Vés al contingut

Terence Stamp

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTerence Stamp

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Terence Henry Stamp Modifica el valor a Wikidata
22 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Stepney (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRegne Unit
FormacióAcadèmia d'Art Dramàtic Webber Douglas
Plaistow County Grammar School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació i literatura de memòries Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, actor de gènere, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1962 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeElizabeth O'Rourke (2002-2008) Modifica el valor a Wikidata
GermansChris Stamp Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webterencestamp.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000654 Allocine: 998 Rottentomatoes: celebrity/terence_stamp Allmovie: p67541 TCM: 182865 TV.com: people/terence-stamp IBDB: 60788 TMDB.org: 28641
Musicbrainz: 6026d080-ffae-4f9c-95fe-d3dfc9f258eb Discogs: 1017090 Modifica el valor a Wikidata

Henry Terence Stamp (Stepney, Londres, 22 de juliol de 1938) és un actor britànic, guardonat amb el Globus d'Or a la nova estrella de l'any (1962).

Biografia

[modifica]

Terence Stamp procedeix d'una famí­lia modesta de Stepney a Londres. Després de fer teatre, debuta en el cinema al mateix temps que Sarah Miles, apadrinats per Laurence Olivier i Simone Signoret. És localitzat per Ustinov, que declara que cal utilitzar la seva cara pura abans que el jove perdi la seva innocència. De fet, encarna ja un àngel, ví­ctima expiatòria en Billy Budd. Des de la pel·lí­cula següent, The Collector, aconsegueix la glòria gràcies a un paper de proletari assassí­. Roda després amb Joseph Losey una comèdia d'espionatge i amb Schlesinger un melodrama històric, imposant una imatge de dandi a la pantalla i a la ciutat, passant les vesprades amb el seu amic Michael Caine. Surt amb Joan Collins, abans de formar una parella amb la model Jean Shrimpton.

Ken Loach és reticent quan els seus productors li imposen Terence Stamp com a intèrpret, a causa de la seva reputació de dandi. Ara bé, Stamp, segons la seva pròpia confessió, pel seu origen hauria pogut perfectament ser el seu personatge. Tanmateix, Ken Loach no ha reconegut aquesta evidència. Segueix una gran decepció per a l'actor, a qui Michelangelo Antonioni havia promès el paper del fotògraf en Blow-Up, que preparava a Anglaterra (el donarà a David Hemmings).

Terence Stamp s'instal·la a Itàlia, on roda un western en què reemplaça de cop i volta Robert Redford, Teorema de Pasolini, en el qual interpreta un àngel visitant i salvador (en el sentit bí­blic dels termes), probablement la seva composició més cèlebre, i l'esquetx Toby Dammit, no et juguis el teu cap amb el diable, realitzat per Fellini, en què encarna un actor bisexual i drogat, paper refusat per Peter O'Toole. Clou aquest cicle fecund interpretant Rimbaud davant de Jean-Claude Brialy com a Verlaine en Una stagione all'inferno de Nelo Risi.

Després de la seva ruptura amb Jean Shrimpton, Terence Stamp es retira en un ashram a Àsia i s'allunya de les càmeres. En els anys 1970, el públic el veu de tard en tard, en Divina creatura, davant de Mastroianni, o en el fantàstic Hu Man, al costat de Jeanne Moreau. Torna el 1977, simultàniament en Meetings with Remarkable Men de Peter Brook i en Superman de Richard Donner, en què surt en un racó. Les seves pel·lí­cules següents, Misteri a l'illa dels monstres, Amo no amo, amb Jacqueline Bisset i Maximilian Schell, Morte in Vaticano, en què interpreta el papa assassinat, romanen invisibles. Un altre arraconament: en The Company of Wolves de Neil Jordan, posa els seus trets al diable que es desplaça en una limusina.

Stamp el 1977

The Hit / L'Assassí­ era gairebé perfecte, del jove Stephen Frears, posa la seva carrera un altre cop en marxa. Hi interpreta el paper central, el del gàngster traïdor. Participa després en pel·lí­cules de primer pla: Legal Eagles, amb Redford com a protagonista, The Sicilian de Cimino, en què la seva composició rivalitza amb la de Lancaster en Il gattopardo de Visconti, Wall Street, en què és un lord que salva el cap de Charlie Sheen; Young Guns, en què és, naturalment, l'anglès perdut al Far West americà...

En els anys 1990 i 2000, dona les seves més interessants composicions en transvestit en Priscilla, boja pel desert i de cara a un altre «vestigi» dels Sixties, Peter Fonda, en el paper del tí­tol de L'Anglais de Steven Soderbergh. Allò últim se li torna directament un homenatge utilitzant imatges de Poor Cow de Ken Loach.

La icona del Swinging London i l'estrella de William Wyler, Pasolini i Fellini va esdevenir un segon (o tercer) paper en les superproduccions americanes com Star Wars Episode I: The Phantom Menace de George Lucas, Elektra o Walkyrie de Bryan Singer. L'actor marca també la seva inclinació per la comèdia amb My Boss's Daughter de David Zucker i Superagent 86 de pel·lícula. Roda també el film de suspens Tiré à part i la comèdia Ma femme est une actrice, en què sedueix Charlotte Gainsbourg, dirigida pels francesos Bernard Rapp i Yvan Attal.

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Paper Notes
1962 La fragata infernal (Billy Budd) Billy Budd (marí mercant) Globus d'Or a la nova estrella de l'any
Nominació − Oscar al millor actor secundari
Term of Trial Mitchell
1965 El col·leccionista Freddie Clegg Premi a la interpretació masculina (Festival de Canes)
1966 Modesty Blaise Willie Garvin
1967 Poor Cow Dave Fuller
Lluny del brogit mundà (Far from the Madding Crowd) Sergent Francis 'Frank' Troy
1968 Histoires extraordinaires (Spirits of the Dead) Toby Dammit
Hu-Man Terence
Teorema The Visitor
The Divine Nymph Dany di Bagnasco
1976 Striptease Alain
1977 Black Out Edgar Poe
1978 El lladre de Bagdad (The Thief of Baghdad) (TV) Visir Jaudur TV
Superman General Zod
1979 Meetings with Remarkable Men Prince Lubovedsky
Together? Henry
1980 Superman II General Zod
1981 Jules Verne's Mystery on Monster Island Taskinar/Skinner
1982 Morte in Vaticano Padre Andreani, poi Papa Giovanni Clemente I
1984 The Hit Willie Parker
The Company of Wolves The Devil No surt als crèdits
1986 The Cold War Killers David Audley TV
Legal Eagles Victor Taft
Link Dr. Steven Phillip
Hud Edward
1987 The Sicilian Príncep Borsa
Wall Street Sir Larry Wildman
1988 Arma jove (Young Guns) John Tunstall
Alien Nation William Harcourt
1990 Genuine Risk Paul Hellwart
1991 Beltenebros Darman Ós de Plata a la millor interpretació masculina[1]
1993 Extremadament perillosa (The Real McCoy) Jack Schmidt
1994 Les aventures de Priscilla (The Adventures of Priscilla, Queen of the Desert) Bernadette Nominació − Globus d'Or al millor actor musical o còmic
Nominació − BAFTA al millor actor
1996 Limited Edition Edward Lamb (Tiré à Part)
1997 Love Walked In Fred Moore
Bliss Baltazar
The Hunger Host TV
1999 The Limey Wilson Satellite Award al millor actor - Pel·lícula dramàtica
Star Wars Episode I: The Phantom Menace Canceller Valorum
Bowfinger Terry Stricter
Kiss the Sky Kozen
2000 Red Planet Dr. Bud Chantilas
2001 Revelation Magnus Martel
2002 Full Frontal Man on Plane/ell mateix
Fellini: I'm a Born Liar Ell mateix/Toby Dammit
2003–2011 Smallville Jor-El Veu
2003 My Boss's Daughter Jack Taylor
The Kiss Philip Naudet
Static Shock Dennis/professor Menace Sèrie
2004 The Haunted Mansion Ramsley
Dead Fish Samuel Fish
2005 Elektra Stick
These Foolish Things Baker
2006 The Elder Scrolls IV: Oblivion Mankar Camoran Videojoc
Veu
September Dawn Brigham Young
2007 Halo 3 Prophet of Truth Videojoc
Veu
2008 Wanted Pekwarsky
Flowers and Weeds Storyteller
Superagent 86 de pel·lícula Siegfried
Yes Man Terrence Bundley
Valkyrie Ludwig Beck
2010 Ultramarines: A Warhammer 40,000 Movie Capità Severus
2011 The Adjustment Bureau Thompson
2012 "Night & Day" Ell mateix Vídeo musical de Hot Chip
Song for Marion Arthur
2013 The Art of the Steal Rodant-se
2014 Big Eyes John Canaday
2016 Miss Peregrine's Home for Peculiar Children

Referències

[modifica]
  1. «Berlinale: 1992 Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2013. [Consulta: 27 març 2011].

Enllaços externs

[modifica]
  • Terence Stamp  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)