Vés al contingut

regnar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /rəŋˈna/
Occidental:  nord-occidental /reŋˈna/, valencià /reŋˈnaɾ/

Verb

[modifica]

regnar intr.

  1. Exercir el càrrec de rei.
    «Al final, incapaces de posar-se d'acord, van anar les tres a veure la seva senyora, la sobirana que regnava en aquell país rocós, per informar-la de la presència del misteriós estranger.» ([1])
  2. Dominar, ser una característica preeminent.
    «No només regnava el silenci; regnava un silenci que glaçava la sang. El pare no sabia quin gruix tenia el gel més enllà de l'espigó.» ([2])

Sinònims

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  1. Anne Gatti, La flauta màgica, Ed. Robinbook, 2005, pàgina 2
  2. Gerbrand Bakker, A dalt tot està tranquil, Rayo Verde Editorial, 2012