Vés al contingut

Llengua washo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengua washo
wá:šiw ʔítlu
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants241 (2000)[1]
20 (2008)[2]
Parlants nadius20 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat acomtat de Washoe Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deFrontera Califòrnia-Nevada
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
Llengua aïllada (hoka?)
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2was Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3was Modifica el valor a Wikidata
Glottologwash1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewas Modifica el valor a Wikidata
UNESCO848 Modifica el valor a Wikidata
IETFwas Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1149 Modifica el valor a Wikidata
Zona on es parlava washo

El washo (també washoe [ˈwaʃo],[3] endònim wá:šiw ʔítlu)[4] és una llengua indígena americana amenaçada, que es classifica usualment com una llengua aïllada encara que s'ha especulat amb un parentiu remot amb les llengües hoka.

Aspectes històrics, socials i culturals

[modifica]

Història de la llengua

[modifica]

En l'actualitat encara es parla per alguns membres de l'ètnia washo que viuen a la frontera entre Califòrnia i Nevada en els drenatges dels rius Truckee i Carson, prop del llac Tahoe, la llengua està amenaçada perquè té un perill imminent de convertir-se en una llengua morta. Les estimacions del nombre de parlants van des de 10 parlants fluents fins a 252 persones amb algun coneixement, d'acord amb el cens nord-americà de 2000, d'elles 203 a Nevada i 38 a Califòrnia.[1] Hi ha dos programes destinats a estimular el seu ús i augmentar el nombre de parlants. A la fi del segle XX hi havia 64 individus d'entre 5 i 17 anys amb coneixements raonables de la llengua, 4 d'ells tenien un coneixement limitat de l'anglès per no ser la seva llengua materna.[1]

Etnogràficament, els parlants de washo pertanyien a l'àrea cultural de la Gran Conca, mentre que la resta de grups ètnics d'aquesta àrea del grup de llengües numic.[5] D'altra banda l'idioma washo mostra contactes històrics amb la família uto-asteca (numic), maidu i miwok aquestes últimes connectades tant amb l'àrea lingüística de la Gran Conca i de Califòrnia.

Dialectologia i variants

[modifica]

L'idioma washo mostra poca variació geogràfica. Jacobsen (1986:108) va escriure, «quan hi ha dues variants d'una característica, generalment una es troba en una àrea més septentrional i l'altra en una àrea més meridional, encara que les línies que separen ambdues àrees per a diferents característiques no sempre coincideixen», és a dir, existeix un feix dispers d'issoglosses.

Classificació

[modifica]

El washo clarament no està emparentat amb les llengües de la seva àrea cultural, les tres llengües veïnes són el paiute del nord (numic, uto-asteca), el maidu i el miwok (pròpiament dits), que clarament són de famílies diferents. Tampoc s'han trobat parentius clars amb cap altra llengua, encara que alguns autors apunten a un possible i remot parentiu amb les llengües hoka.[6] J. P. Harrington ha trobat algunes coincidències amb les llengües chumash, que alguns autors connecten amb les llengües hoka. Més recentment Terrence Kaufman va reconsiderar la hipòtesi hoka i va considerar probable que el washo estigui connectat amb les llengües hoka, encara que va considerar dubtosa la pertinença del chumash al hoka.[7] A causa de l'absència d'evidències clares altres autors com Mithun (1999) posen en qüestió la validesa del hoka, i consideren que el washo és una llengua aïllada.

Descripció lingüística

[modifica]

Fonologia

[modifica]

El washo té una harmonia vocàlica regressiva o umlaut. És interessant notar que els mecanismes d'aquesta sinharmonia difereixen en les varietats septentrionals i meridionals.

L'inventari consonàntic del washo ve donat per:[8]

Bilabial Alveolar Palatal o
post-alv.
Velar Glotal
Oclusiva glotalitzada ʔ
sorda p t k
sonora d d g
Fricativa s š h
Nasal sonora m n ŋ
sorda ŋ̥
Sonorant sonora w ɾ y
sorda ɾ̥

L'inventari vocàlic ve donat per:

Anterior Central Posterior
curta llarga curta llarga curta llarga
Tancada i ɨː ɨː u
Oberta e a o

Gramàtica

[modifica]

El washo usa la reduplicació com a procediment morfològic en verbs icònics per indicar aspecte gramatical reiteratiu o plural.

L'ordre bàsic és SOV. El washo usa tant prefixs com sufixs en el nom i en el verb. La conjugació verbal inclou un gran nombre d'afixos pel temps gramatical.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Cens dels EUA, 2000
  2. Victor Golla (2011) California Indian Languages
  3. Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
  4. «The Washo Project: wá:šiw ʔítlu». The Washo Project. University of Chicago. [Consulta: 9 setembre 2011].
  5. d'Azevedo 1986
  6. Jacobsen 1986, por ejemplo.
  7. Kaufman 1988
  8. Jacobsen, 1958, p. 196

Bibliografia

[modifica]
  • Bright, William O. “North American Indian Languages.” Encyclopædia Britannica 2007: 762-767.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • d'Azevedo, Warren L. (1986). "Washoe" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 466–498. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Greenberg, Joseph H. Language in the Americas (Stanford: Stanford University Press, 1987).
  • Jacobsen, William. A Grammar of the Washo Language. Diss. University of California, Berkeley, 1964. Ann Arbor: UMI, 1964. Print.
  • Jacobsen, William H. (1986). "Washoe Language" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 107–112. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
  • Jacobsen, William H. 1996. Beginning Washo. Occasional Papers 5: Nevada State Museum.
  • Kaufman, Terrence. 1988. "A Research Program for Reconstructing Proto-Hokan: First Gropings." In Scott DeLancey, ed. Papers from the 1988 Hokan–Penutian Languages Workshop, pp. 50–168. Eugene, Oregon: Department of Linguistics, University of Oregon. (University of Oregon Papers in Linguistics. Publications of the Center for Amerindian Linguistics and Ethnography 1.)
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • The Washo Project. The University of Chicago, 2008. Web. 4 May 2011
  • Yu, Alan C. L. “Quantity, stress and reduplication in Washo.” Phonology 22.03 (2006): 437.
  • Dangberg, Grace. 1927. Washo texts. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 22:391-443.
  • Kroeber, Alfred L. 1907. The Washo language of east central California and Nevada. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 4:251-317.

Enllaços externs

[modifica]