Vés al contingut

Gran Príncep de la Rus de Kíev

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticGran Príncep de la Rus de Kíev
Tipusarticle de llista de Wikimedia Modifica el valor a Wikidata
Moneda de Vladímir I de Kíev (revers)
Moneda de Yaroslav el Savi (revers)
Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna

Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i xiii a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.

D'acord amb la Primera Crònica, la més antiga coneguda de la Rus, un vareg de nom Rúrik es va assentar amb els seus homes a la regió del llac Ladoga, des d'on, posteriorment, davallà fins a la ciutat de Nóvgorod vers l'any 860. Des d'allà atacà els khàzars i els expulsà de les terres del sud, abans d'estendre la seva autoritat i traslladar-se amb els seus homes a Kíev. El seu successor, el príncep Oleg, fundà formalment la Rus de Kíev l'any 880, en unificar els territoris del nord (entorn de Nóvgorod) amb els nous dominis de Kíev un una única entitat amb capital a aquesta darrera ciutat.

En endavant, els sobirans de la Rus de Kíev van prendre el títol de Kniaz, que posteriorment passà a ser Veliki Kniaz i que es tradueixen tradicionalment, com a Príncep i Gran Príncep, respectivament. Per aquest motiu, freqüentment la Rus de Kíev es coneix també com a Principat de Kíev. Durant llargs períodes la successió del príncep es duia a terme pel sistema rota, pel qual el tron no passava de pares a fills sinó entre germans i després a nebots per ordre d'edat.

Cronologia

[modifica]

Prínceps pagans de la Rus

[modifica]

La dinastia dels ruríkides, descendents del cabdill vareg Rúrik, van ocupar el tron de la Rus de Kíev i, posteriorment, de Rússia durant llargs segles. Els primers sobirans, descendents del príncep Oleg, van mantenir les creences paganes dels seus antecessors, els pobles ugrofinesos del nord-est d'Europa.

Prínceps cristians de la Rus

[modifica]

El cristianisme, segons la litúrgia Església Ortodoxa, va ser adoptat de forma oficial l'any 988 pel príncep Vladímir I el Gran. Des d'aquell moment, la gran majoria dels governants van professar aquesta religió, amb poques excepcions.

Prínceps de Kíev de la desintegrada Rus de Kíev

[modifica]

La decadència de la Rus de Kíev va començar cap a finals del segle xi, arran del Concili de Liubech de 1097. Des d'aquell moment, el territori de l'actual Ucraïna va quedar dividit en diferents principats, que van mantenir en comú, però, l'autoritat del Gran Príncep de Kíev. D'aquesta forma es va introduir de forma clara el feudalisme a la Rus de Kíev.