Vés al contingut

Parlament Flamenc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Parlament Flamenc
Vlaams Parlement
Tipus
TipusUnicameral
Líders
PortaveuLiesbeth Homans, N-VA
des del dia 2 d'octubre de 2019
Estructura
Membres124
118 de Flandes
6 de la Regió de Brussel·les
Grups políticsGovern (68)
  •      N-VA (35)
  •      CD&V (19)
  •      VLD (14)

Oposició (56)

Elecció
Sistema de votacióRepresentació proporcional amb llistes obertes
Última elecció26 de maig de 2019
Pròxima elecció2024

Modifica el valor a Wikidata
Vlaams Parlementsgebouw, Brussel·les
Lloc web
vlaamsparlement.be

El Parlament Flamenc (neerlandès Vlaams Parlement Vlaams Parlement (pàg.) o Vlaamse Raad) és l'assemblea que deté el poder legislatiu de Flandes, tant com una regió geogràfica com a comunitat cultural de Bèlgica.

El Parlament Flamenc aprova decrets, que són les lleis de Flandes, aplicables a tots els habitants de Flandes, i per les institucions flamenques a Brussel·les, designa i supervisa el Govern flamenc i aprova el pressupost de Flandes. El Parlament flamenc es reuneix a l'edifici del Parlament de Flandes al centre de Brussel·les, i els seus membres i personal es troben a la Cambra dels Representants de Flandes.

Història

[modifica]

Del 1830 fins al 1970 Bèlgica fou un Estat unitari amb un Parlament bicameral i un sol govern. Les lleis emeses pel Parlament s'aplicaven a tots els belgues i els ministres del govern exercien la seva autoritat arreu del país. Entre 1970 i 2001, el Parlament belga va aprovar cinc reformes constitucionals successives. A poc a poc van canviar Bèlgica d'un Estat unitari a un Estat federal. Així es van crear assemblees parlamentàries per a les comunitats i regions.

El 7 de desembre de 1971 va tenir lloc la primera reunió del Consell Cultural de la Comunitat Neerlandesa, i més tard es va constituir un parlament per a la regió de Flandes. Flandes va decidir ja el 1980 fusionar la Comunitat Flamenca amb la regió de Flandes. Com a resultat, Flandes ara té un sol parlament i un govern amb competència per a tota la comunitat i sobre els afers regionals. Aquest Parlament va ser anomenat Vlaamse Raad fins que va passar a anomenar-se oficialment Vlaams Parlement (Parlament Flamenc) el 13 de juny de 1995. Els seus membres s'anomenen "Vlaams Volksvertegenwoordiger" (membres del Parlament Flamenc) i des de 1995 són elegits directament.

En l'actualitat, moltes veus en el Moviment Flamenc reclamen que el Parlament flamenc hauria d'assumir poders sobirans l'idioma, la cultura i l'educació. A més, està sorgint un consens que el Parlament flamenc també han d'adquirir una major autonomia financera i fiscal.

Competències

[modifica]

Per a tota la Comunitat Flamenca

[modifica]
  1. Cultura: El Parlament flamenc té competències en tots els afers culturals. Això inclou la protecció del patrimoni cultural (literatura, belles arts), el turisme i els mitjans de comunicació. Actualment es debat l'estatut de la ràdio i televisió oficial dels flamenc, la VRT.
  2. Ús de la llengua: inclou l'ús a les escoles i universitats, a les administracions locals flamenques, i les relacions entre empresaris i empleats en la part de parla neerlandesa de Bèlgica, a excepció dels serveis als municipis amb facilitats lingüístiques.
  3. Afers relatius a la persona: protecció de la joventut, política familiar i cura dels fills, juntament amb la política en relació amb els discapacitats, els jubilats i tercera edat, la igualtat d'oportunitats i la integració dels immigrants.
  4. Educació: des del preescolar fins a la universitat incloses beques, tot i que l'establiment del període d'educació obligatòria, els requisits per a la concessió de titulacions i els plans de pensions per als mestres romanen competència federal.
  5. Assistència sanitària: inclosa l'atenció sanitària preventiva, l'atenció a la llar, les institucions per a la cura de la salut mental, però exclosos les assegurances de salut, el finançament d'hospitals i altres competències més en mans del govern federal.

Únicament per a la Comunitat Flamenca

[modifica]
  1. Economia, treball i energia inclou el suport del govern per als negocis, la política d'ocupació, l'agricultura i la pesca, la distribució d'electricitat i gas natural, l'explotació de noves fonts d'energia i la promoció de l'ús responsable de l'energia.
  2. Planificació urbana i rural, habitatge, desenvolupament urbà i conservació de la natura: en particular, l'ordenació del territori, els permisos de construcció, la política d'habitatge, habitatge social, renovació urbana, la preservació de monuments i llocs naturals, concentració parcel·lària i conservació de la natura.
  3. Medi Ambient i política d'aigües: en particular, la reducció de la contaminació de l'aire, la terra i l'aigua, control del soroll, la depuració d'aigües residuals, la producció i distribució d'aigua potable i la política d'eliminació de residus.
  4. Investigació científica: aquest camp és plena responsabilitat de les autoritats regionals, a excepció de la indústria aeroespacial i la investigació militar (que resta federal).
  5. Obres públiques i transport: s'inclouen les carreteres, el port d'Anvers, el port de Bruges-Zeebrugge, el port de Gant i el port d'Oostende, els aeroports regionals de Deurne i Oostende (aeroport internacional d'Anvers i aeroport internacional d'Oostende-Bruges), zones urbanes i transport regional.
  6. Agricultura: Agricultura: inclou el Fons d'Inversió Agrícola, l'educació agrícola, el desenvolupament de les regions rurals, la venda de productes agrícoles i hortícoles i la política pesquera. Per les estipulacions de l'Acord de Lambermont (2001), les regions són competents de gairebé tota la política agrícola, llevat alguns aspectes com la seguretat alimentària i el benestar dels animals, que van romandre sota la competència del govern federal.
  7. Municipis, províncies i organitzacions interurbanes: inclou l'assignació de recursos financers als 308 municipis de Flandes i a les províncies de Flandes, i la supervisió administrativa d'aquests municipis i províncies i les seves lleis.

Afers internacionals

[modifica]

Per a totes les àrees dins de la seva esfera de competència, Flandes pot signar tractats internacionals amb altres estats, ja siguin Estats nacionals o Estats membres d'una federació. Aquesta competència inclou la cooperació al desenvolupament i comerç exterior.

Membres del Parlament Flamenc

[modifica]

El Parlament consta de 118 membres elegits directament a la regió de Flandes. Tenen dret a vot, tant per a les competències regionals com de la comunitat. Endemés, 6 membres són elegits directament a la Regió de Brussel·les-Capital pels electors que van votar per un partit de parla neerlandesa a les eleccions regional de Brussel·les. No tenen dret de vot per a les competències regionals.

Resultat de les eleccions regionals de 1995
Resultat de les eleccions regionals de 1995
Resultat de les eleccions regionals de 1999
Resultat de les eleccions regionals de 1999
Resultat de les eleccions regionals de 2004
Resultat de les eleccions regionals de 2004
Resultat de les eleccions regionals de 2007
Resultat de les eleccions regionals de 2007
Resultat de les eleccions regionals de 2009
Resultat de les eleccions regionals de 2009

Càrrecs

[modifica]

A l'inici de cada exercici parlamentari, el quart dilluns de setembre, el Parlament Flamenc nomena al seu portaveu. El portaveu presideix les sessions plenàries del Parlament flamenc i actua com el seu representant oficial. Determina si una iniciativa és admissible i passa el tràmit parlamentari. Els ministres flamencs prenen el jurament davant el president del parlament flamenc. Només el cap del govern flamenc, el ministre-president flamenc, pren jurament davant el rei. L'actual president del Parlament Flamenc és Jan Peumans de la Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA).

El president del Parlament Flamenc rep l'assistència de la Mesa, que consisteix en el President, quatre presidents adjunts i tres secretaris. La Mesa és responsable de les activitats quotidianes del Parlament flamenc i es reuneix almenys un cop cada dues setmanes. La Mesa Ampliada, que consisteix en la Mesa i els Caps de Sala de les fraccions polítiques reconegudes al Parlament Flamenc coordina les activitats polítiques del Parlament flamenc i estableix l'agenda per a la sessió plenària. En general, es reuneix el dilluns de cada setmana.

Comissions

[modifica]

Gran part del treball del Parlament flamenc es duu a terme en comissions. El Parlament Flamenc compta actualment amb onze comitès permanents. Cada comitè està especialitzat en una àrea particular i es compon de 15 membres del Parlament Flamenc. La principal tasca dels comitès és examinar els textos de les propostes de llei i organitzar audiències i debats sobre les propostes de llei. Hi ha també dos comitès ad hoc: el Comitè Digital de Flandes i el Comitè de Constitució Flamenc.

Llista de comissions permanents

[modifica]
  • Comissió d'Afers Generals i Afers Financers i Pressupostaris
    • SubComissió de Finances i Pressupost
  • Comissió de Brussel·les i la seva perifèria flamenca
  • Comissió d'Afers Administratius, Reforma Institucional i Administrativa i Avaluació de Decrets
  • Comissió d'Habitatge, Política Urbana, Integració i Igualtat d'Oportunitats
  • Comissió per a la Política Exterior, Afers Europeus, Cooperació Internacional i Turisme
  • Comissió d'Educació, Formació, Ciència i Innovació
  • Comissió de Cultura, Joventut, Esports i Mitjans de Comunicació
  • Comissió de Benestar Públic, Salut pública i Afers Familiars
  • Comissió d'Afers Econòmics, Ocupació i Economia Social
    • Subcomissió sobre Comerç d'Armes
  • Comissió per a la Conservació del Medi Ambient i de la Natura, Agricultura, Pesca i Política de Desenvolupament Rural i Planificació Urbana.
    • Subcomissió d'Agricultura, Pesca i Afers Rurals
  • Comissió d'Obres Públiques, Mobilitat i Energia

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • (neerlandès) Web oficial
  • (neerlandès) Història del parlament flamenc Arxivat 2007-01-09 a Wayback Machine.