Amb el llançament del seu inquietant himne de pop alternatiu, “Ocean Eyes”, del 2016, Billie Eilish deixava clar que esdevindria un nou perfil d’estrella pop, més introvertida i interessada en les melodies inquietants, els ritmes melancòlics, els vídeos estranys i la cruesa juganera. Amb tan sols 17 anys, la cantant nascuda a Los Angeles, juntament amb el seu germà i cocompositor, Finneas O’Connell, presentava el seu esperat àlbum de debut, una exploració melancòlica de tots els llocs obscurs i misteriosos amagats en la nostra ment. Eilish, perseguida i fascinada a parts iguals pels terrors nocturns i la paràlisi del son, manté una relació complexa amb el seu subconscient. «Jo soc el monstre que s’amaga sota el llit, soc el meu pitjor enemic», va declarar a l’Apple Music. «No és que tot l’àlbum sigui un malson, és… surrealista». Amb una entranyable mescla d’angoixa existencial adolescent i experimentalisme, l’àlbum va consolidar Billie Eilish d’una forma ràpida i decidida com l’avatar perfecte per a una nova, i incerta, era.