Vés al contingut

Gai Servili Glàucia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGai Servili Glàucia
Nom original(la) C. Servilius Glaucia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 142 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortdesembre 100 aC Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Gai Servili Glàucia (llatí: Gaius Servilius Glaucia) va ser un magistrat romà del segle i aC. Formava part de la gens Servília, d'origen patrici.

Va ser pretor l'any 100 aC, i va cooperar amb Gai Mari, que aquell any era cònsol per sisena vegada, i amb Luci Apuleu Saturní, que va ser elegit aquell any tribú de la plebs gràcies a Glàucia, que va mantenir convocats els comicis en lloc i temps irregulars. Al final de l'any va ser candidat al consolat pel 199 aC tot i que per llei hi havia d'haver un interval d'almenys dos anys entre un càrrec i l'altre.

Glàucia va ser l'únic pretor que va fugir amb Saturní cap al Capitoli i quan van ser obligats a rendir-se per manca d'aigua, van morir junts, diu Ciceró. Encara que Glàucia no estava inclòs en el decret del senat que condemnava a mort a Saturní i els seus col·laboradors, Mari el va fer executar per la seva pròpia autoritat.

Ciceró el compara amb el demagog atenès Hipèrbol, i diu que era el pitjor dels homes. Però admet que era eloqüent, agut i enginyós.

Servili Glàucia va fer aprovar una llei de repetundis (extorsió), que coneixem com a Lex Glaucia.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 272-273.