Vés al contingut

Christen-Democratisch en Vlaams

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióChristen-Democratisch en Vlaams
Dades
Nom curtCD&V Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític
organització Modifica el valor a Wikidata
Ideologiademocràcia cristiana Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1968, àrea metropolitana de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Internacional Demòcrata de Centre Modifica el valor a Wikidata
Membres56.746 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaSammy Mahdi (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Cambra de Representants de Bèlgica
12 / 150
Senat de Bèlgica
5 / 60
Parlament Flamenc
19 / 124
Parlament de la Regió de Brussel·les-Capital
1 / 89
Parlament Europeu
2 / 720
província de Bèlgica
40
Benelux Parliament (en) Tradueix
2 / 49 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcdenv.be Modifica el valor a Wikidata

El Christen-Democratisch en Vlaams, CD&V ("Cristià Democràtic i Flamenc"), és un partit flamenc democristià. Marianne Thyssen n'és l'actual presidenta. A les eleccions federals belgues del 10 de juny de 2007, CD&V i N-VA van formar una aliança de la qual Yves Leterme n'era el candidat per ser president.

Ideologia del partit

[modifica]

El CD&V és d'ideologia cristianodemòcrata i confederalista respecte a les relacions entre Flandes i l'estat belga.

Història

[modifica]

En origen el partit es declarava com demòcrata cristià, però aquesta definició ha estat substituïda pel concepte de bé comú.

El CVP i els socialistes flamencs (SP) van patit greus pèrdues a les eleccions legislatives belgues de 1991 i el Vlaams Blok va tenir un gran increment, i en conseqüència, la formació d'un nou gabinet va ser extremadament difícil. Després que Guy Verhofstadt i Melchior Wathelet fracassessin, Jean-Luc Dehaene (CVP) va formar en 1992 un govern de coalició de democristians i socialdemòcrates, amb la participació del seu partit, els socialistes de Flandes (SP) i de Valònia (PS) i el Partit Social Cristià (PSC),[1] que es va convertir en un dels governs més importants de Bèlgica, perquè va dur a terme substancials reformes socials, constitucionals i fiscals.[2]

En les eleccions legislatives i regionals de 1999, el CD&V pateix un esfondrament polític, a causa de la dolenta gestió de pel cas de l'assassí en sèrie Marc Dutroux i l'enverinament per olis contaminats amb dioxina,[3] el que fa que l'oposició controli pràcticament tots els poders.

Christen-Democratisch en Vlaams

[modifica]

El 2001 el partit va canviar el seu nom a Christen-Democratisch en Vlaams, romanent al Partit Popular Europeu. A les eleccions legislatives belgues de 2003 van afeblir encara més la seua posició a nivell federal. A les eleccions regionals belgues de 2004, el CD&V va presentar una llista comuna juntament amb el Nieuw-Vlaamse Alliantie (Formació Nacionalista Flamenca N-VA), i aconsegueix un millor èxit. Torna doncs al poder en la Regió flamenca, en un govern de coalició juntament amb el Partit Socialista (Socialistische Partij Anders, SPA) i els Liberals i Demòcrates Flamencs (Vlaamse Liberalen en Democraten, VLD).

A les eleccions legislatives belgues de 2007 es presentà amb la Nieuw-Vlaamse Alliantie i fou el partit més votat. Yves Leterme aconseguí la presidència del govern però el 22 de setembre de 2008 la coalició de govern amb la N-VA es va desintegrar a conseqüència de dissensions en els debats relatius a la reforma de l'Estat, i a les eleccions de 2010, en solitari només va aconseguir el 17% del vot a Flandes perdent la majoria del vot socialdemòcrata, que va passar a mans del N-VA, que va aconseguir el 28%.[4]

L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs CD&V, Open VLD, Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.[5] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.[6]

En les eleccions legislatives belgues de 2019 el CD&V va perdre molta representació, i amb l'entrada de Wouter Beke al govern flamenc de Jan Jambon va deixar la presidència del partit, que va passar a mans de Joachim Coens.[7] L'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes (Endavant) i de Valònia (PS), el CD&V i els ecologistes flamencs i els valons.[8] Coens va dimitir com a president del partit en maig de 2022 després que una enquesta va anunciar una intenció de vot del 8,7%, un mínim històric per al partit, i va escollir com a nou líder Sammy Mahdi.[9]

Resultats electorals

[modifica]
Eleccions legislatives belgues
Any Lider Vots % +/- Escons +/- Govern
2014
cap valor
cap valor
2019 Wouter Beke 602.520
8,89 / 100
2.72
12 / 150
6 Coalició
2024 Sammy Mahdi 557.392
7,98 / 100
0,91
11 / 150
1

Presidents

[modifica]

CVP/PSC

CVP

CD&V

Referències

[modifica]
  1. Cottenier, Ivan «Politiek jaarboek-Année politique-Political yearbook of Belgium 1992» (en anglès). Res Publica, 35, 3-4, 1993, pàg. 363-387.
  2. «Jean-Luc Dehaene, giant of Belgian politics, dies» (en anglès). Politico, 16-05-2014. [Consulta: 20 juny 2024].
  3. Rosenzweig, Luc «Le scandale de la dioxine provoque la défaite de la Coalició sortante» (en francès). Le Monde, 15-06-1999.
  4. Deschouwer, Kris. The Politics of Belgium: Governing a Divided Society (en anglès). 2a ed.. Macmillan International Higher Education, 2012, p. 83-84. ISBN 9781137030252. 
  5. «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
  6. Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.
  7. «Flemish Christian Democrat party elects its new leader» (en anglès). Brussels Times, 07-12-2019. [Consulta: 3 juliol 2024].
  8. «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].
  9. Klingert, Liv. «Migration Minister Sammy Mahdi running unopposed as new CD&V leader» (en anglès), 30-05-2022. [Consulta: 28 juny 2024].

Enllaços externs

[modifica]