Vés al contingut

Llista de municipis de les Illes Fèroe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa dels 29 municipis de les Illes Fèroe.

En la divisió administrativa de les illes Fèroe de l'1 de gener de 2019 hi consten 29 municipis (kommunur), amb al voltant de 120 poblacions.

A les darreres dècades la tendència ha estat la reducció de municipis, ja que fins al 31 de desembre del 2004 hi va haver 48 municipis a tot l'arxipèlag, i fins al 31 de desembre del 2008 n'hi va haver 34. En els propers anys, es preveu que el nombre de municipis a les Fèroe disminueixi encara més a causa de la despoblació d'algunes zones i a la redistribució dels serveis. Des del començament dels anys 1990, diversos governs han volgut reduir el nombre de municipis.[1] El 1998, una comissió designada pel govern va proposar un requisit mínim recomanat de 2.000 residents per existir com a municipi independent.[2] Tanmateix, el govern feroès ha decidit no realitzar agregacions forçades, i deixa el procés a la lliure voluntat dels municipis.

Els municipis de les Illes Fèroe formen part de l'organització Kommunufelagið, creada el 2014 fruit de la unió de les associacions Føroya Kommunufelag (FKF, que acollia els ajuntaments més grans) i Kommunusamskipan Føroya (KFS, que reunia als municipis més despoblats).[3]

Política i administració

[modifica]

Els municipis són dirigits per un consell municipal escollit pel poble anomenat consell del poble o consell de l'aldea. El consell municipal pot anomenar-se govern de la ciutat quan el municipi té més de 1.500 habitants.[4]

El consell municipal tria a un alcalde per a quatre anys. Com que les eleccions feroeses són eleccions personals, l'alcalde sol acabar sent qui ha rebut més vots als comicis. Tot i que molts polítics locals són membres d'algun partit, les llistes municipals a les eleccions al voltant d'un partit polític són rares fora de Tórshavn i Klaksvík.

Llista de municipis

[modifica]

Tórshavn va obtenir autonomia municipal el 1866, convertint-se en el primer municipi de les Illes Fèroe. L'any 1872, tot l'arxipèlag es va dividir en municipis, que al principi se'n va atorgar la tutela als sacerdots locals; Tórshavn en va quedar al marge, ja que va conservar l'autonomia del seu municipi donada mitjançant una llei especial.

La divisió municipal més recent va tenir lloc el 2009, quan Norðragøta es va fusionar amb Leirvík per formar el nou municipi d'Eystur i diferents localitats de l'illa de Vágar es van unir per a crear el municipi del mateix nom. A grans trets la divisió municipal feroesa s'ha mantingut pràcticament invariable des del 1928 i el 1930.


Actualment a les Illes Fèroe hi ha 29 municipis diferents:

Tórshavn.
Klaksvík.
Runavík.
Norðragøta.
Fuglafjørður.
Húsavík.
Fámjin.
Eiði.
Kvívík.
Sandur.
Norðdepil i Hvannasund.
Hov.
Municipi Població[5] Habitants per km² Àrea (en km²) Mapa Illa Regió Any de creació
Tórshavn 21592 112 173 Tórshavnar Streymoy, Nólsoy, Hestur i Koltur Tórshavn 1866
Klaksvík 5183 44 116,4 Klaksvíkar Borðoy, Svínoy i Kalsoy Klaksvík 1908
Runavík 4038 39 99,9 Runavíkar Eysturoy Sud d'Eysturoy 1967
Eystur 2117 46 42 Eystur Eysturoy Sud d'Eysturoy 2009
Vágar 2087 18 102,8 Vága Vágar Vágar 2009
Tvøroyri 1715 42 43 Tvøroyrar Suðuroy Suðuroy 1879
Fuglafjørður 1554 70 23 Fuglafjarðar Eysturoy Nord d'Eysturoy 1918
Sunda 1795 10 158 Sunda Eysturoy i Streymoy Nord d'Eysturoy i Nord de Streymoy 1944
Vágur 1342 67 21 Vág Suðuroy Suðuroy 1906
Nes 1329 88 14 Nes Eysturoy Sud d'Eysturoy 1967
Vestmanna 1235 24 52 Vestmanna Streymoy Streymoy 1892
Sørvágur 1202 13 84 Sørvág Vágar i Mykines Vágar 1915
Sjóvar 1065 31 33 Sjóvar Eysturoy Sud d'Eysturoy 1896
Hvalba 674 19 40 Hvalbiar Suðuroy i Lítla Dímun Suðuroy 1878
Eiði 725 19 37 Eiði Eysturoy Nord d'Eysturoy 1892
Kvívík 592 13 49 Kvívíkar Streymoy Streymoy 1913
Sandur 520 12 48 Sands Sandoy Sandoy 1930
Skopun 461 56 9 Skopunar Sandoy Sandoy 1930
Hvannasund 413 13 33 Hvannasund Viðoy i Borðoy Klaksvík 1950
Sumba 363 15 25 Sumbiar Suðuroy Suðuroy 1908
Viðareiði 361 11 30 Viðareiðis Viðoy Norðoyar 1950
Porkeri 319 24 14 Porkeris Suðuroy Suðuroy 1908
Skálavík 139 6 29 Skálavíkar Sandoy Sandoy 1930
Kunoy 146 4 35,5 Kunoyar Kunoy Norðoyar 1931
Húsavík 110 5 26 Húsavíkar Sandoy Sandoy 1930
Hov 101 12 10 Hov Suðuroy Suðuroy 1920
Fámjin 79 9 13 Fámjin Suðuroy Suðuroy 1908
Skúvoy 42 4 10 Skúvoyar Skúvoy i Stóra Dímun Sandoy 1930
Fugloy 37 4 11,2 Fugloyar Fugloy Norðoyar 1932

Referències

[modifica]
  1. «Kommunusamanlegging: Sterkari lokalt fólkaræði og økismenning» (en feroès). Løgmansskrivstovan, 02-05-2012. Arxivat de l'original el 2014-02-25. [Consulta: 10 agost 2019].
  2. Frágreiðing um kommunurnar · Nýggj kommunal skipan í Føroyum (en feroès). Tórshavn: Føroya landsstýri, 1998. ISBN 99918-3-044-8.. 
  3. «SØGAN Í STUTTUM» (en feroès). Kommunufelagið. [Consulta: 10 agost 2019].
  4. «Løgtingslóg um kommunustýri, sum seinast broytt við løgtingslóg nr. 57 frá 30. apríl 2018» (en feroès). Løgting. [Consulta: 10 agost 2019].
  5. «Població el 2019» (en anglès). Statistical Database. [Consulta: 10 agost 2019].[Enllaç no actiu]

Vegeu també

[modifica]