Vés al contingut

Henrique Capriles Radonski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHenrique Capriles Radonski

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juliol 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
List of governors of Miranda (en) Tradueix
2013 – 2017
Baruta mayor (en) Tradueix
2000 – 2008
National Congress of Venezuela (en) Tradueix
1999 – 1999
Membre de la Cambra de Diputats de Veneçuela
1999 – 1999 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Catòlica Andrés Bello
Universitat de Colúmbia
Universitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitComitè Organitzat de Participació Político Electoral Independent (–2000)
Primer Justícia (2000–) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaValeria Valle Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhenriquecapriles.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: HenriqueCaprilesRadonski Twitter (X): hcapriles Instagram: hcapriles Souncloud: hcapriles Modifica el valor a Wikidata

Henrique Capriles Radonski (Caracas 1972), és un polític veneçolà, proper al partit Primer Justícia. Va ser governador de l'Estat de Miranda entre 2008 i 2012, i entre 2013 i 2017.

Carrera Política

[modifica]

Va ser escollit com a diputat en les eleccions veneçolanes de 1998. Es va convertir en el diputat més jove de Veneçuela. L'any 2000 va ser elegit com a alcalde de Baruta (Caracas), càrrec que ocuparia fins a l'any 2008.[1] Des de l'any 2008 és el governador de l'Estat de Miranda, sent reelegit l'any 2012,[2] però va renunciar al càrrec en ser nomenat el candidat unitari de l'oposició per a les eleccions presidencials de Veneçuela de 2012 que va perdre davant d'Hugo Chávez.[3]

El 5 de març de 2013 Hugo Chávez va morir i aquell mateix dia, Maduro va assumir el càrrec de President de Veneçuela fins a la celebració d'uns nous comicis presidencials.[4] Nicolás Maduro en va obtenir 7.587.532[5] (el 50,61%) i Capriles Radonski 7.363.264 (el 49,12%). La mateixa nit del 14 d'abril Capriles va demanar un nou recompte per suposades irregularitats, amb el suport de nombrosos governs i figures importants. La sol·licitud va ser presentada formalment el 17 d'abril i es va confirmar la victòria de Maduro.[4]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]