Felipe Campos Rubio

La darrera dècada i, concretament, aquest últim any a causa de la pandèmia mundial del covid, ha posat de manifest la importància d’assolir un consens entre les diferents sensibilitats socials per a la construcció de la ciutat. Ja no parlem només del valor de les “pedres” que fan ciutats, sinó també del fet social i la forma en què orientem els reptes en matèria d’habitatge, sostenibilitat, treball, educació… Totes aquestes accions determinaran l’estabilitat per poder escometre la transformació… Mostrar más

La darrera dècada i, concretament, aquest últim any a causa de la pandèmia mundial del covid, ha posat de manifest la importància d’assolir un consens entre les diferents sensibilitats socials per a la construcció de la ciutat. Ja no parlem només del valor de les “pedres” que fan ciutats, sinó també del fet social i la forma en què orientem els reptes en matèria d’habitatge, sostenibilitat, treball, educació… Totes aquestes accions determinaran l’estabilitat per poder escometre la transformació de Barcelona, i són determinants per harmonitzar el desenvolupament econòmic i social per tal de convertir-la en un espai d’oportunitats.
Segons l’informe “The World’s Best Cities 2021”, elaborat per Resonance Consultancy —assessors líders de béns immobiliaris, turisme i desenvolupament econòmic—, Barcelona és la vuitena millor ciutat del món per viure, treballar, investigar i també per visitar el 2021, amb el permís del covid, és clar. Considerada com una de les classificacions mundials de referència, l’informe analitza estadístiques clau i ressenyes generades per usuaris, a més de l’activitat en línia en canals com ara Google, Facebook i Instagram. Un fet que ja posa sobre la taula la gran oportunitat mundial que tenim de treballar en un concepte superlatiu, més ampli, més poderós i més just, una metròpoli Barcelona entesa com a espai vital de referència i de justícia territorial. Una idea de suma, de cooperació no únicament amb visió de territori, sinó també un espai nou de governança dissenyat amb eines del segle XXI, com un projecte de cohesió mitjançant el qual es poden articular vincles amb diferències. Una nova equació en la que la suma de les variables doni com a resposta un nou municipalisme i es pugui generar alhora comunitat i acollida, en la que poder construir equitat i reconèixer identitats de cada municipi, però alhora generar un escenari metropolità renovat, cooperatiu i participatiu, on societat civil organitzada, sector privat i públic treballen junts.


Mostrar menos

Pàgina 42. Dinamització de l’esplai públic i l’educador de carrer. Parlar avui dia d’educar al carrer pot semblar dins del món de l’educació social un fet antic o fins i tot que ja està tot dit. Ja fa temps que es parla a nivell professional o acadèmic de conceptes com educació́ en medi obert, educadors d’atenció primària, etc... i poc del denominat educador o educadora de carrer. Amb aquest article proposo un viatge a les arrels de l’educació social, al treball en primera línia fora d’espais… Mostrar más

Pàgina 42. Dinamització de l’esplai públic i l’educador de carrer. Parlar avui dia d’educar al carrer pot semblar dins del món de l’educació social un fet antic o fins i tot que ja està tot dit. Ja fa temps que es parla a nivell professional o acadèmic de conceptes com educació́ en medi obert, educadors d’atenció primària, etc... i poc del denominat educador o educadora de carrer. Amb aquest article proposo un viatge a les arrels de l’educació social, al treball en primera línia fora d’espais tancats o institucionals i volem explicar una bona pràctica associada a l’educació́ de carrer, el projecte OCI AL BARRI de L’H, que porta a terme l'Associació Educativa Itaca. Mostrar menos

Llibre coordinat pel meu amic i referent a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat Enric Roldán Bermejo, en la col.lecció/5 Josefina Gómez Olivares. Participo amb un capítol parlant de l'APS a l'Associació Educativa Itaca i l'impacte en els joves i en la pròpia comunitat educadora. Un luxe poder formar part d'aquest llibre.

“Si no pots explicar-ho, no compta”- aquesta cita anònima, manifesta la dificultat de mesurar l'envergadura de les contribucions mundials del voluntariat. Succeeix el mateix que en el cas d'altres àmbits d'activitat humana que tenen un paper important en el funcionament de les societats. En els últims anys s'aprecia un interès creixent per entendre la dimensió del voluntariat, com demostren diversos estudis realitzats a escala nacional, regional i mundial.

Després de l’èxit de l’Informe Social 2013. Atur, pobresa i desigualtats a Catalunya, la Fundació
Rafael Campalans no volia deixar passar l’oportunitat de continuar analitzant les desigualtats
socials existents a casa nostra, conscients que aquestes tenen un impacte negatiu en el model
de creixement, i que perjudiquen greument el progrés i la cohesió social a la qual aspirem els i
les progressistes. Per això, i amb la voluntat de seguir contribuint al debat sobre com fer… Mostrar más

Després de l’èxit de l’Informe Social 2013. Atur, pobresa i desigualtats a Catalunya, la Fundació
Rafael Campalans no volia deixar passar l’oportunitat de continuar analitzant les desigualtats
socials existents a casa nostra, conscients que aquestes tenen un impacte negatiu en el model
de creixement, i que perjudiquen greument el progrés i la cohesió social a la qual aspirem els i
les progressistes. Per això, i amb la voluntat de seguir contribuint al debat sobre com fer possible
a Catalunya un model de benestar propi de les societats avançades, hem considerat necessari
i convenient plantejar un segon informe social centrat, en aquesta ocasió, en l’estudi de les
desigualtats i l’exclusió social a la nostra societat, amb dades molt actualitzades de l’any que
acabem de deixar enrere, i que porta per títol: Informe Social 2014. Desigualtats i exclusió social a
Catalunya.
Capítol realitzat per Felipe Campos i Rubio, en la Dimensió econòmica de l’exclusió social, la Pobresa amb ulls d'infant (Pàgina 51)
Mostrar menos

Parlar avui dia d’educar al carrer pot semblar dins del món de l’educació social un fet antic o fins i tot que ja està tot dit. Ja fa temps que es parla a nivell professional o acadèmic de conceptes com educació́ en medi obert, educadors d’atenció primària, etc... i poc del denominat educador o educadora de carrer. Amb aquest article proposo un viatge a les arrels de l’educació social, al treball en primera línia fora d’espais tancats o institucionals i volem explicar una bona pràctica… Mostrar más

Parlar avui dia d’educar al carrer pot semblar dins del món de l’educació social un fet antic o fins i tot que ja està tot dit. Ja fa temps que es parla a nivell professional o acadèmic de conceptes com educació́ en medi obert, educadors d’atenció primària, etc... i poc del denominat educador o educadora de carrer. Amb aquest article proposo un viatge a les arrels de l’educació social, al treball en primera línia fora d’espais tancats o institucionals i volem explicar una bona pràctica associada a l’educació́ de carrer, el projecte OCI AL BARRI de L’H, que porta a terme l'Associació Educativa Itaca, que pertany al Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés. Mostrar menos

Envellir en ple segle XXI, suposa envellir en una societat ràpida amb canvis accelerats i inesperats. Quan els nostres grans eren infants o adolescents, tot succeïa més a poc a poc, més lent, tot el que es donava en el seu entorn més immediat era entenedor, senzill i poc mal·leable. Avui dia els canvis són ràpids i afecten a la seva globalitat, els nostres avis, en moltes ocasions no troben els recursos personals adequats per adaptar-se a les situacions i les noves formes de veure la realitat i… Mostrar más

Envellir en ple segle XXI, suposa envellir en una societat ràpida amb canvis accelerats i inesperats. Quan els nostres grans eren infants o adolescents, tot succeïa més a poc a poc, més lent, tot el que es donava en el seu entorn més immediat era entenedor, senzill i poc mal·leable. Avui dia els canvis són ràpids i afecten a la seva globalitat, els nostres avis, en moltes ocasions no troben els recursos personals adequats per adaptar-se a les situacions i les noves formes de veure la realitat i com actuar en ella.
L'envelliment actiu significa, la possibilitat de participar plenament en la societat, implica un nou enfocament comunitari, on els ciutadans grans poden continuar informats i tenen la oportunitat de participar. Permetre'ls contribuir activament a través del voluntariat, per exemple a esplais, centres d’atenció diària o ONG’s a través de projectes d’aprenentatge i servei entre altres opcions. Mostrar menos

Gestionar una organización exige responsabilidad y compromiso de optimizar y emplear debidamente los recursos disponibles para garantizar el desarrollo de las actividades de Verano. Dos páginas de recomendaciones y consejos pasando por las áreas técnicas, Relaciones Externas, Adminitración y Finanzas, RRHH y Dirección. Páginas 18 y 19 del ME.

Planificar i gestionar adequadament un casal és fonamental perquè funcioni bé. Un repàs de totes les accions econòmiques, legals i de la normativa vigent i recomanacions per fer de l'estiu una oportunitat única per educar i enfortir les nostres entitats socials.

Revista de ámbito estatal de educación en el tiempo libre y acción social. Articulo relacionado con la gestión y administración de los centros de ocio y tiempo libre. Artículo en la página 42-44 en la sección de formación abierta.

Com fer una planificació del centre, com poder incidir en la millora estratègica del centre d'esplai i gestionar de forma correcte l'administració del mateix. Article publicat en la revista ESTRIS, pàgines 26-27.

Associació Educativa Itaca, la isla de la Torrassa por el Director General, Felipe Campos i Rubio, articulo monográfico sobre la institución dentro de la Revista de Educación Social.
La Associació Educativa Itaca es una entidad sin ánimo de lucro del barrio de Collblanc-Torrassa de la ciudad de L’Hospitalet de Llobregat. Comenzó su labor educativa en 1977 a través de la educación en el ocio como esparcimiento vinculado a la parroquia, y no fue hasta el año 1985 cuando se constituyó como… Mostrar más

Associació Educativa Itaca, la isla de la Torrassa por el Director General, Felipe Campos i Rubio, articulo monográfico sobre la institución dentro de la Revista de Educación Social.
La Associació Educativa Itaca es una entidad sin ánimo de lucro del barrio de Collblanc-Torrassa de la ciudad de L’Hospitalet de Llobregat. Comenzó su labor educativa en 1977 a través de la educación en el ocio como esparcimiento vinculado a la parroquia, y no fue hasta el año 1985 cuando se constituyó como Asociación Educativa. Con el tiempo su actuación ha ido creciendo, consolidando y ampliando, trabajando desde la acción social para mejorar el trabajo con niños, jóvenes y familias del barrio. Mostrar menos