Vés al contingut

Bihać

Plantilla:Infotaula geografia políticaBihać
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 49′ 00″ N, 15° 52′ 00″ E / 44.8167°N,15.8667°E / 44.8167; 15.8667
EstatBòsnia i Hercegovina
Entitat territorial administrativaFederació de Bòsnia i Hercegovina
Cantócantó d'Una-Sana
CiutatCity of Bihać (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població56.261 (2013) Modifica el valor a Wikidata (62,51 hab./km²)
Geografia
Superfície900 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud230 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
19 juny 1592Siege of Bihać (en) Tradueix
12 juny 1992Siege of Bihać (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal77 000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webbihac.org Modifica el valor a Wikidata

Bihać és una ciutat situada al nord-oest de Bòsnia i Hercegovina que tenia 61.035 habitants el 2007. Hi va ser fundada una universitat el 1998.

Història

[modifica]

Raetinium (avui Golubić a una desena de quilòmetres de Bihać) era una ciutat romana. El nom de Bihać va aparèixer per primera vegada l'any 1260 sobre un acte de donació del rei Bela IV d'Hongria d'Arpades al monestir cistercenc de Topusko prop de Zagreb.

A l'edat mitjana, Bihać és una ciutat del Regne de Croàcia. El seu nom en antic croat significa el feu reial. Després de la pèrdua de Jajce, Bihać, va ser l'última ciutat croata que va caure sota el domini otomà, domini que va durar més de 4 segles. Després formarà part del pachalik bosni.

El 1878, durant el congrés de Berlín, l'Àustria-Hongria obté el dret d'ocupar Bòsnia. Bihać va resistir als soldats austro-hongaresos durant més de 20 dies però el 19 de setembre de 1878, va ser conquerida. Durant aquest domini que va durar fins a 1914, la ciutat va conèixer un gran desenvolupament urbanístic: pla de regulacions, instal·lacions de canalitzacions i de l'electricitat.

Entre les dues guerres mundials, va formar part del Regne de Iugoslàvia i després de la Segona Guerra Mundial de la República Federal Socialista de Iugoslàvia (SFRY). Durant la guerra, va ser el cor de la zona de resistència que es coneixia amb el nom de República de Bihać.