Vés al contingut

Observació participant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'observació participant és un mètode de recerca qualitativa utilitzat en les ciències socials, principalment per l'antropologia cultural, però també per part de la sociologia, els estudis de comunicació i la psicologia social.

Consisteix que l'investigador interaccioni amb els investigats (o informants) en el context propi d'aquests, compartint-ne l'experiència quotidiana, alhora que es recullen dades de manera sistemàtica i no intrusiva.[1] Durant el procés de recerca l'investigador passa a formar part del grup estudiat, ha de ser acceptat per aquest i ha de negociar socialment la seva posició i participació.

Tot i que hi ha antecedents anteriors, el mètode s'origina i defineix a partir de la dècada dels anys 30 del segle xx a través del treball de camp dels antropòlegs socials, especialment dels estudiants de Franz Boas als Estats Units i en la recerca de sociologia urbana de l'Escola de Chicago. S'ha utilitzat per estudiar comunitats de tota classe: religioses, laborals, subcultures urbanes, sociabilitat a les xarxes digitals, etc.

L'investigador manté un punt equidistant entre l'objectivitat i la identificació amb els altres informants, que li permet entendre "des de dins" un fenomen, sense els prejudicis propis i per tant adoptant un enfocament sovint proper al relativisme cultural però sempre amb el distanciament que permet enumerar els pressupòsits i qüestions implícites o els tabús associats a aquella pràctica cultural. Per tant suposa adoptar un enfocament que combini l'esperit crític amb l'empatia. Les principals limitacions com a metodologia de recerca sorgeixen justament d'aquest difícil equilibri.

Referències

[modifica]
  1. Taylor, S.J; Bogdan, R. «La observación participante. Preparación del trabajo de campo». A: Introducción a los métodos cualitativos de investigación (en castellà). Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica, S.A, 1987, p.31 (Paidós Básica). ISBN 84-7509-816-9.