19
| speakers2 = De ndut (prima y segonda rujeneda): 30 milions (2021)<ref name="Eurobarometer Languages" /><ref name="UofL">{{cite web |url=http://www2.le.ac.uk/departments/modern-languages/lal/languages%20at%20lal/dutch |title=Dutch |publisher=University of Leicester |website=Languages at Leicester |access-date=July 1, 2014 |archive-date=May 2, 2014 |archive-url=https://web.archive.org/web/20140502062920/http://www2.le.ac.uk/departments/modern-languages/lal/languages%20at%20lal/dutch |url-status=live }}</ref>
| speakers2 = De ndut (prima y segonda rujeneda): 30 milions (2021)<ref name="Eurobarometer Languages">{{cite web |author=[[European Commission]] |year=2006 |title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey) |url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf |archive-url=https://web.archive.org/web/20070221061227/http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf |archive-date=Feb 21, 2007 |access-date=February 3, 2007 |publisher=[[Europa (web portal)|Europa]]}} "1% of the EU population claims to speak Dutch well enough in order to have a conversation." (page 153).</ref><ref name="UofL">{{cite web |url=http://www2.le.ac.uk/departments/modern-languages/lal/languages%20at%20lal/dutch |title=Dutch |publisher=University of Leicester |website=Languages at Leicester |access-date=July 1, 2014 |archive-date=May 2, 2014 |archive-url=https://web.archive.org/web/20140502062920/http://www2.le.ac.uk/departments/modern-languages/lal/languages%20at%20lal/dutch |url-status=live }}</ref>
| familycolor = Indo-Europeich
| familycolor = Indo-Europeich
| fam2 = [[Rujenedes germaniches|Germanich]]
| fam2 = [[Rujenedes germaniches|Germanich]]
Rissa 49: Rissa 49:
| mapcaption2 = Distribution of the Dutch standard language (dark blue where a majority language, light blue for Brussels, Friesland and Low Franconian dialects in France and Germany) in Europe
| mapcaption2 = Distribution of the Dutch standard language (dark blue where a majority language, light blue for Brussels, Friesland and Low Franconian dialects in France and Germany) in Europe
| notice = IPA
| notice = IPA
}}L''' olandesc''' (''Nederlands'') ie na [[rujeneda germanica uzidentela]] che ie la rujeneda de l'oma de zirca 25 milions de persones y che vën ora de chël mo rujeneda da zirca 5 milions de persones. L ie la rujeneda ufziela de i [[Paejes Basc]] y una de la trëi rujenedes ufizieles dl [[Belje]] (ulache l ie la rujeneda de l'oma de zirca l 60% de la populazion). L ie la terza majra [[Rujenedes germaniches|rujeneda germanica]] do l [[lingaz nglëisc|nglëisc]] y l [[lingaz tudësch|tudësch]].
}}L''' olandesc''' (''Nederlands'') ie na [[rujeneda germanica uzidentela]] che ie la rujeneda de l'oma de zirca 25 milions de persones y che vën ora de chël mo rujeneda da zirca 5 milions de persones. L ie la rujeneda ufiziela di [[Paejes Basc]] y una de la trëi rujenedes ufizieles dl [[Belje]] (ulache l ie la rujeneda de l'oma de zirca l 60% de la populazion). L ie la terza majera [[Rujenedes germaniches|rujeneda germanica]] do l [[lingaz nglëisc|nglëisc]] y l [[lingaz tudësch|tudësch]].


Dedora de l'Europa ie l olandesc ora de chël la rujeneda de l'oma de la majra pert de la populazion dl [[Suriname]] y l ie ënghe na rujeneda ufiziela tl [[Aruba]], [[Curaçao]] y [[Sint Maarten]].
Dedora de l'Europa ie l olandesc ora de chël la rujeneda de l'oma de la majera pert de la populazion dl [[Suriname]] y l ie ënghe na rujeneda ufiziela tl [[Aruba]], [[Curaçao]] y [[Sint Maarten]].


L olandesc ti semea scialdi al tudësch y mpue ënghe al nglëisc y l vën suënz dit che l ie danter chëla doi rujenedes. Ngrum de dialec olandesc univa nfin da puech rujenei tl Deutschland, dantaldut tl Rheinland ntëur Duisburg. L Plattdeutsch tl nord dl Deutschland univa ënghe rujenà te pertes dl nord ti Pajes Basc. Nsci ne fova l cunfin danter i Paejes Basc y l Deutschland nia diretamënter n cunfin linguistich, ma chël iel deventà cul tëmp cul lascé do di dialec y la adozion de la rujeneda standardiseda te uni paesc.
L olandesc ti semea scialdi al tudësch y mpue ënghe al nglëisc y l vën suënz dit che l ie danter chëla doi rujenedes. Ngrum de dialec olandesc univa nfin da puech rujenei te la [[Germania]], dantaldut tl [[Rheinland]] ntëur [[Duisburg]]. L Plattdeutsch tl nord de la Germania univa ënghe rujenà te pertes dl nord di Pajes Basc. Nsci ne fova l cunfin danter i Paejes Basc y l Deutschland nia diretamënter n cunfin linguistich, ma chël iel deventà cul tëmp cul lascé do di dialec y la adozion de la rujeneda standardiseda te uni paesc.


L olandesc y l tudësch vën suënz udui coche doi formes standardisedes de l gran continuum de dialec tudësc te l'Europa continentela.
L olandesc y l tudësch vën suënz udui coche doi formes standardisedes dl gran continuum de dialec tudësc te l'Europa continentela.
L olandesc ne adrova nia l [[Umlaut]] sciche l tudësch y ne adrova nia plu l congiuntif. L olandesc ova n iede trëi geni gramatichei (masculin, feminin y neutral) sciche l tudësch, ma n'à aldinancuei mé plu doi.
L olandesc ne adrova nia l [[umlaut]] sciche l tudësch y ne adrova nia plu l congiuntif. L olandesc ova n iede trëi geni gramatichei (masculin, feminin y neutral) sciche l tudësch, ma n'à al dinancuei mé plu doi.
L olandesc adrova plu paroles latines de l tudësch, ma scialdi de manco dl nglëisc.
L olandesc adrova plu paroles latines y franzëuses dl tudësch, ma scialdi de manco dl nglëisc.


==Storia==
==Storia==

Verjiun atuala dles 07:16, 2 sët 2024

Articul per Ladin Gherdëina
Olandesc
Nederlands
Pronunzia[ˈneːdərlɑnts] (Nfurmazions sun chësta uscscota su)
StatPaejes Basc, Belje
RaionPaejes Basc, Brasil, Belje, Suriname, Indonesia;
Leprò te Aruba, Curaçao, Sint Maarten, Flandern Franzëus y Sudafrica (coche Afrikaans)
Rujeneda de l'oma
25 milions (2021)[1]
De ndut (prima y segonda rujeneda): 30 milions (2021)[2][3]
Familia de rujenedes
Formes da dant
Signed Dutch (NmG)
Status ufiziel
Rujeneda ufiziela te
 Paejes Basc
 Belje
 Suriname
Raions dependënc
Regulà daNederlandse Taalunie
Codesc de rujeneda
ISO 639-1nl
ISO 639-2dut (B)
nld (T)
ISO 639-3nld Dutch/Flemish
Glottologmode1257
Linguasphere52-ACB-a
Dutch-speaking world (included are areas of daughter language Afrikaans)
Distribution of the Dutch standard language (dark blue where a majority language, light blue for Brussels, Friesland and Low Franconian dialects in France and Germany) in Europe
Chësc articul à simboi fonetics dl AFI. Zënza l drë rendering pudëssl vester che te vëighes mé ponc de domanda, scatules o autri simboi mpede i carateresc Unicode. Per mparé de plu sun i simboi dl AFI, cëla Aiuto:IPA.

L olandesc (Nederlands) ie na rujeneda germanica uzidentela che ie la rujeneda de l'oma de zirca 25 milions de persones y che vën ora de chël mo rujeneda da zirca 5 milions de persones. L ie la rujeneda ufiziela di Paejes Basc y una de la trëi rujenedes ufizieles dl Belje (ulache l ie la rujeneda de l'oma de zirca l 60% de la populazion). L ie la terza majera rujeneda germanica do l nglëisc y l tudësch.

Dedora de l'Europa ie l olandesc ora de chël la rujeneda de l'oma de la majera pert de la populazion dl Suriname y l ie ënghe na rujeneda ufiziela tl Aruba, Curaçao y Sint Maarten.

L olandesc ti semea scialdi al tudësch y mpue ënghe al nglëisc y l vën suënz dit che l ie danter chëla doi rujenedes. Ngrum de dialec olandesc univa nfin da puech rujenei te la Germania, dantaldut tl Rheinland ntëur Duisburg. L Plattdeutsch tl nord de la Germania univa ënghe rujenà te pertes dl nord di Pajes Basc. Nsci ne fova l cunfin danter i Paejes Basc y l Deutschland nia diretamënter n cunfin linguistich, ma chël iel deventà cul tëmp cul lascé do di dialec y la adozion de la rujeneda standardiseda te uni paesc.

L olandesc y l tudësch vën suënz udui coche doi formes standardisedes dl gran continuum de dialec tudësc te l'Europa continentela. L olandesc ne adrova nia l umlaut sciche l tudësch y ne adrova nia plu l congiuntif. L olandesc ova n iede trëi geni gramatichei (masculin, feminin y neutral) sciche l tudësch, ma n'à al dinancuei mé plu doi. L olandesc adrova plu paroles latines y franzëuses dl tudësch, ma scialdi de manco dl nglëisc.

Referënzes

[mudé | muda l codesc]
  1. Olandesc at Ethnologue (19th ed., 2016) closed access
  2. European Commission (2006). "Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)" (PDF). Europa. Archivià da l uriginel (PDF) ai Feb 21, 2007. Trat ite ai February 3, 2007. "1% of the EU population claims to speak Dutch well enough in order to have a conversation." (page 153).
  3. "Dutch". Languages at Leicester. University of Leicester. Archivià dal uriginel ai May 2, 2014. Trat ite ai July 1, 2014.