Vés al contingut

Càncer d'esòfag

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaCàncer d'esòfag
Imatge endoscòpica d'un càncer d'esòfag. modifica
Tipusneoplàsia d'esòfag, malaltia de l'esòfag, càncer gastrointestinal i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoncologia, cirurgia general i digestiva i gastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Exàmensendoscòpia, tomografia computada, tomografia per emissió de positrons i biòpsia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzacióesòfag Modifica el valor a Wikidata
Associació genèticaADH1B (en) Tradueix, CSNK1A1 (en) Tradueix, SEMA5B (en) Tradueix, PLCE1 (en) Tradueix, PDE4D, ACAD10 (en) Tradueix i RUNX1 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-112B70 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10C15.3, C15.5 i C15.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9150.4, 150.3, 150.2, 150.5 i 150.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM133239 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB9150 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000283 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine277930 i 368206 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014859, C0153413, C0153414, C0153415, C0153416 i C0496775 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:5041 Modifica el valor a Wikidata

El càncer d'èsòfag té diversos subtipus bàsicament adenocarcinoma (aprox. 50-80% de tots els càncers d'esòfag) i càncer cel·lular esquamós. El càncer esquamós sorgeix de les cèl·lules de la part superior de l'esòfag. L'Adenocarcinoma sorgeix de les cèl·lules glandulars que estan presents en la unió de l'esòfag i l'estómac.[1] Els tumors esofàgics normalment porten a la disfàgia (dificultat d'empassar), dolor i altres símptomes, i es diagnostiquen amb una biòpsia. Els tumors petits i localitzats es tracten amb cirurgia en un intent de guarir. Els tumors grossos acostumen a no ser operables i es tracten amb cures pal·liatives; el seu creixement pot ser retardat amb quimioteràpia, radioteràpia o una combinació d'ambdues. En alguns casos aquestes actuacions poden fer que els grans tumors ja siguin operables. La prognosi depèn de l'extensió de la malaltia i d'altres problemes mèdics, però és bastant pobra.[2] A Catalunya, té una taxa de supervivència a cinc anys per a homes al voltant del 19% i per a dones al voltant del 30%.[3] A Catalunya, les taxes de mortalitat (x 100.000 hab.; i en % sobre el total de càncers per sexe; estandarditzades segons sexe, 2018) són: 0,89 dones; 6,13 homes; 3,30 total; 0,79% en dones; 2,60% en homes.[4]

L'esòfag de Barrett es considera un factor de risc per a tenir un adenocarcinoma esofageal.

Entre els nombrosos factors hi ha el tenir esòfag de Barrett, l'herència, l'edat major de 60 anys i l'associació de tabaquisme amb ingestió d begudes alcohòliques. A Girona, la incidència percentual sobre el total de càncers és del 1,2%.[5]

L'edat és un factor de risc important. El 2012, tan sols el 0,25% de les defuncions per càncer d'esòfag als Estats Units es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 62,89% es produïren en individus de 65 anys o més.[6]

Classificació

[modifica]

Són típicament carcinomes que sorgeixen de l'epiteli, o línia de superfície de l'esòfag.

Referències

[modifica]
  1. Esophageal cancer at Mount Sinai Hospital
  2. Enzinger PC, Mayer RJ «Esophageal cancer». N. Engl. J. Med., 349, 23, 2003, pàg. 2241–52. DOI: 10.1056/NEJMra035010. PMID: 14657432.
  3. «Resultats dels Registres de Tumors Hospitalaris de l'Institut Català d'Oncologia en aliança amb l’Institut Català de la Salut 2013-2017». [Consulta: 30 agost 2020].
  4. «Mortalitat». Departament de Salut. [Consulta: 30 agost 2020].
  5. «El càncer a Girona 2010-12. Projeccions de la incidència 2017.». [Consulta: 28 agost 2020].
  6. «USA CAUSES OF DEATH BY AGE AND GENDER» (en anglès), 11-04-2014. [Consulta: 27 febrer 2015].

Enllaços externs

[modifica]