Vés al contingut

Consonant bilabial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Patró de la llengua

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis. Es tracta de sons molt freqüents, ja que menys de 1% dels idiomes no els tenen com a fonema.[1] Aquestes llengües es concentren a Nord-amèrica.

En català, els sons [b], [p], [β], [m], [w] són bilabials.

Referències

[modifica]
  1. Ian Maddieson. 2013. Absence of Common Consonants. In: Dryer, Matthew S. & Haspelmath, Martin (eds.) The World Atlas of Language Structures Online. Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. [1], Consultat el 2016-08-04.

Vegeu també

[modifica]