Vés al contingut

Abadia de Vézelay

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Abadia de Vézelay
Imatge de l'entrada
Imatge de l'interior
Imatge
13 setembre 2016
Nom en la llengua original(it) Basilica di Vézelay Modifica el valor a Wikidata
EpònimMaria Magdalena Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir i basílica menor Modifica el valor a Wikidata
Part deCamins de Sant Jaume a França Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle IX Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMaria Magdalena Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Mesura23,5 (alçària) × 23,25 (amplada) × 62,5 (longitud) m
torre: 35 (alçària) m
campanar: 38 (alçària) m
Superfície183 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVézelay (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° 27′ 59″ N, 3° 44′ 54″ E / 47.4664°N,3.7483°E / 47.4664; 3.7483
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1998 (22a Sessió)
Identificador84
Monument històric catalogat
Data1840
IdentificadorPA00113932
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Sens Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbasiliquedevezelay.org Modifica el valor a Wikidata

L'abadia de Vézelay va ser construïda l'any 1037 per Geoffroy, abat de Vézelay, el qual imposà el culte de Maria Magdalena, convertint immediatament el poble en un lloc de pelegrinatge.

La reputació de l'abadia permet al poble prosperar i es converteix en una ciutat que atreu cada vegada més pelegrins com el duc de Borgonya Hug II i la seva cort l'any 1084. O, més tard, Bernat de Claravall (Sant Bernat) que ve per a predicar la segona Croada (1146), Felip II de França i Ricard Cor de Lleó, abans de la seva sortida per a la tercera Croada (1190), o també Lluís IX (1248).

El timpà de la portalada

L'any 1096 l'abat Artaud comença una ampliació, es construeix un nou cor i un nou creuer. Els treballs duraran fins a 1104 i solament es conservarà la nau.

Al juliol del 1120, a la vetlla de Santa Magdalena, l'estructura de l'abadia es cala foc i s'enfonsa (causant la mort de 1127 persones). Es construirà una nova nau que s'acabarà l'any 1138.

L'any 1185 comença la construcció d'un nou cor i creuer d'estil gòtic.

L'any 1217, s'hi instal·len els franciscans. El declivi comença amb la troballa a Sant Maximim de noves relíquies de Santa Magdalena.

L'any 1537 se secularitza i se substitueixen els monjos pels canonges.

L'any 1790, l'abadia es torna una simple església parroquial i posteriorment, en 1796, es ven com un bé nacional.

L'any 1840 s'encomana la restauració del que quedava de l'edifici original i salvar-lo de la ruïna a Eugène Viollet-le-Duc, car havia sofert molts danys amb el saqueig dels hugonots (1569), l'amartellement de les escultures del timpà (1793) i el llamp que va caure sobre la Volta Sant Miquel (1819). S'acaba l'any 1876 amb el lliurament de les relíquies de Santa Maria Magdalena i el restabliment dels pelegrinatges, aturats de nou a partir de 1912.

L'any 1920, se li dona el rang de basílica i els pelegrinatges poden tornar a continuar.

Finalment, el 1979 és declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[1]

Referències

[modifica]
  1. «Vézelay, Church and Hill» (en anglès).