Vés al contingut

Economia de Veneçuela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula economia paísEconomia de Veneçuela
MonedaBolívar
Organitzacions comercialsOMC, Unasur, Mercosur, OPEP
Estadístiques
PIB nominal482.359.318.767,7 $ Modifica el valor a Wikidata (2014) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)491.6 miliards (2015)
Rànquing PIB39è (2015)
Taxa del PIB-10% (2015)
PIB per càpita(2015)
PIB (PPP) per càpita17.694,202 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2014) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 3.9%, indústria 32.9%, serveis 63.2% (2015)
Inflació2.688.670%[1] (gener 2019)
Taxa de creixement real−18 % Modifica el valor a Wikidata (2018) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresa87%[2] (2017)
Força laboral14.490.000 (2015)
Ocupació laboral per sectoragricultura 7.3%, indústria 21.8%, serveis 70.9% (2011)
Taxa d'atur8.1% (2015)
Indústries principalspetroli, materials de construcció, processament d'aliments, tèxtil; mineria de ferro, producció d'acer i alumini; muntatge de vehicles motoritzats
Socis comercials
Exportacions 47.53 miliards (2015)
Socis principals Estats Units 34.6%, Índia 15.1%, República Popular de la Xina 12.9%, Cuba 5.3%, Singapur 4.8% (2014)
Importacions 33.36 miliards (2015)
Socis principals Estats Units 24.2%, República Popular de la Xina 12.1%, Brasil 9.9%, Colòmbia 4.3%, Argentina 4.1% (2014)
Finances públiques
Deute extern109.5 miliards (2015)
Ingressos203.4 miliards (2015)
Despeses348.3 miliards (2015)
Reserves totals9.794.062.064 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Edificis en la plaça Plaza Bolívar.

L'economia de Veneçuela és molt dependent de l'exportació del petroli: el 95% de les exportacions del país,[3] més de 50% de la font dels ingressos públics, i de 30 del PIB són originats per la indústria petroliera. Altres activitats econòmiques importants són l'extracció de ferro i alumini i la producció d'acer.

Una vaga nacional entre desembre de 2002 i febrer de 2003 amb la intenció de desestabilitzar el govern d'Hugo Chávez va tenir conseqüències econòmiques importants: el PIB real va caure aproximadament un 27,7% i 500.000 llocs de treball es van perdre,[4] però l'economia es va recuperar amb un ambiciós conjunt de programes socials anomenats missions bolivarianes.

Després de la seva reelecció el desembre de 2006, el president Hugo Chávez va nacionalitzar empreses d'explotació petroliera, de comunicacions i d'electricitat, el que va disminuir la influència estrangera en l'economia. Els controls de preus, l'anul·lació de l'accés a moneda estrangera a tipus de canvi raonables, van provocar una forta escassetat a Veneçuela i fortes pujades de preus de tots els béns comuns, inclosos els aliments, aigua, productes per a la llar, recanvis, eines i subministraments mèdics. El 2015, Veneçuela tenia una inflació superior al 100%, la més alta del món i la més alta de la història del país en aquell moment. Segons fonts independents, la taxa va augmentar fins al 80.000% a finals del 2018 en espiral cap a la hiperinflació,[5] mentre que la taxa de pobresa era de gairebé el 90% de la població.

Referències

[modifica]
  1. «Parlamento venezolano: inflación interanual en Venezuela llega a 2'688.670% en enero» (en espanyol). El Comercio, 07-02-2019 [Consulta: 16 febrer 2019].
  2. «La pobreza es casi absoluta en Venezuela: llegó al 87%» (en espanyol). El Comercio, 22-02-2018 [Consulta: 16 febrer 2019].
  3. Ordoñez, S. «Venezuela's future? 'Barbarity and people looting'» (en anglès). CNBC, 01-12-2014. [Consulta: 13 gener 2014].
  4. «A 17 años del paro petrolero de Venezuela en 2002» (en castellà). Telesur, 02-12-2019. [Consulta: 29 octubre 2020].
  5. ; Malkin, Elisabeth «Venezuela Issues New Bank Notes Because of Hyperinflation». The New York Times, 16-01-2017 [Consulta: 17 gener 2017].