What do you think?
Rate this book
Dead Lands
A violent death unleashes the story of a cursed lineage. Jon was shot in the back, in an isolated house where the only other occupants were his family. Who pulled the trigger?
Thirteen characters. Thirteen different points of view.
Dead Lands is a kaleidoscopic narrative that unfurls an atavistic universe where characters are burdened by brutal origins, two deaths, and a dark secret.
A literary descendant of William Faulkner’s Absalom, Absalom!, the novel recalls the obsessive rhythm of Thomas Bernhard, and Mercè Rodoreda’s treatment of anguish in Death in Spring.
Núria Bendicho’s work asks difficult questions about human nature and takes us into a sordid world, one from which it is difficult to emerge without feeling both anger and compassion.
Thirteen characters. Thirteen different points of view.
Dead Lands is a kaleidoscopic narrative that unfurls an atavistic universe where characters are burdened by brutal origins, two deaths, and a dark secret.
A literary descendant of William Faulkner’s Absalom, Absalom!, the novel recalls the obsessive rhythm of Thomas Bernhard, and Mercè Rodoreda’s treatment of anguish in Death in Spring.
Núria Bendicho’s work asks difficult questions about human nature and takes us into a sordid world, one from which it is difficult to emerge without feeling both anger and compassion.
192 pages, Paperback
First published February 3, 2021
About the author
Núria Bendicho Giró
4 books42 followersNúria Bendicho Giró es licenciada en Filosofía y profesora de griego y latín en una academia. Lectora voraz y admiradora de William Faulkner, ha viajado por medio mundo y trabajado cortando abetos en Dinamarca. En 2020 presentó su primera novela, Terres mortes, al premio Llibres Anagrama y, aunque no lo ganó, el jurado recomendó su publicación. Considerada por La Vanguardia como la mejor novela escrita en catalán del 2021, el debut de Núria Bendicho estuvo entre las obras finalistas a los premios Llibreter, Òmnium y Finestres.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 261 reviews
January 12, 2023
Núria Bendicho Giró is a Catalan writer who has spoken about being inspired by the works of William Faulkner. Dead Lands, her debut, can be read as an homage to Faulkner, a sordid tale with a Southern Gothic sensibility, set in a remote corner of Catalonia. But although Faulkner is her lodestar, Bendicho's form here is more contemporary. The novel is a series of 13 short chapters, each narrated by a different character, a variation on Absalom, Absalom!, but in a postmodern register. The story revolves around a single family and the murder of one of the sons. The world Bendicho paints is brutal and unsentimental. The characters are hardened by the realities of the world and the desolation of their surroundings. This isn't a novel driven by plot, nor even by characters, although each character is assigned a chapter. Instead, it is a work about tone and style, impressively conveyed by translators Maruxa Relaño and Martha Tennent from the Catalan original, Terres Mortes. This is one of two titles published this summer by the exciting 3TimesRebel Press, a new publisher focused on the translation of women writers from minority languages.
August 15, 2023
Novela Negra, áspera y violenta.
La familia Capdevila vive en una masía de una aldea de Cataluña. Uno de sus hijos regresa a casa después de desaparecer durante tres años. Esa misma noche es asesinado con un tiro por la espalda. Todo apunta a uno de los miembros de la familia.
"Deberían ser los hijos los que enterrasen a los padres"
Es una novela corta que te transporta a esa masía aislada y perdida en algún lugar, en una época pasada indeterminada, con toda la dureza y crudeza que representa la vida rural y a un aislamiento que pudiera explicar las atrocidades que narra el libro. La violencia está en las propias relaciones.
La novela está estructurada en capítulos narrados por cada uno de los personajes que aparecen en el libro. Al inicio de cada capítulo te indica el nombre del narrador, aún así, en alguna ocasión tienes que pararte a situarlo, dado que en muchas ocasiones se habla de él pero no siempre se le identifica por el nombre. Jugar con los distintos narradores le permite a la autora que cada uno aporte si versión y que la historia de esta familia y su tragedia se vaya completando.
El lenguaje es directo, abrupto, áspero -no malsonante-. Te rechina en los dientes como esa Tierra muerta, baldía, maldita. Es un lenguaje acorde a la historia que te cuenta. Mi única crítica es que no se diferencia de un personaje a otro.
La ambientación es buena y me parece bien que, aún siendo ficción, no se identifique el pueblo con ningún nombre concreto. No lo necesita. La fuerza de la novela está en lo que cuenta y como lo cuenta.
No voy a entrar en más detalles. Tal vez no sea una novela que guste a todo el mundo. A mí me ha sorprendido.
Valoración: 9,5/10
Lectura: agosto 2023
La familia Capdevila vive en una masía de una aldea de Cataluña. Uno de sus hijos regresa a casa después de desaparecer durante tres años. Esa misma noche es asesinado con un tiro por la espalda. Todo apunta a uno de los miembros de la familia.
"Deberían ser los hijos los que enterrasen a los padres"
Es una novela corta que te transporta a esa masía aislada y perdida en algún lugar, en una época pasada indeterminada, con toda la dureza y crudeza que representa la vida rural y a un aislamiento que pudiera explicar las atrocidades que narra el libro. La violencia está en las propias relaciones.
La novela está estructurada en capítulos narrados por cada uno de los personajes que aparecen en el libro. Al inicio de cada capítulo te indica el nombre del narrador, aún así, en alguna ocasión tienes que pararte a situarlo, dado que en muchas ocasiones se habla de él pero no siempre se le identifica por el nombre. Jugar con los distintos narradores le permite a la autora que cada uno aporte si versión y que la historia de esta familia y su tragedia se vaya completando.
El lenguaje es directo, abrupto, áspero -no malsonante-. Te rechina en los dientes como esa Tierra muerta, baldía, maldita. Es un lenguaje acorde a la historia que te cuenta. Mi única crítica es que no se diferencia de un personaje a otro.
La ambientación es buena y me parece bien que, aún siendo ficción, no se identifique el pueblo con ningún nombre concreto. No lo necesita. La fuerza de la novela está en lo que cuenta y como lo cuenta.
No voy a entrar en más detalles. Tal vez no sea una novela que guste a todo el mundo. A mí me ha sorprendido.
Valoración: 9,5/10
Lectura: agosto 2023
May 3, 2021
4,25/5
Molt dura i molt fosca, aquesta novel·la és un autèntic gòtic rural català del segle passat.
L'autora escriu de meravella i ha fet que la lectura em fos addictiva i gens monòtona tot i explicar mateixos fets des de diferents punts de vista.
Molt dura i molt fosca, aquesta novel·la és un autèntic gòtic rural català del segle passat.
L'autora escriu de meravella i ha fet que la lectura em fos addictiva i gens monòtona tot i explicar mateixos fets des de diferents punts de vista.
April 10, 2022
si hagués de marcar-me un objectiu enguany seria que tothom llegís aquest llibre. quin viatge, Núria, gràcies
August 28, 2021
«Em compadia d'ella per haver-se passat la vida esperant i no haver entès a temps que la vida era això, anar deixant passar.»
March 27, 2021
Doneu-me més estrelles, amb 5 no en tinc prou
October 13, 2022
Tierras muertas estará entre mis cinco mejores lecturas del año, tengo pocas dudas de ello. La familia Capdevila se convirtió durante 5 días en mi refugio, un refugio oscuro del que para mi sorpresa salí indemne.
Tierras muertas es una lectura oscura y violenta cuya atmósfera no tarda en atraparte. Una intuye desde el principio que tendrá que sortear momentos incómodos y que detrás de cada uno de ellos vendrá probablemente otro, pero la prosa de la autora, Nuria Bendicho Giró, genera confianza. Uno sabe que está caminando hacia una gran tormenta, pero con la confianza de que podrá salir indemne de ella.
La estructura de este libro también contribuye a ese ansia de avanzar y es que en cada capítulo un personaje tiene la posibilidad de contar su historia, que es también la de su familia, desde un punto de vista diferente al anterior. Cada capítulo representa una visión personal de una misma cosa. Hay en cada uno de ellos mucha maldad, mucha locura, mucho dolor, pero también una fé obligada por y para la supervivencia.
Y el final, el final después de todo lo que has leído, sigue impresionándote.
Siempre he pensado que las lecturas oscuras y violentas no son para mi. No solo porque me sacan de mi zona de confort sino porque, además, no suelo conseguir disfrutarlas. Pero como he disfrutado con esta.
Tierras muertas es una lectura oscura y violenta cuya atmósfera no tarda en atraparte. Una intuye desde el principio que tendrá que sortear momentos incómodos y que detrás de cada uno de ellos vendrá probablemente otro, pero la prosa de la autora, Nuria Bendicho Giró, genera confianza. Uno sabe que está caminando hacia una gran tormenta, pero con la confianza de que podrá salir indemne de ella.
La estructura de este libro también contribuye a ese ansia de avanzar y es que en cada capítulo un personaje tiene la posibilidad de contar su historia, que es también la de su familia, desde un punto de vista diferente al anterior. Cada capítulo representa una visión personal de una misma cosa. Hay en cada uno de ellos mucha maldad, mucha locura, mucho dolor, pero también una fé obligada por y para la supervivencia.
Y el final, el final después de todo lo que has leído, sigue impresionándote.
Siempre he pensado que las lecturas oscuras y violentas no son para mi. No solo porque me sacan de mi zona de confort sino porque, además, no suelo conseguir disfrutarlas. Pero como he disfrutado con esta.
August 21, 2022
Fosca, aspra, crua, malalta, tèrbola, trencada, plena de secrets i ferum per tot arreu. Meravellosa escriptura de la Núria que, juntament amb la Roser Cabré, passa a formar part dels grans descobriments de la literatura en català d'aquest 2022.
'Em compadia d'ella per haver-se passat la vida esperant i no haver entès a temps que la vida era això, anar deixant passar'
'Em compadia d'ella per haver-se passat la vida esperant i no haver entès a temps que la vida era això, anar deixant passar'
March 1, 2023
That’s why I didn’t feel sorry for my son, and I didn’t give much thought to who shot him, even though he kept shouting, It was him! Who’s him? It was him, it was him. That smell of death, and it was him, and three men weren’t enough to kill the witch. My son was delirious. Once he was dead there was nothing for me to do in that room. I rose from my chair, hobbled by the painful rheumatism that my grandfather and his father—but not mine—had suffered from treading the lands that my grandfather and his father—but not the beast—had tended and loved and covered with terraced plots and sowed fields. The same lands I traversed that day, aged twenty-one, as I tried and failed to escape from myself and what I had just seen, running toward him without realising it.
Dead Lands is a translation by Maruxa Relaño and Martha Tennent (a mother-daughter team) from the Catalan original by Núria Bendicho, Terres mortes, her debut novel.
The publisher
It is one of the first book's from an exciting new small independent press 3TimesRebel:
See Words Without Borders and The Herald for interviews with the press's founder Bibiana Mas who explains that the press's name and its mission comes from a (translated) quote from the Catalan poet, Maria Mercè Marçal: “I am grateful to fate for three gifts: to have been born a woman, from the working class and an oppressed nation. And the turbid azure of being three times a rebel.”
The author's inspiration
Dead Lands takes its inspiration from the work of Faulkner. The author explains in an afterword how, having commenced her love of literature by working through the Catalan classics, she, via Spanish realism and French naturalism stumbled—by chance or luck—on Faulkner, and discovered his disciples. I had found my natural interests: poverty, illness, exploitation, the condition of women, the question of evil. The authors I admired shared similarities that I, too, wished to capture and make mine. I needed to pay homage
to those from whom I had learnt not only the art of writing, but also, and most importantly, to observe the world around me deliberately, philosophically, with a critical eye. Literature is nothing more than the craft of applying fresh brushstrokes along the path the masters have laid out for you.
The novel
We found Jon’s bloodied body on a pile of earth by the stable, on the point of death and rambling on about two or three men who had failed to kill a witch.
Dead Lands is centred around the murder of Jon, aged 23 and the third of five siblings living on a remote farm in the Catalan 'dead lands', killed by a shotgun wound to which he succumbs over the next day.
The story is told by 13 different first-person narrators, each giving their perspective on Jon's death, some focused on the immediate incident, and others giving more background to the past of the family, including an earlier brutal murder, and some looking back from many years hence.
The thirteen narrators are:
Boy - the youngest of the siblings, aged 15, born with a withered arm, and not given another name;
Maria - his sister, the fourth born, who has a very young child of her own (whose father is not known to many of her siblings);
Tomàs - the eldest of the siblings, in his 30s;
Father - Jaume, the father of Tomàs, Pere, Jon, Maria and Boy;
Dolors - proprietor of the local whorehouse;
Priest - who comes to officiate at the burial;
Mother - Anna, whose own mother was murdered;
Rosa - daughter of the former mayor and a peripheral witness to the events around the deaths of both Jon and his maternal grandmother;
Esteve - Dolors' son, aged around 30 but mentally handicapped, who comes to the farmhouse with the Priest to help with Jon's burial;
Marieta - Maria's daughter, looking back on the events many years later;
Pere - the 2nd eldest brother;
Jon - the victim;
Enriqueta - the least directly connected to event, a carer in Barcelona for one of the characters much later in their life.
The novel isn't so much a whodunnit - indeed the family bury Jon with minimal ceremony and almost indecent haste - but rather a portrayal of a brutal world where people are conditioned to violence and bestial behaviour by their origins and the poverty of the land:
This had always been hunting country, a land of men descended from men who came from other men who had been born here from time immemorial. No one knew who had laid the first stone. A thousand legends were told, and these found their way into children’s fables and the afternoon chatter of women’s sewing circles, but none were compelling enough to last. For me it had always been a poor man’s land.
A powerful, haunting novel and recommended.
Dead Lands is a translation by Maruxa Relaño and Martha Tennent (a mother-daughter team) from the Catalan original by Núria Bendicho, Terres mortes, her debut novel.
The publisher
It is one of the first book's from an exciting new small independent press 3TimesRebel:
We translate female authors who write in minority languages. Only women. Only minority languages. This is our choice.
We know that we only win if we all win, that’s why we are proud to be fair trade publishers.
And we are committed to supporting organisations in the UK that help women to live freely
and with dignity.
We are 3TimesRebel.
See Words Without Borders and The Herald for interviews with the press's founder Bibiana Mas who explains that the press's name and its mission comes from a (translated) quote from the Catalan poet, Maria Mercè Marçal: “I am grateful to fate for three gifts: to have been born a woman, from the working class and an oppressed nation. And the turbid azure of being three times a rebel.”
The author's inspiration
Dead Lands takes its inspiration from the work of Faulkner. The author explains in an afterword how, having commenced her love of literature by working through the Catalan classics, she, via Spanish realism and French naturalism stumbled—by chance or luck—on Faulkner, and discovered his disciples. I had found my natural interests: poverty, illness, exploitation, the condition of women, the question of evil. The authors I admired shared similarities that I, too, wished to capture and make mine. I needed to pay homage
to those from whom I had learnt not only the art of writing, but also, and most importantly, to observe the world around me deliberately, philosophically, with a critical eye. Literature is nothing more than the craft of applying fresh brushstrokes along the path the masters have laid out for you.
The novel
We found Jon’s bloodied body on a pile of earth by the stable, on the point of death and rambling on about two or three men who had failed to kill a witch.
Dead Lands is centred around the murder of Jon, aged 23 and the third of five siblings living on a remote farm in the Catalan 'dead lands', killed by a shotgun wound to which he succumbs over the next day.
The story is told by 13 different first-person narrators, each giving their perspective on Jon's death, some focused on the immediate incident, and others giving more background to the past of the family, including an earlier brutal murder, and some looking back from many years hence.
The thirteen narrators are:
Boy - the youngest of the siblings, aged 15, born with a withered arm, and not given another name;
Maria - his sister, the fourth born, who has a very young child of her own (whose father is not known to many of her siblings);
Tomàs - the eldest of the siblings, in his 30s;
Father - Jaume, the father of Tomàs, Pere, Jon, Maria and Boy;
Dolors - proprietor of the local whorehouse;
Priest - who comes to officiate at the burial;
Mother - Anna, whose own mother was murdered;
Rosa - daughter of the former mayor and a peripheral witness to the events around the deaths of both Jon and his maternal grandmother;
Esteve - Dolors' son, aged around 30 but mentally handicapped, who comes to the farmhouse with the Priest to help with Jon's burial;
Marieta - Maria's daughter, looking back on the events many years later;
Pere - the 2nd eldest brother;
Jon - the victim;
Enriqueta - the least directly connected to event, a carer in Barcelona for one of the characters much later in their life.
The novel isn't so much a whodunnit - indeed the family bury Jon with minimal ceremony and almost indecent haste - but rather a portrayal of a brutal world where people are conditioned to violence and bestial behaviour by their origins and the poverty of the land:
This had always been hunting country, a land of men descended from men who came from other men who had been born here from time immemorial. No one knew who had laid the first stone. A thousand legends were told, and these found their way into children’s fables and the afternoon chatter of women’s sewing circles, but none were compelling enough to last. For me it had always been a poor man’s land.
A powerful, haunting novel and recommended.
May 1, 2022
Quin viatge aquesta novel·la! És terriblement crua i descarnada, però refotudament bona i amb un domini de la llengua extraordinari. Espectacular!
February 2, 2023
HASTA LUEGO. Estoy flipando. Qué barbaridad de novela. Necesito procesar lo que ha hecho Núria Bendicho.
August 15, 2021
4,5 ⭐
Quina sorpresa aquesta novel·la, una petita joia que sens dubte ja s'ha convertit en una de les meves millors lectures d'aquest any. Està clar que no es tracta d'una obra que puguis recomanar a tothom, ja que no disposa d'aquells inputs que agraden a molts: lectura amable i senzilla o de final feliç, perquè és tot el contrari. Terres mortes és una novel·la aspra, fosca, molt fosca i dura de fet, de les que t'esgarrapen per dins i no en surts igual que n'has entrat. Podem considerar-la, sense cap mena de dubte, com una representació del gòtic rural català, un drama negre contextualitzat segurament fa més de cent anys en un llogaret perdut del nostre país.
Bendicho crea una polifonia en utilitzar diferents veus per contar-nos un mateix tema: un infern que parteix d'una mort —més concretament un assassinat—, la qual cosa li permet donar diferents visions del mateix fet alhora que aprofita per profunditzar també en la vida i els pensaments de cadascun dels diferents personatges. I la mort en majúscules, sempre present en tot i en tots. La trobem a cada pam d'aquesta esquerpa terra, inserida en cada objecte, planta i persona, perquè no només es tracta dels qui la pateixen a les seves pells, sinó també dels altres, els que queden, de com la senten dins seu i com forma part de la seva vida, pot ser perquè alguns, encara que respirin, en realitat estan més morts que aquells que ja han clos els ulls.
Si no hagués sabut res de l'obra ni tampoc el nom de l'autora i m'hagueren dit que és un clàssic de la literatura catalana o bé d'una obra perduda d'en Faulkner o de la mateixa Rodoreda, m'ho hagués cregut. El més interessant és que parlem d'una òpera prima d'una autora molt jove, el qual li dona encara més mèrit a aquesta obra, tan complexa i valenta en la seva escriptura i quasi rodona en el seu resultat. Serveixi d'exemple aquest petit fragment, un dels molts que trobarem en el text i que reflecteix una forma de veure la vida en perspectiva, absolutament inusual en algú tan jove com Bendicho.
Quina sorpresa aquesta novel·la, una petita joia que sens dubte ja s'ha convertit en una de les meves millors lectures d'aquest any. Està clar que no es tracta d'una obra que puguis recomanar a tothom, ja que no disposa d'aquells inputs que agraden a molts: lectura amable i senzilla o de final feliç, perquè és tot el contrari. Terres mortes és una novel·la aspra, fosca, molt fosca i dura de fet, de les que t'esgarrapen per dins i no en surts igual que n'has entrat. Podem considerar-la, sense cap mena de dubte, com una representació del gòtic rural català, un drama negre contextualitzat segurament fa més de cent anys en un llogaret perdut del nostre país.
Bendicho crea una polifonia en utilitzar diferents veus per contar-nos un mateix tema: un infern que parteix d'una mort —més concretament un assassinat—, la qual cosa li permet donar diferents visions del mateix fet alhora que aprofita per profunditzar també en la vida i els pensaments de cadascun dels diferents personatges. I la mort en majúscules, sempre present en tot i en tots. La trobem a cada pam d'aquesta esquerpa terra, inserida en cada objecte, planta i persona, perquè no només es tracta dels qui la pateixen a les seves pells, sinó també dels altres, els que queden, de com la senten dins seu i com forma part de la seva vida, pot ser perquè alguns, encara que respirin, en realitat estan més morts que aquells que ja han clos els ulls.
Si no hagués sabut res de l'obra ni tampoc el nom de l'autora i m'hagueren dit que és un clàssic de la literatura catalana o bé d'una obra perduda d'en Faulkner o de la mateixa Rodoreda, m'ho hagués cregut. El més interessant és que parlem d'una òpera prima d'una autora molt jove, el qual li dona encara més mèrit a aquesta obra, tan complexa i valenta en la seva escriptura i quasi rodona en el seu resultat. Serveixi d'exemple aquest petit fragment, un dels molts que trobarem en el text i que reflecteix una forma de veure la vida en perspectiva, absolutament inusual en algú tan jove com Bendicho.
"Almenys en Tomàs i l'Angelet ja no volien ser ningú ni necessitaven demostrar a ningú que ho eren. Eren lliures, perquè no els importava l'honra ni res que els altres poguessin pensar d'ells. Havien assumit que ningú els observaria mai més i així podien deixar córrer la seva bogeria amb llibertat total. Les seves ficcions em resultaven molt més interessants que qualsevol paraula buida i monòtona de persones que es consideren captivadores i que només parlen del que els altres permeten que es pugui parlar. Com si ells no estiguessin malament del cap, també. En aquell hospici, els qui es consideraven lliures eren esclaus i només aquell parell d'homes condemnats s'havien pogut escapar de tota banalitat."
March 29, 2021
Una mica com “Hamnet”, un estil massa florit i repetitiu que devora una trama interessant. El relat polifònic i la resolució final, però, m’han semblat molt ben travades. M’ha recordat molt a “Mirall trencat”, fins i tot hi ha un capítol que sembla ser un homenatge clar.
April 16, 2023
Fascinante. Muy bien contado. Una línea argumental maravillosa.
February 26, 2024
5 estrelles sense dubtar-ho. M'ha atrapat moltíssim. A mesura que vas llegint i vas coneixent la història de la família protagonista (narrada a través de diferents personatges) entens moltes coses. Per què són així, per què es comporten com es comporten. Veus com el passat i les experiències que arrossega cadascú et marquen per sempre, i en aquesta família hi ha passats molt traumàtics...
Un domini de la llengua excel·lent que fa que gaudeixis del llibre no només pel que t'explica sinó també per com ho fa. M'ha absorbit totalment.
Un domini de la llengua excel·lent que fa que gaudeixis del llibre no només pel que t'explica sinó també per com ho fa. M'ha absorbit totalment.
April 7, 2021
"En una terra inconcreta, indòmita i rural, una família, a les acaballes del segle XIX inicis del XX, rep a un dels seus fills agonitzant i moribund. Després de tres anys d’absència, en Joan torna ferit de bala i es dessagna al rebost. Algú l’ha mort, però el silenci del camp custodia el secret.
Al voltant de la mort, tretze personatges lligats per la sang o pel vincle que se'n deriva construeixen un relat coral de violència, patiment i resistència a la terra i a la família.
El crim desferma la foscor de la casa: la perversió del passat es fa present, el relat atàvic pren forma en cada personatge. La mare, el pare, la filla o el germà, interpreten la polifonia de la terra hostil. Fosca i escabrosa la novel·la posa en relleu violències familiars i patriarcals, arrelades en una solitud profunda, l’autora ens convida a reflexionar sobre la condició isolable de cada una de les veus.
En una aproximació intuïtiva a la tradició de la terra i de la paraula d'autores com Mercè Rodoreda, Víctor Català o William Faulkner, Núria Bendicho construeix una història gòtica on no hi ha treva i la informació corre sense embuts. Explícita, incòmoda, fosca i quirúrgica l’autora explora les arrels per demostrar que sempre són plenes de brutícia i que com més ens hi submergim més negres ens deixen les mans." Anna Aguiló
Al voltant de la mort, tretze personatges lligats per la sang o pel vincle que se'n deriva construeixen un relat coral de violència, patiment i resistència a la terra i a la família.
El crim desferma la foscor de la casa: la perversió del passat es fa present, el relat atàvic pren forma en cada personatge. La mare, el pare, la filla o el germà, interpreten la polifonia de la terra hostil. Fosca i escabrosa la novel·la posa en relleu violències familiars i patriarcals, arrelades en una solitud profunda, l’autora ens convida a reflexionar sobre la condició isolable de cada una de les veus.
En una aproximació intuïtiva a la tradició de la terra i de la paraula d'autores com Mercè Rodoreda, Víctor Català o William Faulkner, Núria Bendicho construeix una història gòtica on no hi ha treva i la informació corre sense embuts. Explícita, incòmoda, fosca i quirúrgica l’autora explora les arrels per demostrar que sempre són plenes de brutícia i que com més ens hi submergim més negres ens deixen les mans." Anna Aguiló
August 12, 2022
Un "Drames rurals" contemporani. La trama m'ha semblat interessant i, per moments, he sentit molta angoixa. Però crec que l'estil de l'escriptora no m'agrada del tot: frases massa llargues, amb incisos recargolats que et fan perdre el fil.
August 21, 2023
Primera novela? Mare de Déu senyor! Fagi el favor d'escriure més, srta. Bendicho! Em vull més! Quina forma de foter-me allí ben endins, respirant amb els personatges! I sent jo de poble, puc dir que el sol em picava el clatell igual que quan estava a la serra mentres llegia. Així sí! AIXÍ SÍ, COLLONS! Que si el recomano? QUE EL DEMONI D'UN PET SE'T EMPORTI A L'INFERN! CLAR QUE SÍ.
P.D. Srta Bendicho, que ho dic enserio, MÉS!!
P.D. Srta Bendicho, que ho dic enserio, MÉS!!
May 31, 2024
Acabado, com muita pena minha…
Para uma primeira novela a única coisa que me ocorre dizer é: fantástico. Fantástico porque retrata um dos meus temas preferidos - as vivências em ambientes rurais e tempos passados (algo à semelhança do que fazem José Riço Direitinho e Carlos Campaniço mas levado a um nível muito à frente) e porque Núria Giró escreve de uma forma que me encantou.
Uma narrativa crua e violenta, a uma série de vozes (cada capítulo é contado por um personagem) e sem ter, propriamente, um fio condutor, centra-se em torno de um acontecimento. A partir daí vai-se desenrolando a trama principal a par das vidas de cada um dos intervenientes.
Para quem anda deliciado com escritores catalães e com aquilo que acho “literatura de montanha” (pela proximidade que sinto) - narrativas focadas em comunidades recônditas e ambientes isolados, seja por contingência da época em que as narrativas ocorrem ou por serem territórios de baixa densidade populacional (cujo ícone actual é Irene Solá), esta é uma novidade a manter debaixo de olho. Espero continuar a ser surpreendido e que chegue ao Português com uma tradução à altura.
A ler, definitivamente.
Para uma primeira novela a única coisa que me ocorre dizer é: fantástico. Fantástico porque retrata um dos meus temas preferidos - as vivências em ambientes rurais e tempos passados (algo à semelhança do que fazem José Riço Direitinho e Carlos Campaniço mas levado a um nível muito à frente) e porque Núria Giró escreve de uma forma que me encantou.
Uma narrativa crua e violenta, a uma série de vozes (cada capítulo é contado por um personagem) e sem ter, propriamente, um fio condutor, centra-se em torno de um acontecimento. A partir daí vai-se desenrolando a trama principal a par das vidas de cada um dos intervenientes.
Para quem anda deliciado com escritores catalães e com aquilo que acho “literatura de montanha” (pela proximidade que sinto) - narrativas focadas em comunidades recônditas e ambientes isolados, seja por contingência da época em que as narrativas ocorrem ou por serem territórios de baixa densidade populacional (cujo ícone actual é Irene Solá), esta é uma novidade a manter debaixo de olho. Espero continuar a ser surpreendido e que chegue ao Português com uma tradução à altura.
A ler, definitivamente.
January 8, 2022
El millor, tot i que gens original (a mi em recordava Mentre agonitzo, de Faulkner, o Nascuts culpables), l'estructura, on cada vegada parla un personatge. Això, amb la consegüent dosificació de la informació, fa crèixer la tensió fins al final.
És, però, massa imperfecta. El llenguatge dels personatges no s'adiu gens amb el seu nivell cultural ni la seva personalitat, cosa que afecta la versemblança.
I, el pitjor de tot: l'excés de morbo i la manca de subtilesa.
M'ha fet pensar en aquells que pensen que una paella està més sabrosa quan més ingredients li poses, i això és un gran error, propi de novençans.
Estupre, adulteri, incest, assassinats, fill bord, esguerrat... Massa ketxup, per al meu gust.
És, però, massa imperfecta. El llenguatge dels personatges no s'adiu gens amb el seu nivell cultural ni la seva personalitat, cosa que afecta la versemblança.
I, el pitjor de tot: l'excés de morbo i la manca de subtilesa.
M'ha fet pensar en aquells que pensen que una paella està més sabrosa quan més ingredients li poses, i això és un gran error, propi de novençans.
Estupre, adulteri, incest, assassinats, fill bord, esguerrat... Massa ketxup, per al meu gust.
March 18, 2021
Si aquesta novel·la me l'haguessin fet llegir a l'institut, hauria pensat que es tractava d'un clàssic de la literatura catalana, es nota molt que s'ha inspirat en tots ells per escriure aquesta obra. L'estil de l'autora em sembla meravellós, i també el fet que hagi introduït una perspectiva feminista a les històries dels pobles i la muntanya. Crec que el podria compara amb un llibre que tothom sap que m'agrada molt, però no fa falta. En alguns moments se m'ha fet un pèl repetitiu, però entenc que en una novel·la polifònica pugui passar.
July 5, 2022
Entres a un casal habitat per una família desconeguda i, al final, surts d'eixe casal coneixent-los a tots i captivat per la seva foscor. És magnífica l'habilitat de la Núria Bendicho per teixir una saga plena de secrets, molt ben pensada i presentada al lector, i atravessada per la por a convertir-te en una bèstia més.
August 10, 2023
PFFFFFF si sou com jo i no hi ha cosa que us agradi més que un bon culebrazo català a la rural FEU EL FAVOR d'agafar aquest llibre que et fa desitjar que no s'acabi mai i gaudiu-lo fins al punt que no us sembli una mala idea marxar a un casalot de mala mort a les Guilleries i voler-hi dedicar tota la punyetera vida (!)
July 4, 2022
“Com ella sempre havia dit, jo no havia nascut amb presses. Ni tampoc n’havia agafat més tard. Vaig comprendre abans que ningú que la vida era això, anar deixant passar. No he envejat mai ningú que tingués coses a fer, ni desitjos per complir.”
December 18, 2022
“Pero en esta vida las cosas nunca salen como queremos. Las cosas siempre salen peor.”
Regálaselo a tu bro que te hable de la cultura del esfuerzo y de que las cartas que te tocan en la partida no condicionan que no puedas ganar. Ja.
Regálaselo a tu bro que te hable de la cultura del esfuerzo y de que las cartas que te tocan en la partida no condicionan que no puedas ganar. Ja.
April 13, 2022
no puedo parar de pensar en él, que pasada, que bien nuria y que bien andrea gumes por la recomendacion todos a escuchar ciberlocutorio
Read
August 17, 2022Qué brutalidad de libro. Sin palabras.
August 15, 2024
4 ⭐️
Molt ben redactat!! La intriga está molt ben construida i m’encanta la decisió de dedicar cada capítol a un personatge. Increible la cosmovisio del trauma familiar i com cadascú el viu d’una manera especial de generació en generació.
Molts salts temporals i molts noms però és un drama rural dels que m’encanten!!
Molt ben redactat!! La intriga está molt ben construida i m’encanta la decisió de dedicar cada capítol a un personatge. Increible la cosmovisio del trauma familiar i com cadascú el viu d’una manera especial de generació en generació.
Molts salts temporals i molts noms però és un drama rural dels que m’encanten!!
December 12, 2022
Novela coral sobre la muerte, la violencia, la maldad, donde una polifonía de voces nos destripa una historia de odios y calamidades. Salvando las distancias, recuerda un poco a Faulkner y al tremendismo del siglo pasado. Muy interesante.
December 8, 2022
'Terres mortes' és una novel·la que crema, escrita a foc lent, amb molta cura del llenguatge utilitzat i amb un ús del monòleg interior com a forma de construcció narrativa. No obstant això, m'espera una altra cosa, m'espera que m'agrades més, volia connectar amb uns personatges que se m'han quedat llunys, distants, freds. Cal destacar el treball i la laboriositat de l'escriptora, qui ha dedicat hores d'esforç i tenacitat en teixir el relat que articula la seva proposta, l'ús de termes i conceptes oblidats del català i l'aposta per la descripció d'un món rural cada vegada més estrany. Una bona lectura per endinsar-se en les profunditats de la llengua catalana i la cultura dels avantpassats: la construcció de la memòria d'uns personatges del nostre passat. S'ha de reconèixer el valor i el coratge d'escriure així de bé i de desplegar tan gran final.
Displaying 1 - 30 of 261 reviews