Vés al contingut

Càlam (escriptura)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Càlam de canya

El càlam és un instrument de canya (Arundo donax o bambú) tallada en punta que s'utilitza per a l'escriptura sobre argila, cera o, mullat en tinta, sobre papir, pergamí o paper.[1]

El seu ús comença el segle xx aC.[2] Va donar la forma característica a l'escriptura cuneïforme, de petits triangles, fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que inicialment fos utilitzat com a instrument per decorar l'argila.

Càlam per tauletes d'argila

El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'edat mitjana, fins al segle xii, quan va ser substituït per la ploma d'au, i es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[3]

Una falta d'ortografia o simplement d'escriptura s'anomena lapsus calami.[4]

Vegeu també

[modifica]
Càlams per escriptura aràbiga

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.210. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. Carvalho, David N. Forty Centuries of Ink (en anglès). Echo Library, 2007, p.159. ISBN 1406844136. 
  3. Wong, Frederick. The Complete Calligrapher (en anglès). Courier Dover Publications, 1999, p.13. ISBN 048640711X. 
  4. «lapsus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2017].

Enllaços externs

[modifica]