Vés al contingut

Almucantarat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'esfera celeste amb el zenit i l'almucantarat marcats en vermell, l'horitzó en verd, i el camí d'una estrella o el sol en blau

L'almucantarat, de l'àrab clàssic almuqanṭarāt[1] (astrolabi) designa cadascun dels cercles paral·lels a l'horitzó que se suposen descrits a l'esfera celeste per determinar l'altura o la depressió dels astres. Dues estrelles que es troben en el mateix almucantarat tenen la mateixa altura.[2]

Almucantarat del Sol

[modifica]

El pla de l'almucantarat que conté el Sol s'utilitza en enginyeria ambiental per a mesurar com els aerosols atmosfèrics dispersen la llum. Per dur a terme les mesures s'utilitza o bé un espectroradiòmetre o bé un fotòmetre i es prenen a banda i banda del sol i en diversos angles.

Hi ha diversos models per obtenir propietats dels aerosols de l'almucantarat del Sol. Els més rellevants han estat desenvolupats per Oleg Dubovik (usats a la xarxa AERONET de la NASA)[3] i per Teruyuki Nakajima (anomenat SKYRAD.PACK).

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Adelaide Observatory: Almucantar graphs of hour angles, Adelaide, R. E. E. Rogers, Govt. printer, 1927.
  • Chandler, Seth Carlo, (1846–1913): The almucantar, Cambridge, J. Wilson and Son, 1887.
  • Dubovik, O. and M. D. King, 2000: A flexible inversion algorithm for retrieval of aerosol optical properties from Sun and sky radiance measurements," Journal of Geophysical Research, 105, 20 673-20 696
  • Nakajima T, Tonna G, Rao RZ, et al.:Use of sky brightness measurements from ground for remote sensing of particulate polydispersions, Applied Optics 35 (15), 2672–2686, 1996