Vés al contingut

Nova constitució política de Bolívia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentNova constitució política de Bolívia
NCPE Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(es) Nueva Constitución Política del Estado boliviano Modifica el valor a Wikidata
Tipusconstitució Modifica el valor a Wikidata
EstatBolívia Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
10 desembre 2007 Projecte de llei
25 gener 2009 Aprovació Modifica el valor a Wikidata

La nova constitució política de Bolívia (NCPE) va ser votada el 10 de desembre de 2007 pel parlament bolivià a proposició del partit Movimiento al Socialismo. Reemplaça la constitució anterior de 1967. Va ser acceptada després de grans aldarulls,[1] ja que l'oposició va marxar de l'hemicicle durant la votació. Tot i així, va ser aprovat per referèndum el 22 de gener de 2009[2] i portà un gran canvi per a Bolívia i els seus habitants, pels quals suposava un estat i una societat plurals des del punt de vista polític, econòmic, jurídic, cultural i lingüístic.[3]

La constitució anterior, resultat de 19 reformes de la constitució redactada el 6 de novembre de 1826 tenia deficiències multiples de forma com problemas de fons, com ara la seva concepció monocultural i exclusiva.[4] El text fundacional de 1826 era inspirat en la Constitució dels Estats Units, la Constitució de Càdis i la jurisprudència francesa.[5]

La constitució de 2007 reconeix un estat democràtic, participatiu, representatiu i comunitari, sistema democràtic acord amb el socialisme del segle xxi. Reconeix per primera vegada explicítament «un estat plurinacional».[6] També s'estructuren els nous fonaments de l'economia boliviana basats en el treball digne, la reducció de les desigualtats, l'erradicació de la pobresa i la pretecció del medi ambient. Autoritza a l'estat a intervenir durant tot el procés de producció per a garantir-la i l'obliga a superar la dependència de l'exportació de matèries primeres per a promulgar una economia realment productiva.

La propietat privada és reconeguda sempre que no afecti l'interès col·lectiu. Això deixa fora a especuladors, latifundistes i persones amb interessos monopolitzadors o oligopolitzadors. De la mateixa manera es respecta el dret a la successió hereditària i es defensa la inviolabilitat del patrimoni. D'altra banda, es fomenta el treball cooperatiu, la petita empresa, el sector agrari, l'artesanal i els serveis per mitjà de diverses ajudes com ara l'accés al crèdit estatal i diverses ajudes.

S'estableix que el país té un dret irrenunciable sobre el territori que dona accés a l'oceà Pacífic i el seu espai marítim, en referència al territori cedit per Perú i Bolívia a Xile a la fi de la Guerra del Pacífic.[7]

Referències

[modifica]
  1. Bazán, 2012, p. 24.
  2. Bazás, 2012, p. 24.
  3. Constitució, 2009, preàmbul.
  4. Fernández Martinet, 2006, p. 114-115.
  5. Fernández Martinet, 2006, p. 115.
  6. Bazán, 2012, p. 22.
  7. Bonnefoy, Pascale «Chile, Bolivia y la salida al mar: volver a empezar» (en castellà). The New York Times, 02-10-2018.

Bibliografia

[modifica]