Vés al contingut

Josep de Togores i Llach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep de Togores i Llach

Sala Togores al Museu d'Art de Cerdanyola Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1893 Modifica el valor a Wikidata
Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1970 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident automobilístic Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsTogores Llach, Jose de Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentNoucentisme i art déco Modifica el valor a Wikidata
Representat perDaniel-Henry Kahnweiler Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsTití de Togores Modifica el valor a Wikidata
PareJosep de Togores i Muntades Modifica el valor a Wikidata

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 19 de juliol de 1893 - Barcelona, 17 de juny de 1970) fou un pintor català.[1]

Biografia

[modifica]

Fill de Josep de Togores i Muntades, que va ser president de l'Associació de Clubs de Futbol de Barcelona i cofundador del diari El Mundo Deportivo. Als 13 anys Togores pateix una meningitis i es queda sord, cosa que el fa interessar-se per la pintura i començar la seva formació artística amb Joan Llaverias, Fernández de la Torre i Fèlix Mestres.

Gràcies a una beca de l'Ajuntament de Barcelona, el 1907 marxa a París, on entra en contacte amb l'obra de Paul Cézanne. Durant un temps de la seva estada a París va compaginar la pintura amb la crítica d'art.[2] Més endavant, a Brussel·les, pinta un quadre (El Boig de Cerdanyola) que és premiat a l'Exposició Internacional de Brussel·les i és adquirit pel govern belga. Poc després pinta un retrat del compositor Enric Granados (Barcelona, Museu de la Música) i comença una etapa impressionista en la seva obra.

Un altre cop a Catalunya, Togores exposa a la sala de La Publicidad de Barcelona el 1917 i entra a formar part de l'Agrupació Courbet de Barcelona, i un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial torna a marxar, aquest cop a París, on entra en contacte amb el surrealisme gràcies a la seva relació amb artistes com Georges Braque, Modigliani, Arístides Maillol, Max Jacob o Picasso, arribant a signar un contracte d'exclusivitat amb el marxant d'aquest, Daniel-Henry Kahnweiler, fins al 1931. Aquest és el seu període més surrealista i experimental. El 1924 exposa a Berlín, el 1926 a Barcelona (Sala Parés), amb èxit ressonant, i el 1928 a Madrid. Durant els anys vint comença a ser reconegut per Europa i durant els anys següents explora diferents estils com el cubisme o l'academicisme, deixant-se influir per les avantguardes de l'època i arribant a tenir influències del classicisme.

El 1924, a París, va conèixer Antònia Berchtold (1903-2010), una austríaca d'Innsbruck. Amb el temps es van casar, el padrí de noces fou Daniel-Henry Kahnweiler. Van tenir tres filles, Roser, Teresa i Maria Antònia.[3]

El 1932, un altre cop a Barcelona, canvia de marxant, començant la seva relació amb Francesc Cambó, que el protegeix, i començant a pintar retrats de l'alta societat catalana. El 1935 exposa de nou a la Sala Parés. Amb la Segona Guerra Mundial van desaparèixer moltes de les seves obres en caure en mans de marxants i col·leccionistes, la qual cosa va suposar la caiguda de popularitat del pintor. Tot i així, l'any 1940 participava en una exposició col·lectiva que va organitzar l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[4]

Va morir el 1970 a causa d'un accident de trànsit, atropellat al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Obra

[modifica]

Degut a diferents trastorns de personalitat, Togores va veure's influenciat per diferents estils al llarg de la seva vida, des de la influència que va tenir Cézanne en la seva pintura inicial fins al realisme dur, passant pel classicisme, el cubisme, la recuperació del classicisme, el surrealisme i tornada a la figuració.

Actualment es poden trobar quadres seus al MNAC (com ara, Primavera de la vida,[5] Noies catalanes i Printània),[6] al Museu d'Art de Cerdanyola, al Museu de la Música de Barcelona, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú o bé al Museu Reina Sofia de Madrid. Igualment, conserven obra de Josep de Togores els museus següents:[7]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Josep de Togores i Llach». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 26 abril 2020].
  2. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Editat pel MNAC, 2004.pàgina 286. ISBN 84-8043-136-9
  3. Ajuntament de Cerdanyola, Mor Antònia Berchtold, vídua del pintor cerdanyolenc, Josep de Togores, 8 de febrer de 2010.
  4. Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell 1939-1959. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000, p. 140. ISBN 84-87221-40-B. 
  5. Barral, Xavier i Vicens, Francesc, 2002. 100 Obres de Pintura Catalana. Editorial Pòrtic, Barcelona. ISBN 8473067908. Pàgs. 186-187.
  6. Museu Nacional d'Art de Catalunya (català)
  7. «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2019].