Vés al contingut

Llengües zapoteques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües zapoteques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaOaxaca, Mèxic Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Llengües otomang, les zapoteques són el número 14
Codis
Codi Glottologzapo1436 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües zapoteques són un grup de llengües de la família otomang procedents d'un protozapoteca comú parlat pel poble dels zapoteques durant l'era de dominància de Monte Albán.

Classificació

[modifica]

El zapoteca es divideix usualment en dues branques les variants zapoteques pròpiament dites, les variants chatins i variants menors com el papabuco i el solteco, que alguns autors consideren llengües zapoteques divergents. Basant-se en l'anàlisi del sistema pronominal i altres innovacions s'ha proposat la següent relació entre les llengües zapoteques: [1][2][3]

Zapotecano 
Chatino

Zezontepec


Costaner

Tataltepec



Oriental




Zapoteca


Solteco


Zapoteca N.

Serrano



Villalta



Rincón



Zapoteca C.

Valls



Istme





Zapoteco S.



Papabuco




Les estimacions glotocronològiques per al temps de diversificació a partir del proto-zapotecano és de 24 segles,[4] és a dir, al voltant d'un mil·lenni més que el temps de diversificació del Zapoteca pròpiament dit. Fora d'aquest agrupament des del segle xix es van reconèixer relacions entre el grup zapotecano i el grup mixteca que formarien la branca oriental de les llengües otomang.

Comparació lèxica

[modifica]

El següent quadre mostra els pronoms subjecte en proto-zapoteca, chatino, papabuco i proto-zapotecano:

GLOSA proto-
zapoteca
chatino [5] papabuco [6] proto-
zapotecano[7]
1a persona
singular
*naʔ ʔnyãã43 ã *naʔ
2a persona
singular
*luʔ(i)
*nuʔ
ʔĩĩ21 ru *luʔ
*nuʔ
3a persona singular
(persona)
*pi
3a persona singular
(animat)
*ma(ni)
3a persona singular
(inanimat)
*ni
1a persona plural
inclusiva
*na ʔnyãã23 na *nã
1a persona plural
exclusiva
*tyiʔu
*ya
ʔwa43 *yã
2a persona
plural
*wa ʔwã³² *wã
3a persona
plural

Quant als numerals es tenen les següents temptatives de reconstrucció:

Variant un  dos   tres   quatr3  cinc   sis   set   vuit   nou   deu 
Proto-zapoteca *tobi *tjop- *tson- *tap- *gayoʔ *šopa *ga'tsi *šonoʔ *gaʔ *tsi
Chatino de la zona alta[8] ska23 tukwa³² snã³² hakwa23 ki'yu³² skwa³² kati21 snũ23 kaa² tii²
Proto-zapotecano *tukw- *tsna- *takw- *kayuʔ *skwa *ka'ti *snu *kaʔ *tii

Referències

[modifica]
  1. Opstein, 2003, p. 16
  2. Suárez, 1977 [1990]
  3. Campbell & Cruz, 2010, p. 3
  4. "Languages of the World" de la *Encyclopædia Britannica, Macropædia (15th edition), p. 786.
  5. Pride & Pride, 1997, pp. 110-113.
  6. Juan J. Redón, 1971.
  7. Natalie Operstein, 2003.
  8. Pride y Pride, Chatino de la zona alta, (1997:155).

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]