Vés al contingut

Richard Kuuia Baawobr

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRichard Kuuia Baawobr

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1959 Modifica el valor a Wikidata
Ghana Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal Cardinal priests of Santa Maria Immacolata di Lourdes a Boccea (en) Tradueix
27 agost 2022 – 27 novembre 2022
Bisbe diocesà
17 febrer 2016 – 27 novembre 2022
← Paul BemileFrancis Bomansaan (en) Tradueix →
Diòcesi: bisbat de Wa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióMissionary Institute London (en) Tradueix
Pontifici Institut Bíblic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (2016–), sacerdot catòlic (1987–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPeter Turkson Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
(la) Servus misericordiae Dei Modifica el valor a Wikidata

Richard Kuuia Baawobr (Tom-Zendagangn, 21 de juny de 1959 – Roma, 27 de novembre de 2022) va ser un cardenal i bisbe catòlic de Ghana.

Biografia

[modifica]

Richard Kuuia Baawobr va néixer a Tom-Zendagangn el 21 de juny de 1959.[1]

Formació i ministeri sacerdotal

[modifica]

Va cursar l'escola primària del seu poble i va continuar els seus estudis al seminari menor "Sant Francesc Xavier" i a l'institut de Nandom.[1]

El 1979 va ser admès al seminari major diocesà "San Vittore" de Tamale i va estudiar filosofia. El 1981 es va incorporar als Missioners d'Àfrica. Va completar el seu any de noviciat a Friburg, Suïssa, del 1981 al 1982, i després va estudiar teologia a l'Institut Missioner de Totteridge, prop de Londres.[1]

El 5 de desembre de 1986, va prestar el jurament missioner al St. Edward's College de Londres. Aleshores va ser vicari parroquial a Livulu, a l'arxidiòcesi de Kinshasa de 1987 a 1991. El 1991 va ser enviat a Europa per completar els seus estudis. Va estudiar exegesi al Pontifici Institut Bíblic de Roma i espiritualitat ignasiana al Centre d'Espiritualitat Jesuïta de Le Châtelard obtenint una llicenciatura en Sagrada Escriptura i un doctorat en teologia bíblica. Després va exercir de formador a Kahangala, Tanzània, de 1996 a 1999 i director de la casa de formació de Tolosa de 1999 a 2004. Va participar com a delegat de la província francesa de la seva congregació en el capítol general de 2004 i va ser elegit primer assistent general.[1]

El 31 de maig de 2010, el capítol general l'elegí a la tercera votació amb una majoria de dos terços com a nou superior general. Va succeir al pare Gérard Chabanon i va ser el primer africà que va ocupar aquest càrrec.[2][3] També va ser vicecanciller del Pontifici Institut d'Estudis Àrabs i Islàmics.[1]

Va participar com a membre escollit per la Unió de Superiors Generals a la XIV assemblea general ordinària del Sínode dels Bisbes que va tenir lloc a la Ciutat del Vaticà del 4 al 25 d'octubre de 2015 sobre el tema "La vocació i la missió de la família a l'Església i en el món contemporani".[4][5]

Ministeri episcopal i cardenalat

[modifica]

El 17 de febrer de 2016, el papa Francesc el va nomenar bisbe de Wa.[1][6] Va rebre l'ordenació episcopal el 7 de maig següent de mans del cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson, president del Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, co-consagrant l'arquebisbe metropolità de Tamale Philip Naameh i l'arquebisbe Jean-Marie Antoine Joseph Speich, Nunci apostòlic a Ghana.

El 4 de juliol de 2020, el mateix pontífex el va nomenar membre del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians.[7][8]

En harmonia amb l'episcopat de Ghana, ha expressat repetidament la seva oposició a les reivindicacions de la comunitat LGBT+. Va elogiar l'esborrany de llei, presentat el 2021 al Parlament, titulat Promoció dels drets sexuals humans adequats i els valors familiars de Ghana, que preveu un augment de les sancions per actes íntims diferents de l'heterosexual o per conductes públiques diferents dels socialment reconeguts i acceptats en funció del sexe natural o per la inclinació sexual dominant o heterosexual. Malgrat les fortes crítiques de diverses organitzacions internacionals, monsenyor Baawobr va convidar el president del Parlament a procedir a la discussió del text sense cedir a cap pressió externa. Aquestes són les seves paraules: "Gràcies per respondre amb clara determinació a l'Alt Comissionat d'Austràlia i a altres persones que el matrimoni noble en el dret consuetudinari de Ghana és entre un home i una dona i no el que promou la comunitat LGBT+".[9][10]

El 29 de maig de 2022, al final del Regina Caeli, el papa Francesc va anunciar la seva creació com a cardenal.[11]

L'1 d'agost següent, ha ser elegit president del Simposi de les Conferències Episcopals d'Àfrica i Madagascar, succeint el cardenal Philippe Nakellentuba Ouédraogo.

En el consistori del 27 d'agost, el pontífex el va crear cardenal prevere de Santa Maria Immacolata de Lourdes a Boccea.[12]

Va estar absent de la cerimònia perquè, tan aviat com va arribar a Roma, havia estat hospitalitzat a l' hospital de Santo Spirito a Sassia per malaltia; [13] va patir una intervenció al cor, va continuar la seva convalescència al policlínic Agostino Gemelli i, dimitit el 18 de novembre, es va traslladar a la Cúria General dels Missioners d'Àfrica. El 27 de novembre de 2022, com a conseqüència d'una nova caiguda sobtada del seu estat de salut, va ser traslladat d'urgència a l'hospital Gemelli, on va morir poc després, als 63 anys.[14][15] El 5 de desembre, el degà del Col·legi Cardenalici Giovanni Battista Re va concelebrar una missa fúnebre a l'altar de la càtedra de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Després del retorn a casa del cadàver, el cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson va celebrar el funeral solemne els dies 11 i 12 de gener de 2023 i després, al final de la cerimònia, el cardenal difunt va ser enterrat a l'interior de la catedral de Sant Andreu de Wa.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Rinuncia del Vescovo di Wa (Ghana) e nomina del successore». bollettino della Sala stampa della Santa Sede, 17-02-2016. [Consulta: 23 març 2022].
  2. «Vatikan: Weiße Väter wählen afrikanischen Generaloberen», 2 giugno 2010. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2011. [Consulta: 23 març 2022].
  3. «Erstmals ein Afrikaner zum Generaloberen der Weißen Väter gewählt», 2 giugno 2010. [Consulta: 23 març 2022].
  4. «XIV Assemblea Generale Ordinaria del Sinodo dei Vescovi: Elenco dei Membri e dei Sostituti eletti dagli Organismi aventi diritto ratificati dal Santo Padre Francesco in data 22 maggio 2015». bollettino della Sala stampa della Santa Sede, 16 giugno 2015. [Consulta: 23 març 2022].
  5. «XIV Assemblea Generale Ordinaria del Sinodo dei Vescovi (4-25 ottobre 2015) - Elenco dei Partecipanti». bollettino della Sala stampa della Santa Sede, 15-09-2015. [Consulta: 23 març 2022].
  6. «P. Richard Kuuia Baawobr, vice gran cancelliere del PISAI, nominato vescovo», 17-02-2016. [Consulta: 23 març 2022].
  7. «Nomina di Membri e Consultori del Pontificio Consiglio per la Promozione dell'Unità dei Cristiani». bollettino della Sala stampa della Santa Sede, 4 luglio 2020. [Consulta: 23 març 2022].
  8. «Nomina di Mons. Richard Kuuia Baawobr», 4 luglio 2020. [Consulta: 23 març 2022].
  9. «La scandalosa proposta di legge del Ghana contro l’omosessualità». [Consulta: 1r agost 2022].
  10. «Ghana:progetto legge propone 10 anni galera per persone Lgbtq - Ultima Ora», 24-07-2021. [Consulta: 1r agost 2022].
  11. «Annuncio di Concistoro il 27 agosto per la creazione di nuovi Cardinali», 29 maggio 2022.
  12. «Concistoro Ordinario Pubblico per la creazione di nuovi Cardinali e per il voto su alcune Cause di Canonizzazione», 27-08-2022.
  13. «African Cardinal Hospitalized in Rome Thankful for Prayers for "complete, full recovery"», 02-09-2022. [Consulta: 28 novembre 2022].
  14. «Morto nel pomeriggio a Roma il Cardinale ghanese Richard Baawobr», 27-11-2022. [Consulta: 28 novembre 2022].
  15. «È morto il cardinale ghanese Richard Kuuia Baawobr», 28-11-2022. [Consulta: 30 novembre 2022].



Precedit per:
Gérard Chabanon, M.Afr.
Superior general dels Missioners d'Àfrica
31 de maig de 2010 – 17 de febrer de 2016
Succeït per:
Stanley Lubungo, M.Afr.
Precedit per:
Gérard Chabanon, M.Afr.
Vice gran canceller del
Pontifici Istitut d'Estudis Àrabs i Islàmics

31 de maig de 2010 – 17 de febere de 2016
Succeït per:
Stanley Lubungo, M.Afr.
Precedit per:
Paul Bemile

Bisbat de Wa

17 de febrer de 2016 – 27 de novembre de 2022
Succeït per:
sede vacant
Precedit per:
Philippe Nakellentuba Ouédraogo

President del Simposi de les conferències episcopals d'Àfrica i Madagascar

1 d'agost – 27 de novembre de 2022
Succeït per:
Fridolin Ambongo Besungu, O.M.F. Cap.
Precedit per:
Nicholas Cheong Jin-Suk

Cardenal prevere de
Santa Maria Immacolata di Lourdes a Boccea

27 d'agost – 27 de novembre de 2022
Succeït per:
vacant