Vés al contingut

Viquipèdia:Anomenar pàgines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta pàgina recull els criteris per a posar nom a una pàgina. Són criteris generals que es poden complementar amb altres criteris per a camps en particular, i que s'han d'interpretar conjuntament amb altres polítiques, en especial Consens, Verificabilitat i Punt de vista neutral.

Cada article de la Viquipèdia només pot tenir un únic títol. En general, un títol ideal ha de ser: reconegut (que es pugui identificar en fonts fiables), fàcil de trobar (tant en cerques dels lectors com en enllaços dels editors), precís (que identifiqui el subjecte sense ambigüitats), concís (amb la major brevetat possible però mantenint prou precisió perquè no sigui confós amb un altre subjecte) i coherent (similar a altres articles semblants o del mateix tipus si no hi ha altres motius). En general, els articles tenen un títol simple i obvi.

Recomanacions per a anomenar una nova pàgina

[modifica]

Habitualment a la Viquipèdia en català els articles es denominen usant noms, bé siguin propis o comuns, propis de la llengua catalana en qualsevol de les seves varietats dialectals sempre que se'n pugui documentar l'ús, cosa que no impedeix denominar el nom de l'article en el seu idioma original. Els noms se solen escriure en alfabet català. L'ús d'adjectius per denominar articles és desaconsellat tot i que rarament s'utilitzen adjectius per fer redireccions cap als articles (el Viccionari admet articles sobre adjectius). Tanmateix l'ús d'adjectius combinats amb noms és freqüent (p. ex.: disc dur o sala blanca). A continuació hi ha una sèrie de recomanacions de casos generals.

  1. Assegureu-vos que el nom que feu servir és únic. Hi ha molts termes que poden tenir sentits diferents depenent del context. Si us plau, assegureu-vos que el nom que utilitzeu és prou concret. Si cal, afegiu-hi un adjectiu. Pels termes més generals, cal fer planes de desambiguació, o incloure tots els sentits en l'article. Vegeu, per exemple, Treball. En general no es fan servir articles per anomenar les planes. L'excepció pot ser en obres artístiques (llibres, pel·lícules…) en que aquest formi part del propi títol (p. ex.: La plaça del Diamant).
  2. Feu redireccions. Si hi ha diversos noms que serien raonables pel vostre article, escolliu el que sigui millor, i feu redireccions des dels altres. D'aquesta manera, faciliteu els enllaços des d'altres planes i les cerques, i eviteu la duplicació d'articles. (vegeu: Viquipèdia:Redireccions)
  3. Feu servir sempre noms en singular, excepte quan l'expressió només tingui plural (com tisores o Dues gitanes), o tingui un sentit diferent en plural que en singular.
    1. Un cas particular és l'ús dels gentilicis. S'utilitza en singular per indicar la llengua (si és el cas) i en plural per indicar el poble o grup humà (p. ex. oromo, la llengua oromo; oromos, el poble dels oromos)
    2. Un altre cas particular són els articles sobre famílies lingüístiques, que es titulen en plural.
    3. El tercer cas particular són els articles sobre grups d'éssers vius, que es titulen en plural (p. ex.: mamífers, coleòpters, asteràcies.)
    4. En les categories, al contrari que en els articles, s'utilitza generalment el plural.
    5. Pel cas de llistes de personatges, països, etc., feu servir noms com ara Llista de comtes de Barcelona (i feu redireccions, p. ex., des de Comtes de Barcelona).
    6. Igualment, no comenceu un títol amb un article gramatical, llevat que estigui incorporat en el subjecte (Anatomia, no «L'anatomia», però en canvi La Seu d'Urgell)
  4. Vigileu els accents! quan feu l'enllaç a una pàgina, o una pàgina nova, heu d'anar amb compte a l'hora d'accentuar la paraula, ja que si no ho feu correctament, estareu referint-vos a una altra pàgina (un exemple: «bombo» és un tambor, i «bombó» una llaminadura. Si feu un enllaç a bombo en un article sobre la xocolata, en realitat estareu enviant a la gent a una pàgina que els parlarà de tambors!).
    Igualment, vigileu les majúscules. Només el primer mot porta majúscula, llevat que es tracti d'un nom propi (Física nuclear no «Física Nuclear», però en canvi Universitat Catalana d'Estiu)
  5. Noms de persona. Cal fer servir el nom complet. Si hi ha noms alternatius, pseudònims, si l'ortografia és variable o el nom es fa servir habitualment en diverses llengües, cal escollir la forma més corrent en català i fer redireccions des de les altres.
    1. Si una persona és més coneguda pel seu nom artístic o de ploma, o un pseudònim, cal utilitzar aquest per anomenar l'article.
    2. Per noms en català, cal usar els dos cognoms, sempre que sigui possible, d'acord amb la pràctica en registres formals. També és convenient fer una redirecció usant només el nom i primer cognom (o fer una plana de desambiguació, si hi ha diversos personatges amb el mateix nom i cognom).
    3. Pels noms en català s'ha utilitzat amb freqüència la partícula "i" entre el primer i segon cognom, cosa que en l'actualitat es considera optatiu i sovint molt formal. La norma general a la Viquipèdia és aplicar el criteri que indiquin les fonts solvents. Seguirem el que diuen les fonts fiables en cada cas, i si a partir d'aquestes fonts es coneix l'ús que en feia la persona biografiada, aquesta serà la forma vàlida. Si no es coneix, les fonts habituals indicaran la manera d'escriure els cognoms. Per la política sobre persones vives, s'aplicarà el mateix criteri i es respectarà l'opció que en fa cada persona.
    4. Pels noms de persones d'altres cultures cal seguir el format més habitual. Per exemple, el segon nom (middlename anglès, nom de bateig, etc.) pot ser que no s'empri gairebé mai.
    5. Pels personatges antics, utilitzeu el nom catalanitzat, si existeix. Per personatges romans, utilitzeu el nom amb què siguin coneguts habitualment: p. ex. «Virgili», millor que no pas «Publius Vergilius Maronus». Hi posaríem els dos noms només quan siguin arxiconeguts així, com Juli Cèsar, Marc Antoni o Octavi August.
  6. Topònims. Cal fer servir quan sigui possible les versions catalanes dels topònims tant quan siguin de territori on es parla català (Lleida, Eivissa, Alacant i Perpinyà en comptes de Lérida, Ibiza, Alicante i Perpignan) com els llocs on no s'hi parla on caldrà fer servir els exònims tradicionals de la llengua (Terol, Sant Sebastià, Londres i Japó i no Teruel, Donostia, London i Nippon). Això de cap manera vol dir que s'admetin traduccions forçades que no siguin exònims tradicionals en català (Bons Aires, Els Àngels o La Pau en comptes de Buenos Aires, Los Angeles i La Paz) entenent que no és el mateix fer servir un nom tradicional que traduir. En el cas que no existeixi l'exònim en català cal emprar l'endònim, encara que aquest no sigui la forma oficial (Anlhac, Alcalá d'o Bispe i Chambèri en comptes de Anlhiac, Alcalá del Obispo i Chambéry). En cas d'haver d'emprar un nou topònim es respectarà l'endotopònim i si cal s'utilitzarà una adaptació el més fidel possible a la llengua autòctona del territori (Rojava o Kurdistan Occidental en comptes de Kurdistan Sirià). Cal fer notar que el que s'acaba de comentar no es contradiu que a les taules amb dades que solen acompanyar els articles d'unitats geogràfiques, s'hi posi, a més dels exònims catalans i els endònims, les formes oficials.
    1. Articles davant de topònim. Dins d'un context alguns topònims duen article, altres no i altres tenen un ús vacil·lant. Vegeu si està incorporat en el seu propi article. Per exemple, el Brasil, el Japó, però Osona, França. Vegeu les indicacions a /Ús de l'article.
    2. Referències al context geogràfic. En el cas de ciutats, i viles de certa rellevància, no cal esmentar el context. Tanmateix, sempre que sigui necessari, siteu les poblacions amb la referència comarcal i els accidents geogràfics amb la local. Generalment, això només caldrà fer-ho el primer cop que s'hi fa esment. Per exemple, Vilafranca (Ports), Estació del Nord (València), Estació del Nord (Barcelona). Per a les poblacions i accidents geogràfics que no formen part de l'àmbit de parla catalana, el context geogràfic que cal emprar és la regió geogràfica. Per exemple, Stirling (Escòcia).
    3. A Catalunya hi ha alguns municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, però, en canvi, té caràcter oficial. En el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya aquestes formes estan indicades amb un asterisc. A la Viquipèdia utilitzarem sempre la forma normativa, és a dir, la forma correcta lingüísticament, malgrat que difereixi de la forma oficial. Per exemple, usarem el Figueró en lloc de Figaró-Montmany i Navars en lloc de Navàs.
  7. Termes provinents de llengües que no fan servir l'alfabet llatí: Vegeu els criteris generals i els sistemes específics per a diferents llengües a Viquipèdia:Transliteració.
  8. Termes que encara no existeixen en català: En cas que un terme encara no tingui equivalent en català, podeu crear-ne l'article amb una traducció del nom degudament justificada. En paral·lel, cal contactar amb el servei de consultes lingüístiques Optimot o del TERMCAT, Centre de Terminologia per a consultar-los aquest terme i, si escau, reanomenar la pàgina segons la resposta que us donin.
  9. Tipografia. Fem servir els apòstrofs rectes. Vegeu Viquipèdia:Convencions tipogràfiques.
  10. Títols d'obres: S'utilitzarà el nom amb què s'hagin publicat en català. Si es tracta d'obres en altres llengües no traduïdes, s'utilitzarà el títol original. En el cas de pel·lícules es pot comprovar si han estat doblades o subtitulades, al català a l'apartat Filmoteca del portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Vegeu-ne els casos especials a Viquipèdia:Traducció de noms#Cultura.
  11. Títols en cursiva: per a articles on el títol sigui un nom científic (articles sobre clades biològics), podeu utilitzar {{Títol cursiva}}, o equivalent.

Reanomenaments

[modifica]
Drecera:
VP:Reanomenaments

Si es tenen motius de pes per considerar que el reanomenament d'una pàgina no ha de provocar cap discrepància, es pot fer directament explicant-ne els motius en el resum d'edició (apartat «motiu» del formulari de reanomenament) i, especialment si la justificació és complexa o demana referències, en la seva pàgina de discussió. En alguns casos pot ser recomanable incorporar l'explicació al cos de l'article, per exemple mitjançant una nota al peu.

Es recomana vivament no dur a terme reanomenaments que puguin resultar controvertits sense una discussió i un consens previs. No s'haurien de canviar els títols d'articles que siguin estables des de fa molt de temps sense un bon motiu per a fer-ho. El consens entre els usuaris determina si hi ha un bon motiu per a reanomenar un article. En el cas d'articles que no hagin tingut mai un títol estable o que es trobin en situació d'inestabilitat des de fa molt de temps, si no s'assoleix cap consens al respecte, cal utilitzar el títol escollit per l'autor de la primera contribució substancial a l'article.

Les propostes de reanomenament controvertides s'han de comunicar a La Taverna i han de desembocar en un consens abans de dur a terme els canvis. Quan participeu en debats sobre títols controvertits, mireu sempre d'aportar idees o referències noves. Són els editors de cada article els que preferentment n'haurien de decidir el millor títol.

Eviteu les consideracions polítiques o morals a l'hora de debatre el millor títol per a un article. D'altra banda, l'ús d'un cert títol en un article no implica necessàriament que s'hagi de fer servir el mateix títol en tots els articles relacionats, car sovint hi ha petites diferències en el llenguatge habitual. Per exemple, la Viquipèdia té un article sobre la batalla de Stalingrad i un altre sobre Volgograd (com es coneix actualment la ciutat de Stalingrad).

Casos particulars

[modifica]

Pàgines relacionades

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]